ALBERT CORTES MONSERRAT

La celebració d’aquesta efemèride de la cadena nacional catalana, ha fet reflexionar sobre els canvis que ha experimentat, i el caramel que ha estat per la classe política.

El que va començar com un impuls per la cultura catalana amb un mitjà de masses en català, i amb unes referències nacionals clares evidentment diferenciades de l’estat espanyol, poc a poc s’ha anat convertint pel control dels partits majoritaris en una cadena mes de tota la colla de televisions espanyoles, en aquest cas amb seu a Catalunya com a fet diferencial.

Com denuncia Víctor Alexandre sovint, coincideixo amb ell amb la espanyolització global de TV3, cosa que ha retallat la seva audiència,  ja que per veure una cadena mes hispanocentrica la competència es ferotge, i el que verdaderament feia de la nostra un mitjà diferent era la concepció catalana de les coses.

Això evidentment es un caramelet massa gustos perquè els enemics de qualsevol diferencia com els partits d’obediència espanyola, els convidats de pedra als governs com l’ERC actual, o la Convergència que no estava per temptacions de desmarcar-se de la concepció de l’estat hagin posat la ma a la cadena, i d’això n’hagin fet picabaralla política, i on hores d’ara menys algun programa determinat com l’afers exteriors d’en Miquel Calzada, i el famós mapa del temps català, poca cosa mes queda per diluir-se en els referents únics direccionats des de Madrid.

Un exemple molt clar es el Telenotícies, on les segones lectures en alguns termes com “President” o “Govern central” per referir-se evidentment al President i Govern de l’Estat, alguns termes que han quedat eliminats com Països Catalans, i uns referents que haurien de ser Catalunya, i el mes important del mon, han passat a ser Espanya, el mes important de la resta del mon, i un raconet per Catalunya. La devoció pels èxits espanyols esportius amb la selecció de futbol o Fernando Alonso com grans destacats.

Un consum d’espanyolisme ranci que ha calat a la cadena, i que et treu de polleguera molts cops al engrandir unes noticies secundaries, i un tractament mínim a les properes, amb un exemple escandalós com la famosa manifestació de la Plataforma pel dret a decidir amb un tractament gairebé testimonial.

El canvi de directora, tampoc ha portat canvis substancials, ja que a pesar de la professionalitat de Monica Terribas, ella mateixa ja s’ha declarat que no es independentista, ja que si ho fos evidentment no ocuparia el càrrec.

La purga a Catalunya radio es de sobres coneguda amb la sortida de bona part de la crosta, com diria en Joan Ferran, i uns recanvis de caire menys nacional català que es el que molesta.

Per mi uns 25 anys tristos, on cal un canvi de política urgent per tornar als orígens, i simplement ser una televisió normal com en qualsevol país amb una visió clara des de l’òptica nacional, i uns referents propis que no siguin substituïts pels d’altres territoris.