Arxiu mensual: novembre de 2012

VIUEN CONTRA LA LLIBERTAT DE LES PERSONES

La sentència del Tribunal Constitucional per validar que  la llei de matrimonis homosexuals es constitucional, ja ha rebut les reaccions del Govern espanyol, diuen que l’acaten, nomes faltaria, i alguns com el ministre de l’Interior, insisteix que pensa que dos persones del mateix sexe no son matrimoni, i el ministre de Justícia aclareix que el recurs presentat i rebutjat pel seu partit, era  per aclarir si era afí a la Constitució. Realment aquests hooligans de la llei màxima espanyola viuen sempre per imposar una societat segons el seu model, i que no evoluciona amb el temps, encara que sigui trepitjant els drets de les persones.

El TC dictamina per vuit vots a favor i tres en contra, que la unió de les persones del mateix sexe es legal, es una decisió transversal dels dos blocs polititzats d’aquest tribunal, i es en resposta al recurs del PP fa 7 anys a una norma aprovada pel govern Zapatero, i amb una visceral oposició de l’esglèsia i sectors conservadors. El ministre Gallardon, anuncia que no modificaran la norma ja que acaten la sentència, i justifica el recurs pels dubtes constitucionals que portava. Altres com el ministre Fernandez Diaz insisteix que no el faran canviar d’opinió que no es matrimoni parelles del mateix sexe, i que els fills han de poder triar, per cert algun mitjà de la caverna espanyola va en la mateixa línia. Per part del PSOE, Rubalcaba parla de que la igualtat ha prevalgut pels que volen imposar la seva moral, i el col·lectius de gais i lesbianes han manifestat que la societat guanya drets i llibertats que no es poden retallar, i els fills de parelles homosexuals ja s’ha demostrat que tenen un desenvolupament normal i amb una cobertura del 100%.
Sembla que la decisió d’aquest tribunal tant aplaudit pel trinxament de l’Estatut català, ara en segons quins sectors casposos de la societat espanyola no ha caigut tant en gracia. Realment en ple 2012, i amb estats de l’anomenat primer món es discuteixi  la llibertat i tendència individual de cada personal sexualment parlant, i posar traves amb conceptes tradicionals i caducats per una moral particular es increible. De fet quan es va aprovar la norma del matrimoni homosexual, col·lectius com l’esglèsia van pressionar i molt per evitar-la, cosa curiosa d’una institució que tracta per exemple la dona com a segona categoria, i que en el seu interior han sortit a la llum diversos o molts casos de pederastia, i que a més neguen la possibilitat de casament que nomes correspon al Dèu que tant pregonen. Ells han fet del matrimoni entre home i dona, l’únic que pot existir trepitjant el dret de persones amb diferents tendències sexuals, i que lògicament s’han de respectar, ja que la societat evoluciona i la llibertat individual de les persones ha de ser un be preuat i protegit a les societats avançades. No es pot posar per davant una llei que igual que ara ens diuen es més important que la democràcia en si, i el dret a decidir dels pobles, ara també ho es sobre la llibertat sexuals de l’individu. Son conceptes retrograds que no poden anar contra corrent, i obligant a altres individus imposant la seva moralitat si o si. Un cop s’ha demostrat que els fills d’aqueste parelles no pateixen cap mena de trauma, i tenen una vida perfectament normal, no te sentit insistir en aquest tema com un obstacle, o manifestar opinions personals des de càrrecs públics que davant les sentències judicials simplement han d’acatar-les, i no com un mèrit, sinó com a part de les regles del joc democràtic i de l’estat de dret que tant defensen sempre.
En definitiva, avui que els mitjans van plens amb la victòria electoral d’Obama als Estats Units, crec que calia donar relleu a aquesta notícia que ens acosta una mica més a una societat avançada, oberta i tolerant.

INSULTS I MENTIDES: AQUEST ES L’AMOR QUE PREGONEN

Rere aquests manifestos d’amor, i aquestes paraules amables que sentim últimament, trobem les comparacions dels discursos de Mas amb Stalin o Hitler per part dels populars, i acusacions de totalitarisme, simplement per defensar la democràcia, o la negació de l’espoli fiscal per la FAES, quan ells mateixos ho van demostrar amb les balances fiscals publicades, o les mil i una desgracies que cada dia acumulem per voler ser simplement normals. Des d’aquí i davant aquesta ofensiva que només acaba de començar veiem com alguns partits encara volen desvirtuar el tema amb temes socials que ara  estan molt per sota del problema principal, o altres que parlen d’esquerres i dretes, quan la realitat esta molt per damunt de moviments ideològics. Crec que l’Agustí Bordas explica clarament el mai millor definit com a sainet espanyol.

EL SAINET ESPANYOL
Agustí Bordas
D’ençà que s’accelerà el procés sobiranista català, la ineptitud de les forces unionistes ha deixat astorats molts observadors internacionals. En concret, l’actitud dialogant del Primer ministre David Cameron vers el procés independentista escocès ha esdevingut un contrast evident amb les inclinacions autoritàries i antidemocràtiques de l’executiu de Mariano Rajoy.
Mentre el vicepresident primer del Parlament europeu, l’excel•lentíssim senyor Alejo Vidal-Quadras, suggerí la intervenció de les forces paramilitars de la Guàrdia Civil per aturar la iniciativa política d’Artur Mas, els mitjans de comunicació espanyolistes –altaveu del govern estatal espanyol– s’encarreguen d’escampar fal•làcies, tot descrivint el futur Estat català com un enclavament nord-coreà al cor d’Europa. 
Madrid imagina la Barcelona capital d’Estat com una Pyongyang pobra i grisa, on les flors es marciran abans i tot d’obrir-se. No obstant això, l’única Barcelona xarona i casposa és la que mostrà sis mil manifestants honorant una hispanitat fugissera a la Plaça de Catalunya. Segons les cròniques dels mèdia espanyols, el fervor unionista demostrat per dotzenes de visitants –molts d’ells arribats en autocars noliejats des de fora del Principat– tingué el seu clímax amb l’arribada del líder xenòfob Josep Anglada, defensor de les essències pàtries espanyoles i veterà de les commemoracions del 12 d’octubre i 20 de novembre.
Els qui acusen el nacionalisme català de “provincià” són els mateixos que volen perpetuar una Catalunya perifèrica, dividida en quatre províncies artificioses. Els qui acusen els sobiranistes de voler separar els catalans, són els qui amenacen amb trencar la convivència a Catalunya i anorrear el veritable bilingüisme assolit amb la immersió. Els qui acusen els catalans de voler crear fronteres, són els qui exigeixen aïllar l’Estat català rere un nou teló d’acer. 
No obstant, tots aquests avisos són la demostració de la impotència que experimenta l’Estat espanyol, encapçalat per un govern arrogant, incapaç d’acceptar la realitat d’un Estat fallit i arruïnat. L’Estat espanyol ha esdevingut un Estat pària, citat repetidament per Obama i Romney com l’exemple paradigmàtic a nivell global que cal evitar seguir.
Tal com publicà aquest 2012 FDi Intelligence, la secció del Financial Times especialitzada en Inversió Estrangera Directa, Catalunya és el territori del Sud d’Europa amb més projecció de futur i la segona, a nivell paneuropeu en termes de potencial per als inversors estrangers. Així doncs, un Estat català amb un nivell adequat d’infraestructures i un règim fiscal més favorable –incloent tipus impositius d’IRPF i un Impost de Societats inferiors– està destinat a esdevenir l’Estat més competitiu d’Europa. 
L’Estat espanyol no podrà vetar que Catalunya romangui dins de la Unió Europea per quatre motius principals. Primerament, Catalunya és la plataforma logística clau en l’Europa meridional. Segonament, l’Estat espanyol no es pot permetre un antagonisme sostingut contra l’Estat català si pretén que Catalunya assumeixi una part del seu deute. En tercer lloc, Catalunya seria plenament viable fora de la Unió Europea com a integrant de l’Associació Europea de Lliure Comerç i Brusel•les no acceptaria perdre un Estat català destinat a ésser contribuent net mentre, al mateix temps, hauria de mantenir un Estat espanyol que, probablement, seria un receptor net de finançament europeu. Finalment, no hi ha cap protocol específic i actualitzat en la legislació europea que signifiqui l’exclusió d’un nou Estat europeu sorgit a partir d’un procés intern d’emancipació nacional. 
A nivell exterior –davant Alemanya i el món– l’Estat espanyol es mostra gallard quan hauria de ser humil. A nivell interior, l’Estat espanyol es mostra altiu amb Catalunya quan, en realitat, és víctima del pànic. Certament, Castella és terra de comportaments histriònics.

AMENACES I DESGRACIES, ES LA RECEPTA ESPANYOLA

El ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenes, assegura que l’exèrcit es conscient de la gravetat i transcendència del desafiament independentista de Catalunya, i avisa que sap quina es la seva missió, amb el que podríem anomenar un nou episodi de violència encoberta. Al mateix temps els diaris de la caverna espanyola, continuen avisant que hi haurà mil i una desgracies si aconseguim el nostre propi estat, i no dubten en marejar xifres, evidentment totes negatives per intentar dissuadir els més receptius a escoltar aquest tipus de falsos arguments.

Efectivament, el ministre parla de desafiament independentista, i deixa clar que la unitat d’Espanya no esta en perill, ja que seria un desastre per Catalunya, Espanya i Europa, i ens parla de la llarga història de la nació espanyola que no es pot trencar. Al mateix temps justifica els vols rasants dels avions militars en un espai aeri que es nacional, i tant fa que sigui Catalunya que Extremadura, i això no pot provocar victimisme, alhora que defensa que l’armada fa complir la llei quan exigeix les embarcacions que portin la bandera espanyola. Per altra banda el Diari El Mundo obre amb un informe del ministeri d’Exteriors que assegura que una Catalunya independent perdria almenys el 19% del seu PIB, uns 36500 milions anuals amb efectes adversos sobre fluxos comercials, el turisme o la inversió estrangera, ja que no es podria utilitzar l’euro amb la pèrdua d’exportacions i vendes a Espanya per sobre de 35000 milions, apart la sobirania catalana xocaria com a mínim amb 15 estats europeus amb problemes de minories en el seu interior.
Realment, es molt greu que en una democràcia, l’exèrcit serveixi com a coacció precisament per no poder exercir-la lliurement, i com a garant que ningú es pot escapar d’aquest cercle tancat, encara que sigui contra la seva voluntat. Això tant simple el ministre de defensa ho hauria de tenir molt clar, però sembla que no, i parla de desafiament, a una simple iniciativa ciutadana pacífica i democràtica, ens parla de desastre gairebé mundial, gràcies, però no crec que siguem tant importants a nivell planetari, i per ser més exacte, la principal afectada seria la mateixa Espanya i prou. Ens justifica uns vols rasants a 300 metres, recordo prohibits per la normativa internacional ,i que diu fa 20 anys es realitzen, subratllant que es un espai aeri nacional, un altre cop la coacció i la tàctica de la por, més o menys com el cel de l’armada a vigilar que els símbols espanyols onegin en cada vaixell de pesca, es una bona manera de justificar els nostres recursos en el pressupost de defensa, però crec que si aquesta es tota la seva funció potser caldria fer un pensament o una retallada, concretament en època de crisi amb un ministeri per cert que sembla imprescindible ja que sembla immune a la mateixa en els pressupostos estatals. Per altra banda El Mundo segueix fent gran catàstrofes amb la nostra independència, i totes les desgràcies del món anirien a parar sobre el nostre cap, econòmiques, naturals, socials, i de tot tipus de malalties infeccioses i terratrèmols sense treva. Ara perdríem el 19% del nostre PIB, quan d’entrada els famosos 20 mil milions que marxen i no tornen ja estarien aquí, per tant no cal ser economista per veure la falsedat interessada de les seves paraules, baixarien les inversions estrangeres amb un territori més solvent que ara, cosa també curiosa i la pèrdua de l’euro faria perdre balança comercial, es clar, que aquesta pèrdua de moneda nomes existeix en la seva imaginació paranoica, ja que ningú amb autoritat competent a dit similar bestiesa, fins hi tot parla de veto de 15 estats europeus, entre ells per exemple el Regne Unit, que ja hem vist com ha actuat amb els anhels independentistes d’Escòcia, i res faria preveure un vot contrari a la nostra sobirania, de fet a Espanya tampoc li convindria el seu veto, mes enllà de la pataleta inicial ja que economicament es podria veure perjudicada, i ho sap perfectament.
En definitiva, tots els mals per un nou estat, curiosament els creats en els últims anys han tingut sort i sembla no han sofert cap cataclisme, al contrari han anat amunt i a bona velocitat, per alguna cosa serà, no.

ELS INTEL·LECTUALS ESPANYOLS DE FIRETA

 

Prop de 300 suposats intel·lectuals espanyols fan un manifest federalista, i contra l’independentisme català i el procés democràtic del dret a decidir d’un poble amb uns arguments falsos i manipulats, que en realitat demostren que son un parany més del nacionalisme ranci espanyol. Això no son intel·lectuals, son personatges al servei d’una causa, en aquest cas l’espanyola, i que no els fa cap pudor anar contra la democràcia o contra les obvietats com l’espoli fiscal. Curiosament mai van dir res amb el procés de l’Estatut català o altres causes que no han merescut la seva atenció, com deia intel·lectuals de fireta.

 

Curiosament els socialistes catalans ho valoren molt positivament, i creuen que demostra entre la independència i el centralisme regressiu hi ha la via federal del diàleg. Per la seva part, altres valoracions han agraït que enlloc de parlar de tancs es posi la paraula per davant. Realment el Pais enceta una campanya contra la independència catalana amb aquest manifest de suposats amics de Catalunya. Parlen de que els independentistes volen convertir Espanya en un boc expiatori, i neguen l’espoli als catalans, o que la Constitució del 78 o Estatut 06 no neguen el dret a decidir. El manifest no respecte la democràcia i la voluntat d’un poble, i es curiós que durant la tramitació estatutària res van dir. Parlen de la no negació del dret a decidir i parlen de confusió de les opcions dels partits favorables a aquesta opció que presenten programes edulcorats, i que constantment parlen de sentir-se víctimes d’una opressió per part d’Espanya, i volen apartar tots aquells ciutadans que que no subscriuen aquest programa. Podem trobar entre els signant Pedro Almodovar, Elvira Lindo, Juan Goytisolo, Mario Vargas Llosa, Javier Mariscal o Carlos Solchaga entre d’altres.

Realment, aquests suposats intel·lectuals propers a les FAES fins al socialisme, permeten veure una nova mostra del que volen els espanyols de nosaltres, parlen de diàleg i respecte a la llei i la democràcia, quan no respecten el dret més elemental d’un poble en forma de consulta per decidir en aquest cas el seu futur, neguen un espoli fiscal, comprovat fins hi tot per les balances fiscals que va publicar el mateix govern espanyol o les inversions que any rere any es poden anar comprovant, negar això es un insult a tots els catalans. Diuen que son amics dels catalans quan no volen respectar ni la seva voluntat, ni la seva opció a decidir per ella mateixa, o sigui falta de respecte total, més o menys com fins ara. La seva paranoia arriba lluny quan parlen de que la sagrada constitució no prohibeix el dret a decidir, quan precisament es l’argument preferit dels polítics espanyols per negar-la. Parlen de programes edulcorats i victimistes dels partits independentistes amb una clara mostra del seu nul tarannà democràtic, que res diu de partits com la Falange, o de la mutilació d’un Estatut votat pel poble per part d’un tribunal polititzat espanyol, però si d’uns partits que per la via totalment i escrupolosament democràtica exposen el seu programa sense cap confusió, i un objectiu molt clar que han de respectar, encara que això seria demanar massa. Pel que fa al victimisme, ells son un bon exemple de la causa d’aquest, un manifest insultant contra una opció que pot agradar o no, però no es pot menysprear i menys quan el 20% de la població catalana es va llençar al carrer el passat 11 de setembre, i sembla que ho volen passar per alt.

En definitiva uns intel·lectuals que res tenen a veure amb aquesta paraula, i si amb un nacionalisme cec i ranci que tant sols te l’objectiu de la unitat d’Espanya per damunt de qualsevol procés democràtic, i obviant que les persones estant per canviar les lleis si arriba el cas, ja que en son més importants. Si aquest son els intel·lectuals espanyols, com seran la resta.

 

DURAN I LLEIDA: JA N’HI HA PROU

En Duran i Lleida segueix fent la feina bruta a l’Estat espanyol, i de pas posant contradiccions dins la nova línia del seu partit que lògicament pot destrempar una part de l’electorat que desencantat no s’acosti a les urnes. Crec que ha arribat l’hora de posar ordre, i que algú digui a aquest senyor que no pot menystenir el nou projecte del seu partit, i treure unes conclusions en forma de majories i referèndums legals que nomes viuen en el seu cap. Si no vol fer el pas, no hi ha cap problema, però per una vegada a la vida que faci un favor a la nostra terra, i simplement no digui res o respecti la majoria tant del partit com del país, i deixi de fer el paper de col·laborador del nacionalisme espanyol més ranci que te en el seu personatge un gran aliat. Us adjunto l’escrit de l’Enric Canela, que se’ns dubte descriu perfectament la situació esmentada.

Si Mariano Rajoy té un aliat incombustible, aquest és Josep Antoni Duran i Lleida. Contra la majoria que ara votaria independència, ateses la circumstàncies, es pot actuar de dues maneres. Una és l’estúpida, la de l’amenaça, la de la por, la que fan servir en aquest moment el govern espanyol i els partits espanyols, acompanyats del cor de militars retirats, la conferència episcopal i altres glòries de la democràcia. Hi ha, però, una forma més intel·ligent, es fa des de dins, més amable, dient que sí, però que no ens convé, que no ens estimen però que si hi posen una mica de bona voluntat ja comprarem més vaselina. Duran i Lleida, en el repartiment de “responsabilitats” a CiU, és qui ha jugat a favor del govern espanyol, “per responsabilitat” ha votat a favor d’una llei que ens colla econòmicament, com, amb raó, diuen els partits de l’oposició a Catalunya. Com a català li demano una mica menys de responsabilitat, que no estimi tant la Catalunya regió i estimi més la Catalunya sobirana. Si no pot perquè hauria de passar la frontera per anar a la casa familiar, que se’n vagi ara que encara no hi ha frontera, no volem que pateixi. Que no tingui dilemes com Carmen Chacon (ben resolts finalment).

Avui han entrevistat a Duran i Lleida en ABC Punto Radio. Tota la premsa en va plena, declaracions que són les més adequades per donar eines als espanyolistes, d’aquí i allà, i per restar vots a CiU. Josep Antoni Duran i Lleida segueix amb els seus atacs de “sinceritat” interessada.

Sobre l’entrevista, diu El País, gens sospitós de voler la independència de Catalunya: Duran s’ha esforçat a remarcar que té molts punts en comú amb Mas, però s’ha encarregat de desmentir la seva pròpia afirmació durant tota l’entrevista.

Respecte la prohibició del vídeo promocional de la Generalitat: Duran, que no ha vist el vídeo, ha vist lògica la prohibició si l’anunci fa alguna cosa més que incentivar la participació.

  • És dolent per a Espanya no tenir Catalunya i és dolent per a Catalunya no tenir a Espanya
  • No hi ha una gran majoria de ciutadans de Catalunya que desitgin un escenari d’independència
  • No té sentit convocar referèndum que no sigui legal
  • Catalunya podria veure’s fora de la UE per què Espanya podria vetar la seva admissió; És el que diu la llei, és el que jo penso
  • Vol cercar acords que permetin a Catalunya tenir un estatus propi dins de Espanya

En la seva carta setmanal diu: per responsabilitat, no podem deixar sense resposta les incerteses que aquest procés implica I tampoc amagar la resposta si ja la tenim.

Deixa clara la seva fidelitat al projecte de CiU, per davant, però Catalunya, i, subtilment, diu que Artur Mas té les respostes a les incerteses però que no les vol dir.

A CiU no li convenen “favors” com aquest davant les eleccions. El problema no seria tan greu si els vots que Duran resta amb els seus atacs de sinceritat, alguns aniran a grups independentistes, però altres, allunyats ideològicament d’aquets partits, especialment aquells que abracen la independència com un mal menor, es poden quedar a casa. No tinc por que marxin a partits espanyolistes, tinc por que es quedin a casa.

Queda clar que Duran i Lleida coneix quina serà la posició de la Unió Europea millor que Durao Barroso i tota Europa en el seu conjunt. Clar que la presidència de la Comissió d’Exteriors del Congrés li dóna amplis coneixements i si no es porta bé pot perdre aquesta font de formació continuada i en un moment que l’aprenentatge continuat és tan important.
Enric Canela

LA JUNTA ELECTORAL AL COSTAT DE LA NO PARTICIPACIÓ

Realment, la Junta electoral s’ha cobert de glorià fent cas l’unionisme ranci, i retirant una campanya que fomenta la participació en uns comicis, com ha de procurar qualsevol govern democràtic. Per altra banda no es podia esperar gaire cosa més d’uns partits que neguen el dret a decidir de les persones en una consulta, i demostren el seu tarannà democràtic. La seva fòbia contra la realitat catalana arriba al punt de censurar un vídeo on surt la manifestació de la Diada, un fet que per molt que els pesi, i passi el que passi, acabarà sortint els llibres d’història com un fet rellevant a la nostra llarga trajectòria. Adjunto l’espot perquè tothom que no l’hagi vist tregui les seves pròpies conclusions.