Arxiu mensual: novembre de 2012

FORA DEL SISTEMA SOLAR

El debat d’ahir a TV3 amb els 7 candidats a la presidència a la Generalitat de Catalunya va demostrar clarament els dos blocs existents, un amb arguments a favor del dret a decidir, i la necessitat d’un estat propi, i un altra format per PP, PSOE-C i Ciudadanos, que ens neguen el dret més elemental democràtic com es el vot, i sense cap argument solvent pel NO, tret d’amenaces, mentides i la cultura de la por on tots els mals mundials vindran amb nosaltres si exercim el nostre dret a ser un Estat, i ens expulsaran com va dir irònicament el candidat de Solidaritat davant la llista d’exclusions  que recitava la candidata Popular, fins hi tot del sistema solar. Una menció apart mereix el candidat socialista Pere Navarro, i el seu federalisme desorientat i tronat, que demostra la crisi d’identitat i de posicionament d’aquest partit, que sembla una presa de pel a la ciutadania.

Aquest es el meu anàlisi dels candidats:
Artur Mas:   Crec que ha evitat en el possible la polèmica amb altres candidats, i ha centrat el seu discurs amb el dret a decidir, i la consulta propera com element bàsic democràtic. Ha descol·locat als partits espanyolistes amb l’anunci d’un pacte amb ERC i ICV per donar-se marge per negociar el pacte fiscal fins la primavera propera, però el cop de porta al nas ha tancat la proposta, ha demanat una proposta espanyola per Catalunya que també es podria consultar, i alhora de la gestió de govern ha demanat el dèficit deixat pel tripartit per comparar-lo amb els seus 2 anys, sense resposta aclaridora dels partits de l’antic govern català. Apart ha centrat el debat en la democràcia abans de discutir si dins o fora d’Europa o altres qüestions que el bloc espanyol utilitza en campanya com les pensions, que ha explicat clarament que serien superiors amb dades en una Catalunya independent. Per respostes destacaria que ha remarcat que la manifestació del 11 de Setembre a la capçelera no hi posava independència, sinó futur estat d’Europa, davant les critiques per no dir la primera paraula. Una bona línia de cara a les eleccions.
Pere Navarro: Molt destacat el més fluix en quan a arguments, i la defensa dels mateixos, presentant una aposta federal que ja no compra ningú ni aquí, ni allà i aguantant com se li va dir que en 21 anys de govern PSOE no s’havia avençat gens ni mica amb aquest model, i que tots els líders espanyols que anaven als seus mítings eren contraris al dret a decidir, demanant una consulta per la via de renovar la Constitució, cosa que ni el seu partit, ni els populars volen, i donant una imatge molt desorientada tant en el tema retallades, i el llast deixat pel seu govern, com per la poca capacitat d’intervenció amb fermesa. Crec que es la imatge de la davallada que patiran en aquests comicis totalment merescuda.
Sanchez Camacho: Va començar mols espitosa amb  la base de les mentides de la por sobre la independència, però que va anar perdent gas a mesura avançava el debat ja que les mentides tard o d’hora son indefensable, mostrava una carta sobre l’exclusió de la UE de Catalunya sense escoltar la indefinició de moment de la mateixa UE, i es va accelerar tant amb la nostra expulsió de tot arreu que va fregar el ridícul, pel que fa la gestió, es va contradir ella mateixa ja que ha estat el principal soci de la legislatura criticant el que al Parlament va votar. Es la imatge de la falta d’arguments per defensar una posicíó que tots agrairíem, més enllà de l’estirabot constant.
Joan Herrera: Va defensar el dret a decidir més lleugerament, i sobretot es va abocar amb les qüestions socials, criticant el model de retallades i la protecció als poderosos, encara que va quedar amb evidència amb el deficit demanat per Mas al tripartit, i que no va saber contestar. Crec que no va acabar de lligar prou be que la qüestió nacional pot ajudar a resoldre molt la social, cosa que ell va separar molt.
Oriol Junqueras: Exercint de professor amb arguments ben trenats, va defensar la independència com a solució, i en tot moment va discrepar amb el bloc espanyol, deixant el President Mas apart, i donant la idea que vol ser el soci preferent per avançar en la consulta i evitar cap marxa enrere, cosa que el va fer mirar més enllà. De fet va ridiculitzar a Navarro, i contrastar a Camacho amb arguments sòlids que no van trobar resposta, arribant a proposar que un cop independents, si volen tornar a Espanya poden proposar organitzar una consulta en aquest sentit, però recordant que cap estat emancipat d’Espanya ho ha fet mai.
Lopez Tena: Amb el seu estil habitual, agressiu i anant al nucli del conflicte, va donar xifres per veure el robatori espanyol a Catalunya, i va constatar un cop més que ara nomes es pot gestionar la misèria, i no tenim ni poder ni competències per afrontar molts dels problemes que ens ocupen. Una visió real i poc acostumats a sentir. En definitiva idees clares,  i desmuntant tots els arguments unionistes de  catàstrofes i negació de drets que tots els altres estats tenen amb normalitat.
Albert Rivera: Amb el seu argumentari habitual contra el dret a decidir català, la ruptura entre un pare i una mare, i el seu dret a ser espanyol i català, curiosament negant el dret a ser solsament català, i les lleis per damunt de les persones. En altres qüestions, com llistes obertes, control als Bancs, transparència als partits, segurament tots podriem estar d’acord. Es pot convertir en el líder de l’espanyolisme a Catalunya, cosa que ja comencen a veure populars i socialistes.
En definitiva dos blocs ben clars, i on un te arguments de sobre i l’altra nada a contracorrent i amb la por i la mentida per bandera.

EL JOC BRUT ESPANYOL, JA NO COLA

 

El diari El Mundo amb Pedro J. Ramirez al capdavant, segueix lluitant per intoxicar el nostre procés cap a l’Estat propi, fins ara insults, menyspreu, mentides i cultura de la por en estat pur, ara passen a la següent fase es intentar llençar acusacions contra el President Mas amb forma d’un suposat informe policial, dient que els Pujol tenen 137 milions d’euros a Suïssa, cosa que sembla no ha intimidat als acusats, que presentaran querella contra el mitjà, i concretament el President ha refermat que serà l’últim president autonòmic. Realment fan llastima amb aquests atacs de desprestigi, i encara ho es més que alguns partits d’aquí els segueixin el joc per simples interessos electorals.

 

Realment les acusacions i joc brut d’aquest pamflet de nacionalisme ranci espanyol anomenat El Mundo, ja parla de que serà difícil demostrar les acusacions, i impossible si Catalunya aconsegueix la independència. Un informe policial filtrat des del mateix Ministeri que presideix un altra ultra, com es el Ministre Fernàndez Diaz, sense demanar-lo el jutge, cosa molt sospitosa, ja que seria molt greu que es filtres a un mitjà sense autorització, i un en concret que ja ha inventat histories sobre els atemptats de l’11 M o atacs a persones sense cap mena de credibilitat informativa. De fet fa 8 anys el Mundo ja va barrejar Carod i membres de Batasuna amb suposats comptes a Suïssa. Per un altra banda, la líder d’UPyD Rosa Díez afirma amb els seus deliris habituals contra Catalunya, que sense la Constitució no existiria la senyera, i els catalans no serien ciutadans europeus, mentrestant el President espanyol, ens diu que els catalans no compraran un bitllet de tren a un destí desconegut.

Efectivament, un personatge com Pedro J. Ramirez, al servei de la “una grande y libre”, sense cap tipus d’ètica periodística per intentar frenar un procés democràtic, i amb acusacions i falsedats des del primer dia, no te cap tipus de credibilitat, com ja hem dit amb un informe molt sospitós filtrat sense permís, i avisant que serà molt difícil demostrar-ho, intentant posar la independència com a fre a aquest frau. Molt patètic tot plegat, quan se sap que fa 8 anys ja es va intentar el mateix amb Carod, per evitar uns resultats electorals a les espanyoles que es van multiplicar, ara tornen a repetir la mateixa tàctica, la por no ha donat els resultats que esperaven, i van cremant cartutxos per enderrocar l’ase dels cops, com es el president Mas. Ha fet be en reaccionar ràpidament, i anunciar una querella contra aquest infame periodista al servei d’una causa molt concreta. Encara més llastimós es l’aprofitament per part del bloc espanyolista format per PSOE-C, PP i Ciudadanos, insistint en el dubte sense cap base raonable, i el que ja produeix vergonya aliena es els partits favorables al dret a decidir, on alguns han insistit en el tema per fins merament electorals, saben que aquestes eleccions son excepcionals, i amb una causa molt més important que els resultats de cada partit, fan el joc, i es una greu errada que no ens podem permetre en unes eleccions que volem tots plegats que siguin les ultimes autonòmiques. Pel que fa a aquesta ultra anomenada Rosa Diez, ara resultara que al Constitució es la base de la nostra existència, ignorant que Catalunya te una historia mil·lenària, i que la nostra vinculació amb Europa es molt més antiga que la pròpia Espanya, al final resultara que la creació del planeta Terra serà gracies a les sagrades escriptures espanyoles, els deliris ja ho tenen això. Tampoc sembla que hagi après gran cosa el president espanyol, ja que els catalans estant disposats a comprar aquest bitllet cap a un destí que coneixem prou be, i es el de la la llibertat i el de poder decidir el nostre futur entre la resta d’Estats normals del món, i fugint d’un estat amb greus mancances democràtiques, i un vertader fre al nostre futur com a poble..

En definitiva, el guió es el previst, i no podem caure amb paranys que no ens aturaran en el nostre objectiu final.

MEITAT DE CAMPANYA I L’ODI ES EL SEU ARGUMENT

La campanya va avançant,  i el nacionalisme espanyol caspós i xenòfob segueix amb la seva obsessió per vincular el nostre procés democràtic o la nostra identitat amb el nazisme, i la seva catàstrofe mundial, ahir va ser  Bono que es va quedar tant ample fent aquestes comparacions que en qualsevol altre estat normal serien un possible delicte, i a les Espanyes son aplaudides reflectint aquest odi que ens expressen cada moment. Per cert, els mitjans de la caverna com La Razon no troben normal que Shakira canti una cançó en català en el seu proper disc, i ho justifiquen per donar la nota, o sigui per molestar, crec que sobren les paraules.

Efectivament, en Bono parla de que quan va començar a ser sospitós ser alemany i jueu, les coses van començar a anar malament, en referència als catalans que se senten també espanyols, posant exemples com ser del Madrid o del Barça, homosexual o heterosexual, per tant tenir dues identitats no ha de ser cap problema. De fet insta a canviar la Constitució, i no saltar-se les regles. Aquesta veu s’uneix als Wert, Iglesias, Margallo, Aznar i altres sense cap argument pel dret a decidir apart de la xenofòbia. Sanchez Camacho insta a portar la consulta al Congrés a Madrid, i a amagar la veritat sobre la independència. Per altra banda La Razon parla de la cançó en català en el proper disc de Shakira amb termes com que se li ha pujat l’embaràs al cap, i que només ho fa per donar la nota, de fet troba normal treure un nou disc, fins arribar al tema de la llengua amb aquesta cançó esmentada.
Es un odi sense aturament, si algú encara no volia veure com ens veuen o tracten els espanyols, crec que només amb la meitat d’aquesta campanya han pogut comprovar un odi sense miraments, i un menyspreu i criminalització constant cap a la nostra identitat, i fins hi tot existència com a poble, un cop i simplement hem expressat que volem decidir el nostre futur, i que una bona part de catalans el veuen com un estat propi que no vol dir anar contra ningú. En Bono torna al nazisme, cosa suposo normal per un fill de falangista, i fa comparacions que només poden viure en una ment malaltissa, posant varis exemples que volen confirmar que tenir dues identitats no ha de ser cap problema, crec que estem totalment d’acord, no es, ni serà cap problema, ni ningú n’ha dit res. De fet el problema de Bono, es quan ja no tolera que algú només pugui tenir una identitat com qualsevol espanyol de Soria posem per cas, però si això ho traslladem a territori català, i amb una sola identitat catalana, li arriba el problema, i on els seus arguments queden desmuntats, ja que la falta dels mateixos dona a inventar problemes que no existeixen, com el suposat conflicte de la llengua al carrer o ara el conflicte d’identitats personals. Se’ns dubte el seu pensament únic i impositor, li juga males passades. El mateix li deu passar a Sanchez Camacho que vol portar la Consulta a Madrid, com si fos un Estatut autonòmic qualsevol amb els resultats que ja hem vist, i deixant clar que la sobirania catalana no resideix fora del seu territori, igualment que una llei espanyola no la porten a Londres per aprovar-la, però esclar un cop més la falta d’arguments porta als catalans a ser especials en tot.
Un aliment poderós es els mitjans de la Caverna on tracten un fet normal i anecdòtic com es la propera cançó en català de la cantant colombiana Shakira, tot es normal, fins que arribem a la llengua emprada a la cançó, i que qualifiquen com que l’embaràs se li ha pujat al cap, això ja es la xenofòbia i odi en estat pur, suposo que si fos amb suec no hi hauria cap comentari, però en català desperta tot aquest menyspreu que surt des de les Espanyes, i que justifica sobradament la nostra propera marxa amb la consciència ben tranquil·la.
 

EL SISTEMA CONTRA LA PROTESTA

Si ahir constatava entre d’altres coses que els piquets informatius, no han de ser intimidatoris, ni violents, simplement com diu el seu nom informatius, i que s’ha de denunciar amb contundència aquest tarannà feixista i impositiu de molts d’ells, un cop passada la vaga, volia fer esment de tres fets. El primer es que la delegada del govern  vegi 50 mil persones a la manifestació de Barcelona, i els organitzadors xifrin en 1 milió, es inversemblant, i indica els nivells de mancances democràtiques existents, on no importen els fets, sinó les intencions polítiques, de fet la delegada avui a La Vanguardia, queda en evidència ja que amb les dues fotos, la de la manifestació del 12 d’octubre on xifrava 65 mil persones, que devien ser invisibles, i ara una multitudinària manifestació que vol combatre, ho rebaixa a 50 mil, es francament lamentable. La segona la posició d’alguns partits d’esquerres, i concretament el PSC, que ara crida contra les retallades i la crisi, i fa dos anys amb govern socialista a Madrid no hi va donar suport, tot un exercici de cinisme que malauradament ja estem acostumats, i la tercera, i per mi la més trista, es determinades actuacions policials sense cap justificació, com es el cas de la agressió al menor de 13 anys a Tarragona, i les  reaccions dels mossos a les recriminacions de la gent del voltant seu, el vídeo que adjunto les deixa prou clares, i com deia en una democràcia no haurien de succeir mai, les forces d’ordre no estan per abusar del seu lloc, sinó precisament per protegir a la ciutadania, i ens estem acostumant a escenes com aquesta massa sovint amb una actitud de por a la gent i follia sense límits, que evidentment exigeix responsabilitats per la gravetat dels fets, i apartar del servei el que no entén que el cos policial es un servidor públic al servei de la ciutadania, no per abusar del seu poder.

A LA COACCIÓ SE LI DIU VISUALITZACIÓ

Avui, on els efectes de la Vaga General es van deixar sentir, volia censurar les declaracions de Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO a Catalunya considerant que el tall de carreteres no es una coacció, sinó una visualització i insistint que no pot ser que un dia de vaga tot funcioni normal. Realment em sembla el que s’en diu una reacció autoritaria i  molt poc democràtica, i que dona idea del concepte de vaga vull creure d’alguns dirigents sindicals que posen una ombra de dubte a unes raons més que justificades per aquest tipus d’accions.

La jornada de vaga ha provocat la pràctica suspensió de la campanya electoral per avui, i ha començat amb talls a carreteres  i autopistes per part de piquets sindicals acompanyats de la crema de neumatics per evitar la circulació, i altres accions per impedir el dret a treballar de molts treballadors o de no fer vaga per ser exactes. El secretari general de CCOO això ho ha considerat visualització i no coacció, i no ha reconegut que la feina dels piquets informatius no es aquesta, argumentant que alguns empresaris han fet servir la por amb els seus treballadors. De fet  gairebé tots els partits han secundat la vaga, excepte CIU i Populars, encara que altres com el dirigent socialista Pere Navarro pateix amnèsia al no recordar si va anar la de fa dos anys, curiosament amb govern socialista a Madrid, i altres com Joan Herrera insisteix amb les retallades del govern convergent com la mare de tots els mals.
Caldria dir que la vaga general a nivell europeu que tant es pregonitza, nomes es efectiva a Espanya i Portugal, altres estats fan vagues parcials o simplement manifestacions, o sigui que caldria analitzar que de general a nivell europeu res de res. Per altra banda, de motius en sobren per plantar-se, ja que el sistema capitalista ha tocat fons, i ha deixat la societat en estat de shock, i s’haurien de replantejar moltes coses, com el sistema bancàri i la seva gran responsabilitat amb la crisi, i com el sistema polític balla al ritme que aquest li marca, de fet veiem com amb els diners de tots es rescaten entitats financeres amb gestions fora de lloc, i en canvi les persones amb dificultats com per exemple amb els desnonaments, queden gairebé abandonats a la seva sort, i on nomes els esdeveniments faran una politica de maquillatge durant cert temps per aturar el tema, on veiem com gestions delictives per part de càrrecs públics queden impunes davant els nostres nassos, i un sistema de clientelisme que sempre dona sucosos beneficis els de sempre abans i ara. De fet les retallades son conseqüència primer de l’espoli brutal que hem de suportar el territori català dins Espanya, i per una gestió pessima del govern anterior, no podem obviar aquest tema, ja que dona la sensació que fent demagògia barata les retallades han sortit com un bolet amb el govern darrer a la Generalitat, que evidentment te la seva part de responsabilitat, però no tota, ni de bon tros. Tampoc es pot admetre el sistema de privatització extrema que sembla es vol fer de la gestió pública, ja que crec que l’Estat ha de regular segons quines matèries dins el mercat per evitar l’especulació sense mesura, i apart, perquè els impostos que paguem els ciutadans es vegin recompensats en serveis del nostre estat del benestar. Tampoc podem beneir l’austeritat com la mare de totes les batalles, ja que estalviant nomes, no sortirem de la crisi, sinó va acompanyat de mesures per reactivar l’economia, i tornar a fer circular el diner, es un peix que es mossega la cua. De totes maneres el dret a vaga es tant legitim com el dret a no vaga, i això persones com el Sr. Galllego ho haurien de saber i recordar, un tall de carretera per evitar el dret lliure de les persones a accedir o dificultar anar al lloc de treball es coacció, i apart una retallada de drets a les persones intolerable. Diuen que no pot ser que tot sembli normal en una vaga, aquesta si que es bona. Suposo que en societats madures i democràtiques tothom pot escollir el seu camí, si s’ha d’imposar, llavors ja estem parlant de dictadures o de nivells democràtics mínims com els que gaudeix l’Estat espanyol, i que els sindicats sembla no ho han entès encara.
En definitiva, motius per la vaga molts, però dret a no fer vaga també, ja que els drets socials també son això.

UN PROCÉS LIMITAT EN EL TEMPS

La frase del filòsof  Josep Maria Terricabras comparant el procés cap a la independència amb l’entusiasme sexual, ja que no dura hores i hores, i posant el 2014 com a límit pel final del camí cap a l’Estat propi la comparteixo plenament. No es pot mantenir aquesta tensió anys i anys escoltant atacs de tot tipus, i provocant la desmotivació que amb una part de la societat pot provocar el pas del temps sense avenços significatius. Per tant trobo encertat la proposta del president Mas sobre la resolució  a aprovar la primera sessió del nou Parlament remarcant l’objectiu principal de la legislatura, i a poder ser un full de ruta pautat i seriós.

Efectivament, en Terricabras assenyala el 2014 com a límit per culminar el procés independentista, ja que històricament aquests processos no duren molt de temps fent la comparació sexual, i ha constatat l’acceleració del procés sobiranista des que el 2009 van començar les consultes, i arrel de la manifestació de la diada, amb un termini de 2 anys. Per altra banda,  i davant els insults i falta de respecte de les forces nacionalment espanyoles, ara es troben ocupades negociant els desnonaments i la reforma hipotecaria, per cert una llei de 1905, i que els últims esdeveniments han precipitat les corredisses habituals amb una classe política sempre dues passes darrere de la societat.
Sempre he pensat que aquests grans canvis, no es poden demorar i eternitzar en el temps, ja que molta gent acaba cedint a les pressions externes o a la simple desmotivació o pèrdua de fe en el procés. Coincideixo plenament que el 2009 amb les consultes es va obrir un camí fins llavors inexplorat, i que els fets posteriors i les reaccions encara mai escoltades sobretot de l’Estat espanyol, i la seva violència verbal i no acceptació de la democràcia més elemental, han donat pas a posicionaments a la societat civil, i amb una embranzida espectacular de l’Assemblea Nacional Catalana, explicant en clau positiva i sense embuts un projecte d’emancipació nacional carregat d’arguments, i amb un gran aliat com la crisi econòmica va visualitzar al carrer una demostració de força mai vista, i que ha trasbalsat tot el sistema polític amb una resolució al Parlament a favor d’un referèndum la propera legislatura, i unes eleccions ara per donar-li la validació formal. De fet, el president Mas ja ha avisat que el primer seria una resolució favorable al procés si com es preveu ja una gran majoria al costat del projecte, i em sembla una manera encertada de començar una nova legislatura, a partir de llavors, la tasca internacional totalment fonamental, i la preparació d’estructures fonamentals per un estat com per exemple l’embrió d’una agencia tributària pròpia seran prioritats, i posant el termini fins 2014, data simbòlica ja que farà 300 anys de la pèrdua de la nostra sobirania, però també suficient per preparar i executar la democràcia deixant en evidencia l’Estat espanyol, i donat un missatge a la comunitat internacional impecable. Per tant aquest límit el veig assumible i fins hi tot necessari, més enllà el perill seria cada cop més gran per les raons expressades. Es un camí sense retorn que ha d’anar cremant les etapes, però a un ritme adequat, i que faci que la ciutadania el vegi sense dubtes. A partir d’aquí, i com diuen molts professor de dret, la negociació a tres bandes, un nou Parlament, i una Constitució catalana poden allargar uns anys més la culminació definitiva, però això ja forma part dels tràmits d’un nou estat que ja seriem.
Un procés que com ara veiem en els desnonaments agafa amb el peu canviat la classe política sempre a remolc de la societat, cosa que en una societat democràtica i un bon sistema de partits no hauria d’ésser així, ja que com a representants del poble, i responsables directes, no poden anar tant al darrera de la societat en general.
En definitiva, temps limitat, decisió, i responsabilitat i maduresa de la nostra classe política.
 

CAP INDEPENDENTISTA A CASA

Se’ns dubte el 25 de novembre pot ser un altre pas decisiu en el nostre procès d’emancipació nacional, tal com ho va ser la manifestació de la passada Diada, o la resolució aprovada en el Parlament posteriorment. Per això fa falta que davant les insinuacions del Ministre Margallo que un referèndum seria un cop d’Estat, i un delicte amb el llast de la Constitució al capdavant, cal respondre amb democràcia, aquí no hi ha exèrcits que alteren l’ordre de l’Estat de dret que la ciutadania ha escollit com per exemple el 1936, es la mateixa societat que vol decidir, i exigeix un canvi de rumb, massa democràcia per uns dirigents espanyols de pensament únic, i de menyspreu a la base de qualsevol estat democràtic. Es en aquest context que l’Assemblea Nacional llença aquest vídeo per seguir fent historia, i esperonar la participació, cosa que per cert la Junta electoral sorprenentment no li sembla agrada massa.

MARCELINO IGLESIAS (PSOE): XENÒFOBIA SENSE CÀSTIG

 

Si alguna cosa podem destacar d’aquests tres primers dies de campanya electoral, es la centralitat gairebé total de la independència de Catalunya, tant sols compartida ocasionalment per desgracies com els desnonaments sense vergonya de les entitats bancàries, en segon lloc destacar els arguments dels partits favorables a la consulta per decidir el nostre futur, i les posicions intolerables del tripartit espanyol a Catalunya amb falsedats, insults i racisme sense complexos contra els catalans, i el nostre país que potser algú haurà de denunciar d’una vegada per totes davant tanta impunitat.

 

Efectivament, Marcelino Iglesias, recordo expresident d’Aragó, i persona destacada del Partit Socialista davant Pere Navarro i Àngel Ros a Lleida ,compara el sobiranisme català amb l’hipernacionalisme alemany i francès, que van provocar dues guerres mundials i cent milions de morts a Europa, apart i davant aquesta autèntica paranoia de vergonya critica posar fronteres entre la Franja i Catalunya, i trencar amb tot el que hem construït en un Estat que sempre ha estat difícil de governar i difícil de conviure, amb quatre guerres civils, i per tant poques bromes ara que hem aconseguit la llibertat i assentar la democràcia. Se’ns dubte dona suport al discurs popular que acusa Mas de xantatge, i amb arguments tant esperpèntics com un canvi de cognoms per catalanitzar-los amb un nou estat català.

Realment, el següent pas que es aconseguir una gran majoria propera als 100 diputats al Parlament favorables al dret a decidir, i unes eleccions plebiscitàries amb un resultat molt clar a favor de l’Estat propi es cada dia una realitat més propera. De totes maneres veiem la reacció, i la campanya dels tres partits contraris a la democràcia i nacionalment espanyols com son PP, PSOE-C i Ciudadanos estant creuant totes les fronteres ètiques i de responsabilitat dia si i dia també, i potser algú hauria de posar fre. Les declaracions de Marcelino Iglesias jo crec que tenen aquest component de racisme, paranoia i insult que judicialment haurien de ser sancionables, i posar les coses a lloc. Ja n’hi ha prou que cada dia des dels mitjans de la caverna o personatges de tant poca talla com l’esmentat es compari un anhel democràtic per la via pacífica, i de decisió col·lectiva i lliure de la població amb la cultura màxima de l’horror criminal i boig, com es el nazisme amb milers i milers de morts com a llegat, i més venint d’un nacionalisme com l’espanyol que ha fet de la imposició i la força les seves màximes expressions, es veritablement una vergonya de grans proporcions, i que en un estat vertaderament democràtic serien estudiats per no permetre que personatges com Iglesias siguin compatibles amb una democràcia normal. Ens parla de fronteres a la Franja, quan a tota la Unió Europea no hi ha cap frontera visible que es veu que ara Catalunya te que crear, ens diu que han assentat la llibertat i la democràcia, quan ell es el viu exemple de que evidentment això no es així, i ho sap perfectament, aquestes paraules tant greus son les que aplaudeixen els líders socialistes catalans deixant clar el seu posicionament contra qualsevol plantejament democràtic, i en especial si prové de Catalunya. Per part popular la seva campanya de la por, que cal dir a vegades fa riure del pobre nivell intel·lectual que desprèn, ara ens diu que els cognoms castellans es canviaran cap a una catalanització amb el nostre estat propi, se’ns dubte una idea que traeix el subconscient popular i espanyol que troba normal aquest fet, ja que ells si que ho han practicat com a les Balears amb Maó per Mahon, la campanya a València per canviar els noms de carrers que tenen País Valencià per Comunitat Valenciana o com els mitjans de comunicació espanyols canvien els noms i cognoms de les persones sense rubor, haurien de saber que nosaltres som com la resta del planeta, i tothom es diu com es diu i no hi ha cap discussió. La seva mentalitat irracional i genocida de tant en tant els traeix amb facilitat.

En definitiva, veiem dos mons completament diferents, i constato la por de l’espanyolisme que veu com el proces es seriós, i va cremant etapes per culminar-lo sense cap tipus de por, i amb una projecció internacional que valorant les dues posicions no crec tingui dubtes de qui donar suport.

EL MILLOR ENCARA HA DE VENIR

Aquesta frase pronunciada pel president americà Obama el dia de la seva reelecció, es perfectament equiparable a Catalunya. Ahir va començar la campanya, i està molt clar que l’eix nacional esta al mig de qualsevol debat. No ens podem deixar  portar per desviacions del tema en uns moments transcendentals per la història de la nostra nació. No podem caure tampoc en paranys partidistes que demanen majories absolutes, quan el que realment mirarà Europa amb atenció, es la majoria de diputats a favor del dret a decidir i de poder celebrar aquest referèndum amb totes les garanties. Crec que aquesta es la clau, hi ha dos blocs ben definits, els que defensen la democràcia i la consulta a la ciutadania per donar aquest pas cap al nostre propi estat, i els que no tant sols en son contraris, cosa que no seria greu, sinò que simplement neguen el valor més preuat de qualsevol democràcia, el vot, i la decisió lliure de la població, aquest bloc representat per PP, PSC i C’S son la punta de llança d’un Estat espanyol que amb la cultura de la por i la mentida, i aferrant-se a una llei marcada a foc damunt la pell, sembla impedeix qualsevol moviment, i com expressa molt be aquest vídeo que adjunto, remarca que el mateix dia de començament de campanya fa 23 anys  va caure el mur de Berlín, i Vicent Partal, Miquel Calçada i Salvador Cardús ens ho presenten com una metàfora de les aspiracions catalanes, que tenen la propera estació el 25 de novembre.
 

EL CEO DONA UNA NOVA EMPENTA CAP A L’ESTAT PROPI

El baròmetre oficial del Centre d’Estudis d’Opinió, dona una nova dada per l’optimisme en el procés que estem vivint. De fet un 57% dels enquestats votaria SI a un referèndum sobre la independència, 6 punts més que l’última enquesta, contra un 20’5% dels partidaris del NO, que baixa considerablement. Mentrestant el President Mas ahir a Brussel·les va tornar a insistir amb una consulta democràtica, i va acabar amb una bona frase que deia: Nosaltres no hem fallat mai a Europa, i ara esperem que aquesta no ho faci. Tota una declaració d’intencions del punt clau per culminar el nostre procés cap a l’Estat propi amb èxit, donat la falta de democràcia espanyola.

Segons aquesta enquesta CIU obtindria entre 69 i 71 escons amb majoria absoluta, seguida del PP amb 18, PSOE-C amb 15, ERC amb 14, ICV amb 10, Ciudadanos 3 a 6 i possiblement CUP amb 3. Cal dir que hi ha una bona franja d’indecisos. Alhora el president Mas diu a Brussel·les que encara que no sigui possible estar dins la UE, la consulta es farà igualment, ja que el dret a decidir el nostre futur es més important, ha defensat la pertinença a Europa, i ha recordat la vocació europea catalana i esperant aquesta no ens falli, recordant que els seus aliats seran el que estimen la democràcia. Per refermar les nostres intencions el CEO ens dona un 57% favorable a l’Estat propi, 6 punts més que l’anterior i tant sols un 20;5% contrari. Per porcions, un 44% volen un estat independent, 25% un estat federal i només un 19% una autonomia com l’actual, deixant una bona dada com que els catalans consideren més importants les eleccions al Parlament que a Madrid, un bon símptoma pel procés cap a l’Estat propi i la normalització dins les nostre ments.
Cada nova enquesta es una nova adhesió de la població cap a l’estat propi, segurament l’Estat espanyol i la seva actitud bel·ligerant i antidemocràtica aboca a molta gent cap un camí que potser no hauria triat amb altres circumstàncies, i que ara veu com a única sortida viable del nostre territori, i el nostre futur, els percentatges van augmentant, i encara que només siguin enquestes, indiquen tendències que cal valorar, i aquesta es absolutament irrefutable, apart del 57%, si ho dividim veiem que els partidaris d’un estat independent i federal sumen gairebé un 70%, i es una dada demolidora que s’ha de refermar en les properes eleccions que aquesta mitjanit comencen la seva campanya, i on les forces que defensen el referèndum en aquesta propera legislatura cal que assoleixin una majoria com més gran millor, es el següent pas, i cal ser conscient de la importància d’aquestes, i que ha de fer que la responsabilitat sigui més gran en els nostre polítics, i no desviïn l’atenció com volen fent el joc a l’altre costat de l’Ebre. Es un punt clau en la nostra història i no podem fallar. Per altra banda el president Mas ha de donar aquesta imatge a Europa, el punt clau de la nostra independència, el nostre tarannà democràtic i pacífic ha d’arribar a cada dirigent europeu per quan arribi el moment estiguin al nostre costat i al costat de la democràcia, i disposats a fer front als tarannàs imperatius i poc democràtics espanyols. Tenim pressa i molta, però aquest punt ha d’estar molt ben treballat i assegurat. Destacaria que per primer cop s’assegura que si no fos possible la nostra pertinença a Europa, igualment es faria el procés, jo particularment prefereixo ser dins la Unió, i no ho imagino d’altra manera, però prefereixo una Catalunya estat fora de la Unió que una comunitat autònoma de segona dins Espanya, això també es força clar. Per últim volia destacar que les mentalitats de molta gent comencen a canviar, i es normalitzen entenent el moment que vivim, i valorant les eleccions al nostre Parlament molt més que un Congrés a Madrid que ja poc ens pot aportar.