L'última llum d'estiu...

...que tardoreja

Passi-ho bé i moltes gràcies

22 de setembre de 2008
Sense categoria

Em sembla que ja no hi queda ningú, per aquí. Després de quatre mesos de sequera creativa, les estadístiques aquestes de lectors ja comencen a fer pena. És hora de tancar la barraca. Moltes gràcies als lectors, moltes gràcies als que m’han deixat comentaris, moltes gràcies als que m’han enviat missatges. Moltes gràcies als que

Llegir més

Dia mundial de Palestina, no se’n sortiran

15 de maig de 2008
Sense categoria

Des de fa una pila d’anys que sentim les mateixes notícies procedents d’Orient Pròxim: disturbis a Palestina o al Líban, viatges del Secretari d’Estat americà de torn, negociacions entre els líders jueus i palestins, mort d’innocents… i torna a començar. És una cantarella que es faria pesada si podessis abstraure’t del fet que hi ha

Llegir més

Escenas de Arturo en Montemelón

30 d'abril de 2008
Sense categoria

Escena al Circuït de Montmeló: s’acosten un matrimoni de mitjana edat i el seu fill adolescent i busquen el seu seient a una zona vip. Sembla que la senyora, una rossa força atractiva, troba que fa molta calor als seients que els han assignat, i com que en veu un de lliure més amunt, li

Llegir més

El negre, l’invàlid i la dona banyuda

28 d'abril de 2008
Sense categoria

Tal com les presenten per aquí, les eleccions americanes tenen tanta pinta de reality televisiu que sembla que els americans siguin uns ases. Si vols seguir el procés de designació dels candidats t’has de familizaritzar amb conceptes com caucus, superdimarts, winner-takes-all, swing-estates o superdelegats i sembla que estiguem parlant d’un concurs del senyor Bachs. No els seria més còmode i barat,

Llegir més

Chiquilicuatro, bricolatge i La Granja de Sant Eusebi

19 de març de 2008
Sense categoria

Quan l’actor aquest que fa de Chiquilicuatre interpretava un altre personatge de la factoria Buenafuente (el Gilipollas), el vaig veure un dia dinant a un restaurant de Barcelona que m’agrada molt. És un restaurant vegetarià que hi ha al carrer Sant Eusebi (al capdemunt d’Aribau), que com que està allunyat del centre el coneix poca

Llegir més

Que se n’ha fet, dels que es manifestaven pel dret a decidir?

17 de març de 2008
Sense categoria

Als mesos anteriors a les eleccions vaig assistir a dos esdeveniments polítics multitudinaris que van tenir força ressò. Un, l’acte al Palau Sant Jordi a favor del retorn dels papers de Salamanca, l’altre, la manifestació pel dret a decidir en infraestructures. El primer va ser un acte emotiu, vibrant i engrescador, i el segón va aplegar una

Llegir més

Cocodrils a l’Ofici de Viure, un geni anomenat Jordi Llavina

12 de març de 2008
Sense categoria

Mira que el trajecte que faig en cotxe amb prou feines és un quart d’hora, i a vegades ni poso la ràdio. Doncs avui, que estava de molt bon humor, he posat Catalunya Ràdio i he anat a ensopegar un programa de que es diu L’ofici de viure, que m’ha recordat la meva vella dèria dels cocodrils.

Llegir més

Aspectes positius de les votacions d’ahir

10 de març de 2008
Sense categoria

Veig que el nacionalisme ha caigut en un estat de frustració que sap greu. La lectura que Convergència més Esquerra reculen 4 diputats (sobre 18 que en tenien) és incontestable. Però a la vida s’ha de ser optimista, què carai. Per això, he estat pensant que els déus de l’independentisme tenen camins inescrutables, i segurament ho

Llegir més

Boti, boti, boti, espanyol el qui no voti

9 de març de 2008
Sense categoria

Tot i el risc de ser repetitiu, trobo que la pregunta és: quina opció és millor per a la independència, que Esquerra i Convergència puguin o que baixin? Em quedo astorat dels complicats arguments dels intel.lectuals de pa sucat amb oli que opinen que el millor és no votar, o votar partits microscòpis. La nació

Llegir més

Voteu, mecagoncony!

7 de març de 2008
Sense categoria

Aquests intel.lectuals tan profunds que corren per aqui prendan mal de tant pensar. Els esclatarà el cap i sortiran guspiretes. Després de donar voltes i voltes, i de complicats raonaments metafísics, arriben a la brillant conclusió que no hi ha cap partit que valgui la pena i opten pel vot blanc o l’abstenció. Mireu, és molt senzill, votar partits nacionalistes

Llegir més

La vida no és uns jocs florals / on hi triomfen els poetes

6 de març de 2008
Sense categoria

en lloc de flors naturalses donen manats d’alfalsa tots els que tiren de vetaaaaaaaa  Dedicat al blocaire que es va quedar sense feina per culpa del seu bloc. M’ha arribat la història d’un senyor que, tot animat, es va presentar de candidat a una feina. L’empresa de selecció el va triar, i als que l’havien

Llegir més

Els enxufats

29 de febrer de 2008
Sense categoria

Quan era un nen i anava a l’escola, a un de la classe li deiem boing, pel so de la pilota al botar. Un altre era el bomba-hache, perquè era gras i empollón. I també hi havia el mudito, que era el número ú, pero mai no parlava. I el boquita de piñón, i el

Llegir més

No votaré a ningú

26 de febrer de 2008
Sense categoria

Reflexions electorals destinades al Partit Abstencionista Per aquests barris hi escriu molta gent que no pensa votar. Descartats el PP i els socialistes per espanyolistes, no agrada Iniciativa per tèbia en la qüestió nacional. Convergència es refusa pel pacte de l’Estatut i Esquerra per haver fet president Montilla. Orgullosament, els apòstols de l’abstencionisme proclamen que el seu

Llegir més

L?efecte Polònia

24 de febrer de 2008
Sense categoria

Teories extravagants sobre l’efecte d’un programa de televisió pressumptament nacionalista en l’expansió de l’espanyolisme. És impressionant com l’èxit de Polònia ha popularitzat la política entre ciutadans que abans no s’hi interessaven. Un cas ben curiós és el dels adolescents. Un temps enrera, parlar de política amb un fill de quinze anys era una de les

Llegir més