CATALÀ: LA LLENGUA AMENAÇADA

Arrel de les declaracions d’en Quim Monzo i d’en Jordi Pujol sobre la decadència del català en els mitjans de comunicació, i el mal us en el seu habitat natural, arribant a afirmar que es podia convertir en un dialecte del castellà, avui ens arriben males noticies d’Europa.

El President del Parlament Europeu, l’alemany Hans-Gert Pottering, ha recordat avui que els eurodiputats catalans no poden expressar-se en aquesta llengua a les sessions plenàries de l’Eurocambra, cosa què ha fet molt feliç a Alejo Vidal Quadras conegut xenòfob contra aquest llengua. La patètica excusa ha estat què el sistema amb 30 o 33 llengües podria no funcionar, cosa coherent si només es fessin servir les dos o tres llengües mes esteses dels estats membres, però actualment son 23 les llengües utilitzades, i la eficàcia o ineficàcia del sistema seria la mateixa, amb l’afegit que si les noves llengües fossin d’estats membres no hi hauria cap problema.

 

Tanmateix ha comentat que en els plenaris del comitè de les regions i l’enviament i resposta per carta en català la llengua es permesa, gràcies als acords amb l’Estat espanyol què precisament han estat denunciats fa poc pel seu incompliment, ja què l’Estat no te cap voluntat que es facin efectius.

 

Bàsicament el problema rau en ser un estat, i llavors el problema lingüístic per art de màgia deixa de existir, i actualment es dona situacions esperpèntiques com la oficialitat del gaèlic amb 60000 parlants, i la exclusió del català amb 10 milions de parlants.

 

Aquesta mateixa raó bàsica en matèria lingüística afecta en tots els àmbits a les nacions sense estat que perden qualsevol dret per pertànyer en aquesta segona divisió europea, i se’ls hi tanca la porta per pujar de categoria cosa que la famosa Constitució Europea volia segellar de forma definitiva, i avui La Vanguardia ens presenta com un greuge negatiu en el cas del candidat Tremosa, què va optar per un no a la votació, com no podia ser d’altra manera qui no volia veure com Catalunya era totalment ignorada a la Unió Europea.

 

Realment es absurd creure que l’Estat donarà cobertura al català a Europa, quan a les cambres espanyoles no es permès, i es considerat idioma de segon nivell, la seva salvació oficial nomes es podrà aconseguir arribant a esdevenir un estat, sinó les profecies d’en Monzo poden arribar poc a poc a ser una trista realitat amb la complicitat dels nostres polítics.

 

Una raó mes per potenciar les iniciatives civils, com la marxa a Brussel·les el proper mes de març reclamant i fent sentir la nostra veu al cor d’Europa, i on a pesar del silenci dels mitjans catalans i espanyols afins al regim, aquest cop no podran evitar que mes enllà dels Pirineus comencin a descobrir la realitat del nostre territori, i els nostres justos anhels.

2 pensaments sobre “CATALÀ: LA LLENGUA AMENAÇADA

  1. … però seria bo de predicar amb l’exemple.

    1) ‘Arrel’ és una mala traducció de ‘a raíz de’. Diguem, per exemple, ‘en ocasió de’.
    2) ‘ús’, amb accent, per diferenciar-ho del pronom ‘us’.
    3) ‘arribant a afirmar’ aquí no és correcte; cal dir ‘i arriben a afirmar’.
    4) ‘notícies’, amb accent a la i.
    5) ‘cosa què’. Hauria de dir ‘cosa que’.
    6) ‘què el sistema’: hi sobra l’accent.
    7) ‘les dos o tres llengües’ hauria d’ésser ‘les dues o tres llengües.
    8) ‘mes esteses’; hauria de dir ‘més esteses’.
    9) ‘son 23’; hauria de dir ‘són 23’.
    10) ‘Tanmateix ha comentat’: aquest ‘tanmateix’ és incorrecte. ‘Tanmateix’ vol dir ‘contràriament’ (= ‘sin embargo’), no pas ‘a més a més’.
    11) ‘es permesa’, amb accent: ‘és permesa’.

    I no continuo per no fer-me pesat.

    La llengua no és només cosa dels escriptors i dels personatges mediàtics, és cosa de tots. I si hores d’ara ja no val l’excusa de la manca d’ensenyament del català durant el franquisme, menys ha de valer per als qui quan va morir Franco tenien 6 anys.

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*