EL CONFLICTE AL COR D?EUROPA

A la primavera del 2009 es realitzaran les properes eleccions europees, i la causa catalana amb l’estat espanyol te una gran oportunitat d’internacionalitzar el conflicte.

 

Es una oportunitat que no es pot desaprofitar, i la idea que va llençar en Joan Puigcercos d’una candidatura catalanista amb CIU conjuntament segueix en peu,  i l’ha traslladada personalment a Artur Mas que encara no ha respost, ja que recordem que Convergència es presentava conjuntament amb bascos i gallecs, encara que vist el grau de complicitat d’aquestes formacions que últimament no es gaire, no es pot descartar res.

 

El candidat de consens vist amb bons ulls per sectors dels dos partits es el fins aquesta setmana vocal del CGPJ Alfons Lopez Tena, conseller nacional de CDC, president del Cercle d’Estudis Sobiranistes, i notari de prestigi amb una llarga trajectòria amb la difusió de la idea de la creació de l’estat propi des d’un punt de vista pràctic, econòmic i social per damunt del sentimental, i on ha criticat des de dintre el sistema judicial espanyol amb informes demolidors sobre les seves practiques poc transparents.

 

Tanmateix, l’altra opció es cedir el protagonisme a la societat civil mitjançant les seves plataformes sobiranistes, per liderar una candidatura unitària a Europa, i un dels principals esculls a vèncer es la reticència de Duran Lleida a un candidat declaradament independentista , i amb un missatge transversal que ha anat fent forat entre la societat.

 

Aquest valor de l’independentisme ja ha pronunciat diversos cops conferencies a Brussel·les sobre les nacions sense estat, i la viabilitat per ampliar la Unió Europea a partir de la creació de nous estats sorgits dels ja existents, i que naturalment Espanya no en vol sentir a parlar.

 

Seria un gran referent per portar el projecte al cor d’europa, i donar a conèixer un procés que ja no pot esperar mes i que junt amb la iniciativa de portar 10000 persones amb una manifestació a la ciutat belga per reclamar l’autodeterminació del poble català, posaria el tema allà on no vol l’estat espanyol, o sigui en coneixement de tots els estats europeus que en bona part ens han de donar suport al final del procés.

 

Ara la pilota esta a les mans dels partits politics que tenen una bona oportunitat per abandonar les segles que defensen, i col·laborar amb el gran projecte de la independència precisament amb el pas que faltava donar, que no es altre que exportar la idea fora de les nostres fronteres, que es on finalment si ha de donar l’aprovació ja que amb el mur espanyol no hi ha gaire cosa mes a parlar.

 

Si l’escull principal ha de ser en Duran, la decisió es clara, i tard o d’hora s’haurà de prendre per mesurar les forces entre els que volem un estat propi i els que volen seguir lligats a Espanya sense importar les condicions i al preu que sigui.

 

Aquesta fusió electoral hauria de ser l’embrió d’un futur govern amb el dret a decidir com a element central.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*