ALBERT CORTES MONSERRAT

En un programa televisiu aquest polític català que per sorpresa de propis i estranys sempre es el mes valorat de tota la classe política catalana, se’ns dubte no es per la seva ambició de país, vers al contrari, es va permetre donar llicencia per modificar alguna part del text estatutari, què podria ser anticonstitucional.

Efectivament, sabíem fins ara la seva defensa de la Constitució i la seva Espanya estimada per damunt de tot, però no què podria arribar a aquest grau de submissió, afirmant  la seva defensa sobre el nucli del text, però reconeixent que hi pot haver aspectes inconstitucionals, i deixant clar què no li fa cap temor, demanant una resposta política unitària, i rebutjant un avenç electoral o un nou referèndum, ja què seria anar en contra d’un estatut que modifica l’actual, i què segur què el millora.

Una prova més de la mesquinesa moral d’aquest personatge, què dona la raó als Obiols, Terron, Guardans o Vidal Quadras de torn, què opten per fer-nos els simpàtics, amagar qualsevol reivindicació, deixar al calaix qualsevol engruna d’orgull i dignitat, i renunciar al que som per assumir una nova realitat imposada tant feliços.

Aquest tipus de personatges son els vertaders obstacles per desencallar el procés desacomplexat cap a l’Estat Propi, no dubten sempre què poden a ridiculitzar l’opció independentista, com si fos una fantasia pròpia de ments malaltisses, però en canvi s’entossudeixen a reivindicar l’entesa amb l’Estat a pesar de tots els maltractaments rebuts, com si la dependència fos la única via possible.

Aquest líder d’un partit petit, i amb un altaveu desmesurat per formar part de la federació convergent, no dubta en afirmar que un text què ha passat tots els filtres, i un referèndum, pot ser retallat en algunes parts poc importants per anticonstitucionalitat, deixant l’efecte del vot de la població totalment desautoritzat com una dictadura qualsevol.  Una prova mes del poc respecte a la població catalana i a la democràcia en general, què quan es tracta de Catalunya tot s’hi val.  Per rematar-ho la seva opció es acatament a la sentencia d’un tribunal totalment il·legal per molt que l’Estat de dret, ja em direu quina garantia, el validi, i seguir amb el peix al cove, recollint el poc que ha quedat del text si millora ni què sigui una mica l’anterior, i sabent que això es el màxim on es pot arribar.

La història se’ns dubte jutjarà a aquests personatges què han renunciat a la seva identitat i el seu territori, per viure una vida mes còmoda amb un altre identitat ara dominant, i què no admet diferencies en el seu interior, justificant qualsevol agressió, per seguir sent valorats positivament per la part agressora i per la seva ambició personal.

Crec que poden ser unes actituds a estudiar quan siguem un estat normal, cosa que li deu fer molta por al Sr. Duran, ja que sap que el seu futur com a polític haurà arribat a la seva fi, i aquesta s’acosta per desgracia per ell.  Els arguments de seguir insistint amb la mateixa cançó de la pedagogia, l’entesa i l’encaix s’han acabat, i només es visualitzen les agressions una rere l’altra de l’Estat a Catalunya per rematar la feina que va començar la dictadura, i què PSOE i PP volen acabar definitivament, amb la col·laboració inestimable de personatges com aquest.