Mostra totes les entrades de ALBERT1969

GOVERN EFECTIU???

Quan algú torni a pronunciar la paraula Gover Efectiu per referir-se al Govern de la Generalitat, sis plau que no ens insulti més la intel·ligència, quan algú torni a dir, sinó votem les esquerres, l’alternativa son les dretes, sis plau que tampoc ens insulti més com a societat.

Crec que definitivament, si es que calia, la greu crisi sanitària que vivim i la gestió que en fa el Govern espanyol amb el baluard del Règim del 78, PSOE i els seus aliats Podem, que d’esperit del 15 M, no en tenen res i si d’ocupar una part del pastís en aquest règim centralitzat i podrit espanyol com un actor més. Com deia ha destapat una gestió que ha aprofitat per retallar el poder de les autonomies, i reforçar un estat centralista i autoritari en contra de qualsevol recomanació científica i deixant ja enterrat el federalisme per sempre amb Catalunya com l’ase dels cops, on veiem com Miquel Iceta pot superar els seus límits de misèria amb crides a favor del Govern espanyol i atacant al President Torra ferotgement.

De fet, com sempre el victimisme i la queixa ha estat la recepta per intentar amagar l’acatament total de qualsevol mesura, tot hi defensar que altres mesures podien ser molt més efectives i per tant sent complices d’aquest preu amb vides humanes.

Ara, amb la no autorització als presos polítics per complir el confinament a casa, bàsicament a causa de les amenaces del Tribunal Suprem pròpies d’una Dictadura sense pal·liatius, veiem com el President escriu una carta de queixa a Michelle Bachelet, alta comissionada de l’ONU, però que tots sabem de res servirà i l’efectivitat vertadera es que els nostres presos seguiran en una cel·la confinats amb el Coronavirus rondant les seves parets.

Tots hem vist com reclamem unes mesures socials pels treballadors i empreses que no arriben com aconsellaria per poder sortir de la crisi en millors condicions i donar confiança a la població i ja veiem com son ignorades i naturalment més enllà de la queixa acatem.

La llista es llarga i dura des del 2017 on a partir de l’acceptació del 155 amb totes les seves conseqüències, la legislatura efectiva, ha estat un seguit d’acceptacions cegues sense pensar ni remotament que hi havia un altra sortida possible.

Aquest es el Govern efectiu que ens van dir, i els partits que el formen no son innocents, ja que acceptat les decisions d’altres implica responsabilitats i aquí la ciutadania hauria de passar comptes tard o d’hora.

QUIN FÀSTIC

Que la desorientació es la tònica constant de l’Estat amb la crisi del Coronavirus es una evidència, però en aquests moments es veu com son realment les persones i fins a quin punt pot arribar el seu cinisme.

Dos exemples miserables son el tuit de José Zaragoza comparant VOX i Torra i l’emoció per una bandera, assegurant que a ell l’emociona el personal sanitari. Un altre podria ser la donació de 15 milions d’euros a fons perdut del Govern a les televisions privades, en concret a Atresmedia i Mediaset que van declarar beneficis de 211 i 118 milions d’euros respectivament.

Pel que fa al socialista Zaragoza, ja el coneixem prou el seu grau de cinisme ha estat acreditat molts cops sobretot durant el procés independentista i no es cap sorpresa. De totes maneres com deia abans cal ser molt miserable perquè en una situació com la que vivim segueixi amb aquesta forma d’actuar. Comparar un partit ultra i hereu del feixisme més ranci com VOX amb una persona com el President Torra no te nom, bé, sí , ser un autèntic miserable sense cap tipus de sentiment. Ho acompanya amb l’estima de la bandera, quan recordo les imatges del socialisme català amb aquella manifestació al costat del feixisme pels carrers de Barcelona on la bandera era l’eix principal, suposo que aquesta per ell no compta. De fet una persona amb aquests valors tant pobres dubto que s’emocioni amb el personal sanitari més enllà d’un eslogan per seguir la seva carrera política fins l’infinit.

En el tema de la donació, vertaderament es una mostra més per recordar que aquest Govern PSOE-Podem, i es d’esquerres, ni molt menys progressista. Es comporten com el que son un Estat autoritari que necessita dels seus mitjans afins al règim per escampar la propaganda a la ciutadania i aquí bé el premi. Dues cadenes que veiem que apart del missatge que difonen veiem com tractant la informació, espectacle, irresponsabilitat i mentida en un tema tant greu no es de rebut. Apart es una competència deslleial respecte d’altres cadenes que no son del règim però que es veu no formen part d’aquest monopoli on els Ferreres, Griso i companyia escampen la seva bilis i el seu odi sense un gram de decència periodística, ni ètica responsable. Simplement el servei al règim.

Com deia, quin fàstic.

L’ODI PER L’ODI

Aquest Tribunal espanyol que va condemnar els nostres presos polítics en un judici esperpèntic i amb la sentència i l’odi sota la toga des del primer moment, ara sembla que no en te prou i el seu odi sense fronteres el fa actuar com un mató de baixa estopa amb amenaces als funcionaris que seguint la llei penitenciaria i la seva feina d’avaluació donin consentiment pel confinament a casa seva als presos polítics i anuncia querelles per prevaricació.

No tant sols son hereus del franquisme recalcitrant, alhora aquest odi malaltis i aquesta falta d’humanitat absoluta espanta i molt a la gent normal. No te precedents i segueix donant raons per fugir com abans millor d’un Estat així on la ciutadania no es respectada, sinó condemnada amb un xantatge macabre segons la seva ideològia.

L’obsessió malaltissa del Tribunal Suprem

Jordi Barbeta

A primers de març, quan la pandèmia del coronavirus assolava Itàlia, els presos de 27 centres penitenciaris del país es van amotinar. Protestaven contra la suspensió de les visites, contra les mesures de confinament a les cel·les i reivindicaven des de confinaments domiciliaris fins a excarceracions i indults. Les protestes van créixer fins a provocar incendis i fugues. El mateix va passar a altres països, que van optar per excarceracions massives. Els Estats Units, Canadà, Alemanya i fins i tot l’Iran han alliberat milers de detinguts. De la presó més poblada d’Alemanya, la de Rin del Nord-Westfàlia, es van alliberar 1.000 presoners.

La situació va captar l’atenció de l’alta comissionada de les Nacions Unides pels Drets Humans, Michelle Bachelet, que va fer una crida per suggerir a tots els països l’alliberament de presos de baixa perillositat en el món. “Mantenir reus en detenció durant la crisi del Covid 19 —escriu Bachelet— comporta un alt risc i hauria de ser una mesura d’últim recurs. Amb brots en augment i un nombre creixent de morts en presons i altres institucions en molts països, les autoritats haurien d’actuar ara”.

Era una hipòtesi factible que els tribunals espanyols, tant el Suprem com el Constitucional, farien de la necessitat virtut i aprofitarien l’avinentesa de la pandèmia del coronavirus per fer un gest d’humanitat amb els presos en general i els presos polítics catalans en particular. Com es veurien pràcticament obligats per les circumstàncies, podrien gesticular per fingir la imparcialitat que no han demostrat fins ara de cara als desafiaments futurs davant dels tribunals europeus, on, per cert, han perdut fins ara totes les batalles. Res de tot això. Ans al contrari, així que s’han començat a prendre mesures per esponjar les presons i dictar confinaments domiciliaris, ràpidament el Tribunal Suprem s’ha afanyat a advertir i amenaçar específicament contra l’excarceració dels presos polítics catalans.

Se sol dir que en els moments difícils surt el millor i el pitjor de cadascú. No sé què deuen tenir de millor aquests magistrats quan en moments de tragèdia col·lectiva la seva obsessió sigui aquest acarnissament inhumà

I com ho han fet? Sense atrevir-se a donar la cara. Ja podeu buscar al web del Tribunal Suprem, que no trobareu escrita l’amenaça. No hi ha cap document oficial que s’atreveixi a dir això: “En el caso de que la Junta de Tratamiento de las cárceles donde se encuentran los presos de la causa del procés acuerden su excarcelación para cumplir el confinamiento en sus respectivos domicilios, el Tribunal Supremo se dirigirá a cada una de esas juntas de régimen general y al director/directora de los centros respectivos para que a la mayor brevedad expliquen el fundamento jurídico que justifica esa decisión e identifiquen de forma nominal a los funcionarios que han apoyado ese acuerdo. Ello se enmarcaría en la exigencia de responsabilidades penales por la posible comisión de un delito de prevaricación”.

No és ni una nota de premsa. És un whatsapp!!! Un whatsapp que no firma ningú!!! Els mitjans han hagut de demanar confirmació i han estat autoritzats a citar “fuentes del Tribunal Supremo”, però anònimes és clar. Tornem a la vella estratègia de “conseguir el efecto sin que se note el cuidado”. No correspon al Tribunal Suprem amenaçar, advertir ni espantar la gent, per això no donen la cara. Els jutges i els fiscals han d’actuar davant de fets. Els fets als quals fan referència no s’han produït, però s’ha obert la possibilitat que es produeixin. Ho volen impedir, però no poden fer-ho a priori, així que, llançant la pedra i amagant la mà, han amenaçat els funcionaris per dissuadir-los.

Se sol dir que en els moments difícils és quan es coneix millor les persones, perquè és quan surt el millor i el pitjor de cadascú. No sé què deuen tenir de millor aquests magistrats quan en moments de tragèdia col·lectiva la seva obsessió sigui aquest acarnissament inhumà que denota una obsessió malaltissa.

A alguns ens dol profundament els empresonaments que considerem injustos, però a tots ens haurien d’espantar aquesta mena de justiciers que burxen el pitjor de mi mateix. Perquè, com va deixar escrit Joan Fuster, “m’odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té”.

EL DESGAVELL DEL BOE

En una crisi com aquesta qui te el comandament ha de gestionar amb rapidesa i eficacia, però sobretot mai donar la sensació de total inseguretat i de provocar el desconcert a la societat que confia en els seus representants per sortir endavant.

El decret públicat al BOE sobre el confinament més estricte d’aquests propers 15 dies es un clar exemple. Es diu als treballador que no tinguin sectors essencials que es quedaran a casa confinats, no es deixa clar les excepcions d’aquests sectors i el dia abans concretament a les 23.30 de la nit surt el BOE amb una moratòria de 24 hores per les empreses degut al nul temps per la seva organització i es deixen moltes preguntes a l’aire, amb una mena de “interpretar com vulguis”.

Pitjor impossible. De fet i per exemple es clar que els supermercats han de servir a la població, però això comporta una cadena des de la pagesia fins arribar al prestatge del centre alimentari que no es pot trencar, i s’ha de tenir clar.

De fet i com ja he dit algun cop, aquesta mesura més dura ha arribat tard i malament, alhora que mal gestionada, i sobretot davant les dures critiques al President Torra per demanar-la, ara que s’aplica encara espero alguna rectificació o perdó que ja se que no arribarà.

De fet , en una crisi d’aquest nivell totes les accions han de ser vistes en global i veure totes les conseqüències, per exemple amb els autònoms i el cobrament de les seves quotes sense ingressos per la seva part, o també en molta població vulnerable que no veu ajornat el pagament dels serveis bàsics o ajudes més clares sense el pas previ pel Banc, com un crèdit qualsevol que dona negoci a les entitats de sempre en el context que vivim, i que no es de rebut.

Cal pensar principalment en la salut, i aquesta passa en bona mesura per la tranquil·litat de la societat confinada amb la seva feina i el present i futur dels seus ingressos i despeses provinents de l’Estat i de les quotes fixes com hipoteques, lloguers, llum, gas o aigua per exemple.

El desgavell del BOE, es un clar exemple de la pèssima gestió que vivim.

EL CAPITALISME TRONTOLLA

Si alguna cosa en podem treure d’aquesta crisi sanitària es segurament intentar un canvi de model econòmic i de sistema cosa gairebé impossible, però com a mínim obrir els ulls a molta gent per reclamar-lo.

Aquest sistema capitalista sense fí i de control total de la societat en benefici d’uns pocs i amb moltes eines a l’abast, com la justícia, el sistema polític i la mateixa vida social molts cops dirigida a l’ombra sense contemplacions.

Escoltava al professor Sala i Martin aquest passat dissabte i apuntava una idea ben clara, pocs poden fabricar diner i un d’ells es el Banc Central Europeu que ara hauria d’ajudar a tots els Estats per poder garantir la supervivència de les empreses per un costat i la societat individual amb un sou garantit per no patir un doble càstig de confinament i monetari.

No hi ha dubte que les critiques holandeses i d’altres davant les peticions per exemple de l’Estat espanyol d’ajuda finançera son certes i fruit del mateix sistema que prioritza el negoci per damunt del bon control d’uns govenants corruptes com els espanyols. De totes maneres ara no es el moment i ja hi haurà temps de rectificar i passar comptes més endavant. Si la Unió Europea quan hi ha una crisi democràtica com la catalana ens diu que es un assumpte intern i deixa que un Estat amb tant baix nivell democràtic creui totes les ratlles existents, i ara que hi ha una crisi que necessita liquiditat per protegir els ciutadans fa el mateix, crec que la pregunta es ben clara, de que coi servei la Unió Europea sinó per mantenir aquest sistema capitalista i de control de la societat sense fre i pagat per tots, la resposta, per res.

Esclar que ningú de la classe dirigent es preguntarà això, ja que formen part dels beneficis d’aquest sistema d’esquena a la població.

Ara cal donar seguretat, deixar els bancs en un costat, crec que aquestes maquinàries usureres ja han obtingut prous beneficis, i ajornar impostos i despeses, alhora que garantir una renda a fons perdut mentre duri aquesta crisi sanitària i així també ajudar a una recuperació més ràpida un cop la roda es posi en marxa altra cop.

Es un moment perquè la societat torni agafar les regnes, aquelles que el sistema te agafades i no pensa deixar.

ELS CONCEPTES DE BASE

Vaig escoltar ahir l’entrevista de Ricard Ustrell al que va ser president espanyol socialista, José Luís Rodríguez Zapatero i es poden treure unes conclusions força clares.

Primer de tot, dir que si ho comparem amb la resta de Presidents espanyols en democràcia, no seria el més mediocre ni molt menys, això no treu que la seva base democràtica sigui discutible.

Cal reconèixer que dins el seu mandat va utilitzar el diàleg amb la banda terrorista ETA, que va comportar la fi de la mateixa, tot hi que anys abans, un gran miserable del seu partit com Felipe Gonzalez va crear una banda terrorista del Govern per acabar amb la mateixa amb total impunitat. De fet socialment va impulsar mesures d’igualtat com el matrimoni entre persones del mateix sexe i per tant va ampliar el catàleg de drets per una societat que amb la seva diversitat viu encotillada per això que en diuen Estat i ha de pidolar reformes que haurien de caure pel seu propi pes.

Pel que fa a Catalunya i els seus conceptes democràtics son molt aclaridors del sistema espanyol tant allunyat de qualsevol democràcia normal que ara amb la crisi del Coronavirus també hauria de quedar en l’oblit amb un nou ordre mundial i sistema de convivència que no fos de tots en benefici d’uns pocs.

Zapatero ens explica que la democràcia es convivència i per tant un referèndum per modificar-la com el que reclama Catalunya sobre la indepedència no hi te cabuda ja que trenca la mateixa. Res més lluny de la realitat, es lícit el contracte de convivència, però també ho ha de ser la seva modificació, igual que una parella es pot casar i separar en funció de moltes raons, d’altra manera seria una presó i un control de la societat en forma dictatorial. Dir el contrari son conceptes equivocats.

Defensar el diàleg es bo, però aquest ha d’escoltar i proposar. Negar o vetar qualsevol de les dues com ara no es diàleg i no substitueix la violència i el poder desmesurat per frenar la ciutadania com ha estat la recepta espanyola.

Per últim, en referència a l’Estatut i la seva famosa frase de respecte al mateix, no pot ser bandejada dient que una cosa son les proclames i l’altre les coses concretes. En un sistema democràtic haurien de ser el mateix, d’altra manera es un engany a la societat que escolleix els seus representants en base a les seves propostes com un contracte.

No es pot demanar aprofundir en un text que va quedar en res en bona part pel seu partit i desautoritzat el vot de la gent, si el context canvia i la gent demana una nova solució. Un altre cop ancorats en el passat i sense voler evolucionar.

Son conceptes de base democràtica que entenc que qualsevol representant públic hauria d’aplicar.

CÒMPLICES

La petició per prorrogar el confinament de la Conca d’Odena per part de la Generalitat ja ha rebut la negativa de Madrid i per tant els habitants d’Igualada podran sortir a partir d’avui dins les restriccions de l’Estat d’Alarma.

No deixa de ser alarmant de nou, veure com contra qualsevol respecte a la vida humana i en aquest cas als experts, cientifics, OMS i evidències mundials amb confinaments a bona part del planeta com a solució lògica a la propagació del virus.

Ara veiem de nou com la Gestoria anomenada Generalitat de Catalunya, sense cap tipus de poder no pot fer efectives les mesures racionals que requereix la població i esta novament sotmesa a l’autorització dels que dirigeixen l’Estat sense contemplacions, amb indexs de mortalitat i infeccions cada cop més elevats i els militars i la bandera com a insignies de la lluita contra la pandemia.

Alhora, observant la nefasta gestió a tots els nivells, incloses les insuficients mesures socials aplicadaes fins ara si les comparem amb el món civilitzat.

Això ja ho sabem, i vull pensar que res serà igual quan això acabi i com a mínim una part de la societat obrirà els ulls per fer escoltar la seva veu. De totes maneres arribats amb aquest punt, l’acceptació de la gestoria catalana seguint l’exemple des de l’aplicació del 155, i ara veient com les morts de la població van augmentant amb aquesta crisi immensa, i sense atrevir-se a dir prou, i com a mínim unilateralment fer el que faria qualsevol Govern responsable quan es tracta de les vides dels seus ciutadans. Vers al contrari, accepta i accepta, el que veritablement el fa còmplice d’aquest crim contra la societat catalana.

Uns dirigents que haurien d’assumir ja la desobediència per raons sanitàries, no parlem de banderes i si no si veuen en cor o no volen simplement dimitir en bloc i deixar aquest teatre trist anomenat Generalitat tancat i fent visible clarament el 155 com a forma de Govern que hem adoptat els catalans a partir de la no aplicació dels resultats de l’1 d’octubre.

Es trist però es així, lleials i responsable o còmplices.

L’ESTAT I LA SOCIETAT

Amb la crisi sanitària del Coronavirus, segurament algú es preguntarà perquè serveix l’Estat i si es la millor manera de regir una societat democràtica.

Segurament, la resposta es no, sobretot si ens referim a Estats com l’Estat espanyol, un Estat que s’ha mostrat inútil i submís als poders fàctics que dirigeixen vertaderament la situació. Veure com no es prenen les mesures que estan aplicant en altres llocs i que s’han mostrat efectives i no tancar definitivament les zones infectades i un confinament total amb parada de totes les activitats econòmiques excepte les indispensables dona fe que el model econòmic i la seguretat d’aquest model capitalista es prioritaria respecte la mateixa vida de la gent.

Com sempre he dit, el cinisme dels representants populars pel damunt del bé i del mal i que substitueixen la mateixa societat com centre i eix principal de tot el sistema deixa la democràcia en res. Aquests poders econòmics vetllen pels seus interessos i evidentment per damunt de qualsevol vida en nom dels seus guanys.

Ho hem vist repetidament, i ara amb molta més cruesa amb l’allau de morts que veiem dia a dia. Escoltem dirigents com amb sang freda ja assumeixen les morts com una cosa normal a canvi de no deixar tocat el sector econòmic del país, com fan regateig amb les ajudes per la classe treballadora i tots els seus serveis, com si aquests diners en definitiva no fossin de la mateixa societat amb els nostres impostos i que ara en una situació excepcional han de fluir com mai per no deixar enrere a ningú i protegir la ciutadania.

Uns diners de tots en benefici de molt pocs. Aquests gestors a sou, no son res més que titelles a mans d’aquests grans negocis i les seves teranyines que atrapen la societat i en comptes de fomentar la cultura, la educació , la sanitat i uns serveis de primera, es dediquen a escanyar-la a canvi de ben poca cosa.

Vam veure com amb la crisi es va aprofitar per retallar per tots els costats i sobretot en aquests pilars bàsics per qualsevol ciutadà i que ara paguem amb escreix.

Aquest rumb entre d’altres coses nomes es pot aguantar amb societats de baix nivell fomentat en tots els ordres i on el gruix segueixi sense questionar res. Tots en som responsables i segurament l’autocritica seria de rebut.

Arribats en aquest punt, la pregunta de perquè ens seveix un Estat, seria per repensar un nou model de societat que requereix una societat molt més preparada, critica i exigent.

EL MONARCA: PRIMER SOLDAT ESPANYOL

Escoltar ahir un cop més el militar espanyol a la roda de premsa, fa fàstic i un sentiment d’impotència molt gran. Ahir defensant el monarca, i dient que era el primer soldat espanyol.

Parlant de soldats, de guerra, de salvar el règim inclos una monarquia tacada per la corrupció i un feixisme inicial fora de dubte, es senzillament fora de lloc i una mostra del que es aquest Estat anomenat Espanya on les vides passen a un segon pla i com diu Jordi Galves, “ja tenim els morts”.

Ja tenim els morts

Jordi Galves

Ja hi som. Hem arribat on fatalment havíem d’arribar. Als morts. A un lloc viu, vivíssim, entre els morts. Perquè una cosa van ser els atemptats islamistes de la Rambla de Barcelona i de Cambrils, una altra cosa van ser les brutals pallisses i la humiliació contra la població catalana que volia votar el Primer d’octubre, i ara ja és diferent, això d’ara és una altra cosa sense excusa. Perquè els morts que estem enterrant ara, la inacceptable quantitat de morts que enterrarem durant les properes setmanes i mesos, sense poder-los veure, sense poder vetllar-los ni fer-ne el dol, són els nostres morts. Morts que parlen català i morts que parlen castellà, tots són morts nostres, morts innecessaris. Són els morts que ens allunyen per sempre més d’aquest Estat farsa, d’aquest malson grotesc, d’aquest engany anomenat Espanya, amb els seus militars ridículs, amb el seu rei altiu, amb la seva frivolitat feridora. No, no és veritat que els morts que estem enterrant aquests dies siguin conseqüència d’una pandèmia mundial, d’una malaurada, inevitable, mala sort que no té responsables directes. Els morts que estem enterrant són responsabilitat d’una gestió caòtica, d’un fracàs polític, d’una inacceptable administració colonial, perduda en el seu egoisme atàvic. Si aquests fossin els morts del coronavirus tindríem el mateix percentatge de morts de Portugal o de França. Però aquests són els morts de Pedro Sánchez, de la incompetència criminal de Pedro Sánchez. Espanya és el rècord mundial de morts en aquesta pandèmia exclusivament per culpa de la gestió equivocada i erràtica de Pedro Sánchez, l’irresponsable, l’inútil.

Els morts que estem enterrant són responsabilitat d’una gestió caòtica, d’un fracàs polític, d’una inacceptable administració colonial, perduda en el seu egoisme atàvic

El president Quim Torra no sap res de medicina, però té un panorama familiar, personal, ben galdós que l’ha acostumat, des de fa anys, a escoltar-se els metges, els especialistes, els que en saben més que ell. El president català no és millor que Pedro Sánchez perquè sigui català sinó perquè no té l’arrogància criminosa del de Madrid, perquè té molt més respecte per la vida dels altres, perquè no és un pet presumit com el guapo de la Moncloa. Si la retallada de l’Estatut d’Autonomia va ser el desencadenant del procés independentista, la nefasta gestió d’aquesta greu malaltia que ens afecta a tots, és la prova del cotó fluix, la darrera prova, indiscutible, que tenim un Estat que paguem amb els nostres impostos però que treballa incansablement en contra de Catalunya, de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Diguem-ho clar d’una punyetera vegada. No han tancat Madrid, no han deixat tancar Catalunya, no fos cas que els catalans, amb la seva admirable disciplina, amb el seu capteniment assenyat, se’n sortissin abans que els de la capital imperial. Això era inacceptable per a ells. Pedro Sánchez i el seu govern han gestionat pèssimament aquesta crisi perquè són uns incompetents i perquè són uns nacionalistes espanyolistes criminals. Perquè no podien suportar que Catalunya se’n sortís abans que ells, perquè l’enveja presideix les seves decisions polítiques. Arribarà un dia, ben proper, en el qual hauran de respondre davant d’un tribunal penal internacional per delictes de lesa humanitat.

De la mateixa manera que van haver de respondre els fanàtics unionistes serbis dels seus crims, uns fanàtics nacionalistes, imperialistes, que van dur els antics compatriotes del que havia estat Iugoslàvia, a la mort i a la desesperació. Aquests morts del virus són imperdonables i consoliden per sempre més el trencament de Catalunya amb Madrid.

SEGUIM CONFINATS A MITGES

Encetem la setmana amb la notícia de que el confinament light del Govern espanyol s’allargarà fins l’11 d’abril com ja preveiem, però amb la incredulitat i enuig de la falta de mesures demanades per activa i per passiva al Govern espanyol.

Seguim igual, a l’Estat espanyol més de 2 mil morts a Catalunya més de 200 i els casos d’infectats que es van multiplicant deixant els serveis sanitaris en una situació molt delicada.

De fet a la Reunió de Sanchez amb els presidents autonòmics, ja van ser quatre, les autonòmies que apart de la catalana demanaven el confinament total,es a dir tancar les empreses que no siguin imprescindibles i el tancament del territori per la lluita més eficaç contra el virus maligne, alhora unes mesures per la seguretat econòmica dels treballadors a l’alçada de les que altres Estats ja han acordat. Veure com pel món aquestes mesures es van aplicant seguint altres que ho han fet amb els millors resultats fins ara i l’Estat les segueix negant, i alhora fent el pitjor que es pot fer, entorpir les mesures des del mateix territori per seguir aquest concepte radial espanyol amb seu a Madrid i veure com sembla la vida de les persones es secundària i fins hi tot el material es aturat, creant l’alarma als centres sanitaris.

Tanta mala fe sembla impossible, tanta mala gestió per mediocre que siguin les el·lits polítiques espanyoles embolicades amb la bandera i la unitat del “una grande y libre” franquista aplicada a tot, i en aquest cas a les nostre vides es simplement una quimera. No hi ha altra explicació que les el·lits econòmiques que dominen Espanya des de temps immemorials un cop més fan servir a la classe dirigent com titelles i intenten afavorir al màxim els seus interessos financers amb el cost de vides humanes com a mal menor.

Aquest anomenat IBEX 35 no entén de salut, ni de vides. El seu entramat ben forjat a la Dictadura franquista segueix dirigint amb ma de ferro la falsa democràcia espanyola i els personatges que teoricament tenen funcions en la mateixa al seu so.

Crec que nomes així podem entendre aquestes decisions, aquesta obstinació i aquest cost que en una societat avançada hauria de comportar responsabilitats.

Mentrestant seguim confinats a mitges i veient la trista realitat.