ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL CATALÀ LLENGUA COMUNA

Sense categoria

S’ha presentat un manifest a favor del Català com a llengua comuna per part d’associacions de persones immigrades, i organitzacions de suport .

El text impulsat per entitats com la Plataforma per la llengua, ens parla d’un model educatiu en català com a llengua vehicular sigui quin sigui l’origen de l’alumne. Les associacions xineses, marroquines, senegaleses i d’altres nacionalitats ens parlant de la llengua com un factor d’integració, i no de confrontació, i què amb un respecte per les mes de 300 llengües emprades a Catalunya, la pròpia te que ser la comuna i una eina de cohesió de la societat.

 

Donada la anormalitat de la nostra nació, un manifest tant obvi com aquest, i què no seria noticia en cap lloc del planeta, aquí amb un nacionalisme espanyol totalment virulent en qualsevol diferencia amb el codi oficial i únic, pasa a tenir un gran valor, i desmunta el topic de les persones que venen de llocs llunyans i sembla que no puguin aprendre el català.

 

Malauradament, el mal el tenim a dintre de casa nostra, i discussions com les que va presentar el grup xenòfob de Ciutadans pretenen traduir tots els senyals de transit per no discriminar el castellà i facilitar la vida als turistes, francament es de riure per no plorar, on pot arribar l’odi a una llengua que molesta, i que tot hi tractar-la de segona categoria continua resistint.

 

Aquesta setmana hem viscut l’episodi de la crítica al català que parla el President Montilla per part d’en Felip Puig en un programa d’humor de radio, i que han aixecat una gran polseguera, què s’ha traslladat a la sessió de control del parlament on la picabaralla entre Oriol Pujol i Joan Ferran sobre el tema ha estat considerable, i on diuen que algun insult s’ha escapat.

 

Realment tenim la pell molt fina, i tots els partits s’han afanyat a demanar que demani disculpes, i en Ferran el desacredita, i diu que ha fet un mal servei al país i a la seva cohesió, en una carta seva parlant sobre l’incident.

 

Francament quan en Ferran parla de país, es deu referir a Espanya, i quan parla de cohesió es perquè el català molesta a la nostra llengua comuna i preferida d’aquest diputat, el castellà.  Que jo sàpiga les barbaritats que ha arribat a dir sobre Catalunya, la seva crosta nacionalista, i l’imaginari creat del nacionalisme, mai han estat rectificades, i destil·len un clar menyspreu per la llengua catalana i per l’opció legitima de voler un estat propi diferent al seu.

 

El President Montilla porta molts anys entre nosaltres, i tot hi reconèixer el seu progrés amb la llengua en els darrers dos anys, molts cops fa vergonya sentir segons quines frases pel màxim mandatari del país, i mes quan a qualsevol funcionari se li exigeix el nivell C de Català en l’Administració Publica.  El problema es d’abans d’accedir a la presidència on el seu interès per la llengua evidentment no era el d’ara, i l’encoratjo a seguir la seva millora.

 

De totes maneres les disculpes sempre han d’anar des d’un costat, mai des de la banda nacional espanyola, quan en Solbes ens diu que incomplirà una llei orgànica anomenada Estatut, no espereu una disculpa, quan en Zapatero no compleix les moltes promeses fetes amb Catalunya, mai una disculpa, quan en Carod va viatjar a Perpinyà a parlar amb ETA, a enfonsar-lo perquè ell es veu que no podia com si han fet molts altres, i trobaríem mil exemples d’aquesta doble vara de mesura, potser ja seria hora que tots plegats ens ho féssim mirar i relativitzéssim el poc important i exigíssim amb fermesa disculpes quan cal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.