Arxiu mensual: març de 2012

DRETS HUMANS I ESPOLI CONTINUAT

La ministra Pastor ho te molt clar, i Foment te previst allargar les concessions als peatges de les autopistes catalanes per equilibrar la situació de fallida dels peatges de les autopistes de Madrid, naturalment ABERTIS i La Caixa ho veuen amb bons ulls, i un cop més ens tocarà pagar com sempre, i ser víctimes de la discriminació continuada a la que estem sotmesos. Per altra banda, Convivència Cívica i davant les sentencies pel català, considera que la immersió lingüística vulnera els drets humans, i segueix la seva paranoia mental per veure qui la diu més grossa.

Efectivament, Foment te previst allargar la concessió catalana, com a mesura de reequilibri de les concessionàries madrilenyes en fallida, per la baixada de la demanda, per tant les més rendibles, que curiosament son les catalanes en pagaran les conseqüències. Abertis ja ha vist el problema de Madrid, i per tant els catalans com sempre a pagar la festa. La Caixa i ACS ja es freguen les mans per recaptar més diners, concretament l’AP7 ja ha viscut varies prorrogues, acabava el 1998 i 2005 segons els trams, i amb excuses de mal pagador ara acaben entre el 2019 i 2021, per tant ara tornar ampliar terminis als que hem estat pagant una infraestructura plenament amortitzada, es francament inaudit. Per altra banda Convivència Cívica considera que es furta al castellà el seu caràcter de llengua cooficial a Catalunya, i presentarà recurs davant el Suprem, defensant la llengua castellana com a vehicular a les escoles catalanes, i avisant que es vulnera l’Estatut, la Constitució, i atempta contra els Drets Humans i la Unesco, apart de vulnerar el principi d’igualtat de tots els espanyols, i la discriminació per raó de llengua.

Realment, quan l’Estat espanyol te un problema de caràcter econòmic te una solució que mai falla, que paguin els catalans, es posar un embolcall solidari a l’assumpte, per vendre allò de que entre tots ho farem tot, però el tots, la gallina dels ous d’or, sempre es el mateix. La situació critica de les autopistes madrilenyes ara serà aprofitada per allargar les nostres concessions, i equilibrar beneficis a Abertis amb la participació de La Caixa i ACS, que sense cap rubor seguiran xuclant la sang a la població catalana amb unes infraestructures plenament amortitzades, però allargades sembla fins l’infinit, per seguir els beneficis milionaris, i eixugar possibles dèficits d’altres llocs, de fet l’exemple de l’AP7 posat es significatiu, i una vergonya per qualsevol economia, i de pas un insult per una població, que veu com per el simple fet de ser-ho, te unes obligacions que totes les altres no tenen, i a més sempre desfavorables. El manual de greuges te un nou capítol amb un volum cada vegada més gran i dens, com sempre els polítics de casa nostra fent la vista grossa, i sense posar el crit al cel.  Per altra banda, ara resulta que la nostra llengua vulnera absolutament totes les lleis, i fins hi tot atempta contra els drets humans, en una paranoia que ja passa de mida, una cosa es que aquesta entitat xenòfoba tingui com objectiu acabar amb la nostra llengua, i l’altre es presentar-la com l’eix de tots els mals mundials. Cada territori protegeix la seva llengua, de fet l’Estat espanyol te centenars de normatives per protegir el castellà, i es majoritari en la  gran majoria dels àmbits on la llengua pròpia i oficial a Catalunya, com es el català esta restringida. Un punt que permet la seva supervivència, i lloat per tota Europa com a factor de cohesió, i amb un aprenentatge de les dues llengües que assoleix els nivells previstos. No suposa cap problema, però aquests autèntics racistes i inadaptats, continuen la seva croada amb tot tipus d’insults, si volen veure com es traspassen als drets humans, potser que estudiïn molts capítols de la historia de l’Estat espanyol, i segur que en tindran una bona idea, i deixaran la seva dèria pel genocidi lingüístic sense cap fonament.

 

 

   
 



ELS MITJANS CATALANS AMB L?ENEMIC A CASA

El partit del govern català ha cedit una posició de privilegi als populars a la Corporació de Mitjans Audiovisuals, que pot posar en perill el model dels mitjans públics del país, concretament la vicepresidència d’un òrgan polititzat, i que ara te segons diuen un gran admirador d’Aznar, i amb un profund sentiment nacionalment espanyol, en una decisió que costa d’entendre en uns moments on els atacs contra Catalunya son mes ferotges que mai.

El PP amb Armand Querol a la vicepresidència de l’organisme, es troba perfectament representat, deixant de banda la seva admiració per Aznar, el seu ideari es completa amb temes com un antiavortament atroç, que considera un genocidi legal. Des d’altres partits marginats del Consorci com Esquerra, s’adverteix que aquesta eina tant important per la concepció de país hauria de ser mes que una quota política, i pensa que es pot posar en perill el lideratge. De fet la xarxa no entén que es lliuri els mitjans catalans precisament a aquells que tant de mal fan a la llengua catalana arreu. Aquesta corporació en èpoques del tripartit ja va ser modificada la majoria de dos terços, per no consensuar amb l’oposició, de fet el mateix partit socialista ara reclamen consens, i no accepta el càrrec popular, i podria renunciar als seus llocs assignats. Els portaveus de CIU i PP van rubricar l’acord per garantir el pluralisme polític amb les retallades de fons.

Realment, jugar amb una eina tant important per la nostra identitat i tant potent per exportar la nostra manera de fer com la Corporació de mitjans públics, i convertir-ho en una batalla política per assumir-ne el control, i utilitzar-lo com a tracte de favor es un atac al nostre pensament col·lectiu, si afegim que hi posem en un lloc molt important una persona contraria a tot el que significa com a concepció de país, i identificació amb una identitat pròpia, trobem moltes de les causes de la nostra esquizofrènia nacional. El protagonisme i quotes de poder que els populars van assolint cedides des del govern, no es corresponen amb el seu pes en el Parlament, i més quan tot això es a canvi de res, més aviat al contrari, un greuge rere un altre, i un gripau cada setmana per engolir. Es un pacte nociu pels nostres interessos, i que no hauria de traspassar temes tant delicats com els nostres mitjans públics, que resisteixen tota la oferta contraria variada, i que poden canviar el seu rumb per desnaturalitzar-la definitivament, i deixar-la en una més amb una visió nacionalment espanyola com qualsevol altra, tal com ha succeït amb el nostre sistema financer de Caixes. De fet els que tant es queixen amb el seu intent de no perdre el lideratge dels partits catalans nacionalment espanyols, son els socialistes catalans, que amb la seva deriva habitual, critiquen el que ells precisament ja van fer en la seva etapa de govern, però esclar, cal tenir memòria. Pel que fa al govern, parteix de la posició equivocada de convertir aquest caramel pel país en una Corporació política, i no de vertaders professionals independents, com hauria de ser. Tots sabem que el control dels mitjans es basic per la potenciació dels partits, i naturalment prioritzen aquesta situació,a  la qualitat i independència d’uns mitjans de tots, que a l’estil del TC espanyol es converteixen en una baralla entre partits. Si cada partit ha de gaudir de representació, tots haurien de ser representats proporcionalment, i no marginar més de la meitat de grups de la cambra en benefici propi, i per acabar com sempre pactant amb els de sempre, i com deia posar l’enemic a dins de casa.

 

 

 

  

 


UNA ABÚS SENSE PRECEDENTS

El dèficit de  les elèctriques segons informacions es pura especulació, ja que el repartiment entre els seus accionistes es superior a la quantitat que reclamen, i que tota la població haurà d’assumir, en un nou engany on els de sempre en trauran benefici. Per altra banda el govern català acceptarà que el deute provinent del 2008 per part de l’Estat espanyol el pugui fer amb còmodes terminis, una decisió sorprenent, i un greuge total respecte el funcionament dels deutes amb entitats de qualsevol persona individual.

Efectivament, Endesa, Iberdrola i Gas Natural han repartit 28 mil milions en sis anys als seus accionistes, i això es més que els 24 mil milions que reclamen del dèficit tarifari. De fet l’augment anunciat es presenta com inevitable, encara que en el fons sembla que servirà per seguir generant  i repartint els seus beneficis. Aquestes companyies en els últims 7 anys han tingut més de 50 mil milions de beneficis. De fet el 2006 ja van rebre 12 mil milions pels costos de la transició a la competència, que liberalitzava el sector, i en realitat va suposar uns sucosos beneficis. El model deixa el preu pel consumidor en mans de les grans companyies, i no te res a veure amb el seu cost real. Per altra banda el govern català  permetrà que Espanya pagui en còmodes terminis el deute del 2008, aquesta es la gran negociació, un espoli de 20 mil milions anuals, i un cobrament fragmentat de 759 milions que per llei son obligats, però com sempre tot queda en paper mullat.

Realment, la crisi te això, que les grans companyies, com les entitats bancàries segueixen aprofitant el tema, i no afluixen ni un mil·límetre en el seu afany de generar beneficis sense cap tipus d’ètica ni control. Veiem com el que ens han venut des de fa uns mesos amb l’anunciada pujada elèctrica, no es res més que una nova estratagema per buidar-nos les butxaques, i seguir fent beneficis sense treva. Els repartiments a l’accionariat no enganya, i per tant el que reclamen es una nova obscenitat, i una col·laboració per ajudar al seu negoci rodo.  De fet forma part del que anem descobrint cada dia, i on un grup selectiu  va mostrant poc a poc les seves dubtoses practiques d’enriquiment personal amb diversos càrrecs, dietes obscures o pagaments sense control, i on la banca i aquestes grans companyies segueixen la seva ruta sense importar molt la situació de crisi global de la població. El sector elèctric es molt poderós, i ara tots haurem d’ajudar a que els seus beneficis milionaris no siguin més curts del previst. Per altra banda el govern català aplica una curiosa recepta amb els seus deutes, ja que el deute de l’Estat espanyol marcat per llei des de l’Estatut, i per tant sense discussió possible, ara s’acceptarà uns terminis pel seu cobrament, quan daten del 2008, i rebent com a moneda de canvi cap símptoma de flexibilització respecte les comunitats, per complir el dèficit establert per part de l’Estat.

Es una relació nociva, que si ho traslladem al nivell personal, seria inimaginable, i on el perjudicat sempre es el mateix davant del poder central o d’aquests grans lobbys de poder ,que en definitiva mouen els fils del món com si de titelles es tractes, tot embolcallat amb excuses de mal pagador, i fent de la falta d’escrúpols una norma de vida i una manera natural de fer les coses, se’ns dubte el sistema esta podrit per molts llocs, i ara seria l’hora de posar-hi remei abans no sigui massa tard.

 

 

 

 

 

 

FLASHMOB PER LA INDEPENDÈNCIA

Aquests dies on veiem que els Populars neguen qualsevol tipus de consulta a la ciutadania, sigui del frau del pacte fiscal o d’altres temes, demostrant el seu tarannà democràtic nul, que des del socialisme es defensa fins hi tot uns estats units d’Europa, en un altra fugida fantasiosa, per tal de negar qualsevol dret a Catalunya, i on polítics com en Duran ràpidament han negat les paraules d’Oriol Pujol sobre la realització d’una consulta, preveient el fracàs a les negociacions, no sigui que  la població se  li ocorris opinar sobre el seu futur, veiem iniciatives com la flashmob, on segons la organització, més de 10 mil persones han emplenat la Plaça Catalunya de Barcelona onejant estelades i cridant independència, en una nova mostra de la vitalitat de l’opció de l’estat propi (us adjunto el vídeo).

COM PERDRE 16 MIL MILIONS DE L?ESPOLI FISCAL SENSE CAP VERGONYA

El PSOE-C crec que ja ha traspassat qualsevol límit tolerable, una cosa es que el seu objectiu sigui el PSOE, i els interessos espanyols per damunt de qualsevol cosa, i l’altra es atrevir-se fins hi tot a manipular les xifres de l’espoli,  i rebaixar una xifra de 16 mil milions a 791 milions sense cap escrúpol, i amb la mentida i poca vergonya per sistema de càlcul. Han perdut el nord, i han superat amb escreix a Populars i Ciudadanos en la seva croada contra els interessos catalans, per sort, crec que van camí de convertir-se en residuals, i s’ho hauran guanyat a pols.

Efectivament, la Rocio Martinez Sampere, portaveu econòmica socialista, manipula les dades i deixa l’espoli en un no res, deixant la virulència popular amb un joc de criatures. Ha contradit al economista Conseller Mas Collell, i ha reduït un extens document sobre les balances fiscals amb 4 pagines sense cap mena de precisió i amb una barroeria total., tot per evitar la justa reclamació d’un concert econòmic per Catalunya, cosa que per exemple al País Basc ningú, inclosos ells no discuteixen. De fet agafen dades amb pinces, i que son estimades com a realitats, i arriben a unes conclusions que ningú es pot creure. De fet actuen igual a tot arreu, a Tarragona sense anar més lluny, un dels ajuntaments més endeutats amb 16,5 milions, i que ha hagut de suspendre diferents activitats culturals com el REC o el Concurs de Castells de focs, per posar dos exemples, però ara es gastarà prop de 40 mil euros per mantenir la Feria de Abril, en una operació vot que fa vergonya de veure.

Realment, el PSOE-C ha portat el seu nacionalisme espanyol, i els seus interessos molt lluny d’aquí al límit, i cau en una contradicció rere l’altre per intentar frenar la seva posició cada cop més residual, i sempre conjunta de fons o forma amb el tripartit nacionalment espanyol de la cambra. Han perdut la vergonya, si es que mai n’havien tinguda, i son capaços de tractar la gent d’estúpida, ja que fa quatre dies el seu líder presentava un pacte fiscal per superar les nostres mancances, i ara resulta que el dèficit es ridícul, i sembla que la solidaritat catalana no existeix, es poden diferir en les xifres, es cert, però 16 mil milions evidentment no, i més presentant un garbuix sense solta ni volta contra un document seriós i que s’acosta a la crua realitat. De fet segons quin territori, igual que els populars es veu que es mereix un concert econòmic, i en canvi nosaltres no, coses de la vida. Presenten uns números manipulats, i que fins hi tot un nen esborraria amb facilitat. De fet negant l’espoli segueixen el seu allunyament de la ciutadania catalana i ens vol presentar el seu mon imaginari, que malauradament encara te votants reals a Catalunya, afortunadament cada cop menys. Per altra banda la seva demagògia populista, i la intenció d’assegurar la seva font de vots principals, els fa desfer-se de projectes a Tarragona que donen vida a la ciutats, alhora que identitat, però en canvi aboquen diners públics d’un Ajuntament fortament endeutat per la Feria dels seus votants andalusos, en un altre decisió vergonyosa, que prioritza aquests orígens, davant la nostra identitat.

En definitiva, han caigut en un pou sense fons, i sense arguments creïbles tenen que demostra que son més nacionalment espanyol que el mateix PSOE, allunyant-se de la realitat nacional catalana, i per suposat dels nostres interessos, que ben poc els importen. Tota una rèmora pel nostre Parlament.

 

 



ARA ENS DIUEN QUE ELLS TENEN UN PROBLEMA

La portada del diari ABC “Tenemos un problema”, amb referència a Catalunya, es com voler girar el món a l’inrevés, es la típica estratègia de donar el tomb a les coses, ja que la realitat com tots sabem es molt diferent, ja que qui te un gran problema, i des de fa prop de 300 anys som nosaltres, el nostre problema es diu Estat espanyol, un estat que no ens vol, i que fa tot el possible per anul·lar-nos amb la nostra identitat, però també i sobretot econòmicament, avui mateix en tenim l’exemple de la negativa a prioritzar el corredor mediterrani, no volen la nostra prosperitat, i tenim ben identificat el problema i  la diagnosi, ara cal valor per aplicar la solució abans no sigui massa tard.

Efectivament, la portada de l’ABC ens reconeix que hi ha un problema amb Catalunya, i una gran Ñ groga sobre fons vermell tenyeix la seva portada, i menciona tres aspectes que per ells son principals: educació, la llei de banderes i la llei de consultes. Pel que fa la primera, insisteixen que s’amaga la casella del castellà en els impresos sense fer cas de les sentencies judicials, es proposa canviar la norma per no hissar la bandera espanyola als llocs públics, i va endavant una llei que validi un referèndum, per exemple sobre el pacte fiscal. Demanen als populars trencar amb els seus acords de govern a Catalunya, i ho subratllen amb una editorial “Freno al separatismo”. Mentrestant al Congrés de Madrid amb els vots de PP i PSOE, inclosos com sempre la seva delegació territorial a Catalunya, no volen declarar una infraestructura amb prioritat el corredor mediterrani, i delata les intencions de recuperar el central, tot això aquells que diuen que tenen un problema.

Realment les estratègies del colonitzador sobre el colonitzat passen per arribar a canviar el paper de víctima d’un a l’altre i fer-lo sentir culpable. Aquesta premsa ultra espanyola ho te molt clar, i traspassen el nostre gran problema, i el fan seu, de fet jo espoliant a un territori 20 mil milions anuals pel cap baix sense res a canvi pocs problemes tindria, mes aviat agraïment per aquesta solidaritat sense precedents, i a canvi de rebre a més un greuge diferent gairebé cada dia, es un negoci rodó. Parlen del tema del castellà a les escoles, i ho diuen aquells que han arribat a consentir la creació d’un idioma artificial com el valencià, simplement per anul·lar la llengua catalana, ja que desprès ni tant sols l’han defensat a la seva terra, o a la franja, han modificat la llei de llengües per no reconèixer el català, o la lluita per tractar igual una llengua minoritària, i una amb els milions de parlants com el castellà, per no dir la seva prohibició a demanar la oficialitat europea. Pel que fa a les banderes, jo recordo sempre quan ens diuen que la seva prioritat es la crisi, i que nomes els nacionalismes estan per coses identitaries, i ara resulta que els seu gran problema es si hi ha una bandera penjada o un altre, no era l’atur o l’economia, en que quedem, ells mateixos cauen en el seu propi parany, i la seva pròpia imposició. Pel que fa a les consultes, ja es greu que en una democràcia el problema sigui que la gent opini, delata el baix nivell espanyol, i les enyorances cap a altres règims, on la opinió era única i sense cap dret, francament tenen un gran problema, però de valors democràtics, els pot la imposició per damunt de tot. De fet la seva gran dèria es intentar que Catalunya no tiri endavant, avui ho hem vist amb el tema del Corredor Mediterrani, com en molts altres que anem veient cada setmana.

Es un objectiu premeditat, i que no veig que per ells suposi cap problema, com deia abans el nostre problema si que esta ben identificat, i tothom sap el seu nom.

 

 




 

LES FEBLESES I CONTRADICCIONS DIARIES

El govern català expressa que veu amb simpatia a l’Assemblea Nacional, i en referència al referèndum del 2014, explica que ja veuran si s’han d’implicar o no. Per altra banda el PSOE-C ha retirat l’esmena a la totalitat de la llei de consultes, per no aparèixer al lloc que li correspon, que es junt Populars i Ciudadanos, i alhora ataca la llei amb la cantarella que divideix la societat, i no contents amb això, rebutgen que el dèficit català presentat pel conseller sigui la causa de la nostra crisi, en un altre clau de volta sense sentit.

Efectivament, el govern veu un signe de vitalitat i inconformisme de la societat civil catalana, l’aparició de l’Assemblea a favor de la causa de la nació catalana i la seva llibertat, i s’han referit al referèndum del 2014 sense tancar la porta a participar-hi, i esperant com es dur a terme, i de quina manera es poden implicar. Per altra banda, el PSOE-C ha retirat l’esmena contra la llei de consultes per no aparèixer junt al tripartit espanyolista de la cambra, i particularment amb la incomoditat d’estar colze a colze amb els Populars, aquesta llei ha de permetre consulta sobre el pacte fiscal o el concert, si el govern espanyol rebutja la proposta. Tanmateix han lamentat que obren la porta a dividir la societat i el país. Per altra banda, i en referència al dèficit fiscal, ho qualifiquen de cortina de fum per tapar la mala gestió del govern, i concretament el llarg nombre d’aturats ho atribueixen a una crisi econòmica mundial , i ho han desvinculats de la virulència del nostre espoli fiscal.

Realment, que el govern vegi amb bons ulls una societat civil viva i desperta es normal i positiu, ara be per desconeixement o excusa de mal pagador no es pot caure amb el ridícul, la referència al futur referèndum del 2014 en el full de ruta de l’Assemblea, i no tancar la porta a la participació de la Generalitat o qüestionar com ho farà, no te cap sentit. Si han llegit be la proposta de l’ANC, al 2013 hi haurà una consulta no vinculant a tot el territori català a través de l’Associació de Municipis per la independència, o de la mateixa llei de consultes sobre l’Estat propi, amb la previsió de recollir 2 milions de vots, i amb una safata portar-los al Parlament per culminar la feina, es aquí on el Parlament que no podrà ignorar aquest capital, ha d’organitzar el referèndum del 2014, qui es pensa que organitzarà un referèndum oficial, evidentment la institució que li pertoca, que vol dir el Sr. Homs, que volen fugir d’estudi, precisament tot esta pensat per fer la màxima pressió perquè els nostres representants politics, i en aquest cas el nostre Parlament amb el govern al capdavant, doni l’últim pas, potser algú li hauria d’explicar la diferencia entre societat civil i representants politics d’aquesta societat. Pel que fa al PSOE-C, no veig perquè es pren tantes molèsties per no aparèixer al costat dels populars, quan a Madrid per exemple no tenen cap rubor d’estar al costat del bloc espanyol, i votar contra els nostres interessos sense cap vergonya. Ens volen vendre justificacions contraries a la llei que fins hi tot una criatura rebutjaria, diuen que una consulta divideix la societat i no ho volen, algú els hauria d’explicar que se’n diu democràcia, i qualsevol votació sobre qualsevol tema fa sortir a la llum diferents opinions, i la majoria guanya, el que ells defensen se’n diu dictadura, la societat mai opina de res, i uns pocs assumeixen aquesta funció sense permetre cap objecció. En el tema del dèficit fiscal, i atribuir tot a la crisi mundial crec que ratlla el cinisme, i demostra l’estima que aquest partit te per Catalunya, es una evidencia el dèficit fiscal i els diners que van i no tornen amb uns percentatges inaudits a tot el planeta, i això es un llast inassolible per qualsevol territori, excepte per aquest partit, que ho considera normal, però alhora presenten una proposta de pacte fiscal o millora de finançament, per reduir precisament això, crec que intentar justifica el que no es justificable porta a aquestes contradiccions.

PER CADA EURO, 43 CENTIMS VOLEN SENSE RETORN

El conseller Mas Collell ens deia ahir que això era inviable, i segons les dades de la Generalitat, l’Estat espanyol s’ha quedat 213963 milions dels  catalans en 24 anys, o sigui que cada any un català perd 2200 euros anuals, amb un dèficit mitjà o espoli fiscal de més del 8% del PIB entre el 2006 i 2009. Una barbaritat que ha estat explicada sense rubor, i sense prendre l’únic camí que pot aturar aquesta sagnia per tots nosaltres. La inconsciència a vegades no te límits, però aquests afecten massa gent.

El percentatge de dèficit es constant en tot l’últim quart de segle, i demostra els diners abans esmentats que Espanya s’ha quedat, i que ha provocat que l’impacte per habitant s’hagi doblat. Per posar un exemple, l’any 2009, últim de l’estudi, la diferencia desfavorable era de 16409 milions, i ha anat en increment des del 86 fins ara. S’han utilitzat els dos mètodes validats per aquestes causes, i el seu impacte en el creixement econòmic d’un territori. El conseller ho va qualificar com inaguantable a curt i llarg termini, i va advertir de la necessitat d’un pacte fiscal, encara que no va criticar el model actual. No ha volgut parlar d’un topall de solidaritat just amb la resta de territoris, però ell ho interpreta com a cohesió territorial, i no ha esmentat aquell 4% que ja hem sentit des del govern, i es conforma en no perdre posicions respecte la resta d’autonomies un cop feta la contribució. Per cada euro recaptat, uns 43 cèntims no tornen a Catalunya, i ens indica que excloent la Seguretat Social i les prestacions d’atur, Catalunya va aportar entre 1986 i 2009 el 19,73 % dels ingressos de l’estat, mentre que nomes va rebre 11,17% de la despesa que fa l’administració central. Ha demanat la publicació anual de les balances fiscals, i creu que aquestes dades greus han de ser la base pel nou finançament.

 

Realment son unes xifres que no per conegudes, no deixen de ser escandaloses, es curiós que tot un conseller d’economia les presenti, ens digui que son inaguantables a curt i llarg termini, i no ens ofereixi una solució, com si una llei no escrita terrenal ens hagués condemnat pels segles dels segles a ser espoliats sense contemplacions, i viure molt per sota del que realment podríem fer-ho, deixant les nostres possibilitat en res. De fet no ha criticat l’actual model, cosa simptomàtica, i simplement ha subratllat la necessitat d’un pacte fiscal, sense dir concretament aquest 4% que s’ha insinuat des del govern català. Crec que no es pot tractar així a la població, no hi ha cap pacte, ja que nomes un decideix, i molt menys fiscal per Catalunya, com ja s’ha encarregat de dir per activa i per passiva, precisament la part que ostenta el poder, i per tant única que decideix, i el conseller ho sap perfectament, almenys no ha tornat a esmentar aquest esquizofrènic 4%, que vindria a ser una cosa així com que autoritzem que ens robin, però menys, i ja estem contents, francament indigne de qualsevol representant. La dada de cada euro recaptat, prop de la meitat no torna mai més ho diu tot, i parla per si sola.

 

En definitiva, la qüestió es si volem viure amb l’euro sencer o ens conformem amb la meitat, suposo que en una de les preguntes de la multitud d’enquestes que rebem avui en dia, la resposta seria aclaparadora a favor del euro sencer, però desprès quan arriba la realitat, els nostres partits que mai tindran el suport majoritari d’aquesta pregunta esmentada es fan l’orni, i trien la segona opció, això si, com el conseller ens ho detallen amb tot tipus de dades que no fan res més que agreujar aquesta gran indignitat.

 

 

 

 



CATALÀ RESIDUAL I CONSULTES A LA CARTA

La llengua catalana torna a ser atacada per la justícia espanyola, en aquest cas el tribunal Suprem considera que no es pot utilitzar en l’àmbit administratiu de la justícia, i ha de quedar relegat a l’àmbit decoratiu o domèstic, tota una declaració d’intencions. Per altra banda, el Parlament debatrà les dues proposicions de llei de consultes que tenen diferencies notables, i que permeten ampliar el ventall a la ciutadania o reduir-lo amb topalls innecessaris.

Els tribunals espanyols semblen tenir clara la consigna, i el català no es pot utilitzar en cap recurs, concretament el magistrat Juan Saavedra Ruiz ha qualificat de defecte un recurs presentat amb la nostra llengua, i ha deixat clar que l’única llengua valida per dirigir-se a la justícia es el castellà, si es amb català s’haurà de traduir per obtenir validesa, tot això ja be de les retallades del TC a l’estatut, que ho deixaven ben clar, i de pas ignora la normativa europees que diu que el ciutadà pot triar la llengua que vulgui per adreçar-se als òrgans de la justícia. Per altra banda, les dues proposicions de llei de consultes entren al Parlament, una del govern català i l’altra de Solidaritat, la primera restringeix la consulta a matèries amb àmbit competencial, l’altra no. La primera pot ser convocada per un alcalde o President de la Generalitat, i la segona que ho puguin fer els plens municipals o el ple del Parlament, o amb 50 mil signatures ciutadanes, i la primer preveu un reglament posterior que la segona porta incorporada. De fet les dues tenen esmena a la totalitat de PP, PSOE-C i Ciudadanos, i la segona també de CIU.

Realment la llengua catalana per l’estat de dret espanyol, i en l’àmbit de la justícia es totalment inservible i invisible, es considerat com un defecte, cosa que indica amb quins paràmetres ens estem bellugant. Nomes existeix una sola llengua, aquella que algú va dir que mai havia estat imposada, però curiosament es l’única valida, i si es presenta un recurs en català ha de ser suplantada pel castellà per obtenir via legal. De fet no fan res més que aplicar el que el TC va retallar de l’Estatut original, i que donava simplement igualtat a la catalana, però que va quedar sense efecte, i curiosament no fan cas a la normativa europea que s’expressa en termes totalment contraris, amb una lògica aplacant, i que la xenofòbia i racisme lingüístic espanyol no contempla, i vol donar un altre cop mortal a la nostra llengua, amb el seu intent de provocar com més ràpid millor la seva desaparició, i de retruc la identitat que comporta la seva parla, aquesta es la gran pluralitat de l’estat, una pluralitat singular que sembla no te remei. Per altra banda la llei de consultes, hauria de ser un instrument precisament per facilitar la opinió de la població, base de qualsevol democràcia, i no posar traves a la societat. Naturalment el tripartit espanyol del parlament queda retratat, i demostra el seu nivell democràtic sota mínims, ja que simplement no volen que la ciutadania tingui el dret de donar la seva opinió sobre qualsevol tema, inclosa la independència si arriba el cas. Voldria precisar que els plens del Parlament o d’un Ajuntament o fins hi tot la recollida d’un número de signatures validades, son millor expressió de la voluntat popular que la simple decisió de dues persones a nivell individual, es un fet que s’ha de tenir en compte, també diria que limitar-nos a fets competencials ambigus no afavoreix un pas endavant per la consulta ciutadana, que ha de gaudir de la llibertat d’opinar de qualsevol tema sense por, ja que en definitiva no es vinculant el resultat, no es pot tractar de criatures tota una població. I per suposat no es poden deixar per desprès normatives que poden distorsionar la mateixa llei, fent trampes al solitari. Es una llei prou important i decisiva pel país, com per fer-la el millor possible, i en aquest cas la proposta de Solidaritat em sembla molt més encertada, ja que posar-nos traves nosaltres mateixos no ens portarà a res més que a la frustració posterior.

 

 

 

 




 

L?ASSEMBLEA NACIONAL ES POSA EN MARXA

Aquesta entitat de la societat civil ja es una realitat, un full de ruta clar i definit que ens ha de portar a un referèndum oficial al 2014, amb tot un seguit d’accions que han de provocar aquesta majoria social, i clam per la independència, i que finalment ha de forçar que els executors, o sigui els partits polítics catalans donin el pas amb la pressió de la ciutadania. Us adjunto el discurs emotiu final de l’actor Sergi López cap a les acaballes de l’acte, i que resum molt be l’esperit d’un dia que els que vam viure en directe guardarem amb il·lusió.