ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

BENACH: UNA VICTIMA MES DE LA FALTA D?AMBICIÓ

Sense categoria

Finalment s’ha confirmat, i com si d’un gran delicte es tractes barrejat amb irresponsabilitat la segona autoritat del país ha demanat perdó als ciutadans, i ha retirat els famosos extres del vehicle consumant una humiliació mes, i convertint els nostres vigilants en autèntics herois.

 

Ja tenim un altre exemple de la mentalitat acomplexada en que vivim els catalans, la segona autoritat del país sucumbeix davant les critiques interessades de tota la caverna dependentista, que ha utilitzat un falta de visió del polític republicà en uns moments sensibles a tot el tema monetari degut a la crisi, per atacar i  fer-lo  servir de cap de turc en un tema menor que en el fons es un atac al partit republicà, i mes que a les persones, al que teòricament representa, i que com mes puguin ridiculitzar i menystenir millor.

 

Realment es el pitjor que podia fer en Benach, ja que demanant disculpes i fent marxa enrere en la decisió, s’atribueix una culpabilitat i una falta de responsabilitat i criteri que realment no es correspon a la realitat.

 

Demanar perdó se’ns dona molt be al llarg dels últims anys, i nomes cal veure alguns exemples significatius:

 

La visita d’en Carod a Perpinyà, que mes enllà de les formes emprades era fer simplement el que han fet altres mandataris espanyols amb total normalitat, i va provocar la seva dimissió amb uns atacs acarnissats dels mateixos de sempre tractant-lo gairebé com un delinqüent.

 

 

La recent visita d’en Saura, primer a pactar un període de 3 mesos pel nou finançament amb De la Vega, quan s’acabava d’incomplir de manera flagrant una llei orgànica anomenada Estatut, i ell ho acceptava com el mes normal del mon, i s’atrevia a negociar acords humiliants amb qui s’havia pasat pel forro l’Estatut vigent, a canvi d’uns minuts de gloria, o mes recentment la visita amb la neta de Companys per demanar un certificat de reparació de la memòria del president a Madrid, en una altre acte per caure la cara de vergonya cosa que aquest senyor ja ha demostrat sobradament que no te.

 

Encara un altre exemple recent el trobaríem  amb la vinyeta irònica del regidor de Torredembarra Lluís Sunyer sobre l’apadrinament de nens a Extremadura per denunciar l’espoli atroç que suportem econòmicament, i que davant les reaccions amb insults i tota mena d’improperis i amenaces va haver de demanar disculpes per denunciar irònicament la veritat.

 

En Benach no ha fet mes que confirmar que quan els mitjans addictes a la dependència a Espanya es posen en marxa, normalment com a nens entremaliats acabem demanant perdó per haver gosat inconscientment a desobeir la veu de l’amo, i sortir de la pauta marcada.

 

Son els polítics que tenim, i els mitjans de comunicació que ignoren en aquest cas totes les despeses inútils i cotxes oficials de tots els polítics i família reial espanyols, per concentrar-se en el del president del parlament que si per ells fos, i com a prova de que l’òrgan que representa no te el mes mínim poder i pertany a la segona divisió, hauria d’anar a peu i purgar les seves culpes per pertànyer al partit que representa, i que en teoria com a mínim en la seva base ideològica te la formula bàsica per sortir d’aquest segrest identitari de prop de 300 anys de durada.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.