FESTA TAURINA O TORTURA TAURINA

Llegia avui en un mitjà, una concentració a Les Illes per exigir que Palma sigui declarada antitaurina, com ja ho son moltes ciutats al Principat amb la polèmica i sentiments que això suscita.

 

Aquestes iniciatives, i moltes d’altres porten a la pregunta de si les curses de braus son festa o barbàrie, i aquí a Catalunya el tema esta molt viu, i la discussió moltes vegades es encesa.

 

Aquest fet manifestament espanyol, com podia ser de qualsevol altre lloc del planeta, no crec que sigui el tema, es un dels distintius de l’imperi, i nomes donant una volta per les botigues per turistes ens adonem que ocupen un lloc important, son com una mena de símbol junt amb el flamenc i alguna cosa mes,  d’aquest pensament únic expressat també en els souvenirs i imatges, què vol donar un estat davant els ulls dels seus visitants, obviant moltes altres tradicions que no volen ser promocionades, com en altres àmbits passa amb la llengua, la cultura o el finançament.

 

Dit això, crec sense embuts que en els segle on vivim aquests espectacles son una autentica salvatjada, i què diu molt poc d’una societat civilitzada i moderna com ens diuen que som.  Crec que els sacrificis de persones o animals formen part del passat i la tortura mai pot ser un espectacle, sinó  l’evolució de la espècie no haurà servit de res, i seguirem a les catacumbes.

 

Els mitjans de comunicació evidentment també hi col·laboren, com el cas de la visita de José Tomas a Barcelona per torejar que va servir per ser portada d’un diari en principi seriós com La Vanguardia.  Això diu molt poc d’aquest tipus de premsa que simplement per l’origen de la festa, com diuen ells, te que acaparar portades i titulars, què, segurament amb un altre origen es convertirien en critica ferotge per l’endarreriment i la crueltat del tema.

 

L’Estat  com en molts altres temes no vol evolucionar, però Catalunya crec que si, i la prohibició total d’aquests espectacles hauria de ser un fet i esborrar de la memòria col·lectiva aquest festival d’atrocitat  i vergonya per la raça humana en general.

 

Penso en les persones que disfruten amb el patiment i la sang d’aquests  pobres animals, el tipus de mentalitat, i fins on els pot portar, això explica molts cops molts tipus de comportaments en altres aspectes de la vida i que eixampla la distancia entre un tipus de societat què respecta el medi ambient i les demes especies del planeta,  amb la voracitat  i barbàrie d’aquests que no respecten res, i que mantenen ferm el seu afany de mort pel plaer de veure morir.

 

Demanaria a les autoritats posar fi a aquest endarreriment i deixar els nostres veïns amb les seves vergonyes, però que no ens incloguin a nosaltres mai mes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*