Arxiu mensual: agost de 2017

LA UNITAT FINS AL FINAL

Aquesta imatge de la Campanya del Sí que començarà el 15 de setembre i on tots els partits favorables i entitats aniran plegats i coordinats es el millor tresor que cal conservar fins al final.

Ja sabem que l’única forma que l’Estat espanyol te d’aturar el notre dret a decidir el nostre futur es dividir-nos, ho ha intentat mil i un cops i ho seguirà fent fins al final. Per tant cal ser intel·ligent i mirar enrere observant els cops que hem estat aprop de trencar la baralla i que finalment hem aconseguit seguir junts, cadascú amb la seva ideologia diferent i camí ideal, però sent conscient de que per separat no som res i junts som invencibles.

El mateix podem dir dels hiperventilats, aquells que han intentat des del començament, alguns amb bona fe i d’altes amb intencions molt més obscures furgar a les ferides que el procés ha anat produïnt inevitablement i que podien fer trontollar l’objectiu de país divers i plural que som. Crec que la no resposta es el millor camí per aquest sector que segur ho seguirà intentant fins el dia que anem a votar.

Ara toca país, el repte majúscul dels últims 300 anys es davant i nomes el pot compartir qui entén que es l’objectiu primordial per damunt de tot, sense oblidar que la segona part serà construir un país millor on totes les sensibilitats aportaran el millor de si mateixos, ja que la societat som tots i ningú te la formula ideal.

En aquest temps de vacances en espera previsiblement del 16 d’agost on la Mesa ha d’admetre la proposta de Llei de Referèndum i donarà pas a l’última fase del procés i aquest xoc de trens, que en realitat es simplement posar a prova la nostra determinació davant d’aquells que volen anul·lar la democràcia i els anhels dun poble.

EL CAOS ENLLOC DEL DIÀLEG

Quan avui Alejandro Fernandez del Partit Popular ens diu sobre el Govern i l’aeroport “Diuen que faran un Estat però no saben ni organitzar una taula de negociació”. Parla de que no sabem gestionar les nostres competències al no resoldre la vaga de l’aeroport del Prat, ja que la mediació es exclusivament nostra però ens interessa més desprestigiar l’Estat.

Realment cal tenir molta barra per fer aquestes declaracions esperpèntiques i quedar-se tant ample. En Fernandez sap perfectament que una de les peticions de l’Estatut i vella reivindicació era precisament el traspàs dels aeroports a la Generalitat, i trencar el monopoli centralista com a sistema actual espanyol amb AENA al capdavant. Sap de les campanyes en aquest sentit i actes amb el món empresarial divers fent la reclamació que van topar amb el mur espanyol. Alhora sap que la manca d’efectius de la policia nacional en els controls de passaports no son la nostra responsabilitat, i que EULEN a 27 aeroports més i controlada pels que tots sabem, nomes ha trobat problemes a Barcelona.

De fet veiem com els partits unionistes amb els Populars, socialistes, Ciudadanos i tambe la gent de Podem no han obert boca davant aquesta vergonya que veiem dia si i dia també per les pantalles de televisió, o grans entitats com Fomento o la Fira de Barcelona que de tant en tant piulen la seva preocupació per les urnes catalanes es mantenen en silenci suportant la humiliació que suposa aquest caos. També deu saber que AENA, una empresa que des de Madrid gestiona 46 aeroports centralitzadament, dels pocs del món, i que a pesar dels sucosos beneficis del Prat, la inversió i el favoritisme es clarament a Barajas.

Tot això i moltes coses més Sr. Fernandez segur que les sap i el seu cinisme en forma de fiar-ho tot a la mediació de la Generalitat, quan es veu perfectament com en altres ocasions, amb la falta d’inversions o les fetes sense cap control, son una prova més del tracte que rebem constantment encara que els perjudiqui, un dels grans motius per voler el nostre propi Estat.

Crec que per la seva propia dignitat i sobretot la dels seus votants, que li recordo també pateixen tots aquests problemes. Per cert suposo que també deuria defensar el no al traspàs i la gestió del nostre aeroport. Com sempre primer perjudicar Catalunya i de rebot als seus ciutadans.

EL SOCIALISME DE FIRETA

La posició sobre el referèndum del grup Socialista l’ha tornat a marcar el seu secretari d’Organització, José Luís Ábalos, que ho ha titllat d’acte il·legal i sense garanties, i per això confia que no se celebri.

Apart ens diu que faran campanya activa perquè la ciutadania no entri en aquest simulacre. Diu que no es pot anomenar consulta per la manca de garanties i ho qualifica com un recompte i parla de diferents propostes que provenen de la Declaració de Barcelona.

Realment, el tarannà democràtic d’aquest partit ja sabem que fa temps ha desaparegut i son l’ànima bessona del Partit Popular i Ciudadanos pel que fa al respecte a la ciutadania i la base democràtica per permetre resoldre els debats i reclamacions, incloses les nacionals amb la veu del mateix poble. Continua amb la cantarella de les garanties i les il·legalitats es un discurs que crec ja s’ha esgotat per repetitiu.

La il·legalitat es bàsicament responsabilitat de l’Estat espanyol que siplement ha dit no a qualsevol via per resoldre la reclamació popular per la via de les urnes com qualsevol societat civilitzada i ha negat el dret a decidir d’una societat ja farta del tracte que rep dels seus teorics administradors i la utilització de la Justícia descaradament per evitar solucions polítiques, per tant la legalitat arriba un moment que si no dona respostes a la societat que regeix ja no serveix, aquest es un cas, com podriem trobar-ne molts d’altres al llarg de la historia com el vot de la dona o la discriminació racial per exemple. Pel que fa a les garanties, si l’Estat no les vol donar, qui se suposa que les ha de donar, el Sr. Àbalos, Felipe Gonzalez, Aznar, Alfonso Guerra per exemple. Crec no serien els millors exemples, per tant les garanties bàsicament les donarà la ciutadania catalana amb els seu vot, la millor garantia. Per la resta el pitjor enèmic serà l’Estat, per tant ho tenen molt fàcil per augmentar al màxim la garantia.

Titllar de simulacre un referèndum es un menyspreu a la societat i apel·lar a la reforma constitucional impossible per no resoldre el problema real català una broma que ja fa massa que dura.

En definitiva, una pantalla passada que no evoluciona i a la que sortosament ja hem deixat enrere per no tornar.

AMB EL NAZISME A LA BOCA

Durant el procés independentista, democràtic i popular a Catalunya quants cops ens hem sentit dir la paraula nazis, una paraula sembla preferida i dita per molts actors diversos però amb el convenciment que enyoren la dictadura franquista i el seu mirall amb el regim nazi o que banalitzen un terme terrible sense solta ni volta.

Avui ha tornat a succeir, concretament a la tertúlia del Matí de Catalunya Ràdio amb en Jordi Garcia- Soler, un dels participants, va ser primer responsable del gabinet de comunicació del PSC i posteriorment ha encadenat diversos càrrecs de confiança en diferents Consells de Televisions sempre a proposta d’aquest partit. Aquest personatge ens diu que la Llei de Transitorietat que pot aprovar el Parlament català es similar a la Llei Habilitant del Règim nazi, exactament igual. Davant les peticions de retirada de l’afirmació per part del presentador, ho ha afirmat tres cops més.

Aquesta llei que es refereix, es de 1933 i va permetre Hitler assumir el poder total en detriment del Parlament Alemany i que els historiadors marquen com inici del règim nazi que va portar a la Segona Guerra Mundial i l’horror creat.

Realment cal estar malalt per fer afirmacions a la lleugera com aquesta o amb un sentit de la responsabilitat nul. El tertulià crec ha traspassat totes les línies étiques per ser acomiadat per sempre en qualsevol tertúlia. Una cosa es la pluralitat d’idees i els seus arguments i un altra fer apologia del nazisme amb comparació amb l’independentisme.

No es de rebut unes paraules dites amb calent i a correcuita, però podrien ser enteses si hi ha rectificació, però en Jordi Garcia s’ha negat tres cops a retirar-les amb tota la fredor que requereix el tema. Francament ja n´hi ha prou de comparar un procés exemplar i democràtic, on els nostres representants davant la negativa de l’Estat a dialogar per cap dels mitjans possibles ha hagut de crear unes lleis que siguin la base en el primer moment si la resposta del Referèndum es positiva, es a dir si ho decideix la gent per majoria i no entrar en un buit legal que ho dificulti, suposo que pel tertulià això es exacatament igual que un cop d’Estat militar amb en Hitler al capdavant i tot l’horror i vergonya per la humanitat que va portar desprès.

Sempre amb el nazisme a la boca per no poder defensar amb arguments la seva posició legitima, segurament seria demanar massa.

ALERTA JUDICIAL CONSTANT

Les declaracions del President espanyol amb un possible avançament del Consell de Ministres depenent dels passos que el Parlament vagi efectuant. La idea simplement, es vigilar cada pas per fer entrar en acció l’aparell judicial com un element més al servei de la causa.

De fet ja sabem que tot serà impugnat, encara que normatives, lleis o accions siguin legals i efectives al mateix Estat espanyol en altres llocs. Tant s’hi val. La determinació catalana serà la clau i la mobilització del país la seva força. El temps de la legalitat espanyola s’esgota i arribarà al seu final.

El TC hi torna

Marc Guinjoan
A aquestes alçades ja no ens hauria de sorprendre però el dilluns, just abans de començar les vacances, el TC va tornar a suspendre una nova decisió presa pel Parlament de Catalunya. Escudats darrere el dictamen del dijous passat del Consell d’Estat i després del recurs que el govern de Mariano Rajoy va plantejar en el darrer consell de ministres abans de vacances, dilluns, de manera urgent, els membres del tribunal es van reunir i en tan sols 45 minuts suspenien (cautelarment i per cinc mesos, com és norma després d’un recurs del govern espanyol) la reforma del reglament del Parlament.

No descobrirem la sopa d’all si afirmem que plou sobre mullat. Fa dues setmanes el TC obria diligències contra la titular de Governació, Meritxell Borràs i l’exsecretari general del departament, Francesc Esteve, pel procés de compra d’urnes que finalment va quedar desert. Com vam explicar en el seu moment –sota l’acusació dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació– el que realment el tribunal estava fent era utilitzar el dret de manera preventiva per impedir allò que suposadament algú farà en el futur, quelcom que és “incompatible” amb les premisses bàsiques del dret penal.

El Parlament de Catalunya pot comprar urnes. De fet, Andalusia en té. I de la mateixa manera, el Parlament pot modificar el seu reglament per tramitar qualsevol llei, per complicada que sigui, per procediment de lectura única. Això és el que passa al Congrés dels Diputats i a una majoria dels parlaments de les comunitats autònomes de l’Estat. Finalment, i per més inri, la sentència del mateix TC sobre la lectura única accepta que no hi ha impediments en quant a la temàtica discutida per impedir l’ús d’aquest procediment. Si no hi ha impediments doncs, per què la suspenen?

El Parlament s’atura fins el dia 16 d’agost, quan s’està previst que s’admeti a tràmit la llei del referèndum. Aquell mateix dia els magistrats del TC tornaran també de vacances –n’avançaran el retorn per poder estar a temps per vigilar els passos del Parlament– i en el mes i mig que quedarà fins a l’1-O ens haurem d’acostumar, dia sí dia també, a una intensíssima campanya de judicialització de la política que poc ja tindrà a veure amb la legalitat sinó més aviat amb la unitat d’Espanya.

La batalla de la judicialització la tenen guanyada des de fa temps aquells que disposen de les eines necessàries per combatre-la. Les cancelleries internacionals –sempre conservadores per definició– ja sabem que només alçaran com a últim recurs. Però en canvi les veus dels mitjans de comunicació internacionals sembla que, cada cop més, es decanten cap a permetre celebrar un referèndum a Catalunya –dilluns mateix Carme Forcadell parlava al Daily Express-.

Qui no s’ha posicionat ha estat la justícia europea (encara no li ha arribat el torn) però si el proper 1-O hi ha una bona participació –i davant dels nous embats dels tribunals espanyols i el seu previsible afany inhabilitador– serà el moment en què el plet català transcendeixi el marc estatal i requereixi de la intervenció d’instàncies internacionals. I és que Europa i les seves cancelleries, per molt que tinguin preferències pel manteniment de l’status quo, no poden permetre’s la imatge de tenir empresonat un cap del poder executiu, del poder legislatiu o fins i tot representants d’un parlament. El 2-O començarà una nova partida.

BRETOLADES SENSE SENTIT

Les accions que hem vist de l’organització juvenil ARRAN vinculada a la CUP atacant un Bus turístic o punxant rodes de bicicletes de lloguer per turistes, totes gravades amb vídeo i justificades com una autodefensa davant el model turístic i el neolibaralisme, francament no tenen cap justificació real que els hi doni suport.

El Govern ja les ha condemnat, les destrosses del Bus per exemple ja son per un valor de 1800 euros, per cert unes quantitats que haurem de pagar entre tots per culpa d’aquests bretols que no fan cap favor a la societat, ni a la mateixa causa que diuen defensar. Qualificar la violència com autodefensa, o com hem vist avui amb algun dirigent de l’esquerra independentista titllant d’anècdota els incidents son d’un gran cinisme.

Aquesta turismofòbia va creixent, més enllà del model que segur es millorable, aquesta no es la manera de proposar canvis o mesures correctores amb un sector que segurament ha desbordat les previsions i lícitament molts veins s’han vist afectats en major o menor mesura. De fet Barcelona com a pol turístic mundial crec que pot comprovar com altres grans ciutats han plantejat aquests temes per regular el sector i trobar equilibri entre dos mons condemnats a conviure.

Evidentment no ens podem aillar del món, ni deixar que el turisme tingui barra lliure. Hi ha d’haver una solució per les dues parts. De fet la violència mai es una anècdota, aquesta es rebutjable ara i sempre vingui don vingui. No podem validar violència justificada i altra que no ens interessa posar les mans al cap.

La societat catalana amb la seva majoria segur que rebutja aquestes accions, pensi el que pensi del tema, així com no hi pot haver barra lliure amb el turisme de masses, tampoc ni pot haver amb l’incivisme i les bretolades que ens perjudiquen a tots.

Defensar un altre model de societat està molt bé, intentar imposar-lo per la intimidació o coacció ja no es de rebut en una democràcia. Crec que aquesta dona eines per mitjançant la política i la paraula convèncer a una majoria de la societat i validar els canvis que aquesta majoria vulgui. Si aquesta no camina en aquesta direcció també ha de ser acceptat.

En definitiva, rebuig total a aquestes accions, que apart i en els moments que vivim tampoc serien les millors imatges per mostra al món. Cal sentit comú i mostrar al món tal com som, i això segur que no ens representa a la majoria.