ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest partit amb representació al Parlament, cada dia que passa accentua la seva xenofòbia contra tot allò que es català o ho representa.

Albert Rivera el líder de Ciudadanos, ha replicat les declaracions de Bernat Joan sobre la Diada dient que posen nerviosos ja que desmunten tots els mites catalans sense complexos, defensa que Catalunya mai va ser ocupada, i què anteriorment mai va ser un estat ni res semblant. Acusa a Rafel de Casanovas de ser un “españolazo”, ja que donava suport al rei contra els francesos, i tot seguit es referir a la prohibició de parlar castellà al pati de les escoles per mantenir les essències pàtries.

Provoca perplexitat i tristor veure com un conjunt de persones escollides pel poble per representar-los en el seu parlament sense cap mes recurs que oferir, es dediquen a manipular la història per agafar els arguments necessaris pels seus postulats feixistes i xenofòbics contra tot el que fa olor a Catalunya.

Trobo molt encertat la seva no presencia en els actes de la Diada, per coherència amb els seus ideals de destrucció de qualsevol diferencia identitaria i defensa del seu estat espanyol, que va ser el que va provocar aquella desfeta el 1714, però canviar els fets pel teu propi interès  ja no es de rebut.  

Aquesta persona, suposo amb un mínim de cultura, sap que la nació catalana te 1000 anys de història, i que la seva singularitat, drets i finestra de sortida al mon es va acabar amb la derrota militar a mans de les tropes de Felip V, els milers de persones que van resistir el setge heroicament durant molt de temps, no va ser per passar l’estona sinó per la defensa d’una nació sobirana amb estructures d’estat totalment independent, i que en la seva màxima expansió havia arribat a diversos llocs de la mediterrània.

Aquesta situació va canviar totalment amb la invasió, i el decret de Nova Planta que va anular qualsevol llei catalana inclosa la llengua.  Això Senyor Rivera ho saben els nens de l’ESO, per tant deixi de manipular per la ceguesa que li provoca el seu odi profund a la nostra llengua i identitat.

Respecte Rafel de Casanova, era Conseller en Cap en la defensa de Barcelona, i va ser ferit en la batalla i posteriorment amagat per poder explicar i difondre aquesta història i es mereix un reconeixement, si be es cert que altres caps militars catalans que van acabar torturats i executats i que van donar fins la ultima gota de sang pel que vostè renega mai han estat prou reconeguts, i s’ha resumit amb la figura simbòlica d’en Casanovas.

El tema recurrent de la imposició del català als patis fa riure, i no mereix comentari, doni una ullada al carrer  i en molts àmbit quotidians i veurà que si que hi ha una víctima lingüística, però no es el seu estimat castellà, sinó el català que fins hi tot quan es vol equiparar en drets i deures al castellà en un estatut ha estat recorregut, i segurament formarà part de la retallada per seguir com un idioma de segona divisió.

Els seus postulats cada cop recorden mes els partits ultradretans europeus on la xenofòbia i l’odi son els dos components essencials del seu programa.