Arxiu mensual: gener de 2014

LA FRACTURA FAMILIAR: UN ACUDIT DOLENT

La carta enviada pel Govern Català junt amb el memoràndum amb tota la informació sobre el procès català i la seva cursa per votar el seu futur a tret, i ho vull creure així la part còmica espanyola en boca del ministre Fernandez Diez quan ha assegurat que coneix famílies que no s’han reunit per Nadal separades precisament pel procès. En un altra tema ha qualificat de repugnat la reunió a Euskadi de presos alliberats de la banda terrorista ETA, encara que els ha considerat lliures, però sense demanar perdò, ni mostrar penediment es veu que els drets personals tampoc son els mateixos. Es la trista i còmica realitat espanyola i un procès que no saben com aturar.

 

Realment, el procès segueix el seu curs i la internacionalització es fonamental per arribar a bon port. Dins d’aquest últim recurs podem trobar la carta i memòrandum enviat als 27 estats de la Unió i a 45 Estats de tot el món. Naturalment hi ha, hi haurà moltes més accions privades i secretes que cal activar per crear complicitats i deixar en evidència un Estat que no vol saber res de democràcia.

Curiosament fa pocs dies es va filtrar, aquí si que sense transparència el dossier enviat a les ambaixades contra el procès per part espanyola amb els arguments gastats espanyols i mentides de l’alçada d’un campanar com la negació de l’espoli. Aquests son els que volen donar lliçons. De fet la resposta del ministre on un episodi de pulcritud democràtica es qualificat com de ruptura i fractura d’una societat, arribant a assegurar que algunes famílies no s’havien reunit per Nadal per aquesta causa fa riure per no plorar.  De quines famílies parla, es creu que es dirigeix a una societat estúpida, o es creu que la seva falta de respecte es normal. A Catalunya no hi ha cap fractura que no hi hagués abans de començar el procés, i perquè ho sapiga, que els representants del poble recollin el reclam d’una part molt important de la població i seguint els passos de la democràcia ho vulguin resoldre amb unes urnes i els vots de la gent, es perfectament normal. Cal entendre que per la gent que la democràcia es imposició disfressada i unes eleccions cada 4 anys pot suposar un trauma, però no es el nostre problema.

En Fernandez Diaz dona tota la seva talla democràtica quan parla d’Euskadi i la reunió d’expresos, admetent que havien complert la seva condemna sense penediment. Caldria recordar que l’Estat espanyol, com si va fer per exemple l’Alemany amb el nazisme, mai ha demanat perdó per la dictadura sagnant de 40 anys, ha amagat els culpables encara vius, no ha permés cap judici, ni reparació a les victimes i fins hi tot el partit del ministre va gaudir com a President un ministre de la mateixa dictadura amb les mans tacades de sang com si fos el més normal. O sigui que no te cap valor que parli de demanar perdó. Per altra banda les persones que han complert la condemna judicial establerta amb penediment o sense tenen els mateixos drets que qualsevol, suposo que també ho hauria de saber.

Tanmateix, entenc la frustració de no haver aconseguit encara  que cap Estat es posicioni en contra del procès català, quan ara Catalunya ja ha rebut algunes respostes a la seva carta, i també veure que no podrà mantenir indefinidament aquest bloqueig al procès de pau a Euskadi, on nomes una part ha fet passos positius.

En definitiva, la partida segueix, i les famílies que no s’han reunit pel procès, els recomanaria diàleg, curiosament el mateix que ofereix l’Estat sempre que no es parli del tema  que el provoca, una paranoia que no sembla tenir final. 

2014: ANY DE DECIDIR

Arran de les critiques de diferents partits al discurs del President centrat bàsicament en la consulta, les puc entendre en el tripartit: PP, Ciudadanos i PSC. Aquests son al·lergics al dret a decidir i per tant no en volen sentir a parlar, apart com que no tenen arguments democràtics per fer-hi front han de mirar tàctiques de distracció i el missatge de la por segons convingui. Difícil més entendre la posició d’ICV demanant més temps del discurs per les retallades  i el tema social. Francament no se a quin món viuen, però amb l’actual estatus de Catalunya, les seves competències, el seu poder i el seu espoli fiscal a tots els nivells, aquest tema en gran part no depèn de nosaltres, i nomes ho farà quan un Estat ens aculli, en aquest cas el nostre propi Estat. La demagògia en aquest sentit crec que ja no te cabuda en el discurs i la societat no el mereix. Cal centrar esforços en poder exercir el nostre dret a decidir que va directament lligat al dret a fer les nostres polítiques socials. Us mostro el vídeo de l’ANC sobre el dret a petició per reforçar el procès.