Arxiu mensual: desembre de 2018

MANIPULACIÓ DE LA VIA ESLOVENA

Les declaracions del President Torra, sobre la via eslovena per Catalunya han aixecat polseguera i veiem com l’Estat i l’unionisme contra el dret a decidir dels Catalans format per Ciudadanos, Populars i socialistes, sumat al populisme cinic de l’alcaldesa de Barcelona Ada Colau ha posat les mans al cap indicant que es defensa la violència i han arribat a una manipulació que no te fronteres.

Efectivament, els mitjans afins al règim i els lobbys que els donen suport també han posat el seu gra de sorra amb la seva campanya contra la democràcia a Catalunya. Posar el focus amb els morts que hi va haver durant els 10 dies de guerra posterior a la declaració d’independència eslovena fruit de dos referèndums organitzats amb més del 90% de participació i més del 90% de vots favorables es fer trampa hi ho saben perfectament.

Jo també soc favorable a la via eslovena, perquè senzillament es una via democràtica i pacífica com la catalana. Ho van demanar, ho van voler acordar i davant una dictadura com el règim de Iugoslavia, van haver de consultar a la població en forma de referèndum i ho van fer dos cops amb uns resultats espectaculars a favor del si que no deixaven lloc a dubtes del camí que la ciutadania havia escollit. El Govern eslovè com no pot ser d’altra manera va obeir aquest mandat i ho va proclamar. Aquesta es la realitat i aquesta es la via que vull per Catalunya.

La manipulació arriba quan es posa el focus en la segona part, quan el règim iugoslau va enviar l’exercit a combatre contra Eslovènia per impedir la democràcia amb els resultats que tots sabem i mai buscats per la via eslovena.

El paral·lelisme es clar, aquí vam fer el referèndum sota la violència de l’Estat, cosa que a Eslovènia no va passar, i aquí patim la repressió i escoltem que si s’hagués fet efectiva la República, i pels escarafalls escoltats donem per bo que l’exercit espanyol hagués intervingut per salvaguardar la unitat sagrada com ens han recordat els “a por ellos” per damunt de la democràcia. Una imposició i uns mètodes gens qüestionats per tots aquests que han col·laborat amb aquesta coacció a la ciutadania i retallada dels seus drets.

Com deia una manipulació que ja no coneix fronteres i que torna a retratar tots aquests actors que validen la violència per un costat i ataquen la democràcia per l’altra.

LA RESPOSTA

Davant la situació que viuen els nostres ostatges polítics, les vagues de fam en marxa i la catalanofobia extrema que veiem per exemple a les eleccions andaluses cal donar el pas definitiu, però de moment el que veiem no pot ser més decebedor.

Efectivament, des del Govern una Declaració de suport als presos polítics, que està molt bé, però entra en el terreny del simbolisme sense cap tipus d’efectivitat i segueix la tònica del qui dia passa any empeny. Per part de l’ANC veiem dona suport als dejunis que començaran a Montserrat i seguiran en altres llocs per solidaritat amb els presos, una mesura que amb tot el respecte per la gent que hi participarà tampoc serveix de res, ni te cap efectivitat, seria com una pantalla passada o fer alguna cosa sense conseqüències per no donar el pas endavant. També sublim i directament presa de pel a la ciutadania es la retirada de servir menjar a les recepcions de la Generalitat i ratllant el patetisme l’anunci d’alguns diputats que el dia de la Constitució poden fer dejuni tot el dia.

Davant aquestes mesures sense cap tipus d’efectivitat i legitimant aquest transit des de fa un any on res es mou i els partits sembla van en direcció contraria a alló pel que els hem votat. Rebutjant una unitat necessària pel país, accentuant el partidisme com si fos una legislatura autonòmica més i que ja han provocat moviments dins Esquerra en desacord a tanta hipocresia de República de boqueta. Com deia i per la xarxa es crida a aturar el país el proper 21 de desembre coincidint amb el Consell de Ministres humiliant a Barcelona.

Cal dir que es una bona iniciativa, però que lògicament si es vol passar d’una anècdota més a una cosa real i seriosa caldria el comandament de les entitats de la societat civil i el suport del mateix Govern i partits independentistes per donar credibilitat i passar del vull però no vull, a fins aquí hem arribat sense por.

Bona part de la ciutadania espera això de les seves entitats i representants per donar el pas, i fins ara no ho ha trobat. Com deia en Lluís Llach, esperar la sentència dels judicis de la vergonya com ens ofereixen per una reacció ja serà massa tard, i si el que ens volen dir es que d’aquí 10 anys en tornem a parlar, que tinguin la valentia de dir-ho clar i la ciutadania prendra les mesures que cregui oportunes.

Necessitem la resposta.

EXEMPLES

Els exemples que ens dona l’Estat i el seu sistema corrupte i de clares mancances democràtiques son infinits, a les últimes hores Susana Diaz i Felipe Gonzales en serien la prova.

Susana Diaz ens diu que potser es va equivocar al no fer campanya parlant de Catalunya, alhora diu que no dimiteix ja que va guanyar les eleccions i expressa que les peticions del seu propi partit en forma de regeneració no van amb ella, ja que previament s’ha d’haver degenerat.

En Felipe Gonzalez ens recorda que res no canviaria si l’independentisme obtingués més del 50% de vots en unes eleccions al Parlament. Importa per governar i per complir l’Estatut no per canviar les regles del joc.

En qualsevol Estat normal i democràtic, perdre 400 mil vots en unes eleccions, i ser impossible fer una majoria en un Parlament que s’ha ostentat els últims 40 anys seria per responsabilitat i ètica una dimissió en la primera sortida davant els mitjans a fer valoracions. A l’Estat Espanyol això ja veiem no es així i es desvirtua la realitat dient que ha guanyat les eleccions obviant el missatge de la població i sense assumir com a líder la seva responsabilitat. Alhora renega de la regeneració que li han demanat oblidant la corrupció que ha existit amb tants anys al capdavant del Govern andalús. Primer la persona i després la democràcia. Dir que la indecència de fer campanya sense parlar dels problemes del territori i fent servir l’ase dels cops, o sigui Catalunya en sigui la causa de la derrota ja es de traca i marca el tarannà del personatge en forma de cacic del seu “cortijo”.

Per altra banda, aquell mantra que han venut de superar el 50% de vots en unes eleccions per l’aposta independentista perquè sigui vàlid, ja ens diuen que tampoc, i per si calia, veiem com ni amb el 60, ni amb el 70 , ni amb el 90 seria vàlid, el que no es vàlid es complir el mandat de la gent si vol la independència que Espanya mai acceptarà. Qualsevol excusa es bona, però la idea es que un Estat que te com a màxima la seva unitat sagrada difícilment acceptarà un canvi territorial encara que trepitgi la democràcia i de pas la societat i els seus drets.

Uns grans exemples.

EL MOMENTUM

Una nova dimensió ha adquirit el procés cap a la República aquest cap de setmana, amb l’inici de vaga de fam de Jordi Turull i Jordi Sanchez. Un nou capítol de dignitat per un costat i interpel·lació per un altre.

Els primers pensaments son de suport i admiració per la dignitat d’aquests ostatges polítics per un règim espanyol embogit, en segon lloc de preocupació i angoixa per la seva salut, ja que estem parlant d’una cosa molt seriosa i perillosa, en tercer lloc de rabia pel motiu concret, que no es la llibertat, ni tant sols la finalització de la presó preventiva, es l’incompliment del TC amb els recursos d’ampara presentats, guardats en un calaix per no poder accedir al Tribunal Europeu dels drets humans, en quart lloc l’actitud de la part catalana en aquest nou episodi.

Efectivament, la reacció ha estat, la solidaritat expressada des del Govern de la Generalitat, i la reacció com sempre simbólica de la concentració a Lledoners rodejant de llums el centre per part de l’ANC, tot molt emotiu però totalment inocu per la causa que ens ocupa.

Hem escoltat el President Torra dir diversos cops que hem de buscar un altre moment per fer efectiva la República, aquella que en el seu dia encara no tenim resposta de perquè no es va concretar i perquè posteriorment s’ha acceptat i obeit absolutament a l’Estat amb la disfressa de la paraula “Fem República” a la boca.

Veient les reaccions passives i de continuïtat sembla que aquest fet tampoc altera els plans de veure com prenen els ostatges i son condemnats amb un judici vergonyos amb la màxima pena possible, i posteriorment impotents veiem com es podreixen a les presons de Madrid. Segurament es deu tractar d’una nova jugada mestra que no arribem a comprendre, però francament veure com alguns rebutgen la unitat de l’independentisme, com els nostres diputats segueixen a Madrid o com alguns ens diuen les esquerres amb les esquerres i els altres amb els altres sense veure que potser ha arribat al moment de paralitzar el país i exigir la implementació de la República ja votada i validada.

Pel que fa a la mobilització de les nostres entitats, tampoc sembla que es vulgui passar del simbòlisme a l’exigència real al nostre Govern de donar el pas coordinat i conjunt.

No se si volem martirs o volem victimisme pel broc gros, però el que no volem es aquest partidisme vergonyos i aquesta falta de respecte a la ciutadania constant. Volem el momentum.