UPyD: RACISME VIA SUÏSSA
Volia escriure avui sobre la ultima enquesta del CEO, però he decidit deixar-ho per demà ja que m’ha arribat a les mans una carta enviada pel secretari general d’UPD a Barcelona a la companyia aèria SWISSAIR, que es un pur deliri de genocidi lingüístic.
Aquest partit de Rosa Diez de connotacions clarament feixistes, i amb una xenofòbia i racisme especial per tot el que representa Catalunya, ha fixat la seva vista en els vols de la companyia Swissair entre Barcelona i Zuric, on les comunicacions dels seus vols utilitzen el català i l’alemany, i això evidentment es intolerable pel pensament irracional d’aquesta gent.
Per tant han enviat una carta a la companyia signada pel seu representant a Barcelona, on expressa el seu malestar, amb barbaritats com la lamentació per la desaparició del castellà en els seus vols, i què amb això menyspreen 40 milions d’espanyols per afavorir uns 700000 que dominen la llengua catalana, per la senzilla raó de que Barcelona es Espanya, i el castellà la seva llengua obligatòria que conviu amb altres dialectes regionals com el català, i s’empara amb la constitució per afirmar que la llengua catalana ni tant sols es obligatòria al territori català, i amb un atac delirant, recomana utilitza el suís no l’alemany per seguir l’exemple que fa servir amb el dialecte català. Finalment utilitza la polèmica amb Air Berlín per criticar la imposició des d’algun governs autonòmics pel seu dialecte, en detriment del castellà, comparant amb actituds ja vistes en l’època nazi, i què convida a un canvi en la política de la companyia, ja què es un estat neutral.
No es una broma, la carta ha esta enviada per un tal Jose Manuel Opazo delegat de UPyD a Barcelona, i suposo dirigida a gent amb una gran enyorança pel regim dictatorial, i les seves prohibicions.
Realment qualsevol comentari es podria quedar curt, però aquesta campanya sobre la comparació entre el nazisme i els jueus, i la discriminació del castellà a Catalunya, endegada des de la Meseta per aquests partits com Ciudadanos o UPyD, què no passarien el filtre democràtic en cap estat que verdaderament ho sigui, o mitjans com La Cope, El Mundo o La Razon, entre d’altres verdaders tractats d’odi cavernari, ja comença a cansar, i crec què la seva pressa per acabar de destruir la llengua catalana, i la identitat del territori obeeix a causes com el temor al despertar del poble, cansat de tanta humiliació, i el creixement social del moviment independentista.
Respecte a la carta, crec que els suïssos comprovaran quina sort que tenen de tenir un estat civilitzat, i analitzaran el tarannà espanyol contra les nacions que oprimeix.
Li recordaria a aquest tal Opazo, nomes un parell de coses de les moltes que li podria dir, per exemple que a la polèmica amb Air Berlín, aquests partits van defensar la llibertat de les companyies privades a utilitzar la llengua que volguessin, i ara en canvi al contrari, ja que el català sembla ser un cas especial, ja què el seu racisme els porta a defensar el castellà en els àmbits majoritaris sense imposicions, però quan el català es el majoritari, defensen la imposició del castellà oblidant la norma abans emprada.
Respecte la seva estimada llengua castellana, li recordaré que el català no es cap dialecte, sinó una llengua que prové del llatí i amb el mateix rang que la seva, i per cert que llegeixi l’estatut vigent, on posa ben clar el dret i el deure de les dues llengües per igual, per molt que li pesi
Amb aquestes actituds intolerants i delirants per amagar la realitat no aconseguiran res, i per la via de la imposició, la seva preferida, crec que a pesar de la seva predilecció per ella forma part del passat, i del seu imaginari d’una Espanya unida amb una sola identitat, una sola llengua, i sense rastre de cap diferencia.
Son gairebé 300 anys de feina constant, i veuen amb sorpresa com encara no ho han aconseguit, i per el contrari se’ls hi pot escapar de les mans amb un procés que acceleraran amb aquest odi cec que els domina.
L’estratègia històrica dels moviments d’opressió nacional, arribat a un punt, és la del terror psicològic (i si cal físic, però de moment psicològic). La idea és que si els espanyol(iste)s són més paorosos psicològicament que els catalan(iste)s, hom els hi farà cas. La personalitat narcisista ja ho necessita això: que li facin cas. Guanyar la discussions a crits és una possibilitat. També hi ha l’altre possibilitat, que és la d’ofegar una discussió a crits per tal que no la guanyi el contrincant. El terror psicològic espera que ningú no gosi alçar la veu més que ells. És clar que els catalans fan la seva. Si se’n troben un d’aquests psicòpates li donen la raó i “viva Espanya” i després continuen en la seva tranquila i indeturable catalanitud.
La qüestió és saber si la persistència o augment d’aquest ultraespanyolisme és un símptoma de creixement del catalanisme o no. Jo no ho tinc tan clar. La catalanofòbia a Espanya fa de ciment de les idees reaccionàries, absolutament necessàries per mantenir l’actual estructura social (anava dir l’oligarquia semifeudal castellano-andalusa, però no cal). En aquest sentit, per al catalanòfob, l’existència del català no és imprescindible: n’hi ha prou amb la presència. Fins i tot una Catalunya espectral ja els hi faria el servei. Per això no crec que siguin un bon termòmetre de la salut o malaltia de Catalunya. Després d’Auschwitz, els pensadors de l’escola de Francfort la van encertar: no tenia sentit demanar-se pel “jueu etern”, ja que el problema era “l’antisemita etern”.