EL CATALÀ A LA FRANJA D?ARAGÓ

El projecte de llei de llengües d’Aragó s’ha filtrat a la premsa, i dona idea don es pot arribar, i les giragonses legals què es poden fer per intentar reduir una llengua a anècdota folklòrica.

 

Resulta que en principi el català i l’aragonès seran reconegudes com a llengües pròpies, però no seran cooficials, ni tant sols en els territoris on el parlen. l’Única llengua oficial serà el castellà que no tindrà el caràcter de pròpia.

 

Aquest embolic el resumeixen dient que l’Aragó es trilingüe, una majoritària i oficial a tot el territori, i dues mes en diverses zones amb especial estudi i protecció per part del govern, una formula com l’emprada a la Constitució per definir les llengües d’Espanya què no son el castellà.

 

Tot això sembla un acudit, però desgraciadament forma part d’aquest genocidi lingüístic que l’Estat està duent a terme per fer desaparèixer qualsevol llengua que no sigui l’oficial del regim.

 

Primer va ser el País Valencià, amb la divisió i invent de l’idioma valencià, contra tot criteri dels experts en la matèria, i nomes basat en criteris politics per desunir la llengua i desactivar-la  en el seu us social, la millor manera de fer recular un idioma, complementant l’estratègia, amb el tancament dels repetidors de TV3, i la passivitat del govern de l’estat què evidentment ja li està be.

 

Ara arriba l’Aragó, i el territori de la franja on el català encara es viu, i l’esquizofrènia arriba a límits surrealistes, les llengües pròpies no son oficials i la que no es pròpia es l’única oficial, deu ser un cas únic al mon, jo pensava que una llengua pròpia sempre hauria de ser oficial per qüestions obvies, i no ho serà ni en el territori on es majoritària.

 

Era difícil superar-se però ho han aconseguit amb la formula constitucional del respecte i protecció, què traduït en l’argot de l’imperi es abandonar-les a la seva sort i deixar en mans de les persones del territori que traslladin aquest llegat cultural de generació en generació fins la condemna a la desaparició, i així deixar pas a un idioma que segons els grans intel·lectuals pasa per serioses dificultats com es el castellà.

 

Es una autentica persecució, i on el següent pas serà veure com el TC esborra de l’estatut la part on posa que el Català te el dret i el deure de ser conegut, aquest privilegi serà reservat com fins ara el castellà.

 

La situació es greu, i l’idioma un factor que molesta i molt al regim espanyol pot pasar per serioses dificultats si no plantem cara, i aportem el nostre gra de sorra amb la seva divulgació i us normalitzat, respecte les comunitats abans esmentades fins que no tinguem un estat propi no podrem tenir la influencia necessària per contrarestar l’odi espanyol a la diferencia.

Un pensament sobre “EL CATALÀ A LA FRANJA D?ARAGÓ

  1. Els fot que el català gaudeixi entre ells de tan bona salut; de millor salut que l’aragonès, que assumeixen com a propi amb molts menys complexos, però amb aquella nostàlgia estantissa i eutanàsica que permetrà que es perdi…
    En el tema català (un cas com un cabàs) volen fer com han fet a Val i Bal: remenar allò que no sona amb el nom de la cosa del nom… Quedo parat de gent de cognoms catalans que, tot i no parlar català, es veuen amb cor d’esmenar-nos la plana, que: “si lo que se habla en la Franja es el chapurreao”
    A cagar a la via, tots aquests, home! Ens deuen prendre per rucs, ja pot ben ser… Com menys hi entrem, millor i naltros, doncs a llegir clàssics i a emular-los i a escoltar els avis, per més pena que (és el meu cas) goig que faci en un primer moment. És fabulós sentir-se en boca pròpia expressions dels avis que ningú ha repescat o assumit a la tele… reneixen de brases i foten uns espetecs de cal déu!
    Salut!