ESPANYA LLIGADA A LA DICTADURA PER SEMPRE

El ministeri de Justícia ha aprovat la declaració de reparació i reconeixement del President Lluís Companys, i farà un acte públic amb un lliurament de diplomes que segons Fernandez de la Vega no te res a veure amb l’anul·lació del judici, i així donen per acabat el tema.

Efectivament, la vicepresidenta ha confirmat que el compromís del govern s’acaba aquí, i això suposa el reconeixement personal a Companys, i una via perquè d’altres casos segueixin el mateix camí com marca la llei de la Memòria Històrica.

Tot això, però es clarament insuficient, ja què la farsa de judici al President, i el seu posterior afusellament per part del regim dictatorial espanyol, es un fet únic a Europa ja que cap president mes ha estat executat, i el Govern de la Generalitat es va comprometre ha arribar fins al final per la anul·lació del judici.

Es una nova presa de pel del govern espanyol a Catalunya, ja que 30 anys desprès de la mort del dictador,  la democràcia de fireta espanyola es incapaç d’anul·lar els judicis sumaríssims executats per una dictadura militar sense cap tipus de valor ètic i legal, què no fos la neteja ètnica per eliminar els possibles enemics del règim.

Francament fa vergonya sentir a De la Vega que amb un diploma de reconeixement s’acabarà el tema.  Evidentment en un regim il·legal com es lògic les seves accions també ho son, i els seus judicis encara més, per tant les anulacions d’aquests i un acte d’homenatge i perdó a les víctimes i familiars es el mínim que qualsevol estat què es digui democràtic hauria de fer.

Se’ns dubte seria demanar massa, quan el Partit Popular mai ha condemnat la dictadura, i curiosament no s’aplica a ell mateix la infame llei de partits, i el Partit Socialista i el seu progressisme de pa sucat amb oli mai s’ha atrevit a remenar la història, i posar les coses al seu lloc, ja què el pacte secret de la transició així ho va marcar, i moltes coses han quedat en un oblit obligat.

El President Companys mereix aquesta anul·lació perquè legalment la seva memòria quedi en pau, i això sembla molt difícil en un estat que no vol evolucionar, i què pretén una desmemoria col·lectiva i una manipulació del passat, com a formula per seguir endavant en aquest espècie de democràcia de mentida existent, on tot s’hi val per amagar les vergonyes, i cometre actes com aquests, què haurien de fer pujar els colors de vergonya a mes d’un, en cas de tenir-ne.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*