ALBERT CORTES MONSERRAT

La Espanya pura i dura amb els seus dos partits majoritaris PSOE I PP, segueix el seu full de ruta per esborrar la nostra identitat de la pell de brau, i convertir-nos en una regió mes al servei de l’imperi, això sÍ sempre com a ciutadans de segona per purgar els nostres pecats durant el passat.

Ahir va ser un dia del clars exemples del què ens volen convertir desprès de gairebé 300 anys de resistència, a l’Eurocambra, la comissió de cultura i educació pretenia fomentar l’aprenentatge de llengües impulsant un informe de multilingüisme, però ell PP hi va poder inserir un paràgraf on es defensa que els pares escullin la llengua oficial en què educar els seus fills en països amb mes d’una llengua, tota una declaració de intencions contra la immersió lingüística catalana, què d’altra banda la Unió Europea ha posat com un gran exemple en moltes ocasions, per sort l’aprovació no tindrà conseqüències legals.

D’altra banda el PSOE, mitjançant Fran Camaño, ha afirmat que es convenient esperar la sentencia del TC abans de desplegar l’estatut.  Ho confirmen les dades de la paràlisi dels traspassos on seguint el ritme actual caldrien 47 anys per desplegar-lo en la seva totalitat, tot hi la promesa un cop mes incomplerta de Zapatero de “en un any, l’Estatut s’haurà desplegat en tota la seva potencialitat”.

Finalment la decisió del govern socialista de excloure de les subvencions procedents del 0,7 de l’IRPF, destinat a finalitats socials totes les ONG que no siguin d’àmbit estatal, o sigui les catalanes, amb el greuge i l’ofec què això significarà per aquestes organitzacions humanitàries.

 

El resum seria la frase dita per Francesc Vendrell al Parlament “jo li voldria dir una cosa als ciutadans de Catalunya, què es quedin molt tranquils, no han deixat de ser espanyols, i tenen els mateixos drets què la resta d’espanyols”

 

Doncs crec que amb els exemples puntuals què he posat, i molts mes que n’hi ha, queda desmentit que tenim els mateixos drets que la resta, i a més la tranquil·litat per ser espanyols, més aviat es preocupació per quan deixarem de ser-ho oficialment.  Tant fa si PSOE o PP, els dos son iguals i tenen el mateix objectiu amb Catalunya, el què encara cregui amb la teoria del poli bo i el poli dolent que observi la realitat, i veurà què per anar contra Catalunya son dues animes bessones amb el mateix pensament nacional retrògrad, i què revestit de legalitat espanyola i democràcia invisible, fan i desfan sense cap vergonya, i on la corda s’està tensant, i espero tingui l’efecte contrari al que ells esperen, i la primera oportunitat per demostrar-ho serà el 7 de març a Brussel·les, on hem de superar amb escreix la xifra de 10000, i demostrar amb civisme el nostre drama particular, i els nostres anhels de llibertat ara tancats a pany i clau per aquesta Espanya casposa i xenòfoba que no vol evolucionar.