LES BALANCES DE LA VERGONYA

Desprès de molts anys d’espera per fi, el govern de l’Estat ha publicat les famoses balances fiscals, i lluny de posar vermell a mes d’un, la normalitat es aparent.

 

En primer lloc totes les resolucions aprovades què demanaven la seva publicació, i què han estat desobeïdes, simplement perquè l’estat espanyol te la potestat de complir les lleis o decrets a la carta, i sempre sota el seu punt de vista.

 

En segon lloc, el Ministre Solbes, que repetidament distribueix falsedats a tort i a dret com la famosa crisis inexistent, i que ara casualment desprès de les eleccions el canvi de rumb ha estat notable en una acceptació que en qualsevol altre estat seriós comportaria la dimissió per ineptitud i mentida prolongada per finalitats electorals, no ha donat la cara en la presentació de les balances, delegant en altres persones, donant a entendre el poc interès, i la poca importància que dona el tema.

 

En tercer lloc, i com es preveia han embolicat la troca al màxim amb 6 balances diferents amb diversos mètodes de càlcul, i curiosament el resultat rebaixa l’espoli mostrat per les balances catalanes en 1 punt.  Han arribat a la gran conclusió que Catalunya, les Illes, País Valencià i Madrid  son les comunitats mes riques, i amb un dèficit fiscal mes gran, per l’altre costat amb superàvits espectaculars es situen Extremadura, Ceuta o Melilla.

 

Això ells en diuen sistema de redistribució de rendes, què curiosament espolia a les comunitats mes riques per ajudar a les mes pobres fins a la fi del planeta, i aquestes ultimes acaben gaudint d’uns serveis que les primeres no poden ni plantejar-se per l’espoli fiscal rebut, i l’escanyament de la seva població.

 

Com si fos un gran mèrit, lloa la nostra solidaritat, jo li dic presa de pel, i com es natural no vol barrejar les balances amb el nou finançament, ja que es un càlcul orientatiu, i es queden tant amples.

 

Senzillament es un insult que l’espoli demostrat amb qualsevol balança fiscal, sigui el mètode que sigui no quedi fixat en un sistema de finançament que el redueixi, i retorni els diners a fons perdut que no permeten a Catalunya desenvolupar infraestructures modernes, actualitzar el sistema educatiu o sanitari i en definitiva millorar el benestar dels seus ciutadans.

 

El mes greu no es el cinisme de l’estat demostrat una vegada mes amb escreix, i total menyspreu pels seus territoris conquerits, sinó que des del PSC s’insisteixi també amb la mateixa cantarella de desvincular balances i finançament, i mes quan el Conseller Castells ens diu que els diputats del PSC a Madrid amb la tria entre Catalunya i PSOE, sempre defensaran el primer. A qui vol enganyar!.