Arxiu mensual: març de 2020

EL DESGAVELL DEL BOE

En una crisi com aquesta qui te el comandament ha de gestionar amb rapidesa i eficacia, però sobretot mai donar la sensació de total inseguretat i de provocar el desconcert a la societat que confia en els seus representants per sortir endavant.

El decret públicat al BOE sobre el confinament més estricte d’aquests propers 15 dies es un clar exemple. Es diu als treballador que no tinguin sectors essencials que es quedaran a casa confinats, no es deixa clar les excepcions d’aquests sectors i el dia abans concretament a les 23.30 de la nit surt el BOE amb una moratòria de 24 hores per les empreses degut al nul temps per la seva organització i es deixen moltes preguntes a l’aire, amb una mena de “interpretar com vulguis”.

Pitjor impossible. De fet i per exemple es clar que els supermercats han de servir a la població, però això comporta una cadena des de la pagesia fins arribar al prestatge del centre alimentari que no es pot trencar, i s’ha de tenir clar.

De fet i com ja he dit algun cop, aquesta mesura més dura ha arribat tard i malament, alhora que mal gestionada, i sobretot davant les dures critiques al President Torra per demanar-la, ara que s’aplica encara espero alguna rectificació o perdó que ja se que no arribarà.

De fet , en una crisi d’aquest nivell totes les accions han de ser vistes en global i veure totes les conseqüències, per exemple amb els autònoms i el cobrament de les seves quotes sense ingressos per la seva part, o també en molta població vulnerable que no veu ajornat el pagament dels serveis bàsics o ajudes més clares sense el pas previ pel Banc, com un crèdit qualsevol que dona negoci a les entitats de sempre en el context que vivim, i que no es de rebut.

Cal pensar principalment en la salut, i aquesta passa en bona mesura per la tranquil·litat de la societat confinada amb la seva feina i el present i futur dels seus ingressos i despeses provinents de l’Estat i de les quotes fixes com hipoteques, lloguers, llum, gas o aigua per exemple.

El desgavell del BOE, es un clar exemple de la pèssima gestió que vivim.

EL CAPITALISME TRONTOLLA

Si alguna cosa en podem treure d’aquesta crisi sanitària es segurament intentar un canvi de model econòmic i de sistema cosa gairebé impossible, però com a mínim obrir els ulls a molta gent per reclamar-lo.

Aquest sistema capitalista sense fí i de control total de la societat en benefici d’uns pocs i amb moltes eines a l’abast, com la justícia, el sistema polític i la mateixa vida social molts cops dirigida a l’ombra sense contemplacions.

Escoltava al professor Sala i Martin aquest passat dissabte i apuntava una idea ben clara, pocs poden fabricar diner i un d’ells es el Banc Central Europeu que ara hauria d’ajudar a tots els Estats per poder garantir la supervivència de les empreses per un costat i la societat individual amb un sou garantit per no patir un doble càstig de confinament i monetari.

No hi ha dubte que les critiques holandeses i d’altres davant les peticions per exemple de l’Estat espanyol d’ajuda finançera son certes i fruit del mateix sistema que prioritza el negoci per damunt del bon control d’uns govenants corruptes com els espanyols. De totes maneres ara no es el moment i ja hi haurà temps de rectificar i passar comptes més endavant. Si la Unió Europea quan hi ha una crisi democràtica com la catalana ens diu que es un assumpte intern i deixa que un Estat amb tant baix nivell democràtic creui totes les ratlles existents, i ara que hi ha una crisi que necessita liquiditat per protegir els ciutadans fa el mateix, crec que la pregunta es ben clara, de que coi servei la Unió Europea sinó per mantenir aquest sistema capitalista i de control de la societat sense fre i pagat per tots, la resposta, per res.

Esclar que ningú de la classe dirigent es preguntarà això, ja que formen part dels beneficis d’aquest sistema d’esquena a la població.

Ara cal donar seguretat, deixar els bancs en un costat, crec que aquestes maquinàries usureres ja han obtingut prous beneficis, i ajornar impostos i despeses, alhora que garantir una renda a fons perdut mentre duri aquesta crisi sanitària i així també ajudar a una recuperació més ràpida un cop la roda es posi en marxa altra cop.

Es un moment perquè la societat torni agafar les regnes, aquelles que el sistema te agafades i no pensa deixar.

ELS CONCEPTES DE BASE

Vaig escoltar ahir l’entrevista de Ricard Ustrell al que va ser president espanyol socialista, José Luís Rodríguez Zapatero i es poden treure unes conclusions força clares.

Primer de tot, dir que si ho comparem amb la resta de Presidents espanyols en democràcia, no seria el més mediocre ni molt menys, això no treu que la seva base democràtica sigui discutible.

Cal reconèixer que dins el seu mandat va utilitzar el diàleg amb la banda terrorista ETA, que va comportar la fi de la mateixa, tot hi que anys abans, un gran miserable del seu partit com Felipe Gonzalez va crear una banda terrorista del Govern per acabar amb la mateixa amb total impunitat. De fet socialment va impulsar mesures d’igualtat com el matrimoni entre persones del mateix sexe i per tant va ampliar el catàleg de drets per una societat que amb la seva diversitat viu encotillada per això que en diuen Estat i ha de pidolar reformes que haurien de caure pel seu propi pes.

Pel que fa a Catalunya i els seus conceptes democràtics son molt aclaridors del sistema espanyol tant allunyat de qualsevol democràcia normal que ara amb la crisi del Coronavirus també hauria de quedar en l’oblit amb un nou ordre mundial i sistema de convivència que no fos de tots en benefici d’uns pocs.

Zapatero ens explica que la democràcia es convivència i per tant un referèndum per modificar-la com el que reclama Catalunya sobre la indepedència no hi te cabuda ja que trenca la mateixa. Res més lluny de la realitat, es lícit el contracte de convivència, però també ho ha de ser la seva modificació, igual que una parella es pot casar i separar en funció de moltes raons, d’altra manera seria una presó i un control de la societat en forma dictatorial. Dir el contrari son conceptes equivocats.

Defensar el diàleg es bo, però aquest ha d’escoltar i proposar. Negar o vetar qualsevol de les dues com ara no es diàleg i no substitueix la violència i el poder desmesurat per frenar la ciutadania com ha estat la recepta espanyola.

Per últim, en referència a l’Estatut i la seva famosa frase de respecte al mateix, no pot ser bandejada dient que una cosa son les proclames i l’altre les coses concretes. En un sistema democràtic haurien de ser el mateix, d’altra manera es un engany a la societat que escolleix els seus representants en base a les seves propostes com un contracte.

No es pot demanar aprofundir en un text que va quedar en res en bona part pel seu partit i desautoritzat el vot de la gent, si el context canvia i la gent demana una nova solució. Un altre cop ancorats en el passat i sense voler evolucionar.

Son conceptes de base democràtica que entenc que qualsevol representant públic hauria d’aplicar.

CÒMPLICES

La petició per prorrogar el confinament de la Conca d’Odena per part de la Generalitat ja ha rebut la negativa de Madrid i per tant els habitants d’Igualada podran sortir a partir d’avui dins les restriccions de l’Estat d’Alarma.

No deixa de ser alarmant de nou, veure com contra qualsevol respecte a la vida humana i en aquest cas als experts, cientifics, OMS i evidències mundials amb confinaments a bona part del planeta com a solució lògica a la propagació del virus.

Ara veiem de nou com la Gestoria anomenada Generalitat de Catalunya, sense cap tipus de poder no pot fer efectives les mesures racionals que requereix la població i esta novament sotmesa a l’autorització dels que dirigeixen l’Estat sense contemplacions, amb indexs de mortalitat i infeccions cada cop més elevats i els militars i la bandera com a insignies de la lluita contra la pandemia.

Alhora, observant la nefasta gestió a tots els nivells, incloses les insuficients mesures socials aplicadaes fins ara si les comparem amb el món civilitzat.

Això ja ho sabem, i vull pensar que res serà igual quan això acabi i com a mínim una part de la societat obrirà els ulls per fer escoltar la seva veu. De totes maneres arribats amb aquest punt, l’acceptació de la gestoria catalana seguint l’exemple des de l’aplicació del 155, i ara veient com les morts de la població van augmentant amb aquesta crisi immensa, i sense atrevir-se a dir prou, i com a mínim unilateralment fer el que faria qualsevol Govern responsable quan es tracta de les vides dels seus ciutadans. Vers al contrari, accepta i accepta, el que veritablement el fa còmplice d’aquest crim contra la societat catalana.

Uns dirigents que haurien d’assumir ja la desobediència per raons sanitàries, no parlem de banderes i si no si veuen en cor o no volen simplement dimitir en bloc i deixar aquest teatre trist anomenat Generalitat tancat i fent visible clarament el 155 com a forma de Govern que hem adoptat els catalans a partir de la no aplicació dels resultats de l’1 d’octubre.

Es trist però es així, lleials i responsable o còmplices.

L’ESTAT I LA SOCIETAT

Amb la crisi sanitària del Coronavirus, segurament algú es preguntarà perquè serveix l’Estat i si es la millor manera de regir una societat democràtica.

Segurament, la resposta es no, sobretot si ens referim a Estats com l’Estat espanyol, un Estat que s’ha mostrat inútil i submís als poders fàctics que dirigeixen vertaderament la situació. Veure com no es prenen les mesures que estan aplicant en altres llocs i que s’han mostrat efectives i no tancar definitivament les zones infectades i un confinament total amb parada de totes les activitats econòmiques excepte les indispensables dona fe que el model econòmic i la seguretat d’aquest model capitalista es prioritaria respecte la mateixa vida de la gent.

Com sempre he dit, el cinisme dels representants populars pel damunt del bé i del mal i que substitueixen la mateixa societat com centre i eix principal de tot el sistema deixa la democràcia en res. Aquests poders econòmics vetllen pels seus interessos i evidentment per damunt de qualsevol vida en nom dels seus guanys.

Ho hem vist repetidament, i ara amb molta més cruesa amb l’allau de morts que veiem dia a dia. Escoltem dirigents com amb sang freda ja assumeixen les morts com una cosa normal a canvi de no deixar tocat el sector econòmic del país, com fan regateig amb les ajudes per la classe treballadora i tots els seus serveis, com si aquests diners en definitiva no fossin de la mateixa societat amb els nostres impostos i que ara en una situació excepcional han de fluir com mai per no deixar enrere a ningú i protegir la ciutadania.

Uns diners de tots en benefici de molt pocs. Aquests gestors a sou, no son res més que titelles a mans d’aquests grans negocis i les seves teranyines que atrapen la societat i en comptes de fomentar la cultura, la educació , la sanitat i uns serveis de primera, es dediquen a escanyar-la a canvi de ben poca cosa.

Vam veure com amb la crisi es va aprofitar per retallar per tots els costats i sobretot en aquests pilars bàsics per qualsevol ciutadà i que ara paguem amb escreix.

Aquest rumb entre d’altres coses nomes es pot aguantar amb societats de baix nivell fomentat en tots els ordres i on el gruix segueixi sense questionar res. Tots en som responsables i segurament l’autocritica seria de rebut.

Arribats en aquest punt, la pregunta de perquè ens seveix un Estat, seria per repensar un nou model de societat que requereix una societat molt més preparada, critica i exigent.

EL MONARCA: PRIMER SOLDAT ESPANYOL

Escoltar ahir un cop més el militar espanyol a la roda de premsa, fa fàstic i un sentiment d’impotència molt gran. Ahir defensant el monarca, i dient que era el primer soldat espanyol.

Parlant de soldats, de guerra, de salvar el règim inclos una monarquia tacada per la corrupció i un feixisme inicial fora de dubte, es senzillament fora de lloc i una mostra del que es aquest Estat anomenat Espanya on les vides passen a un segon pla i com diu Jordi Galves, “ja tenim els morts”.

Ja tenim els morts

Jordi Galves

Ja hi som. Hem arribat on fatalment havíem d’arribar. Als morts. A un lloc viu, vivíssim, entre els morts. Perquè una cosa van ser els atemptats islamistes de la Rambla de Barcelona i de Cambrils, una altra cosa van ser les brutals pallisses i la humiliació contra la població catalana que volia votar el Primer d’octubre, i ara ja és diferent, això d’ara és una altra cosa sense excusa. Perquè els morts que estem enterrant ara, la inacceptable quantitat de morts que enterrarem durant les properes setmanes i mesos, sense poder-los veure, sense poder vetllar-los ni fer-ne el dol, són els nostres morts. Morts que parlen català i morts que parlen castellà, tots són morts nostres, morts innecessaris. Són els morts que ens allunyen per sempre més d’aquest Estat farsa, d’aquest malson grotesc, d’aquest engany anomenat Espanya, amb els seus militars ridículs, amb el seu rei altiu, amb la seva frivolitat feridora. No, no és veritat que els morts que estem enterrant aquests dies siguin conseqüència d’una pandèmia mundial, d’una malaurada, inevitable, mala sort que no té responsables directes. Els morts que estem enterrant són responsabilitat d’una gestió caòtica, d’un fracàs polític, d’una inacceptable administració colonial, perduda en el seu egoisme atàvic. Si aquests fossin els morts del coronavirus tindríem el mateix percentatge de morts de Portugal o de França. Però aquests són els morts de Pedro Sánchez, de la incompetència criminal de Pedro Sánchez. Espanya és el rècord mundial de morts en aquesta pandèmia exclusivament per culpa de la gestió equivocada i erràtica de Pedro Sánchez, l’irresponsable, l’inútil.

Els morts que estem enterrant són responsabilitat d’una gestió caòtica, d’un fracàs polític, d’una inacceptable administració colonial, perduda en el seu egoisme atàvic

El president Quim Torra no sap res de medicina, però té un panorama familiar, personal, ben galdós que l’ha acostumat, des de fa anys, a escoltar-se els metges, els especialistes, els que en saben més que ell. El president català no és millor que Pedro Sánchez perquè sigui català sinó perquè no té l’arrogància criminosa del de Madrid, perquè té molt més respecte per la vida dels altres, perquè no és un pet presumit com el guapo de la Moncloa. Si la retallada de l’Estatut d’Autonomia va ser el desencadenant del procés independentista, la nefasta gestió d’aquesta greu malaltia que ens afecta a tots, és la prova del cotó fluix, la darrera prova, indiscutible, que tenim un Estat que paguem amb els nostres impostos però que treballa incansablement en contra de Catalunya, de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Diguem-ho clar d’una punyetera vegada. No han tancat Madrid, no han deixat tancar Catalunya, no fos cas que els catalans, amb la seva admirable disciplina, amb el seu capteniment assenyat, se’n sortissin abans que els de la capital imperial. Això era inacceptable per a ells. Pedro Sánchez i el seu govern han gestionat pèssimament aquesta crisi perquè són uns incompetents i perquè són uns nacionalistes espanyolistes criminals. Perquè no podien suportar que Catalunya se’n sortís abans que ells, perquè l’enveja presideix les seves decisions polítiques. Arribarà un dia, ben proper, en el qual hauran de respondre davant d’un tribunal penal internacional per delictes de lesa humanitat.

De la mateixa manera que van haver de respondre els fanàtics unionistes serbis dels seus crims, uns fanàtics nacionalistes, imperialistes, que van dur els antics compatriotes del que havia estat Iugoslàvia, a la mort i a la desesperació. Aquests morts del virus són imperdonables i consoliden per sempre més el trencament de Catalunya amb Madrid.

SEGUIM CONFINATS A MITGES

Encetem la setmana amb la notícia de que el confinament light del Govern espanyol s’allargarà fins l’11 d’abril com ja preveiem, però amb la incredulitat i enuig de la falta de mesures demanades per activa i per passiva al Govern espanyol.

Seguim igual, a l’Estat espanyol més de 2 mil morts a Catalunya més de 200 i els casos d’infectats que es van multiplicant deixant els serveis sanitaris en una situació molt delicada.

De fet a la Reunió de Sanchez amb els presidents autonòmics, ja van ser quatre, les autonòmies que apart de la catalana demanaven el confinament total,es a dir tancar les empreses que no siguin imprescindibles i el tancament del territori per la lluita més eficaç contra el virus maligne, alhora unes mesures per la seguretat econòmica dels treballadors a l’alçada de les que altres Estats ja han acordat. Veure com pel món aquestes mesures es van aplicant seguint altres que ho han fet amb els millors resultats fins ara i l’Estat les segueix negant, i alhora fent el pitjor que es pot fer, entorpir les mesures des del mateix territori per seguir aquest concepte radial espanyol amb seu a Madrid i veure com sembla la vida de les persones es secundària i fins hi tot el material es aturat, creant l’alarma als centres sanitaris.

Tanta mala fe sembla impossible, tanta mala gestió per mediocre que siguin les el·lits polítiques espanyoles embolicades amb la bandera i la unitat del “una grande y libre” franquista aplicada a tot, i en aquest cas a les nostre vides es simplement una quimera. No hi ha altra explicació que les el·lits econòmiques que dominen Espanya des de temps immemorials un cop més fan servir a la classe dirigent com titelles i intenten afavorir al màxim els seus interessos financers amb el cost de vides humanes com a mal menor.

Aquest anomenat IBEX 35 no entén de salut, ni de vides. El seu entramat ben forjat a la Dictadura franquista segueix dirigint amb ma de ferro la falsa democràcia espanyola i els personatges que teoricament tenen funcions en la mateixa al seu so.

Crec que nomes així podem entendre aquestes decisions, aquesta obstinació i aquest cost que en una societat avançada hauria de comportar responsabilitats.

Mentrestant seguim confinats a mitges i veient la trista realitat.

EL POBLET DE L’ASTERIX

Els confinaments dels focus a nivell mundial es van multiplicant, a partir de la mitjanit una de les capitals del món, New York serà tancada, així com California, uns 60 milions de persones. Per la resta del planeta veiem com el Tirol a Austria, Rio de Janeiro a Brasil, la Llombardia a Italia i molts d’altres. Com diuen els comics d’Asterix, tota la Gal·lia esta ocupada, menys un poblet que resisteix a l’invasor.

Es francament sorpresiu com una colla de fanàtics embolicats amb la bandera i el patriotisme de fireta digne d’altres temps passats en blanc i negre segueixen a la seva i ara jugant amb la vida de les persones com si tal cosa.

Intentar comprendre les mesures de l’Estat, totalment centralitzades a Madrid, deixant les competències dels territoris en res i amb uns interlocutors fora de lloc i amb l’aparell militar com a portaveus parlant de guerres i amb l’operació de propaganda d’unitats de desinfectació pels nostres carrers.

Estan convertint-se amb còmplices de moltes de les víctimes del maleït virus i entenc que un cop passat la pandemia la societat hauria d’exigir responsabilitats severes. Barrejar la vida amb la merda de les banderes no te perdó i es de malalts.

Les crides desesperades del President Torra pels mitjans internacionals o les cartes que ha enviat a dirigents europeus denunciant el nul cas del Govern espanyol a les crides per tancar Catalunya i de pas també tancar Madrid han estat respostes des de la capital espanyola amb insults, menyspreu i aquest patriotisme caducat que no l’importa res ni ningú.

Crec que la Generalitat amb el President al capdavant amb els encerts i errades corresponents, esta demostrant una gestió molt més professional que l’espanyola i segueix les recomanacions de l’OMS en quant a confinament particular i reclama les solucions que s’han mostrat efectives a la resta del planeta. Malauradament no te les mans lliures i el fre d’un Estat que impedeix les mateixes i ens demostra un cop més que la nostra emancipació es imprescindible, ara també per la salut i el respecte fonamental a la vida de les persones.

Com deia son com el poblet de l’Asterix, però ara la nostra vida es en joc.

EL BORBÓ DEL “A POR ELLOS”

Com diu en Jordi Barbeta, aquest personatge que va dimitir de les seves funcions el dia 3 d’octubre del 2017 posant-se al costat d’una part en el conflicte democràtic català i repudiant els que legitimament i amb la força del vot volien fer escoltar les seves demandes, no te absolutament cap autoritat per demanar res, i molt menys amb l’escàndol dels diners a Suïssa i la falsa renúncia a una herència que encara no es pot produïr.

Una institució hereva del franquisme i que ara es mostra tant corrupte i nociva per un poble com es.

Quina autoritat moral té el rei Felip?

Jordi Barbeta

Felip VI ha demanat “responsabilitat i sentit del deure” davant la crisi del coronavirus per concloure que “España no se rinde”, que és una frase copiada del general Moscardó quan, assetjat a Toledo per les tropes del legítim govern republicà, va proclamar: “El Alcázar no se rinde”. Fa la impressió que ell també se sent amenaçat i no només pel coronavirus. Amb raó.

El més important d’un cap d’Estat i sobretot d’un rei, perquè no depèn del vot popular, és la seva autoritat moral. És el que s’entén per auctoritas, que només tenen aquelles persones que per la seva trajectòria exemplar són reconegudes i pel mateix motiu les seves opinions legitimades. Quina autoritat moral té Felip VI per demanar “responsabilitat i sentit del deure”, després de tot el que ha transcendit aquesta setmana? Quina autoritat moral pot tenir algú quan no hi ha manera d’aclarir si, com acusa Corinna Larsen, per salvar el lloc de treball del monarca i la posició de la seva família, funcionaris de l’Estat han esmerçat diner públic i utilitzat mètodes mafiosos per interceptat la informació que compromet la Corona?

No sabem el grau d’estimació popular que té ara Felip VI, però la cassolada d’ahir a la nit suposa tot un desafiament a que s’atreveixi a comprovar-ho… com va fer el seu besavi, Alfons XIII

Felip VI va començar el seu regnat com un intent desesperat de salvar la monarquia a qualsevol preu i, malgrat disposar d’una cort política, financera i mediàtica que li dona suport incondicional, la seva trajectòria ha anat de mal en pitjor. Ja va haver de ser coronat pràcticament de forma clandestina, sense convidats internacionals mitjançant un procediment ple d’irregularitats. Va utilitzar el procés sobiranista i va liderar l’“a por ellos” institucional per redimir els escàndols de corrupció de la seva família. La tesi era i és que la monarquia, encara que sigui corrupta, encarna el bé superior que no és l’honestedat, ni tan sols l’estat de dret, sinó la unitat d’Espanya. És un argument històricament fals, atès que han estat els monàrquics i els militars els que sistemàticament han impedit per la força de les armes l’estabilitat de les repúbliques espanyoles, que sempre van ser intents de construir un espai de llibertat i fraternitat de ciutadans i pobles.

Fa un any que Felip VI va rebre una carta dels advocats de Corinna Larsen on se l’informava que figurava com a beneficiari dels negocis opacs i fiscalment fraudulents de son pare. La reacció del monarca va ser, segons ha comunicat amb un any de retard la mateixa Casa Reial, renunciar a una herència que no existeix i retirar-li l’assignació al rei emèrit, que, mentre no es digui el contrari, continuarà tenint residència a la Zarzuela, com el seu fill, i despatx també al Palacio Real.

D’altra banda, s’ha confirmat que el monarca va informar de la situació al govern de Pedro Sánchez. El president ha dit aquesta setmana que tot li ha semblat molt bé i molt correcte, però si ara la fiscalia veu motius d’intervenir, vol dir que tant Felip VI com les autoritats a les quals es va dirigir quan va rebre la carta dels advocats de Larsen van encobrir els presumptes delictes del rei emèrit que ara diuen que s’investigaran a Espanya, després de transcendir que també seran investigats a Suïssa i al Regne Unit.

Ara, Felip VI ha aprofitat la major tragèdia que viu el país per amagar l’escàndol més greu que pot afectar un cap d’Estat, la qual cosa dona la mesura del grau de decadència al qual ha arribat la monarquia espanyola.

La crisi del coronavirus no té precedents i res no tornarà a ser igual. El cataclisme econòmic que ens ve a sobre comportarà convulsions socials arreu i especialment a Espanya quan tanquin empreses en cadena i la taxa d’atur torni a desbocar-se. Fa l’efecte que Felip VI se n’adona i per això en el seu discurs ha deixat anar: “Tornarem a la normalitat. Sens dubte. I ho farem més d’hora que tard: si no abaixem la guàrdia, si tots unim les nostres forces i col·laborem des de les nostres respectives responsabilitats”. El seu besavi, Alfons XIII, va abdicar perquè, tal com va escriure: “No tinc l’amor del meu poble”. Tanmateix, va tenir el coratge d’admetre la superioritat de la voluntat democràticament expressada pels ciutadans: “Espero conèixer l’autèntica expressió de la consciència col·lectiva. Mentre parla la nació suspenc deliberadament l’exercici del Poder Reial reconeixent-la com a única senyora dels seus destins”. No sabem el grau d’estimació que té ara Felip VI, però la cassolada d’ahir a la nit suposa tot un desafiament a que s’atreveixi a comprovar-ho.

ESPANYA ENS ROBA

Recordeu aquest lema que tants cops hem escoltat i que degut a l’aparell de propaganda de l’Estat ara sembla tabu i han aconseguit esborrar dels que ho denunciaven com si fos una mentida i una incorrecció de quatre fanàtics.

Ves per on, era veritat, el deficit fiscal que any rere any pateix el nostre país, no es una casualitat aillada, es habitual i sense possibilitat de canvi, alhora si hi sumem tots els incompliments en forma de d’inversions de tot tipus i especialment el no compliment d’una llei orgànica anomenada Estatut i que ens deia que durant 7 anys rebrien un import en inversions que mai ha estat acomplert. Això entre d’altres coses ens fa dir clarament, si, Espanya ens roba.

Per si fos poc, ara sabem el perquè del desplegament de l’exèrcit i Guàrdia Civil pel territori per lluitar contra una crisi sanitària, en una decisió sorprenent i més propia de dictadures sense miraments per controlar la població que democràcies d’un primer món que no sembla hagin adoptat aquesta decisió. Ara sabem que el material sanitàri per la Generalitat de Catalunya ha estat confiscat en part i enviat a Madrid per aquestes forces i subratlla un altres cop aquest Espanya ens roba, en unes accions totalment fora de lloc i que sembla ens segueix dient que som ciutadans que no importem i que igual que les mesures neguen el tancament que demana el nostre Govern amb l’excusa que no es qüestió de territoris, i que ens en sortirem junts, segueixen en la mateixa línia.

Les accions d’aquests lladres de guant blanc i amb llicència per matar es una realitat que augmenta l’esperpent de les decisions estatals i el greuge amb Catalunya jugant amb la nostra salut sense contemplacions com han demostrat sempre.

Nomes ens queda l’esperança que si en sortim d’això, la població entendrà que no podem restar un segon més sotmesos a un Estat paranoic i fanàtic al qual no importem, a no ser que sigui pel saqueig constant i el robatori consentit.

Espanya ens roba.