EL REFERENT DEL PRESIDENT MONTILLA
Ahir va ser el 75 aniversari de la mort del President Francesc Macià, i què per la seva trajectòria en la defensa del país, i la seva valentia ha passat a la nostra història en lletres molt grans, i què curiosament sembla ser font d’inspiració del President actual.
En l’acte d’homenatge davant la seva tomba el President Montilla no ha dubtat en dir que Macià era una persona amb gran capacitat de pacte i d’acord fent possible l’Estatut de Núria, i mantenint la dignitat i els interessos del país per la seva estimació per Catalunya que li era corresposta, i on en moments molt difícils fen comparació amb el finançament, es va mantenir ferm en els seus ideals fent els fonaments del catalanisme polític, i sent el seu referent en aquest dies difícils.
Francament posar un polític de l’alçada de Macià, fundador d’Estat Català i Esquerra Republicana, deixant la seva carrera militar explicant les seves discrepàncies amb la institució, organitzant un intent frustrat d’alliberament del país amb una incursió militar des de Prats de Motlló, proclamar la República Catalana des del Palau de la Generalitat, què posteriorment pels moment que li va tocar viure desprès de la Dictadura de Primo de Rivera va acceptar un estatut per Catalunya de la que va ser President fins la seva mort. Com deia si ell es referent del President actual la comparació fa riure.
Se’ns dubte amb un polític actual amb la seva determinació no ens trobaríem en la situació on estem, ja què no veig al president actual amb disposició de fer cap acte que no sigui manat i controlat des de les corts de Madrid, i on qualsevol altre idea ja la va qualificar com a camins inviables.
Si el que reconeix es que no esta a l’alçada del càrrec que ocupa perquè les seves prioritats i pensament son uns altres, això seria un acte d’honradesa, però parlar de fermesa i dignitat en aquests temps, es un insult a la memòria de persones com en Macià.
La paraula dignitat i estimació pel país son dos valors que no predominen gens en la classe política catalana, i en especial del seu president, on successivament han prioritzat les seves batalletes internes i les seves ambicions personals a canvi de vendre Catalunya per un plat de llenties, com d’aquí pocs dies tornarà a succeir amb el finançament. El poder, la poca visió i la mediocritat dels líders actuals no els permet fer front a l’Estat, i cadascun busca les seves excuses per no dir prou, des de La Casa Gran convergent a la no utilització dels 25 diputats per part socialista, tot forma part del mateix embolcall, on barrejar el nom de Macià em sembla un insult amb majúscules.
La història se’ns dubte posarà les coses al seu lloc i molt em sorprendria que el president actual o la major part de líders actuals siguin recordats d’aquí molts anys, sinó es per les múltiples traïcions que van oferir al país i per la submissió al poder establert.