LA COMISSIÓ DELS TRASPASSOS INVISIBLES
Aquest serà el nom d’aquesta comissió a partir d’ara, ja què el volum de transferències realitzades a Catalunya com determina l’Estatut va a un ritme frenètic, i de riure per no plorar.
Francament la relació Catalunya-Espanya, crec que es impossible amb els paràmetres que últimament estem veient, i farien be els partits catalans d’abandonar la seva covardia i tàctica d’anar per casa, i encarar el tema amb valentia, fent cas de les enquestes oficials i dels moviments que hi ha al seu voltant, i als atacs rebuts els últims temps amb tots els terrenys, en cas contrari al final es quedaran sols en el seu oasi particular, ja què la població els hi retirarà la seva pretesa representació en forma de desafecció electoral.
Es senzillament humiliant, que desprès de dos anys de posada en escena de l’estatut, els traspassos realitzats siguin 11, tots ells en temes menors, alguns ampliacions de transferències prèvies, i altres fora de l’àmbit estatutari, o sigui i com es va denunciar ahir un bloqueig total i una falta de voluntat per tirar-ho endavant alarmant.
Res de Rodalies, aeroports, treball, immigració, i molts temes crucials a Catalunya, què resten paralitzats perquè un govern d’un estat es nega a complir una llei orgànica que ens afecta a tots. Algun encara mes greu com en el cas de les beques on una sentencia del Tribunal Constitucional dona la raó a la part catalana, i el mes calent es a l’aigüera, tot hi l’opinió d’aquesta mena de tribunal de l’inquisició inventat per l’imperi espanyol.
Aquests dies ha esclatat el que tots ja sabíem, res de finançament pactat a l’estatutet, hi una nova tassa de cafè per tots ja blindada per sempre, i com proposa el PP sense dret a revisió, pel que fa els traspassos paràlisi total amb tot el que es refereix a Catalunya, se’ns dubte a l’espera de la segona retallada al TC, i el que es mes gros, que del que en quedi tampoc se’n complirà la major part.
La ministra Elena Salgado, parla de complexitat i bon ritme en el tema competencial, i això es simplement un insult, i si Catalunya tingues una classe política de primera, senzillament s’hauria acabat la farsa i es pensaria en un pla B.
El que s’ha desmarcat del desencís general es el PSC per boca del caçador de crostes Joan Ferran, què s’atrevit a pronunciar que estem en un bon camí i què el traspàs del litoral donat l’orografia del país es molt important.
Aquest home no te límits a l’hora de prendre el pel a Catalunya, i amb el seu espanyolisme ranci, i el seu cinisme infinit pot fer i desfer sense cap reprovació immediata del seu partit i per descomptat de la resta. La població ha de prendre nota i esborrar-lo de qualsevol llista electoral, ja que el seu sou el paguem entre tots, i no es digne de representar a ningú en el Parlament de Catalunya.
La paraula es nostra, i la corda es segueix tensant, potser es hora de recordar les paraules de la cançó del Llach, l’Estaca “Si tu l’estires fort per aquí………..”.