ACORD AMB TRAMPA
Finalment el debat de política general al Parlament català ha sortit fumata blanca, i l’acord Govern i CIU ha arribat a l’últim moment, però no sembla tant clar.
Efectivament, el sainet de tercera que protagonitzen els partits catalans amb el tema del finançament ha arribat fins a l’últim segon, per arribar a una proposta conjunta de finançament que s’ha votat per majoria, però que no ha generat expectació com ho va fer la negociació de l’estatut, ja que la població ja no confia en aquests personatges i se’ls mira amb molt de recel.
Una escenificació cuidada fins a l’últim detall, i amb suspens fins al final, encara que CIU ja ha advertit que ningú interpreti la moció a la baixa ja que el redactat es bastant ambigu, i la demanda de la cistella d’impostos tal com marca l’estatut queda a expenses dels mecanismes d’anivellament on Catalunya sempre perd posicions respecte a la situació inicial.
D’altra banda no ha sortit cap xifra, encara que els convergents diuen que menys de 2500 milions pel 2009 no seran acceptables, i PSC creu que la xifra serà al final, i depèn de molts factors deixant clar que res superarà el que diu l’estatut, en fi un autèntic desgavell on la tàctica política del front comú aparent ha triomfat respecte als interessos reals dels catalans, i ha fet fer un fart de riure a Madrid.
Respecte als altres dos partits de govern, com sempre s’han convertit en autèntics apèndixs dels socialistes sense cap tipus de projecte propi , i nomes han demanat un front comú, i el PP i Ciudadanos amb la seva baralla per veure qui la diu mes grossa amb temes com la llengua, si han oposat ja que el seu interès principal rau a 600 quilòmetres de distancia.
Des de la capital del regne ja s’han afanyat a dir que l’acord serà entre totes les autonomies, donant una petada a la bilateralitat, un concepte que queda reflectit en l’estatut.
En resum una autentica obra buida de contingut, i amb uns actors mediocres que interpretant el seu paper de comparses amb el vistiplau del govern de Madrid que sap que no te que patir gaire per enviar un altra presa de pel a Catalunya, i que malgrat el seu incompliment flagrant del text estatutari i el seu desplegament en comptagotes i sense cap traspàs important en dos anys, ni cap voluntat de fer-ne, ara seguirà amb el seu espoli amb el beneplàcit d’aquesta classe política catalana que fa tuf de covardia i mediocritat pels quatre costats.