Arxiu mensual: abril de 2010

JUSTO MOLINERO, MONTILLA I LA IMMIGRACIÓ A VIC

El popular locutor de ràdio Justo Molinero, d’origen andalús, i militant convergent, ha defensat la participació a les consultes sobre la independència en un acte organitzat per Cornella decideix, i demana la seva validesa vinculant, per altra banda el president Montilla ha dit que des de la lluita contra Franco a la Presidència de la Generalitat sempre ha lluitat per les llibertats, curiosa frase d’un home que menysprea la via independentista. Finalment la comissió europea defensa no empadronar immigrants en situació irregular, donant la raó a la població de Vic, i la seva polèmica mesura, sobretot per aquest fals progressisme de fireta, on el políticament correcte es el més important.

No he seguit massa la trajectòria d’en Justo Molinero i la seva famosa Radio Tele Taxi, però he vist que s’ha mostrat contundent alhora de defensar el dret a decidir dels catalans, denunciant que ens estan prenent el pel amb l’estatut, i que si la participació a les consultes es més alta no es podrà ignorar, demanant perdre la por, i opinant que si la constitució impedeix les consultes vinculants s’ha de canviar el text, ha lamentat la educació mal entesa dels catalans amb el seu nivell de català, què seria més alt si molts catalans no canviessin d’idioma amb ell, i ha avançat que Catalunya veurà sorpresa com gran part de la immigració dona suport al dret a decidir.
El president Montilla ha refermat el seu compromís amb Catalunya, i ho ha fet apel·lant a la lluita contra el franquisme, els valors tradicional i politiques socials, on ell com exemple de defensor de la llibertat de tots, i ha apostat per l’estatut com a objectiu final, ja que creu amb Catalunya i els catalans, i ell va decidir ser un més.
La comissió europea a pregunta de Ramon Tremosa, ha dit que no s’han d’empadronar immigrants en situació irregular en cap estat de la Unió europea, i recomana regularitzar-los o expulsar-los amb una directiva  que dona marge fins el desembre d’enguany, i que l’estat espanyol assegura que no complirà fins que hi hagi una directiva especifica, i ara per ara no hi dona cap valor legal, per tant seguirà regit per la llei de bases locals, què no exigeix visat per empadronar-se,  i no permet detectar qui es legal o no.
Estic d’acord amb en Justo de la creença falsa de que l’immigrant per la seva condició, no donaria suport a la creació d’un nou estat on gaudis de millors condicions de vida, i més possibilitats de futur, es una de les mentides que l’estat ha intentat vendre des de sempre, i ara amb les consultes en trobem molts exemples, per altra banda el locutor denuncia la submissió patològica amb el tema de la llengua, sobretot en les generacions dels nostres pares, cosa certa i provocada principalment per la dictadura, i posa el dret a decidir com un fet normal que evidentment en qualsevol democràcia així hauria de ser.
Pel que fa al President, què es presenta com a defensor de la llibertat, i de compromís amb Catalunya amb l’estatut com estació final, em sembla d’un cinisme compulsiu digne de la factoria socialista.  Un home que menysprea  les consultes independentistes, titlla de vies impossibles la creació d’un nou estat com si fos un fenomen paranormal, i presenta com un fet negatiu els vots pel si, s’atreveix a parlar de compromís amb Catalunya, què suposo inclou l’espoli fiscal, la no oficialitat de la llengua, el menyspreu constant, i la humiliació i retallades de futur habituals, jo crec que millor es guardi el compromís a la butxaca.
Ara resulta que la Unió europea avala la proposta de Vic de no empadronar immigrants en situació irregular, i l’estat espanyol i la seva democràcia de fireta segueix a la seva, i es passa la normativa de la Unió per allà on vol, això si, aquest “progres” de pa sucat amb oli, van fer bandera del tema, titllant el batlle de Vic de xenòfob, racista i inhuma, tot per seguir el políticament correcte, i aquesta hipocresia que a vegades defensa un món virtual, ignorant la realitat.
En definitiva tres temes lligats, què ens demostren per on camina cadascú, i com canvien les situacions depenent don arriba la informació.

 



 



EL LLIGAM AMB L?ESTAT APUNT DE TRENCAR-SE

La propera setmana el Tribunal Constitucional es reunirà per decidir segurament, desprès de gairebé quatre anys, es molt arriscat dir això, sobre l’estatutet, es a dir el pacte que esgrimeixen tots els partidaris de la via autonomista, i la submissió a l’estat per justificar-se, aquest pot saltar pels aires amb retallades molt importants, què afectaran el moll de l’os d’aquest text.  Aquesta verdadera bomba de rellotgeria pots significar l’últim escull per encarar l’estat propi sense complexos, i amb la directa posada.

El TC ha convocat pels dies 14 i 15 d’abril l’enèsim intent de liquidar el tema Estatut, què  segons les filtracions afectarà directament a la nostra definició de nació de preàmbul, dret i deure de conèixer el català, relació bilateral, blindatge de competències, sistema de finançament, i poder judicial entre altres coses.  Una bomba que començar a fer posicionar els partits en el Parlament, en base a una unió que no aconseguiran, ja què cap ofereix més solució que l’acatament i dret a la pataleta de la sentència, la primera part donat la defensa de l’ordre constitucional dels partits actuals en el Parlament, es una constatació que amb matisos no sorprendrà, però el dret a la pataleta de cara a la galeria, i davant unes eleccions properes pot anar en diferent grau, des de l’acatament, però defensa de la constitucionalitat de l’estatut, què ha expressat el President Montilla, ja em direu com es menja això, i aprofitant per dir que es català i catalanista i alhora espanyol i federalista, jo diria que aquest home te un problema greu de personalitat, a la no acceptació que va dir en Ridao per Esquerra, sense explicar com ho pensa a fer, un nou brindis al sol d’aquesta formació, o l’ambigüitat de CIU que com alternativa de govern no ofereix cap horitzó, què no sigui l’actual per Catalunya.

 

Per part del grup Acte de sobirania, ja ha convocat una manifestació espontània a la Plaça Sant Jaume per brindar per la independència, i la celebració de la desfeta de l’últim lligam amb l’estat espanyol, què ha trencat el pacte constitucional amb la col·laboració dels partits actuals, què no volen defensar-nos amb dignitat.  Per altra banda la coordinadora de les consultes estudiarà mitjançant la llei de consultes, la convocatòria d’un referèndum nacional sobre la independència, què enviaria a la mesa del Parlament per començar la recollida de signatures, suposo que si confien en Benach i companyia, què ja han negat dues vegades aquesta possibilitat, i no els tremolarà el pols per fer-ho per tercer cop, demostrant la seva hipocresia sobre la qüestió.

 

La prova del cotó de la dignitat catalana, sembla que esta a punt de produir-se, i ha agafat a contrapeu a tots els partits instal·lats al Parlament, què han permès sempre una rere l’altra totes les humiliacions al territori, des de les  culturals a les econòmiques, i de tot tipus,i ara veuran com la seva excusa perfecte per defensar aquest esperpent de relació, queda escapçat desprès de la validació del poble.  No espero res de PP i PSOE-C, què per raons lògiques acataran i defensaran les bondats del projecte espanyol, com no pot ser d’altra manera, però de CIU i Esquerra la seva submissió no te perdó, i segurament quedaran superats per les circumstàncies i per la societat, què com s’ha demostrat en el tema de les consultes no vol més demagògia barata, i si acció.

 

El brindis per l’últim lligam a l’Estat es una bona noticia per l’independentisme, i la proposta de referèndum per part de la Coordinadora, deixarà encara més en evidència els nostres representants, què més enllà d’alguna proclama, demostren dia a dia que nacionalment no volen avançar.

 

En definitiva, un impuls per la candidatura independentista, què ha de saber transmetre que la nostra aposta es el futur, i l’aposta continuista de la resta es un carreró sense sortida, què Catalunya no es mereix, ni es pot permetre.

MESQUINESES A RAIG, I SENSE RESPOSTA

Aquests dies tenim uns quants exemples de la manera de fer des de l’estat espanyol, i també des dels nostres partits parlamentaris, trobem el suport a l’anomenat Pacte de Zurbano per part de CIU i ERC, unes mesures miratge per lluitar contra la crisi, i què gràcies al suport diuen per responsabilitat d’aquests partits anirà endavant, d’altra banda la burla sagnant contra la nostra identitat des de la televisió aragonesa per la oferta de places de professor de català, i per  últim el pagament dels 3 milions d’euros de fiança per part de Jaume Matas, i la seva denuncia d’estar en situació d’aturat.

Convergència i Unió i gairebé amb tota seguretat Esquerra, han anunciat el seu suport a aquestes mesures de pa sucat amb oli per sortir de la crisi, i donen aire a Zapatero, ens diuen que son mesures totalment insuficients, però que per responsabilitat en aquests moments difícils les faran tirar endavant. Tothom sap perfectament que apart de la propaganda, i les fotos per Zapatero, de poc més serviran, però com no podia ser d’altra manera els partits catalans a Madrid continuen fent el préssec, i abonats a la seva submissió. La responsabilitat es una gran paraula, però ha de ser corresposta, quan només l’executa una de les parts, se’n diu presa de pel. Es fàcilment contrastable que el govern de Zapatero ha continuat l’espoli econòmic a Catalunya, no compleix amb les inversions, què fan que les infrastructures catalanes facin riure, no cedirà el control de l’aeroport, no vol la oficialitat del català, i ha retallat l’estatut a consciència entre moltes altres coses, davant això la dignitat hauria de ser no donar cap suport a les mesures del govern espanyol, i pagar amb la mateixa moneda en les poques ocasions que es pot fer, però la realitat es molt diferent, i la visió espanyola d’aquests dos partits, els segueix fent caure de quatre potes cada cop que es necessari.

 

Davant l’oferta de places de professor de català per les oposicions del 2011 a l’Aragó, la televisió aragonesa ha emes un vídeo satíric, on parlen dels professors d’aquest llengua amb tot el menyspreu possible, i utilitzant els tòpics de l’estalvi, com que ensenyaran a que cadascú es pagarà la seva consumició en una festa, ensenyaran a negociar amb Madrid, utilitzant el xantatge habitual amb la finalitat d’agafar un tros del pastís, i finalment  se’n riu de la pronunciació catalana. Francament haver d’aguantar aquesta xenofòbia constant contra la nostra identitat, es un dels peatges de la dependència, i no canviarà, es l’apologia del menyspreu a la diferència amb tots el mitjans al seu abast.

 

Per últim es curiós veure les declaracions de l’expresident balear, Jaume Matas, que ens diu que s’ha quedat sense feina, quan tenia un contracte amb una companyia americana que ha quedat en un no res, arran de les mesures preventives ordenades pel jutge pel cas de Palma Arena.  Tot això desprès d’haver pagat la fiança de 3 milions d’euros un dia abans del termini fixat, i ara s’investigarà d’on han sortit tants diners amb uns beneficis declarats en la seva vida política molt per sota de tot això. Es una burla per tota la gent aturada, i amb uns ingressos mínims, les declaracions d’aquest personatge que s’ha cregut per damunt del be i del mal, amb un clar abús de les seves funcions, i un aprofitament personal sense límits, què el sistema polític de l’estat espanyol sembla ha portat.

 

En definitiva la mesquinesa no te límits, i cal trobar una sortida aviat, que només passa per l’estat propi, i un control públic  modern, què eviti tanta corrupció.

 

 

EN GARZON I LA PREVARICACIÓ FRANQUISTA

La prevaricació es un delicte que consisteix en que una autoritat, jutge o funcionari públic, dicta una resolució arbitraria en un assumpte administratiu o judicial, sabent que es injusta, i què està per damunt de la llei, es un abús d’autoritat.  Aquesta es l’acusació per remenar en el franquisme per part del jutge Garzon, i que sota l’acusació de diverses forces feixistes sembla tirar endavant.

El jutge de l’audiència nacional Baltasar Garzon, ja te a les seves mans les diligencies obertes contra ell per prevaricació en la causa del franquisme, i haurà de seure a la banqueta dels acusats. Se l’acusa d’iniciar sense competència una causa per desaparicions del franquisme, i haurà de respondre sempre que les parts acusadores presentin l’acusació contra ell. Tot això implica la seva suspensió cautelar esperant la sentència i els arguments de la part acusadora, formada pel sindicat feixista Manos Limpias, l’associació Libertat i identidad, i el partit oficial de la dictadura Falange espanyola de las JONS. El jutge va reclamar escoltar personalitats jurídiques i experts,  com per exemple el jutge xilè Juan Guzmán, què el 1999 va processar el dictador Pinochet, o el magistrat argenti Eugenio Raul Zaffaroni, un dels que va anul·lar les lleis de punt i final en aquest estat, però totes les compareixences han estat denegades.

 

El jutge estrella espanyol, com se’l coneix, i què molts cops ha actuat més de cara a la galeria que per vertadera professionalitat, va decidir tocar un tema tabú a l’estat espanyol, com es la dictadura franquista, i volia exhumar fosses on van ser enterrats, per dir-ho suaument, gent assassinada per aquest regim de la sang i el terror. Realment el sistema judicial espanyol ja esta protegit per no poder endinsar-se en aquest negre període de la historia, i amb la prevaricació n’hi hagut prou per iniciar un procés judicial, i impedir una investigació que en qualsevol estat democràticament normalitzat, ja hauria d’haver estat un fet, i què en una democràcia de fireta com l’espanyola es un delicte. El mes curiós es que la part acusadora, i figura el partit oficial de Franco, que curiosament gaudeix de legitimitat a pesar de la seva xenofòbia i els seus ideals que atempten contra qualsevol llibertat, i també per dos associacions que enyoren molt i molt aquest regim del terror.

 

Es curiós veure com l’estat no vol saber res dels casos mundials on la justícia ha actuat, com el que hauria de ser, i ha perseguit aquests monstres com Pinochet, o ha acabat amb la immunitat d’aquests personatges sanguinaris com en la dictadura argentina. No en volen saber res, i això ja dona idea del tarannà de l’estat de dret espanyol on es dona legitimitat als tribunals franquistes com en el cas de Companys, on es poden tancar diaris com Egunkaria sense cap prova concloent, o ilegalitzar partits amb l’únic delicte de voler la independència per fins democràtics de la seva nació. Evidentment l’època feixista es intocable, i 30 anys després amb una falsa transició segueixen mantenint els mateixos vicis, i protegint a tots aquests assassins, alguns fins hi tot amb càrrecs electes sense cap problema.

 

La gosadia d’aquest jutge l’ha fet perdre el món de vista, i no veure que l’estat espanyol protegeix aquest període gelosament, i de fet ja partits que no l’han condemnat amb contundència, i poden seguir actuant com si tal cosa. Sembla de riure per no plorar, què investigar el terror del feixisme pugui ser delicte, i denunciat precisament pels seus hereus.

 

Son coses que donen a pensar, i son una prova més de la gran cortina de fum de la transició que cada cop queda més en evidència.

L?ESGLÈSIA CATÓLICA SEGUEIX TIRANT PILOTES FORA

Aquesta església i el seu màxim líder, segueixen com els caragols amb el cap dins la closca, i sense voler assumir cap responsabilitat, alhora que han optat per la tàctica política de no assumir cap errada, i plantejar la qüestió com si fossin la víctima davant els mitjans de comunicació i altres forces religioses. Cap missatge i actuació contundent, i arribant a comparar aquests autèntics monstres de la pederàstia amb la persecució jueva, es una aberració rere l’altre que sembla no tenir final.

En Benet XVI,  no ha fet referència al tema en cap de les homilies de Setmana Santa, i això ha provocat que diverses veus diguessin la seva, alguns han criticat la comparació amb els jueus com una nova presa de pel a la humanitat, i una pèrdua de papers intolerable, dona la sensació que simplement volen passar pagina sense fer res, i amb frases com la pronunciada sobre els àngels, que els va qualificar com a missatgers de crist que deixen la responsabilitat als sacerdots que son ministres de crist. Alguns alerten que les futures generacions podrien deixar aquest autèntic negoci sota mínims, pels dubtes creats, si no hi ha un canvi de rumb. Pel que fa a l’església catalana, amb el cardenal Sistach al capdavant, han fet costat al Papa dient que esta en un moment que sofreix  injustament amb molta pau i serenitat d’esperit, i donant tot el suport amb un símil clàssic de la típica submissió catalana, ara també religiosa.

 

La comparació feta per les forces vives d’aquesta església son aberrants, ja que voler que assumeixin responsabilitats i castigar els culpables de delictes, no te res a veure amb l’horror de la persecució jueva en determinades èpoques de la historia, es una pèrdua de papers total. Respecte el tema angelical, si els sacerdots son els ministres de crist, se’ns dubte alguns haurien de ser cessats immediatament, i retirat aquesta mena d’immunitat diplomàtica, per passar a disposició de la justícia, ja que suposo que aquests suposats missatgers no han portat les ordres del molt de mal que han fet alguns, en cas contrari s’imposaria una rapida intervenció, per desemmascarar aquesta farsa i portar els culpables al davant de la justícia.

 

En el tema de l’església catalana i el seu suport incondicional, ja ens diu com n’està de podrida aquesta associació religiosa, ja que sembla una burla dir que el Papa sofreix injustament, quan precisament abans d’arribar al cim de la cúpula, sembla que va amagar molts casos de pederàstia i els va tapar sota l’estora per no aixecar la llebre, i ara amb els seus silencis no genera el que podríem dir lideratge, ni dona cap sensació de patiment, com argumentava Sistach.

 

Ara es parla de la nova llei de llibertat religiosa que vol impulsar el govern espanyol, i que seria una bona oportunitat per treure definitivament els privilegis a aquesta església, i actuar com un vertader estat laic, on totes les confessions es mantinguin en l’àmbit privat de cada persona i amb els seus llocs de culte, i el finançament sigui retallat dels fons públics, sobretot ara amb època de crisi, per poder destinar-lo a les vertaderes necessitats reals de la població, ja què les espirituals no es tenen que barrejar amb la vida material.

 

LA PAU QUE MAI ACCEPTARÀ L?ESTAT ESPANYOL

Aquests últims mesos les peticions internacionals per resoldre el conflicte basc abordant la qüestió política, i amb una semblança a la irlandesa,  s’han multiplicat.  L’esquerra abertzale sembla que vol agafar aquestes propostes com a pròpies, i abandonar qualsevol incitació a la violència, i fins hi tot la banda terrorista vol fer seves aquestes bones intencions en els últims comunicats.  De totes les maneres, la resposta espanyola es l’enduriment de la llei de partits per esborrar del mapa polític qualsevol opció independentista,  i la via policial per lluitar contra la banda, sense fer cas a cap intenció de diàleg, com es costum amb l’estat espanyol.

Aquest cap de setmana coincidint amb l’aberri eguna o dia de la pàtria basca, la banda terrorista ETA ha demanat a l’estat espanyol i francès l’abandonament de la via repressiva, i què es posicionin a favor de la solució democràtica, què es basa en respectar la voluntat dels bascos. Al mateix temps ha justificat l’assassinat del policia francès com un acte de defensa pròpia, i recull les opinions abans esmentades de personalitats internacionals com Gerry Adams, president del Sinn Feinn, cap a una treva unilateral, on les garanties i compromisos de totes les parts, com passa a tots els processos del món, portaran a una sortida permanent del conflicte.
La resposta espanyola, es la de sempre, i típica d’un estat amb una democràcia de fireta, i què l’excusa de la lluita armada li va perfecte per aplicar els seus fraus electorals, i actuacions judicials totalment arbitraries i fora de lloc per afavorir el pensament únic espanyol. De moment ja esta en marxa una reforma de la llei de partits per impedir qualsevol participació abertzale a les properes municipals, on un regidor abertzale haurà de renunciar a l’acta o als principis del seu grup per conservar el lloc escollit, no com fins ara, i a més s’estendrà la il·legalització a formacions legals que siguin utilitzades per acollir vots de l’esquerra abertzale, i on per exemple una Eusko Alkartasuna amb Arnaldo Otegui a les seves files quedaria automàticament ilegalitzada tota la llista, i no la persona en qüestió, li volen dir incompatibilitat sobrevinguda.
Realment l’esquerra abertzale i ETA no poden confiar massa en un estat com l’espanyol, què no entén de diàleg, i si de repressió i imposició del seu pensament costi el que costi, res a veure amb el cas irlandès i una democràcia com l’anglesa. Ja va quedar demostrat en l’ultima treva, on l’estat no va voler entrar a fons a parlar del conflicte polític, i tant sols entenia l’alto el foc com una rendició sense condicions. Ja poden clamar els actors internacionals per una sortida pacifica del conflicte amb un tema molt senzill, escoltar i respectar la veu del poble basc.  Dues paraules desconegudes per l’estat espanyol, sobretot la del respecte, i on podem veure les seves reaccions davant les consultes catalanes, i amb les propostes abertzales.  Ara la pilota esta al terrat del govern espanyol, i cada mort que es produeixi portarà un percentatge important de responsabilitat a les seves esquenes, cosa que no els importa en absolut, ja que la seva idea imposada d’estat es més important que qualsevol vida humana.
La reforma de la llei de partits, es un exemple de com volen seguir amb aquest frau electoral, silenciant un sector de la població, per imposar la seva estratègia, aquesta es la democràcia que volen exportar, un sistema marcat per la dictadura feixista,  i renovat amb retocs per fer veritat aquella frase “de una grande y libre”.
En definitiva un tarannà que ja coneixem, i què per tant deixa sense efecte qualsevol aproximació o debat sobre el nostre conflicte, amb els representants espanyols encara abraçats al passat.

 

 



 

GINEBRA 2010: UN NOU PAS CAP A L?ESTAT PROPI

Falta prop d’un mes per la data del 8 de maig, on davant la seu de l’ONU a Europa (Ginebra), es produirà un nou acte de l’independentisme català per portar les nostres legitimes reivindicacions al cor d’Europa, amb les butxaques plenes de vots per l’estat propi, degut a les onades de consultes populars des d’Arenys fins el poper 25 d’abril, i amb la escenificació de la unitat de tots els sectors, què per força i per responsabilitat es te que traslladar a la unitat política de cara a les eleccions al nostre Parlament.

Us adjunto la nota de premsa de la presentació que es produirà el dia 7 d’abril, i on tots hi esteu convidats:

Data: dimecres, 7 d’abril
Hora: 20:00
Lloc: Cercle Catòlic de Gràcia
Adreça: Carrer Santa Magdalena, 12 (L3 Fontana i FGC Gràcia)
Barcelona

Amics i amigues de la corda independentista!

Esteu tots convocats  a assistir a l’acte de presentació oficial de l’esdeveniment ‘Cap a l’ONU per l’Estat propi’.

Aquesta és una iniciativa que compta amb el suport de totes les plataformes del teixit sobiranista català (cada dia en rebem de noves) i, fins i tot, dia a dia rebem el suport de les coordinadores locals de cada poble que ha fet o farà la consulta independentista. Cal remarcar que, enguany, la concentració a Ginebra (on hi ha la seu de l’ONU a Europa) portarà simbòlicament el recompte de vots recaptats a les consultes per tal d’internacionalitzar encara més la nostra causa.

Així doncs, a l’acte comptarem amb la presència de les entitats i plataformes així com una àmplia gamma de representants de la societat civil catalana (escriptors, actors, periodistes, cantants…)

No us ho podeu perdre, hi haurà actuacions musicals, projeccions de vídeo, parlaments…!

No serà el típic acte ensopit!

No us oblideu de convidar a totes les vostres amistats, coneguts i saludats!

Ajudeu-nos a fer encara més gran la nostra lluita!

Us hi esperem!

Preu de l’entrada: 5 €

LA PRESIDÈNCIA INVISIBLE DE ZAPATERO A EUROPA

Desprès de 3 mesos de presidència espanyola a la Unió Europea, o sigui la meitat del mandat, es podria dir aquella frase, de on no n’hi ha no en raja, o que Europa no te tants babaus com l’estat espanyol, què cauen de quatre potes amb les repetides mentides d’aquest personatge de la política.  Si aquests mesos havien de ser la seva visualització com peça fonamental de la construcció europea i mundial, sembla que la realitat, per molt que es vulgui disfressar continua sent la que es, i els actors principals segueixen sent els que realment s’ho mereixen per trajectòria, i pes real.

Se’ns dubte un estat a la cua de la recuperació europea, una gran atur, un dèficit públic brutal, i unes mancances estructurals econòmicament parlant no podia ser exemple de res, si això hi afegim la desorientació de les mesures del seu govern de torn anant donant  pals de cec confiant encertar alguna cosa, la recepta es clara en forma de nul lideratge. Europa evidentment ja sabia aquestes dades, i el miratge d’aquesta presidència, els capitans que guien el vaixell europeu continuant residint a Londres, Paris i Berlín, com s’ha constatat recentment amb el rescat del naufragi grec. Aquests tres protagonistes eclipsen qualsevol altre mandatari, i porten la veu cantant europea, com també ho considera Estats Units, què ho va escenificar amb l’anul·lació de l’agenda del president americà de la cimera amb l’estat espanyol a Madrid, ja que ho devien considerar una pèrdua de temps, i una operació d’imatge de les que ens te acostumades el mandatari espanyol, en la qual no els feia falta col·laborar.
Tampoc ha aconseguit la regulació dels fons especulatius d’alt risc que volia aprovar amb el suport del Regne Unit, i fins hi tot perilla la cimera per la Unió de la Mediterrània a Barcelona, degut als conflictes al Pròxim Orient, cosa que junt amb els fracassos que va acumulant en les seves propostes, deixen a falta de 3 mesos aquest dirigent i el seu estat on li correspon, una segona divisió europea. Per cert i com no es podia esperar res més d’una democràcia de fireta, Catalunya aquest semestre es invisible, ja que els seus consellers no poden intervenir als consells de ministres de Brussel·les, com feien des del 2005.
Es una prova més que la propaganda i les cortines de fum, en el context internacional no serveixen de gaire, i la realitat es que Zapatero ja va haver de pidolar una cadira que França li va cedir per la cimera a Estats Units, i ara no pot assumir cap lideratge a Europa. Segurament quan acabin els sis mesos disfressaran una lectura per consum intern plena d’èxits, qèe evidentment seran una mentida més en el llarg currículum d’aquest personatge.
Pel que fa a Catalunya, el tracte que rep interiorment, evidentment no canvia a l’exterior, i la discriminació i intents per amagar la nostra visibilitat son el pa de cada dia. De totes maneres els observadors internacionals tornaran a ser presents en les consultes multitudinàries del 25 d’abril, i donaran fe del que Catalunya està bellugant, i el seu anhel de llibertat.  Aquesta es l’arma més mortífera per l’estat espanyol, la democràcia de les urnes, i els processos pacífics i democràtics, ja que si be nega el diàleg amb el País Basc amb l’excusa de les armes, aquesta tàctica no li serveix pel territori català, què simplement es el menyspreu per la llibertat de la ciutadania i la imposició que ens tenen acostumats, per la nostra banda, el regalet final per la seva presidència, serà la nostra visita a Ginebra exigint el nostre dret a l’autodeterminació, per vergonya final del seu càrrec temporal.
 
 



RECONEIXER LES ERRADES, UN FET ANORMAL

No hi ha dubte que un dels principals puntals de l’independentisme català en el panorama polític al Parlament ha estat Esquerra, que en certa manera l’ha normalitzat, i dut a una posició de força i visibilitat, dit això cal dir que en els últims anys ha malbaratat aquest capital tant valuós, allunyant-se dels postulats que havien propiciat el seu creixement, i optant per ser un partit com els altres, o sigui amb un horitzó nacional virtual, i amb la gestió com a bandera. Aquesta estratègia s’ha demostrat nociva per aquest partit, i en definitiva per les il·lusions dipositades per part de la població en el projecte de l’estat propi.  El més increïble es seguir sense assumir aquesta errada, i atribuir-la a coses més conjunturals.

Presentar la gestió com a base de tot l’esforç del partit no es una bona pensada per aquesta formació, ja que aquesta sempre es discutible, i davant de coses positives, evidentment n’hi ha de negatives, ara la davallada que indiquen les enquestes, se’ns dubte guanyada a pols, però no positiva per l’independentisme, requeriria passar de la política de gestos, a la d’assumir responsabilitats.  Després de passar el corro, i deixar aquest partit amb un sector crític testimonial, ha vist com de cara enfora no ha netejat la seva imatge.
Els propers dies presentaran una proposició de llei al congrés per permetre l’ús del català en les sessions, tot i admetre que te possibilitats nul·les de prosperar, per la negativa del PSOE, amb el 25 diputats totalment inútils dels socialistes catalans inclosos, i PP, què ja han mostrat la seva negativa en anteriors demandes similars. Es basen en l’anterior president de la cambra espanyola, què va permetre simbòlicament intervencions breus en la nostra llengua, però recorden les negatives de Bono a l’actualitat. Es una proposició de cara a la galeria, i què l’únic que fa es humiliar la llengua catalana, l’estat espanyol es d’una única llengua per naturalesa, i ho ha expressat per activa i per passiva, no vol saber res de cap altra llengua, per tant no cal insistir més. La democràcia de fireta espanyola no admet cap altra llengua que la castellana, i per tant insistir amb això es demagògia en majúscules, com ho seria per exemple insistir amb l’oficialitat de les seleccions catalanes, cosa impossible amb l’estat espanyol. Son gestos inútils que nomes deixen entreveure que no es vol encarar el problema real, sinó seguir remenant les mateixes coses pels segles dels segles.
Per un altra costat ens diuen que no acataran la sentència del TC si es negativa, encara que PSOE-C i CIU si ho facin.  De totes maneres el seu secretari general no veu perillar el tripartit, ja què la resposta ha de ser del Parlament i no del govern, i demostrar que l’Espanya plural es inviable.  Aquesta si que es bona, diuen que no acataran, però no diuen com pensen fer això sense trencar amb l’estat espanyol, i alhora asseguren que el govern no es trencarà quan saben que el seu principal soci acceptarà la sentencia sigui quina sigui, un altra cop les paraules grandiloqüents i la demagògia per bandera. Si ho tenen tant clar el govern es secundari i no prioritari, i si no volen acceptar l’estat de dret espanyol pel qual es regeix Catalunya, nomes hi ha una manera que es l’estat propi, i evidentment no seguir aquesta legalitat imposada, no es pot nedar i guardar la roba, o s’accepta la sentència que seguint la via autonòmica es l’únic camí, o es trenca amb totes les conseqüències, prou d’enganyar a la gent.
En altres paraules, o es prioritza Catalunya i els seu horitzó nacional i supervivència com a identitat col·lectiva, o el govern actual, els càrrecs institucionals, i el partidet sigui quin sigui, s’ha de triar, i amb aquesta aposta estratègica d’aquest partit em sembla que es la segona opció.
En definitiva, i esperant assumeixin les errades estratègiques que tantes esperances han decebut, esperarem els propers moviments.

 

CULTURA I LLENGUA, QÜESTIÓ DE DEMOCRÀCIA

Quan un poble te una llengua i cultura pròpies i esta sota la tutela, per dir-ho suaument, d’un altre poble amb llengua i cultura diferents, i a més aquest te una mentalitat imperialista i discriminatòria sobretot el que no sigui el seu pensament únic, aquesta llengua i cultura ho te malament, i això ho estem veient aquests dies amb la reunió dels ministre de cultura europeus, la futura iniciativa popular europea com a via per la oficialitat del català, o el recurs del PP a la llei de llengües a la franja aragonesa, totes amb una víctima clara.

La ministra espanyola de cultura, Àngeles González Sinde, ha opinat sobre el fet que Catalunya no hi sigui representada a la reunió de ministres de cultura europeus celebrada a Barcelona, dient que es una simple qüestió normativa i formal de la UE. Ha explicat que aquest semestre el representant de les comunitats autònomes es Aragó, ja que es semestral, i no hi ha més cadires. Malgrat tot, ha dit que el criteri de la Generalitat ha estat tingut molt en compte. De fet, això ha coincidit amb que per part de la Gran Bretanya, la seva representant ha estat la ministra escocesa del partit independentista que ara lidera escòcia, fruit de la relació madura i democràtica dels dos territoris.
La comissió europea ha presentat la proposta de iniciativa ciutadana europea, una nova eina d’apropar la política al ciutadà, i què requerirà d’un milió de signatures per proposar una iniciativa a l’òrgan corresponent. Raül Romeva per ICV, ja ha dit que pot ser una eina per portar la oficialitat del català a Europa, evitant els bloquejos actuals.
Pel que fa a la llei de llengües d’Aragó, què obliga als ajuntaments de la franja a disposar de personal per respondre oral i per escrit en català quan ho sol·liciti algú, i el PP estudia presentar recurs, ja que no existeix oficialitat del català a l’estatut d’autonomia.
Pel que fa al primer tema, el ministeri de cultura espanyol, per cert un ministeri traspassat a totes les autonomies amb les seves competències, i per tant totalment inútil, i com va dir en Zapatero sense cap rubor, es una qüestió de representativitat, cosa que naturalment paguem entre tots. Ara la ministra atribueix tot a la normativa, i a una roda cada sis mesos de representació d’una comunitat al costat d’ella, aquesta no es la qüestió, a Gran Bretanya la representant escocesa representa tot el Regne Unit, cosa que evidentment i degut a la seva falta de democràcia, l’estat espanyol mai permetrà, ja que considera les autonomies un afegit que en cap cas representen l’estat, i la seva vocació imperial i única no li fa veure’s representada per cap territori que no sigui Madrid i la seu de l’estat, amb aquesta roda famosa, Catalunya el 2019 potser podrà acompanyar el ministre de torn a alguna reunió, cosa que es una burla, i demostra clarament on la democràcia es actual i moderna, i on els fantasmes del passat segueixen passant factura.
La iniciativa popular, veig molta dificultat per reunir el milió de signatures  a Europa, per una qüestió estrictament catalana, i tot degut a que l’estat que teòricament hauria de protegir aquesta llengua, es nega categòricament a la seva oficialitat a Europa. Es una qüestió de lògica, i alhora si es produís de vergonya per l’estat espanyol, i també per Catalunya, què si vol una llengua oficial sap que hi ha una sola manera, què es l’estat propi, altra cosa es fer volar coloms o senyal d’impotència.
En el tema d’Aragó, un atac mes del PP a la llengua, que no vol de cap manera que el català es parli a la franja, i com a llengua de segona divisió i ha disminuir, com es el seu objectiu, faran el possible per desprotegir-la encara més, alhora que imposar la seva com a única com han fet sempre.
En definitiva diferents situacions, però que demostren el tarannà espanyol amb la llengua i cultura catalana, la solució com sempre esta a les nostres mans.