ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CAROD TAMBÉ APOSTA PER LA REFUNDACIÓ

Sense categoria

En el marc d’una conferencia a Barcelona, aquest polític va destriar el seu discurs sobre la seva candidatura a la Presidència de la Generalitat, i la refundació del partit republicà sota el seu lideratge.

 

Efectivament, els nostres líders polítics han trobat el filó per entretenir el personal un temps mes, i defugir la seva principal obligació que es portar propostes per tirar endavant aquest país, la seva nova joguina es diu refundació.  Primer va ser en Mas i la seva refundació del catalanisme, Iniciativa també vol refundar la seva ideologia, i ara Carod vol refundar Esquerra.

 

En el seu discurs s’ha postulat com a candidat a la Presidència de la Generalitat posant-se a disposició del partit, ha volgut donar una oportunitat a la direcció del partit, i ha rebutjat qualsevol retallada del TC.  S’ha presentat com un militant disciplinat i amb vocació de govern, amb un partit que ha de generar il·lusió fugint de radicalismes, i amb ganes d’assumir com mes responsabilitats millor, amb un horitzó realista, però construint una nova identitat nacional.

 

Se’ns dubte no tira la tovallola, a pesar de les seves ultimes derrotes internes fins hi tot en els congressos regionals, on va perdre el seu feu tradicional com es Tarragona, però confia en el seu ganxo personal per forçar unes primàries, o com a mal menor assegurar una cadira en el partit o en el govern.

 

La seva mala relació amb CIU el fa dir que no es una bona opció de govern conjunta, cosa que sense objectius concrets, evidentment no pot fer trempar a ningú, però la idea de refundació sona a no voler afrontar la realitat, a marejar la perdiu, a canviar el llenguatge i allà on ell veu radicalisme, veure-hi una oportunitat per posar la independència damunt la taula sense complexos, i posant el fi davant els personalismes que nomes afavoreixen a la persona interessada, però no a la societat que representa.

 

Voldria preguntar, què s’ha n’ha fet d’aquell Carod valent i desacomplexat que en el primer tripartit va anar a Perpinyà a parlar amb ETA o va dir que Madrid no es mereixia unes Olimpíades per la seva xenofòbia amb les federacions catalanes i va arreplegar aquells 650000 votants il·lusionats.

 

Crec que no en queda massa, ja que la credibilitat costa de guanyar, però molt poc de perdre i encara mes de recuperar.  Ell finalment ha triat la seva rehabilitació davant un sector de la societat totalment acomplexada per cap gest que salti les normes imposades per l’Estat a canvi d’aquesta  empenta i il·lusió que donava el seu discurs.

 

El poder com diuen corromp a les persones, i es ben veritat, però un actiu com aquest, excepte algunes ocasions fa de mal sentir defensant aquest govern a capa i espasa, oblidant totalment l’objectiu del partit que representa, què hauria de defugir la batalla esquerra – dreta per la llibertat nacional, amb o sense entrar al govern, i què hauria de generar aquestes formes que el van portar als vots abans esmentats amb un toc de frescor, que uns quants han fet malbé en poc temps amb les seves actituds covardes, i ara amb refundacions de pa sucat amb oli que no entén ningú, ja que tot esta inventat i el camí es molt clar.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.