Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

El cel d’agost de 2021

0
Publicat el 1 d'agost de 2021

Ja som al cim de l’estiu. L’oratge ens acompanya i permet l’observació de les meravelles de la nit que, només fixant-s’hi una mica, podrem gaudir durant aquest mes. Planetes, la Lluna i una sempre estimulant pluja dels Perseids són el menú observacional d’agost. Només els efectes continuats d’aquesta pandèmia que ens acompanya des de fa més d’un any i mig i totes les restriccions de mobilitat que l’acompanyen ens poden dificultar gaudir del cel nocturn aquestes pròximes setmanes.

Poc després de la posta de Sol encara podríem albirar fugaçment els planetes Mart i Mercuri, molt prop ja de l’horitzó oest. Tanmateix la reina del capvespre és la sempre fulgurant deessa Venus. Mig hora després de la posta de Sol, mirant cap a l’oest veureu un punt brillant uns 10 graus per damunt de l’horitzó. És el planeta Venus que, dia rere dia, continua separant-se de la direcció solar i cada dia que passa serà més brillant. Arribarà a la separació màxima del Sol, l’anomenada màxima elongació oriental, el 29 d’octubre de 2021.

Venus sobre la seua òrbita al voltant del Sol i una lluna de 3 dies mirant cap a l’oest l’11 d’agost a les 22:00. Stellarium.

Aquest agost, però, serà el mes dels planetes gegants. Júpiter i Saturn brillen actualment ben prop un de l’altre al cel nocturn. Si mirem cap a l’est una hora després de la posta de Sol els podrem albirar fàcilment: Saturn dèbil més alt, Júpiter més baix i ben brillant. Uns prismàtics agafats de manera ferma (o instal·lats sobre un trípode) permetran veure clarament els satèl·lits del planeta dedicat a Júpiter. La Lluna, en el seu recorregut al llarg del mes per la volta celeste, els visitarà els dies 21 i 22 d’agost. Impossible no trobar-los al cel.

Panoràmica del cel mirant al sud. 8 d’agost 2021. Stellarium.
Júpiter i Saturn sobre Capricorn. 21 d’agost 2021 a les 22 h. Stellarium.

Agost és també el mes de la pluja dels Perseids. Aquestes llums que apareixen de sobte al cel de mitjan d’agost són realment residus sòlids del cometa 109P/Swift-Tuttle. Amb un període orbital de 133,28 anys, el seu últim pas prop del Sol va ser l’11 de desembre de 1992 i no tornarà, per tant, fins el 12 de juliol de 2126. Però durant tots els seus passos ha deixat trossets de gels de distinta composició i petits grans de pols que la Terra entre el 17 de juliol i el 24 d’agost, amb un màxim el 12 d’agost, anirà recollint mentre travessa l’òrbita del cometa.

Recreació del pas de la Terra per l’òrbita del cometa Swift-Tuttle. El màxim d’impactes contra la Terra ocorre entre el 12 i 13 d’agost de cada any.

La taxa màxima observable serà d’uns 150 meteors per hora. El radiant, o punt d’on semblen venir els meteors, es  troba en direcció a la constel·lació de Perseu. Enguany la Lluna estarà prop del quart creixent així que es pondrà ben prompte i no molestarà a l’observació del fenomen.

Finalment recomanar-vos l’observació del pas de l’Estació Espacial Internacional pel cel. Aquest immens laboratori orbital, fruit de l’esforç conjunt de les agències espacials d’Europa, els Estats Units, Rússia, Japó i el Canadà travessarà el cel demà dilluns a partir de les 21:40. El satèl·lit brillarà quasi tant com el planeta Venus quan passe sobre nosaltres. El pas durarà uns 8 minuts, així que cal ser molt puntuals a la cita. Us deixe un mapa del cel per si voleu veure-ho. Per utilitzar-lo, mentre mirem cap al Sud, cal situar-lo dalt del cap, amb la part superior del mapa en direcció a la nostra esquena. Després haureu d’esperar un punt molt brillant al cel que passarà just entre les estels del Triangle d’estiu. Altres passos futurs de l’Estació Espacial Internacional es poden veure en aquest enllaç (està calculat per a Burjassot, però val aproximadament per a tot el nostre país).

Pas de l’Estació Espacial Internacional poc després de la posta de Sol del 2 d’agost 2021. Mirant al Sud, el mapa s’ha de situar damunt del cap amb la part superior del mapa cap a la nostra esquena.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Agost 08 15 51
Quart creixent Agost 15 17 20
Lluna plena Agost 22 14 01
Lluna plena Agost 30 09 13

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes d’agost de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges.

1.- Posta de Sol a O Grove, Galícia. 29 juliol 2021 a les 21:58. N. Marco.
2-4. Stellarium
5.- American Meteor Society
6.- Heavens above.

El cel des del Fondo d’Elx

2

Des de l’antiguitat l’ésser humà ha estudiat el cel nocturn, s’ha sentit esglaiat i alhora fascinat sota l’esfera celeste, ha sentit la necessitat d’entendre quin lloc ocupa dins del vast univers que es mostra davant els seus ulls. L’observació i estudi de les estreles ha donat lloc a la creació d’un univers mitològic amb innombrables interpretacions al llarg de la història i a grans avanços científics que ens ajuden a entendre la gran complexitat que desprén l’univers. Us convidem a participar d’aquesta activitat en la qual mitjançant eines com el telescopi, gaudirem de l’observació de la lluna, les seues muntanyes i cràters, constel·lacions i mitologia associada a elles, nebuloses i altres objectes celestes. El Dr. Enric Marco, del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Facultat de Física de la Universitat de València, ens guiarà en aquest viatge astronòmic pel cel del Fondo.


El mes de desembre passat vaig estar al Parc Natural del Fondo per parlar del problema de la contaminació lumínica i en especial dels efectes negatius que causa la llum artificial nocturna sobre les especies animals i sobre les persones. Aquella nit, però, el cel no va ser benevolent i aparegué ple de boires i núvols que impediren realitzar l’observació astronòmica que acompanyava la xarrada.

Així que arribat juliol els tècnics del parc i jo vàrem decidir que era bon moment per tornar a programar l’activitat que no poguérem fer llavors.

Així que a poqueta nit del divendres passat, 16 de juliol, vaig muntar el telescopi a les portes del Centre de Visitants del Fondo mentre el Sol s’acostava a la serra de Crevillent. Mentre es feia nit completa, els 25 visitants inscrits esperaven en la sala multi-usos, tots amb la mascareta preceptiva,  per a una petita xarrada introductòria. Els vaig presentar el cel nocturn previst per a les pròximes hores, utilitzant el programa Stellarium, el programa fonamental que ha de conéixer qualsevol observador.

Primerament veuríem Venus, visible poc després de la posta de Sol. Seguidament la Lluna, en quart creixent, i després tractaríem de veure algunes nebuloses i cúmuls estel·lars i globulars presents en les interessants constel·lacions estiuenques. Finalment, si la gent aguantava, a partir de les 12 de la nit Saturn i, una mica més tard, Júpiter tancarien la sessió d’observació.

Ja fora, els visitants s’adonaren de seguida de com era la distribució del cel. A l’oest brillava el planeta Venus, mentre que la Lluna ben alta assenyalava la direcció sud. Cap l’est, les constel·lacions de l’Escorpí, Sagitari i Capricorn quedaven baixes i tapades de moment per una fila de palmeres.

Amb el telescopi Venus presentava una forma pràcticament rodona, amb una fase quasi plena. S’allunyarà cada vegada més del Sol per arribar a la separació màxima, l’anomenada màxima elongació oriental, el 29 d’octubre de 2021.

La Lluna estava preciosa i, com sol passar, encisà els presents, sobretot els mes menuts. Els grans mars, els cràters més prominents, les muntanyes prop de la línia de llum-foscor, l’anomenat terminador, amb els cims enllumenats, sempre agraden.

M57 vist a través d’un telescopi semblant al nostre. 15 Juny 2012, Rawastrodata, Wikimedia Commons.

Les histories mitològiques tràgiques de l’Escorpí i Orió així com les més picants del Cigne i Leda donaren peu per parlar de la Via Làctia, situada entre l’Escorpí i Sagitari, però totalment invisible des del Fondo. Només vaig arribar a intuir la presència de la nostra galàxia en una banda prop del zenit, al voltant de l’estrella Deneb.

Passàrem a observar objectes de cel profund. La Nebulosa de l’Anell (M57) va ser el nostre primer objectiu. Vaig explicar que era el resultat final de la mort d’una estrella de massa semblant al Sol. La petita anella al mig d’un camp d’estrelles de fons és de vegades difícil de discernir, sobretot per als més menuts que no tenen entrenat l’ull per enfocar ràpidament. Amb un telescopi menut es veu com una petita anella com de fum distant amb una zona fosca central. En realitat té quasi dos anys-llum de diàmetre i es troba a 2300 anys llum de la Terra.

L’Estació Espacial Internacional va passar dues vegades aquella nit però només veiérem el segon pas a les 23:44. El punt brillant del satèl·lit passà lentament sota la constel·lació de l’Ossa Major mentre jo explicava les condicions en que viuen i treballen els astronautes.

Finalment ja passades les 12 de la nit, Saturn i Júpiter eixirem per damunt del Centre de Visitants. El planeta Saturn amb els anells agradà molt més els pocs visitants que quedaven que el planeta  Júpiter.

Una nit molt agradable sobre el cel del Parc Natural del Fondo. Agraesc al Parc Natural El Fondo, als tècnics Núria i Ismael, al president de la Junta Rectora, Vicent Sansano i a l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó la seua invitació i l’amabilitat rebuda durant la visita.

Fotos: Enric Marco i Vicent Soler.

Paraules de dona

0

El “Dia del Clot”, com és tradicional els darrers anys, enguany s’ha celebrat amb l’inici del “XXIX Festival Sete Sois Sete Luas”. Hem pogut gaudir de la música i la cultura amb Ina Martí i Aitana Ferrer que presentaven a Tavernes “Paraules de dona”, tanmateix, a causa de la situació sanitària, l’actuació no ha tingut lloc al porrat del Clot de la Font sinó a la plaça de l’escriptor Rafael Chirbes, amb l’aforament controlat.

Un concert que ha durant més d’una hora i mitja, i on les dues cantants valencianes han donat vida als versos per fer un reconeixement o, com elles han dit, un “donatge” a les dones poetes. Els versos han estat acompanyats per la música i el ritme del pianista i compositor valencià Enric Murillo i de la violoncel·lista valenciana Clara Dols.

Com han explicat les cantants l’espectacle s’ha pensat i s’ha muntat sota la premissa bàsica de donar visibilitat a les poetes de llocs diversos i diferents temps, i per tant demostrar la vàlua i sensibilitat femenines.

El poema “Quan et desitge”, de l’autora del Grau de Gandia, Maria Josep Escrivà i Vidal, que el 2017 fou la primera dona en guanyar els Jocs Florals de Barcelona, fou el primer interpretat, seguit per “Divina Malenconia” de Clementina Arderiu, poeta catalana, influïda per la poesia popular. Cal no obstant dir que la primera dona que aconseguia guanyar uns Jocs Florals fou Rosa Leveroni, de la generació del 36, tot i que fou en l’exili el 1947 a Londres i el 1948 a París i de la qual s’ha interpretat el delitós sonet descriptiu “Tardor”.

Maria Beneyto, interpretada en “La meua vida”, ens retratava les situacions dramàtiques i la  quotidianitat de la dona en la postguerra.

En l’espectacle hi havia un lloc per a una autora local, i l’elegida ha estat l’escriptora i traductora Encarna Sant-Celoni i Verger. La seua amiga, la professora Rosa Magraner, ha recitat el poema “Vaitot sempre” dedicat a l’Horta de  la Safor i a l’Horta de València, sempre en perill. Un poema escrit en record de la mestra i escriptora Carme Miquel, en el qual fa referència als títols de les seues obres més conegudes.

Maria Ibars, de Dénia, que va viure la llum de la República i la foscor del franquisme, ha estat protagonista en versos emotius interpretats per Ina Martí i Aitana Ferrer: “Barqueta menuda”, del poemari Penyamar i “Creixia una rosa” una metàfora de la vida i de les dificultats que patien les dones en un món que les oprimia.

També el castellà ha estat present en forma de cançons basades en els poemes de les argentines Eladia Blázquez, “Honrar la vida”, una declaració de principis front a la vida i d’Alfonsina Storni, “Date a volar”, una poesia plena de vida. També han interpretat un poema de la torrentina Cristina Carrasco, que el 2011 guanyà el premi de poesia Marc Granell de la Vila d’Almussafes.

De l’escriptora d’Altea Carmelina Sànchez Cutillas, honorada enguany per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, s’ha musicat el poema “Jo pagaria rescat pel meu silenci”.

Les autores de les darreres generacions i que han connectat més amb les joves intèrprets són: la barcelonina Mireia Calafell, amb un poema sobre l’autisme; la valenciana Isabel Garcia Canet amb “Cançons plenes de lluna”, i d’una autora anònima que usa internet per arribar al públic i parlar de tendresa i passió han interpretat “Quan m’abraces”.

Impressionant ha estat la versió de “L’àguila negra”, la cançó que popularitzà la cantant francesa Barbara i entre nosaltres la mallorquina Maria del Mar Bonet.

Per finalitzar l’actuació han interpretat un contundent poema de Begonya Pozo titulat “Dona” i han cantat el poema “Tendror” convidant Paco Muñoz, que estava entre el públic,  a cantar amb elles, ja que ha sigut el seu impulsor.

Un espectacle redó, molt aplaudit pel públic, on les veus de les interpretes acordades amb la música oferida per Murillo i Dols han posat en valor les paraules de la dona, en un recorregut literari que ha servit per donar vida il·lusions, inquietuds, lluites i també opressió que ha patit – i pateix encara- la dona. El cantant Paco Muñoz ha agraït al poble de Tavernes l’oportunitat que f uns anys li va oferir de participar també en el “Festival Sete Sois Sete Luas” i de viatjar a Itàlia on va cantar i popularitzant el nostre poeta Ausiàs March.

Amb Paco Muñoz després de l’espectacle portant la samarreta del programa de ràdio  Territori Sonor d’À Punt que em regalà la gran Amàlia Garrigós.

Imatges i text: Enric Marco i Rosa Magraner.

“Paraules de dona” va obrir ahir el Festival Sete Sois Sete Luas en el Dia del Clot de la Font. La Cotorra de la Vall.

I Venus retrobà Mart

0

Hi ha nits que inspiren. I que també que deixen respirar. Després d’un dia xafogós amb un ponent que no et deixava posar un peu al carrer, la brisa va escombrar la calor i ens permeté gaudir de l’espectacle del cel. I és que els planetes Venus i Mart, vigilats de prop per la Lluna, no oblidaren els seus afers, i seguint les lleis de la mecànica celeste, van acostar-se l’un a l’altre, amb una abraçada fervent.Anit, poc després de la posta de Sol, el planeta Venus destacava per la seua brillantor. El planeta està ara mateix separant-se cada dia més de la direcció solar i, per tant, es veurà cada vegada millor, més brillant i amb més hores present al cel vespertí. I en el seu trànsit per la volta celeste, anit dilluns 12 de juliol de 2021 es trobà amb el planeta Mart. Aquest moment en el qual els dos planetes es troben ben pròxims s’anomena conjunció. La separació dels dos planetes arribà a ser de només uns 0° 29´, ben prop de la constel·lació de Leo. Una separació equivalent al diàmetre de la Lluna plena.

Conjunció de Mart i Venus prop d’una Lluna de 2 dies d’edat. 12 de juliol 2021. Stellarium.

La trobada celeste estava prevista. En l’apunt del mes de juliol ja en vaig parlar. M’agrada veure i anunciar aquests tipus d’esdeveniments ja que serveixen per a que la gent no acostumada a mirar el cel puga reconéixer els planetes, i s’hi fixe en un alineament planetari que, a més de ser intrínsecament bonic, et fa veure com els planetes es mouen en el cel.

La conjunció planetària de Venus i Mart mostrava un planeta Venus molt més brillant ben prop d’un dèbil Mart, difícil de veure a ull nu, però ben visible amb prismàtics o amb les fotos de la càmera. Per això, si voleu veure Mart amb les meues fotos, només cal que amplieu la imatge, picant sobre ella.

Un detall que no va passar desapercebut va ser l’aspecte de la Lluna. Feia 2 dies estava en fase de lluna nova, totalment fosca,  ja que es trobava en la direcció solar, però ahir ja mostrava una fina zona il·luminada a la banda dreta. La banda esquerra de la Lluna, fosca ja que no li arriba la llum solar, era ben visible i mostrava una circumferència completa amb una tonalitat més apagada. Fins i tot es distingien algunes ombres fosques en la superfície que són els mars lunars. D’on li arriba la llum a aquesta zona lunar?  Evidentment, com que al cel nocturn observat des de la superfície lunar només hi ha dues fonts intenses de llum, el Sol i la Terra, i ja hem vist que la llum solar no li arriba, llavors la llum que causa la dèbil lluentor de la Lluna només pot provindre de la llum solar reflectida per la Terra. Aquesta llum sobre la Lluna rep el nom de llum cendrosa.

L’esdeveniment celeste va començar a ser visible en fer-se de nit en direcció oest, poc després de la posta de Sol. Des de les 22:00 h fins aproximadament a les 22:40 la bella dansa planetària va ser objecte d’admiració pels amants del cel.

Imatges:

Conjunció Venus-Mart en presència de la Lluna. Platja de Tavernes de la Valldigna. Panasonic, Lumix. Amb trípode. 12 juliol 2021. Enric Marco.

El cel de juliol de 2021

0

L’estiu ha entrat de ple. El cel finalment ha adquirit aquell to blau intens que invita a gaudir dels passejos matinals i vespertins, de la platja i, a la nit, traure el telescopi i observar la volta celeste. Ara sense excusa confinada podem, fins i tot, fugir de la ciutat a la cerca de cels foscos.

Comprovarem que, com cada estiu, la constel·lació de l’Escorpí serà ben visible, mentre que Sagitari i Capricorn l’acompanyaran. Entre elles la Via Làctia, majestuosa, s’enfila des de l’horitzó, passant pel zenit, i arribant fins al nord celeste. I, és que just en aquesta època de l’any la nostra galàxia es fa ben visible.

Vista des del Sud-Est fins al Sud-Oest de l’horitzó nocturn del 21 de juliol de 2021, a les 00:30. D’esquerra a dreta destaquen Júpiter, Saturn, la constel·lació de Sagitari, la Via Làctia i l’Escorpí, tot presidit per la Lluna. Stellarium.

La figura adjunta mostra un dia de juliol com a exemple del que podem veure mirant cap al sud. Passada la mitjanit del 20 de juliol, ja el 21, la Lluna en assenyalarà la constel·lació de l’Escorpí, amb la mirada inquietant del seu ull rogenc, l’estrella gegant Antares. Però hi ha més meravelles a la vista. D’esquerra a dreta destaca, ben brillant el planeta Júpiter, una mica més amunt Saturn, a la seua dreta la constel·lació de Sagitari, i la banda nebulosa de la Via Làctia.

A més, mirant cap amunt podrem veure el Triangle d’Estiu, format pels estels brillants Vega de la constel·lació de Lira, Deneb, del Cigne i Altair de l’Àguila. Son senyals inequívocs que som al ple de l’estiu.

Conjunció de Mart i Venus prop d’una Lluna de 2 dies d’edat. 12 de juliol 2021. Stellarium.

Els planetes seran cada vegada més visibles al llarg del mes i permetran una fàcil observació aquests pròxims mesos.

A la posta de Sol destaca per la seua brillantor el planeta Venus. El  planeta està separant-se cada dia més de la direcció solar i, per tant, es veurà cada vegada millor. En el seu trànsit per la volta celeste es trobarà amb el planeta Mart. Precisament la nit i matinada del 12 de juliol els dos planetes es trobaran en conjunció, arribant a separar-se només uns 0° 29´, en direcció de la constel·lació de Leo. Una separació equivalent al diàmetre de la Lluna plena.

Els següents dies Venus deixarà enrere Mart i continuarà en la seua òrbita allunyant-se cada vegada més del Sol per arribar a la separació màxima, l’anomenada màxima elongació oriental el 29 d’octubre de 2021.

Venus i la seua òrbita al voltant del Sol, vistos des de la Terra. 20 de juliol 2021 a les 22:15. L’estrella prop de Venus és Regulus, la més brillant del Lleó. Stellarium.

Per observar els planetes gegants Júpiter i Saturn caldrà buscar-los durant les primeres hores de la nit, mirant cap a l’est, sud-est. Passada la mitjanit Saturn primer i després Júpiter seran ben visibles en les constel·lacions d’Aquari i Capricorn, respectivament.

Els planetes gegants Júpiter i Saturn, la matinada del 8 de juliol 2021, mirant cap al Sud-est a la 1:00 de la matinada. Stellarium

Algunes pluges d’estels seran visibles aquest mes. La més destacada és els δ Aquàrids meridionals el 30 de juliol que semblaran eixir de la volta celeste ben prop d’on es trobarà aquell dia el planeta Júpiter. La taxa màxima observable serà d’un 25 meteors per hora. El millor moment per observar-los serà al voltant de les 4 de la matinada del 30 de juliol. Tanmateix la Lluna prop del quart minvant il·luminarà el cel i no ens deixarà gaudir plenament de l’espectacle celeste.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Juliol 01 23 11
Lluna nova Juliol 10 01 17
Quart creixent Juliol 17 12 11
Lluna plena Juliol 24 04 36

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de juliol de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

 

Imatges:

La Via Làctia sobre les muntanyes Tre Cime di Lavaredo de les regions de Trentino-Alto Adige i Vèneto. Aleš Krivec. CC BY-NC-SA 2.0

L’Agrest: el meravellós cel de la Tinença de Benifassà

0
Publicat el 30 de juny de 2021

Col·laboració amb l’Agrest, revista quadrimestral del Parc Natural de la Tinença de Benifassà. Gener 2021

El meravellós cel de la Tinença de Benifassà

En The Strange Affair of Uncle Harry, un film clàssic de 1945, dirigit per Robert Siodmak, l’elegant i nouvinguda Deborah Brown (Ella Raines) se sorprén del cel nocturn del petit poble de Corinth i li ho comenta al seu company Harry Quincy (George Sanders).

– No me n’havia adonat que ací teniu un cel.
– És el mateix que teniu a Nova York.
– Oh, no hi ha cel a Nova York. Els llums brillants han acabat amb ell.

Aquesta sensació d’adonar-nos de sobte que el cel que tenim damunt nostre és realment ben diferent del de la ciutat, més negre, més profund i ple d’estrelles, l’hem tinguda cada vegada que hem aterrat a la Tinença de Benifassà. Des del 2014 hi hem fet estada, habitualment invitats pel Parc Natural i per l’ajuntament de la Pobla, per explicar les bondats de l’indret a la nit i els perills de l’excessiu enllumenat artificial nocturn, nefast per al benestar de la vida silvestre. Les ciutats properes i algunes instal·lacions molt millorable sa l’interior del parc ens priven d’una foscor total, sobretot cap a l’horitzó oest.

En un parc natural com el de la Tinença s’han de conservar els ecosistemes diürns, però també els nocturns. Els animals que viuen a la nit no han de ser molestats per llums intrusius que alteren la seua forma de vida.

La gent associa la llum artificial nocturna amb el progrés, el benestar i sobretot la seguretat vial i personal. Tanmateix, açò és un mite, ja que la instal·lació de més punts de llum, de major potència i engegats durant més hores a la nit només augmenta les despeses energètiques i contamina el cel, mentre que els efectes sobre la seguretat vial no estan gens clars. A més, els experts ens diuen que la llum a la nit en àrees solitàries només dona la sensació de seguretat personal però no fa que realment el lloc siga més segur.

La contaminació lumínica interfereix directament en els hàbits de vida dels animals del nostre entorn. Els insectes són el grup més afectat, mentre que una llum molt tènue és suficient per alterar els hàbitats d’amfibis, aus i mamífers. Per a tots els animals nocturns, la nit és necessària ja que al llarg de la seua evolució s’han adaptat i especialitzat per tal d’ocupar els nínxols ecològics que deixa la nit, i que ara es veuen amenaçats per la intervenció antròpica.

En aquest temps d’una pandèmia causada per interaccions entre espècies silvestres i humans, un efecte sorprenent, però no inesperat, de la contaminació lumínica sobre els ecosistemes nocturns és la relació d’aquesta amb algunes malalties, com ara la causada pel virus del Nil Occidental. Els ocells són els portadors del virus, moltes vegades de manera asimptomàtica. Els mosquits són els vectors de la malaltia ja que, després de picar un ocell infectat, poden picar un humà i li poden transmetre el virus. La investigadora de la South Florida University, Meredith Kernbach, afirma: “Hi ha proves que la llum tènue a la nit estén l’activitat nocturna en els ocells. Aquest augment de l’activitat significa que la major interacció entre les espècies no només és possible, sinó probable, i això té implicacions per a la propagació de malalties com el Virus del Nil Occidental“.

Una campanya dels Parcs Nacionals dels Estats Units, realitzada per Tyler Nordgren, astrònom i artista, utilitza un lema molt contundent: Half the Park is after dark. És a dir, la meitat del Parc ve quan es fa fosc. Si no es visita el parc a la nit, es perd la meitat de l’espectacle. Una idea molt suggerent que podria aprofitar-se per valorar encara més el Parc Natural de la Tinença de Benifassà.

El foment d’activitats nocturnes al Parc, evidentment de manera controlada, seria molt positiu per apreciar la bellesa de la natura a la nit, tant la terrestre com la celeste: rutes per detectar rats penats, observació del cel (astroturisme) o fotografia nocturna com fa el fotògraf de Benicarló, Lluís Ibáñez, que ha captat aquests moments màgics d’hores de foscor en què els únics llums són els de la celístia o cel estrellat. Fa un parell d’anys presentà al Jardí Botànic de la Universitat de València l’exposició “Quan dormen els arbres”.

Ací deixem aquestes idees i propostes perquè siguen valorades o tingudes en compte i, si cal, us brindem la nostra més desinteressada col·laboració.

Enric Marco Soler i Ángel Morales Rubio
Salvem la nit, Universitat de València

Revista completa L’Agrest, gener 2021

Imatge: Coratxà, el 25 d’agost de 2020.  Ángel Morales-Rubio.

Ecoxarrada: Sostenibilitat i contaminació lumínica

0
Publicat el 29 de juny de 2021

Dimecres passat 23 de juny vaig participar en la I edició de Catarroja Sostenible i Saludable 2021, invitat per la regidoria de Desenvolupament sostenible de Catarroja.

La meua ponència “Sostenibilitat i contaminació lumínica” tracta de situar l’enllumenat públic de les ciutats i el problema de la contaminació lumínica dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Moltes de les actuacions de renovació de les lluminàries d’un poble o ciutat es fan, suposadament, amb criteris d’eficiència i de sostenibilitat. Tanmateix, si s’indaga una mica mirant realment que s’entén per sostenibilitat, es veu clarament que els municipis busquen realment l’estalvi econòmic, mentre que la sostenibilitat és un concepte molt més ample. Té una vessant econòmica, per suposat, però aquesta part no ha d’anar en contra del medi ambient i ni de la societat. Així que una actuació serà realment sostenible si compleix les tres vessants: econòmica, social i ambiental.

 

Per altra banda la contaminació lumínica causada per un enllumenat inadequat, ineficient i amb colors contaminants afecta clarament a diversos ODS i, per tant no reduir-la no ens permetrà transitar cap a una societat sostenible en els pròxims anys. La contaminació lumínica és un malbaratament d’energia, té un efecte devastador per a les ciutats, per a la fauna marina i terrestre nocturna i, a més a més, afecta la salut humana a través de la inhibició de la secreció de melatonina durant la nit, amb augment de risc d’obesitat, diabetis, problemes cardiovasculars, depressió i alguns tipus de càncer, com de pròstata i de mama.

 

Des de fa anys s’ha tractat d’aturar aquesta llum nocturna excessiva i intrusiva mitjançant normatives i regulacions. Tanmateix la superfície il·luminada del planeta creix a un ritme d’un 2,2% anual, fomentat sobretot per la instal·lació sense control dels LEDs.  Per tot això sembla que caldria considerar la llum artificial nocturna com un agent contaminant. I, per tant, com a qualsevol altre agent contaminant, caldria fixar un límit legal a la seua expansió en l’atmosfera.  Quin límit seria bo? Caldria contestar abans la pregunta: Fins a quin nivell vull veure degradat el cel?

 

De tot això i més vaig parlar el dimecres 23 de juny a les 18 hores dins el cicle “Catarroja sostenible i saludable” .

Si us interessa podeu veure la xarrada completa en aquest enllaça de Youtube.

Per què dormim?

0
Publicat el 26 de juny de 2021

Por qué dormimos

Matthew Walker

978-84-120645-2-0 (llibre)
9788412099362 (eBook)

Editorial Capitán Swing

Molts comencem el dia esgotats. La vida moderna ens aboca a un son curt, retallat en el seu inici per la vida familiar i l’oci nocturn i en el seu final pels horaris fixos d’entrada al treball. Si a més, com a astrònoms, fem observacions nocturnes, l’hora de ficar-se al llit pot allunyar-se indefinidament. Així que no dormim prou. Però si te’n vas al llit tard i t’alces d’hora aprofites el temps, tens més oportunitats per a crear i estudiar. Això sembla, almenys.

Tanmateix si tots els animals dormen, cal pensar que, des del punt de vista evolutiu, alguna utilitat ha de tindre el dormir. Què ens reporta dormir? Durant els últims anys l’estudi del cervell ha fet uns avanços espectaculars i comencem a entendre els beneficis del son. Matthew Walker, neurocientífic de la Universitat de Califòrnia/Berkeley ens ho explica en: Por qué dormimos.

Una bona dormida hauria de durar unes 8 hores. Però és més important encara que aquesta continga totes les fases necessàries: fase no-REM, que consolida la informació apresa durant el dia, transferint-la al magatzem a llarg termini del cervell i fase REM, generadora dels somnis i associada a la creativitat, on es creguen nous vincles entre fragments d’informació no connectats entre si.

Al llarg del llibre anem descobrint molts errors que hem comés al llarg de la nostra vida. Per exemple, la ciència del son ha demostrat que dormir després d’estudiar consolida l’aprés. Per això el Dr. Walker ha abolit els exàmens en les seues classes, perquè els seus estudiants no es passen la nit en blanc el dia anterior. A més dormir ajuda a millorar la memòria motriu, per la qual accions d’habilitat acaben sent instintives. Això ho experimenten músics, esportistes i científics que automatitzen rutines de moviment després d’una bona nit dormint. L’autor assessora l’NBA i recepta millors sons per a aconseguir millors resultats.

Però el mes sorprenent ha sigut descobrir que la fase REM i el somiar estimulen una forma de processament associatiu de la memòria que fomenta la resolució de problemes i la creativitat. Alguns dels descobriments científics més importants han sigut realitzats després d’un somni. Dmitri Mendeléiev va aconseguir ordenar adequadament els elements químics després de veure-ho en un somni. August Kekulé va descobrir l’estructura en anell del benzé gràcies a que havia somiat amb àtoms que ballaven i es convertien en una serp que es mossegava la cua. Niels Bohr va tindre la idea del model atòmic en un somni on va veure el Sol envoltat pels planetes. Evidentment això ocorre només si s’ha pensat intensament en el problema abans de dormir.

Arribats a aquest punt necessites despertar-te amb despertador? durant el dia, lliges i rellegeixes una mateixa frase en l’ordinador? Si és així, llavors pertanys al grup majoritari de persones del primer món que pateix de privació del son. La conseqüència no és únicament que estiguem cansats al llarg del dia sinó que el risc de patir algun tipus de mal físic o mental augmenta.

Però una vegada en el llit per què dormim poc i malament? L’exposició nocturna a la llum blanca, amb un excés de blau (tauletes, televisió, mòbil, llum a casa o del carrer que entra per al finestra), és la causa principal però també ho són l’alcohol, la cafeïna, l’ambient tèrmic inadequat i l’ús del despertador, al qual l’autor li dedica bastants pàgines del llibre.

La falta crònica de son s’ha relacionat amb l’alzheimer, l’ansietat, la depressió i els accidents cerebrovasculars, així com amb diferents tipus de càncer, la diabetis, la hipertensió i els atacs cardíacs, l’obesitat i la infertilitat.

A més la fase REM es produeix principalment en les dues últimes hores del son. Per això si només es dorm durant 6 hores, es perd la part més creativa de la nit i renunciem a gaudir d’aqueixes idees genials que tots desitgem en el nostre treball.

I si aquest text us ha fet vindre la son hauré aconseguit un dels meus objectius. Deixeu de llegir i anar-vos a dormir per a ser més creatius demà. No us ho tindré en compte.


Aquest text va ser publicat inicialment al butlletí de Societat Espanyola d’Astronomia

Por qué dormimos, de Matthew Walker, Enric Marco, Boletín de verano de la SEA, 21 juny 2021

Publicat dins de Ciència i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Arriba l’estiu i retorna a poc a poc la vida

0
Publicat el 21 de juny de 2021

Ja ho estem notant des de fa uns dies. Les hores de llum s’allarguen i la calor s’enfila per damunt dels 30º. Tanmateix només ahir 20 de juny veiérem el cel blau brillant del mes de juny ja que el cel de la majoria dels dies ha estat cobert i hem patit, fins i tot, tempestes locals fortes. I la darrera setmana la pols sahariana ha omplert el cel d’un color taronja marcià. Tot plegat ens ha recordat que la primavera se’n fuig i l’estiu ja s’acosta.

La nit s’ha acurtat. El sol ix ara cap les 6:36 i es pon a les 21:30, més de 15 hores de llum. Així és que tot anuncia l’arribada definitiva de l’estiu astronòmic. I finament avui 21 de juny el Sol haurà assolit la seua màxima altura per damunt de l’equador celeste a les 05:32. Haurà estat el moment del solstici d’estiu, quan la primavera acaba i l’estació estiuenca haurà fet la seua entrada. Comença l’estació més calorosa i seca del nostre país però la més adient, per l’estabilitat de l’oratge i per l’arribada de les vacances, per mirar i gaudir de la nit i de les meravelles del més amunt, ara que no hi ha restriccions de moviment nocturn.

I avui a migdia el Sol arribarà a la màxima altura en el cel. Les ombres a aquesta hora seran les més curtes de l’any. Cap a les 14:00 hores local, (12:00 hora solar) fixem-nos en l’altura en que es troba el Sol. A una latitud de 40º nord, com a Castelló de la Plana, el Sol es trobarà a uns 73.3º i la longitud de l’ombra serà la mínima de l’any.

Posició de l’hemisferi nord de la Terra i Inclinació dels raigs solars per a la latitud de 40º (aprox. Castelló de la Plana) avui el 21 de juny. Nebraska Astronomy Applet Project.

Com podem veure a la captura de pantalla de l’aplicació Basic Coordinates and Seasons del Nebraska Astronomy Applet Project, s’observa que avui és el dia en la que la Terra presenta més directament l’hemisferi nord de cara al Sol. Com a conseqüència, vist des de la superfície de la Terra, a una latitud com la nostra al voltant dels 40º de latitud Nord, els rajos del Sol estaran molt inclinats.

¿Qué té d’especial la posició i el moviment del Sol al llarg del dia d’avui, dia del solstici d’estiu, i els següents, vist des de la superfície de la Terra?

Esfera celeste. Equinox és la línia de l’equador celeste. Demà el Sol recorrerà el camí més llarg al cel, el camí del solstici (June solstice).

Primerament, com que el Sol es troba molt alt al cel vist des del nostre país, aquests dies el Sol eixirà pel nord-est i es pondrà pel nord-oest, les posicions més extremes de l’any. Això implica que el recorregut per la volta celeste serà la més llarga possible amb la durada màxima d’hores de llum solar. Sí, avui serà el dia més llarg de l’any i, en conseqüència, amb la nit més curta . I no. La nit de Sant Joan no és la més curta de l’any.. A partir d’avui el Sol començarà a davallar i la durada de la llum diürna minvarà. És la victòria efímera del Sol que, per força, havia d’interessar les cultures antigues.

Aquests festes de la natura estaven sempre associades a alguna divinitat. Ja des d’època grega i romana, en aquesta diada era costum encendre grans pires per, d’una banda, ajudar al Sol que ja començava a perdre vigor i de l’altra a purificar totes les persones i camps. L’Església va cristianitzar la festa pagana associant-la a Sant Joan, que segons l’evangeli de Lluc va nàixer sis mesos abans que Jesús. Per aquesta raó la festa grossa d’entrada en l’estiu és la Nit de Sant Joan, desplaçada del dia exacte del Solstici per remodelacions modernes del calendari.

 

Imatges:
1.- Sortida del Sol (06:37h) des de les nostres serralades prelitorals, des de Castelló de Rugat (La Vall d’Albaida) del 21 juny 2020. Josep Emili Arias. Primer dia de l’estiu
2.- Nebraska Astronomy Applet Project.
3.- Esfera Celeste
4.- Nit de Sant Joan, 23/24 de juny 2019. Tavernes de la Valldigna, la Safor. Enric Marco.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Una selfie des de Mart

2
Publicat el 18 de juny de 2021

Fa temps que no sabíem res de la missió marciana xinesa. El passat 14/15 de maig el ròver Zhurong arribà a Utopia Planitia i pocs dies després baixà del mòdul de descens i començà a rodar per posar en marxa el seu programa científic. Des d’aleshores les autoritats de l’Agència Nacional de l’Espai xinesa (CNSA) no havien revelat res més de la missió. Un fet que feia pensar a alguns que potser el ròver havia sofert algun problema de funcionament i que fins que no se solucionara no es publicaria cap més fotografia. Acostumats a la política de finestres obertes, peti qui peti, de la NASA, la política de les autoritats xineses d’ocultació sistemàtica de les fites aconseguides no ens acaba d’agradar.

Però sembla que no hi havia cap problema. Finalment el dia 11 de juny la CNSA publicà imatges de la missió que confirmava la bona salut del ròver. Entre les diverses imatges lliurades als mitjans de comunicació destaca la selfie en la que es presenta en primer pla Zhurong i al seu darrere, a uns 10 metres del ròver, la plataforma de descens. Una imatge, que pel color, la textura, la proximitat dels objectes no ha deixat ningú indiferent i que, de segur, passarà als anals de l’exploració espacial. Els xinesos, quan volen, també saben posar-li èpica a l’exploració espacial.

Però com s’ha fet la fotografia? Si  a la zona no hi ha cap artefacte humà més present, com ha estat possible aconseguir tal meravella? El fet és que la imatge ha estat feta per una petita càmera controlada per wifi que soltà el ròver unes hores abans des de la seua panxa. Posar la càmera en el punt just per a que Zhurong i la plataforma queden ben centrats no haurà estat fàcil.

I que veiem en la fotografia? En primer pla hi ha algunes petites roques en un terreny extremadament pla. Més enllà veiem el ròver Zhurong amb el seu cap mòbil que conté les dues càmeres NaTeCam a color a cada costat per a la navegació com si foren dos ulls i la càmera multiespectral MSCam, en el centre, com un puntet. Al dos costats els dos immensos panells solars desplegats. Les dues “antenes” són les antenes del georadar que explorarà pròximament l’interior marcià. Al costat del pal que sosté les càmeres es troba l’antena UHF de baix guany (el cilindre roig) mentre que al seu darrere, mig amagada, veiem l’antena blanca d’alt guany.

A la dreta del ròver, i separat uns 10 metres d’ell, es troba el mòdul de descens. I presidint l’escena la gran bandera xinesa desplegada, de color vermell, que simbolitza la Revolució, amb cinc estrelles grogues de 5 puntes que simbolitzen, al seu torn, la unitat del poble revolucionari sota la direcció del Partit Comunista de la Xina que es representat per l’estrella gran. Sembla que és la primera bandera desplegada en la superfície de Mart. El ròver també té la seua petita bandera que veureu com un petit rectangle roig.

I per damunt de tot, el cel groc-rogenc ple de pols en suspensió.

El mòdul de descens vist des del ròver Zhurong. Destaca en primer pla la bandera xinesa. A la dreta s’observa els solcs fets per les rodes del ròver per girar 90º. CNSA

També s’han presentat altres fotografies. Una d’elles mostra el mòdul de descens. El ròver quan es va situar a l’esquerra d’aquest per fer-se el selfie anterior el va fotografiar. Destaca en primer pla la bandera xinesa. A la dreta s’observa la rampa per on baixà Zhurong i els solcs fets per les rodes del ròver per girar 90º.

Imatge de la superfície marciana obtinguda per la càmera multiespectal situada al “cap” de Zhurong. Destaca l’absència de roques i relleu en aquesta zona extremadament plana d’Utopia Planitia. CNSA.

El lloc on aterrà el maig passat la missió xinesa es va elegir per ser molt plana i de veritat que ho és. Segons els indicis científics, Utopia Planitia és el registre fòssil d’un antic oceà marcià que ocupava tot el nord del planeta. Quilòmetres i quilòmetres d’arena i roques que mereixen exploració. De fet la missió de la NASA Viking 2 (1977) i Curiosity (2013) es troben també en aquesta zona.

També hem pogut admirar la primera imatge panoràmica feta des del ròver quan encara estava sobre el mòdul de descens. Ampliant-ho molt (i amb una major resolució) es pot veure l’escut tèrmic i el paracaigudes sobre els logos de la imatge (Punxeu sobre la imatge per veure-la ben gran).

Hirise des de MRO. 6 de juny 2021. NASA/JPL/Arizona University

Però tenim ara mateix una plèiade de naus orbitant el planeta i esperàvem veure la missió xinesa des de l’espai. El dia 6 de juny la càmera Hirise d’alta resolució a bord del Mars Reconaissance Orbiter (MRO) de la NASA captà el mòdul de descens, les dues ejeccions de gas i el ròver desplaçat del mòdul i un poc més enllà (fora de la foto que presente) l’escut tèrmic i el paracaigudes. Potser la publicació d’aquestes imatges per part de l’Agència Espacial Americana espentà, uns dies després, la publicació de les imatges xineses preses des de terra.

Ara a gaudir de les vistes marcianes des d’Utopia Planitia…. Un terreny que ens resulta ben familiar. Sembla un paisatge del desert del Sàhara amb dunes i tot.

Més informació en:
El rover chino Zhurong se hace un ‘selfie’ en Marte, Eureka, Daniel Marin, 11 juny 2021.

Imatges: de l’Agència Espacial Nacional Xinesa (CSNA)

Publicat dins de Exploració de l'espai i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

10 de juny, minieclipsi de Sol

0
Publicat el 10 de juny de 2021

Avui era el dia. La Lluna, en el seu etern camí al voltant de la Terra, ha passat just per davant del Sol. I al revés del que sol ocórrer, aquesta vegada l’eclipsi no ha estat a l’altra banda del mon sinó en el nostre hemisferi diürn. I a més, com passà fa uns anys, no teníem una gran borrasca damunt nostre. Increïble però ben cert, avui estava ras. Hui teníem eclipse de Sol.Però com no ho podem tindre tot, l’eclipsi no ha sigut total ni anular, sinó només parcial i ben parcial. Des de casa estant la Lluna ha cobert només un 6% del radi solar, cosa que l’ha convertit en un mini-eclipsi de Sol.

Eclipsi de Sol just sobre el pol nord vist per la càmera EPIC a bord del satèl·lit DSCOVR des d’1,5 milions de quilòmetres el 10 de juny 2021. NASA EPIC Team.

Ha estat ben lluny d’ací on la Lluna ha tapat el Sol, deixant només una anella solar visible. L’eclipsi anular s’ha començat a veure al nord de Thunder Bay (Canadà), ha travessat Canadà per les províncies d’Ontario i Quebec, ha continuat per les illes de Baffin i Ellesmere, pel territori autònom de Nunavut; s’ha endinsat pel nord de Groenlàndia,  ha passat pel Pol nord,  i, finalment, s’ha internat a Rússia pel districte federal de l’Extrem Orient. L’eclipsi ha acabat a l’est de Seimchán (Rússia). La durada total de la totalitat ha estat de 104 minuts (una mica menys d’1 hora i tres quarts).

Zona d’anularitat i de parcialitat de l’eclipsi anular solar del 10 de juny de 2021. Observatorio Astronómico Nacional

Com pot veure’s a la figura adjunta, el País Valencià es trobava ben a la vora de la zona fins on es podia veure l’eclipsi parcial. Per això, vist des d’ací, el disc lunar ha fregat pràcticament el disc del Sol i només li ha fet un xicotet mos amb una magnitud aproximada de 0.06 (6% d’ocultació radial). El lloc més privilegiat de la Península Ibèrica ha estat Galícia, on el mos lunar ha estat més gran, d’un 22%.

Avui des d’Alzira hem estat mirant l’eclipsi un grup nombrós d’alumnes entusiastes de l’astronomia, molt dels quals encara no havien mirat pel telescopi. Hem mirat per un telescopi adaptat a l’observació solar. Per fer més amena l’activitat també hem mirat amb ulleres d’eclipsi, amb un cristall de soldador i amb la paleta de cuina, molt efectiva en eclipses importants però la menudesa d’aquest eclipsi no ha deixat veure res.

L’eclipsi ha durat ben poc, de les 11:12 a les 12:18, una mica més d’una hora, encara que els primers i últims minuts el mos era tan minúscul que no es podia percebre. Entre núvols que amagaven el Sol, ara si, ara no, els estudiants han anat mirant com la Lluna avançava fins al moment del mos màxim al Sol a les 11:46.

Alguns amics astrònoms han fet fotos del fenomen des de diversos indrets. Fotos ben boniques que us pose (amb permís) tot seguit per a que les pugueu admirar.

Gabriel Díaz Montero, Quart de Poblet. Càmera reflex i filtre.
Gabriel Díaz Montero, Quart de Poblet. Càmera reflex i filtre.

El seu germà Manuel Díaz Montero també ha fet fotografies, aquesta vegada amb mòbil.

Manuel Díaz Montero, Quart de Poblet. Mòbil i filtre.

Des de Patena també he rebut fotos. Pablo Rosillo ha utilitzat un telescopi amb filtre i ha fet una fotografia amb mòbil a través de l’ocular.

Pablo Rosillo. Paterna. Telescopi i mòbil.

Finalment des de Galícia, des d’on es veia millor l’eclipsi a la Península, una amant del mar i del cel ens envia aquesta foto feta amb uns prismàtics projectant la imatge doble en un paper.

Galicia, Ria d’Arousa, N.M. per projecció amb prismàtics.
Galicia, Ria d’Arousa, N.M. per projecció amb prismàtics. Detall.

Gràcies a tots per les fotografies i pels moments d’alegria compartits en admirar un fenomen de la natura tan singular.

Imatge:

1.- Eclipsi. Gabriel Díaz Montero, Quart de Poblet. Càmera reflex i filtre

2.- Eclipsi de Sol just sobre el pol nord vist per la càmera EPIC a bord del satèl·lit DSCOVR des de 1,5 milions de quilòmetres el 10 de juny 2021. NASA EPIC Team.

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Retorn a Venus

0
Publicat el 5 de juny de 2021

L’exploració del sistema solar no s’atura. Però si tenim actualment sondes i robots a Mart, Júpiter, la Lluna, diversos asteroides, al Sol i, fins fa poc, en teníem a Saturn i les seues llunes, Plutó i fins i tot orbitant cometes, sembla que ens hem oblidat de Venus, un planeta ben prop i tan gran com la Terra. És veritat que fa uns anys l’Agència Espacial Europea (ESA) hi va enviar la sonda Venus Express i l’Agència Espacial Japonesa (JAXA) la missió Akatsuki però aquestes només estudien la densa atmosfera venusiana. Sembla ben poc l’interés que suscita Venus als científics planetaris.

Tanmateix Venus amaga una gran quantitat d’informació que ens podria ajudar a comprendre millor la Terra i el canvi climàtic així com la formació i evolució dels planetes al voltant d’altres estrelles, els exoplanetes. Ara bé l’exploració de Venus no és fàcil. La densa atmosfera del planeta amb una pressió atmosfèrica a la superfície de 93 bars (93 atmosferes) i una temperatura d’uns 470 graus, suficient per fondre el plom, fan inviable missions com les que diverses agències estan conduint a Mart. Cal dissenyar noves tecnologies per sobreviure a les temperatures extremes del planeta i a la seua pressió atmosfèrica.

Fases de l’entrada de la sonda DAVINCI+ en l’atmosfera de Venus. Goddard Space Flight Center, NASA.

Dins del Programa Discovery, especific per a missions petites i de baix cost, la NASA acaba de seleccionar la missió DAVINCI + i la VERITAS per a resoldre aquest buit. Cadascuna d’aquests rebrà uns 500 milions de dòlars per al seu disseny i construcció. D’aquesta manera es tractarà de resoldre aquest buit exploratori amb la missió fonamental d’esbrinar la raó per la qual un planeta que potser era molt semblant a la Terra en el seu origen, amb mars i potser un inici de vida, va acabar essent un infern, un planeta inhabitable.

Aquestes dues missions són complementàries. DAVINCI + constarà d’un orbitador i d’una sonda que s’endinsarà en l’atmosfera venusiana fins a depositar-se en la superfície. VERITAS serà una nau en òrbita al planeta que farà un mapa en alta resolució.

DAVINCI + (Deep Atmosphere Venus Investigation of Noble gasos, Chemistry, and Imaging)

La missió estarà formada per un orbitador i una sonda. La nau que es quede en òrbita servirà primerament d’enllaç ràdio amb la sonda per posteriorment fer un seguiment dels moviments dels núvols i la cartografia de la posició i composició dels minerals mesurant l’emissió de calor des de la superfície de Venus que s’escapa a l’espai a través de l’atmosfera.

L’orbitador de DAVINCI+ mesurant l’emissió de calors de les roques de la superfície. Goddard Space Flight Center, NASA.

La sonda de DAVINCI+ serà la part més espectacular de la missió. Una esfera ben resistent per aguantar la pressió i temperatura, se submergirà suaument frenada per uns paracaigudes a través de l’espessa atmosfera del planeta, Durant la caiguda d’uns 60 minuts de durada realitzarà mesuraments precisos de la temperatura, la pressió i els vents a totes les altures així com de la proporció i composició isotòpica de diversos gasos nobles i d’altres elements per a comprendre per què l’atmosfera de Venus és actualment un hivernacle desbocat, un veritable infern, en comparació a com és actualment la Terra. Finalment l’esfera es depositarà suaument en la superfície on s’espera que sobrevisca uns 20 minuts abans de fondre’s finalment. L’objectiu científic és comprendre com es va formar i va evolucionar, així com determinar si el planeta va tindre un oceà en un passat llunyà.

Entrada de la sonda DAVINCI+ en l’atmosfera de Venus. Goddard Space Flight Center, NASA.

A més, la sonda DAVINCI+ enviarà les primeres imatges en alta resolució de les característiques geològiques de Venus conegudes com “tessel·les” (que poden ser comparables als continents de la Terra), el que ens permetria esbrinar si Venus té plaques tectòniques i, per tant si l’interior és actiu com ho és la Terra. La sonda també prendrà les primeres imatges en alta resolució d’Alpha Regio, un altiplà antic que té dues vegades la mida de la Península Ibèrica amb muntanyes escarpades, a la recerca de proves per esbrinar si fa mil·lennis l’aigua superficial va influir en els materials. Per exemple, es podrien descobrir barrancs o llits d’antics rius, o simplement roques esculpides o modificades per la presència de l’aigua com hi ha a Mart, cosa que revolucionaria el nostre coneixement sobre el planeta bessó de la Terra.

Hi ha molt d’interés en aquesta missió ja que el descobriment de planetes semblants a la Terra al voltant d’altres estrelles, les exoTerres, de massa i òrbita situada dins de la zona habitable, podrien ser realment exoVenus, de massa semblant a la terrestre però un veritable infern. Aquesta missió a Venus pot ajudar a distingir-los.

James Garvin del Goddard Space Flight Center a Greenbelt, Maryland, és l’investigador principal.

VERITAS (Venus Emissivity, Radio Science, InSAR, Topography, and Spectroscopy)

VERITAS cartografiarà la superfície de Venus per determinar la història geològica del planeta i entendre per què es va desenvolupar de manera tan diferent a la Terra. Des d’una òrbita entre 175 i 250 quilòmetres al voltant de Venus, utilitzarà un radar d’obertura sintètica, per traçar les elevacions superficials de pràcticament tot el planeta per crear un mapa global amb resolucions d’uns 30 metres o fins i tot menor i aconseguir reconstruccions 3D de topografia. Amb aquests mapes detallats es podrà confirmar si processos com la tectònica de plaques i el vulcanisme encara estan actius a Venus.

Sonda VERITAS amb el radar d’apertura sintètica. NASA / JPL-Caltech.

VERITAS també cartografiarà les emissions d’infrarojos de la superfície de Venus per determinar el tipus de roca de la superfície, que és en gran part desconeguda, i determinarà si els volcans actius alliberen vapor d’aigua a l’atmosfera. Suzanne Smrekar, del Jet Propulsion Laboratory (JPL) de la NASA, és la investigadora principal. JPL proporciona la gestió de projectes. El Centre Aeroespacial Alemany proporcionarà la càmera d’infrarojos mentre que l’Agència Espacial Italiana i el Centre Nacional d’Etudes Spatiales de França contribuiran al radar i a altres parts de la missió.

Una bona notícia per als planetòlegs ja que podrem conèixer un planeta pròxim però ben diferent als altres. La part negativa és que haurem d’esperar quasi una dècada per a poder veure-ho. Les sondes han d’eixir de la Terra entre 2028 i 2030.

Més informació:

Aprobadas las misiones VERITAS y DAVINCI+: la NASA vuelve a Venus, Eureka, Daniel Marin, 3 juny 2021

NASA to Explore Divergent Fate of Earth’s Mysterious Twin with Goddard’s DAVINCI+, By William Steigerwald, Nancy Neal Jones. Goddard Space Flight Center, NASA,

Imatges

1.- Imatge de la superfície de Venus amb dades de la sonda espacial Magellan  i el Pioneer Venus Orbiter de la NASA. NASA / JPL-Caltech

Publicat dins de Exploració de l'espai i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

El cel de juny de 2021

0
Publicat el 1 de juny de 2021

La primavera arriba a la seua fi. Astronòmicament parlant les tres primeres setmanes del mes encara serem a l’estació presidida per la constel·lació de Virgo amb Spica i Arcturus de la constel·lació de Bootes com a estels brillants. Continuem, per tant, de moment a l’estació de l’esclat de la vida en la que naixen moltes de les cries dels ocells que viuen al nostre país. Entre aquests podríem destacar els estornells que acaben de deixar el niu, alimentats per un pares, amants de l’astronomia, que van decidir per segon any consecutiu criar sota un dels nostres telescopis. Mentrestant, durant gran part del mes de maig, les nuvolades han omplert el cel d’un cotó en pel (cotó fluix) suau i blanquinós, de vegades gruixut i fosc que en tots dos casos ens han amagat les estrelles i el Sol. Cap observació ha estat possible. Esperem, però, que l’anticicló s’assente i puguem, finalment reprendre el programa d’observació del cel.

Venus i Mart al capvespre de l’1 de juny 2021 a les 22:00. Stellarium

Aquest mes els planetes continuaran confinats en les hores pròximes a la posta i eixida del Sol. Venus es podrà veure 30 minuts després de la posta del sol mirant cap a l’oest mentre que Júpiter i Saturn seran visibles a la matinada mirant al sud-est. Mart ben esmorteït a causa de la seua llunyania deambularà per les constel·lacions de Bessons i Cancer al cel occidental.

I com a regal afegit però no massa valuós, aquest mes podrem gaudir d’una pluja d’estels molt variable i d’un eclipsi parcial de Sol minúscul.

Venus, una fina Lluna de 2 dies i Mart. 12 juny 2021 a les 22:00. Stellarium.

Al capvespre mirant cap a l’oest, poc després de la posta del Sol, podrem veure la lluïssor del planeta Venus ben prop de l’horitzó mentre més amunt el ara dèbil planeta Mart descansa prop de Càstor i Pòl·lux, els estels principal dels Bessons. Els dos planetes s’aniran acostant al llarg del mes fins a trobar-se ben prop de la nebulosa del Pessebre al bell mig de la constel·lació de Cancer.

Venus i Mart en Cancer. 30 juny 2021. 22:00. Stellarium.

Per veure els planetes gegants caldrà esperar a la matinada. Serà llavors quan, mirant al sud-est,  Júpiter i Saturn seran visibles en la constel·lació de Capricorni i Aquari.  La Lluna s’hi passejarà per la zona entre els dies 27 al 29 de juny per fer-los ben visibles.

Júpiter i Saturn amb la Lluna en quart minvant. 28 juny 2021, 2:00. Stellarium

El matí del 10 de juny la lluna nova cobrirà el disc solar i es produirà, per tant, un eclipsi solar. Com que la Lluna estarà en aquest moment prop de l’apogeu, el punt més allunyat de la Terra, el seu disc no cobrirà completament el Sol i per tant l’eclipsi serà anular, semblant a l’observat el 3 d’octubre del 2005 al nostre país.

L’eclipsi anular començarà a ser visible al nord del Canadà passarà per Pol Nord i acabarà prop de la costa del Pacífic siberià. Al nostre país veurem l’eclipsi com a parcial i serà de molt poca importància. Tindrà una magnitud aproximada de 0.06 (6% d’ocultació radial) des de la península i només un 0.02 (2%) des de Palma. Des de València l’eclipsi començarà a las 11h 14 m i acabarà a las 12h 20 m. Els altres indrets del nostre país no hi haurà molta diferència horària. La informació completa es pot veure a la web de l’Observatori Astronòmic Nacional. Ací podreu veure les dades per a Barcelona i per a Palma.

ATENCIÓ: Mirar directament el Sol en qualsevol circumstància és molt PERILLÓS. Pots tindre greus lesions oculars. Ja fa un temps va deixar escrit com es pot mirar el Sol de manera segura.

El 27 de juny serà el màxim de la pluja de meteors Boòtids de juny. En la majoria d’anys, la seua activitat, que dura des del 22 de juny al 2 de juliol, és feble, amb una taxa horària zenital d’1 o 2. Tot i això, s’han observat esclats ocasionals, com ara l’esclat de 1916, que va cridar l’atenció dels observadors sobre la pluja de meteors, mai abans registrada. L’esclat més recent es va donar l’any 1998, quan la la taxa va arribar a 100. Aquesta pluja de meteors es dona quan la Terra creua l’òrbita del cometa Pons-Winnecke, un cometa de període curt que orbita el Sol un cop cada 6,37 anys. El punt d’on semblen vindre els meteors, el radiant, es troba en direcció de la constel·lació de Bootis, amb coordenades AR = 14h57m, DEC = + 47º51′. Enguany serà difícil d’observar per la presència de la Lluna cap a la mitjanit, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Finalment recordar que el Sol assolirà la seua màxima altura per damunt de l’equador celeste el 21 de juny a les 05:32. Serà el moment del solstici d’estiu, quan la primavera acabe i l’estació estiuenca faça la seua entrada. L’estiu ja haurà arribat.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Juny 02 09 24
Lluna nova Juny 10 12 53
Quart creixent Juny 18 05 54
Lluna plena Juny 24 20 40

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de juny de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:
1.- Paisatge nocturn iridescent en l’Observatori de La Silla, Xile. (CC BY 2.0) European Southern Observatory
Aquesta imatge mostra l’Observatori La Silla de l’ESO enfilat als afores del desert xilè d’Atacama i revestit d’un cel iridescent. Els tons vermellosos profunds impregnen el costat dret del marc i donen pas a la Via Làctia, que es pot veure amb una claredat impressionant des de La Silla, una ubicació amb alguns dels cels nocturns més foscos i clars de la Terra. El resplendor vermell i groc verdós és causat per la resplendor de l’aire: un resplendor causat per l’atmosfera de la Terra que normalment només es veu des de l’espai o en llocs molt foscos.
2. i següents: Stellarium.

El ròver Zhurong ja roda per Utopia Planitia

0
Publicat el 23 de maig de 2021

Ja fa una setmana que el ròver xinés Zuhong tocà la superfície marciana en Utopia Planitia, una immensa zona més o menys plana de l’hemisferi nord del planeta. I finalment ahir el vehicle va baixar la rampa i va comença a moure’s per allunyar-se del mòdul de descens i començar la feina d’exploració.  Les fotos enviades des del vehicle mostren una plana sense pràcticament roques i sense muntanyes en la llunyania.

En la mateixa plana, però més al nord, aterrà la nau Viking 2 allà pel 1976, al principi de l’exploració de Mart des de la superfície. Però si comparem les dues fotografies veurem que aquella zona era més pedregosa, amb roques ben grosses a la vista que podien haver fet malbé l’aterratge d’aquella missió.

Les primeres fotografies de la zona d’aterratge arribaren el passat dimecres 19 de maig. Zuhong encara estava situat sobre la plataforma però ja tenia desplegats els panells solars mentre que l’antena d’alt guany apareixia en primer pla. Aquest imatge en color es va fer amb la càmera multiespectral MSCam situada en el pal del ròver.

Sembla que la intenció d’utilitzar només la nau orbital de Tiawen-1 com a enllaç de ràdio amb la Terra ha retardat l’arribada de les dades ja que la nau ha hagut de canviar d’òrbita després haver deslliurat el mòdul de descens amb el ròver a bord la setmana passada. Ara la nau orbital passarà una vegada al dia per sobre de Zuhong i la comunicació serà més fluida.

Dimecres ja vàrem veure com els dos raïls de la rampa per on baixaria el ròver ja s’havien desplegat com es pot veure en aquesta imatge de la televisió xinesa.

I finalment el diumenge 22 de maig de 2021 a las 02:40 UTC (04:40 hora central europea) el petit robot xinés va baixar per la rampa i es va moure mig metre per Utopia Planitia. Una de les càmeres de riscos de la part posterior del ròver (l’equivalent de les hazcams de Perseverance) va captar la seqüència de la baixada per la rampa.

Es veuen en primer pla les rodes del ròver i el mòdul de descens que l’ha fer arribar fins allí sa i estalvi.

Una vegada en la superfície, Zhurong ens ha mostrat, amb una de les càmeres de riscos de la part davantera, el terreny que explorarà en les pròximes setmanes. Una plana immensa on fa milers de milions d’anys hi havia un gran oceà que ocupava gran part de l’hemisferi nord del planeta.

En aquesta fotografia, es veuen les antenes i les seues ombres del Georadar (GPR) que servirà per observar fins a una fondària d’uns 100 m sota la superfície marciana.

Mentrestant amb una de les càmeres de riscos de la part posterior s’obtenien vistes del mòdul de descens. És la imatge que obre aquest post que ha estat tractada i acolorida per Alain Mirón Velázquez (@alanmir). S’hi pot veure que la bandera roja de la Xina es troba desplegada a l’esquerra del mòdul.

Ara Zhurong ha d’anar per feina. Li queden per davant 92 dies de missió que podrien ampliar-se si tot funciona bé.

 

 

Més informació:
El rover Zhurong ya rueda por la superficie de Marte, Eureka, Daniel Marín, 22 maig 2021

Imatges:

1.- Fotografia acolorida presa per una de les càmeres de riscos de la part posterior del ròver, cal notar la bandera de la Xina que es va desplegar a la banda esquerra de la rampa. CNSA/Alain Mirón Velázquez
2.- Imatges de CNSA/Joaquín García @GarciafXimo

Publicat dins de Exploració de l'espai i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Franco Battiato i l’astronomia

0
Publicat el 19 de maig de 2021

Paolo Soletta   18/05/2021

La nit entre el 17 i el 18 de maig de 2021 ens va portar notícies tristes i desafortunadament esperades.

La mort de Franco Battiato deixa orfes Itàlia i el món sencer per un artista visionari que sovint s’ha inspirat en el cel i l’astronomia en les seues cançons. Mitjançant la inabastable evocativitat de la música i la poesia, Battiato ens ha permès durant dècades senceres, i ho farà durant moltes generacions futures,  viatjar a mons llunyans i alliberar-nos, encara que siga per aquells pocs moments, de la gravetat de cada existència.

L’astronomia va tenir un paper no secundari en el misticisme de Battiato, com ho demostren les lletres d’algunes cançons inoblidables.

Conosco le leggi del mondo, e te ne farò dono
Supererò le correnti gravitazionali
Lo spazio e la luce per non farti invecchiare

Conec les lleis del món i us les donaré
Superaré els corrents gravitatoris
Espai i llum per evitar que envelleixis

Aquests versos d’amor elevats – la lleugeresa dels quals és digna de les “lliçons americanes” de Calvino – es troben al text de “La Cura”,”La Cura”, una obra mestra de música i poesia que ens commou puntualment i increïblement tot i haver-lo escoltat centenars de vegades. Potser perquè es centra totalment en donar i no en demanar i rebre. Tot i mantenir-se com a utopia, aquests versos es refereixen sobretot al fet que el món es regeix per lleis que no tenen res a veure amb els tribunals, però que són les de la física i el que els filòsofs sempre han anomenat “necessitat”.

L’espai i la llum no poden deixar de conduir-nos directament cap a Albert Einstein, a la velocitat de la llum, cap al concepte d’espai-temps. A la vida real, l’espai-temps representa la simple inevitabilitat de la consumació de les nostres vides, però, com podem llegir a la web de la  Unione Astrofili Italiani (Unió Astrònoms Aficionats Italians), que recull cites astronòmiques en música, si imaginem viatjar a velocitats relativistes, és a dir, properes a la de la llum, el temps en realitat s’aturaria. I Battiato, com qualsevol amant apassionat, seria capaç d’aturar el temps amb amor.

I, de nou al mateix lloc, trobem la cita de “Gli uccelli” “Els ocells”, una altra obra mestra que fa aparèixer les lleis de la física:

“Volano gli uccelli volano
nello spazio tra le nuvole
con le regole assegnate
a questa parte di universo
al nostro sistema solare”

“Els ocells volen
a l’espai entre els núvols
amb les regles assignades
a aquesta part de l’univers
al nostre sistema solar “

Aquí Battiato va percebre una cosa extraordinària, és a dir, que malgrat que els astrofísics de tot el món s’esforcen cada dia per trobar constants i lleis que siguen les mateixes per a tothom, aquestes lleis de la física, que ja hem trobat a “The Cure” com referir-se al  “món”, probablement no siguen iguals a tot l’univers, tot i que coneixem les del sistema solar. Si no fos així, fa molt de temps hauríem resolt el trencaclosques de la “matèria fosca” que no té atractiu quan els astrònoms observen velocitats excessives de matèria visible en estrelles i galàxies llunyanes.

I és a la nostra galàxia, per contra, a la que es dedica la cançó, bella però poc coneguda, “Via Lattea”,”Via Lattea”, continguda en un àlbum el títol del qual es torna a convertir al cel, de fet als mil cels de “Mondi lontanissimi””Mons llunyans”.

En aquesta cançó imaginem els viatges interestel·lars que probablement mai farem com a espècie humana. Tot i això, escoltant-ho, podem imaginar-nos els viatges a la Lluna i a Mart en els quals realment estem treballant en aquests anys. El text és tan bonic que ho oferim tot:

Ci alzammo che non era ancora l’alba
Pronti per trasbordare
Dentro un satellite artificiale
Che ci condusse in fretta
Alle porte di Sirio
Dove un equipaggio sperimentale
Si preparava
Al lungo viaggio.
Noi
Provinciali dell’Orsa Minore
Alla conquista degli spazi interstellari
E vestiti di grigio chiaro
Per non disperdersi.

Seguimmo certe rotte in diagonale
Dentro la Via Lattea.

Un capitano del centro impressioni
Colto da esaurimento
Venne presto mandato in esilio.
Mi preparavo
Al lungo viaggio
… in cui ci si perde.

Seguimmo certe rotte in diagonale
Dentro la Via Lattea.

Ens vam aixecar quan encara no feia de matinada
A punt per transbordar
Dins d’un satèl·lit artificial
La qual cosa ens va portar ràpidament
A les portes de Sírius
On una tripulació experimental
S’estava preparant
En el llarg viatge.
Nosaltres
Provincials de l’Óssa Menor
Conquistant espais interestel·lars
I vestit de gris clar
Per no perdre’s.

Hem seguit certes rutes en diagonal
Dins de la Via Làctia.

Un capità del centre d’impressions
Agafat per l’esgotament
Aviat fou enviat a l’exili.
M’estava preparant
En el llarg viatge
… On et perds.

Hem seguit certes rutes en diagonal
Dins de la Via Làctia.

Però la història de l’astronomia també troba espai en els textos de Battiato. De fet, en almenys un cas, trobem una cita històrica gairebé amagada, d’aquelles que si no hi entrem, només quedarien en la nostra imaginació evocacions misterioses. Per exemple, a la cançó “Centro di gravità permanente”,”Centre de gravetat permanent”, títol que ja és força explícit, els “jesuïtes euclidians vestits de bonzes per entrar a la cort de l’emperador de la dinastia Ming” no són una invenció artística, sinó un grup real de religiósos dirigit pel pare Matteo Ricci que, al llindar del 1600, abans d’arribar a la cort de l’emperador a Pequín, va passar uns vint anys difonent el cristianisme però sobretot el pensament matemàtic-científic i astronòmic occidental, integrant-lo amb el confucianisme.

La precisió dels jesuïtes i els seus càlculs euclidians per a la predicció dels eclipsis els va portar a dirigir l’oficina astronòmica imperial des de 1650 fins gairebé a finals de 1700, realitzant una profunda revisió del calendari xinès, la importància del qual era fonamental per a la presa de qualsevol decisió imperial atès que el pensament xinès estava històricament impregnat de supersticions astrològiques.

Un asteroide del cinturó principal també va ser dedicat a Franco Battiato, descobert el 1997 per Francesco Manca i Pietro Sicoli a l’observatori de Sormano, prop de Bèrgam. Des del 2003, el cognom del gran artista de Catània s’ha afegit al petit asteroide, també conegut com el planeta menor 18556.

Una investigació més profunda ens podria portar encara més enllà, però avui és el dia de la tristesa i el record, per tant, ens hem de conformar amb recordar Franco Battiato tot respectant els espais i els temps que se’ns concedeixen.

Battiato coneixia realment les lleis del món, almenys aquelles que en tots som capaços d’obrir les portes de la ment i del cor sense intermediaris.

I ens la va donar.

Article original: Franco Battiato e l’astronomia, MEDIA INAF. 18/5/2021

Llicència per a la reutilització de text CC BY-NC-SA 4.0

Imatge: Wikipedia Commons

Publicat dins de Música, Societat i etiquetada amb , | Deixa un comentari