Les retallades han arribat a un punt molt sensible per l’estat del benestar com es
Les temudes tisorades arriben a la sanitat, i donat que el pressupost serà d’uns 1000 milions d’euros menys, alguns centre hauran de reduir la despesa en prop d’un 16%, i a les mesures abans esmentades, reordenaran el transport sanitari, i les estructures personals, cosa que comportarà evidentment acomiadaments i pitjor atenció a la ciutadania, s’han tancat quiròfans per les tardes en molts centres i plantes senceres en d’altres. Mentrestant, l’Estat segueix collant i ofegant Catalunya amb noves imposicions de sacrifici, sense fer arribar el deute del fons de compensació, i amb la premissa del president espanyol de carregar el deute a les autonomies, quan sap perfectament que el 75% de l’endeutament es de les estructures centrals de l’Estat. Per altra banda, Falange Española de le Jons ha penjat un vídeo on insulta greument els que volen la fragmentació d’Espanya, i animen a votar amb una papereta del partit dins el sobre, en el vídeo amb música de circ, s’assegura que es pot votar diverses vegades, i provar de fer-ho sense estar empadronat al lloc. Barcelona decideix ja ha denunciat el tema, i reclama determinar si es delicte, i defensar la imatge apropiada dels voluntaris que surten al vídeo, recordant que es pot votar SI, NO o blanc, i que es la millor manera de resoldre qualsevol conflicte.
Es francament indignant, com a ciutadà d’un país adormit com aquest, que molta gent accepti amb naturalitat la retallada dels nostres serveis sanitaris, un punt cabdal del nostre estat del benestar, i de recompensa pels impostos que paguem, i alhora accepti també amb total normalitat que aquests es donin precisament per acceptar el robatori fiscal espanyol. Crec que les quotes d’indignitat que estem arribant sobrepassen qualsevol límit que ens podíem imaginar, ara també ens hem de retallar aquest servei bàsic, i de primer ordre amb plantes senceres d’hospital tancades, i alhora suportar que l’estat espanyol ens colli cada cop més, i ens faci pagar el seu propi dèficit, desprès d’haver aportat el que hem aportat a aquesta falsa solidaritat, veritablement no te nom, i diu molt poc d’un poble que tingui alguna aspiració de recuperar la seva dignitat, i el lloc que li correspon, i d’un govern que segueix aquest joc macabre, i aposta per un dret a decidir ambigu, i centrat amb una proposta econòmica que no depèn finalment de nosaltres, o sigui que no decidim res, i la teoria de qui dia passa any empeny. Pel que respecta a
Tol plegat, i si algú ho veu des de fora, ho definiria com una esquizofrènia col·lectiva, o un suïcidi de la nostra identitat com a poble, que difícilment pot entendre ningú que estimi aquest país per damunt de misèries personals.