EL FUTUR DE L?ESQUERRA ABERTZALE

Un panorama força negre es presenta pels votants de l’esquerra abertzale en les properes eleccions, per la criminalització que l’Estat ha fet d’ells.

El líder d’aquest sector Arnaldo Otegui sortirà del seu injust empresonament el proper setembre, i segons algunes informacions deixarà la política activa i el lideratge d’aquest sector de la societat basca.

 

Prengui la decisió que prengui, amb les dues formacions que els representen EHAK  i ANV ilegalitzades, la vista de la justícia espanyola mirant amb lupa qualsevol moviment d’aquestes o futures formacions, registres constants i injustificats a les tavernes o llocs de reunió de simpatitzants o militants, la prohibició de publicacions, i la criminalització de qualsevol persona que simplement digui que no vol pertànyer en aquest estat espanyol, i vol escollir lliurement el seu propi camí.

 

Si per la via pacifica, per la política, pels mitjans, i per totes les eines que pot donar una democràcia de debò, no es pot defensar uns plantejaments, ja em direu vosaltres quines opcions els hi queden.

 

Tanmateix la complexitat de la situació al País Basc vist des de fora, i amb els paral·lelismes que pot tenir a Catalunya, te un clar escull per poder solucionar el problema de fons, i donar veu lliure a totes les opcions, aquest es l’estat espanyol.

 

Un estat disfressat de bondadosa democràcia, però on en el fons els mètodes utilitzats en la dictadura han canviat de formes però no de fons, es tracta que a l’empara d’aquest estat de dret de fireta, silenciar tot el què no sigui el pensament únic, i les directrius de l’estat central.

 

No hi ha cap respecte per la llibertat d’expressió, es condemna per motius polítics, es persegueix qualsevol veu dissident, i s’ignora qualsevol iniciativa pacifica i política que es presenti com la recent consulta popular, barrejant el terrorisme d’ETA amb la política compromesa, i on fins hi tot la tortura es permesa amb els detinguts com ja s’ha denunciat repetidament per organitzacions internacionals pels drets humans en moltes ocasions.

 

Aquesta, i no un altra es la gran democràcia espanyola, la del “manifiesto por la lengua comun”, la de l’espoli econòmic, la de la prohibició a les seleccions esportives, la  de les prohibicions a qualsevol intent pacífic de consultar a la ciutadania cap on vol anar, i moltes coses mes que nomes la valentia, i l’enfrontament pacífic permetrà saltar aquest mur tant sòlid que han anat construint al voltant nostre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*