LA PAELLA Sobre l ‘arròs a la valenciana, arròs a la paella o, simplement, paella -el recipient ha donat nom al plat-, es podria escriure tot un tractat. Hi ha qui ho fet, si més no pel que fa a les receptes- de Lorenzo Millo a Josep Piera- que n’ ha escrit un tractat magnífic
PIUMOC , BOTILLO I COMPANYIA Entre els embotits arcaics de la Garrotxa hi hem d’ incloure el venerable piumoc o sac d’ ossos, que també es feia al Vallès, al Pla de l´Estany i la Selva. És la bufa –tot i que a Tortellà, a can Vilanova, també ho fan amb un budell gruixut, normalment
LLIBRES PUBLICATS PER JAUME FÀBREGA (2020) 1.Fidel Aguilar (Girona, 1972) 2.Xicu Cabanyes, escultures a cel obert (Banyoles,1981) 3.La cuina gironina (Barcelona, Laia, 1986).Descatalogat 4.Cuina de l’ Empordà i la Costa Brava (Barcelona,La Magrana, 1990, 1995) 5.La cuina de l’ Empordanet. La picada (Palafrugell,Ed. Baix Empordà, 1991).Descatalogat 6.La cuina de Cadaqués(Barcelona,Empúries, 1992) 7.El Pla de l’
ENTREVISTA A JAUME FÀBREGA: Què és el que li va fer decidir aquesta professió? Quan fa que es dedica a aquesta professió? Com definiria la tradició culinària catalana? Com es consagra un plat dins una cultura? (Perquè el pa amb tomàquet s’ha popularitzat aquí i no a Alemanya)? Li sembla que són compatibles la
FOLLAR I MENJAR POLLES Un anunci de restaurant publicat en un diari ens parla d’ una “broxette (sic) d’ estruç”. I en, el mateix diari, en una secció d’ anuncis de restaurant, se’ns invitava a anar-hi a menjar “brotxes”. D’ altres prefereixen “broixetes” .De l’ exòtica “broxette” (indubtablement, un nou idioma, que podríem anomenar “catafrancès”)
ANEU A ESCOMPIXAR A LA TOMBA D’ ANTONIO MACHADO Hi ha catalans que, a la Catalunya Nord, porten flors a la tomba del poeta espanyol exiliat Antonio Machado, oblidant-se dels catalans (refugiats, que no exiliats) també enterrats a aquesta banda del Pirineu, com Pompeu Fabra. Però durant els anys de persecució i genocidi contra el
Actualment, en alguns dels nostres supermercats, ha arribat el bàgel, si bé sovint en versions desnaturalitzades. Però al Regne Unit i, especialment, als Estats Units, a causa de les migracions de l´Europa central, es coneix des d’ antic. En aquest darrer país són molt populars, i, fins i tot, hi ha cadenes i establiments especialitzats
Joan Roca: És un luxe presentar el llibre “La cuina de la Costa Brava” de Jaume Fàbrega. Jo sempre he confessat una gran admiració per Jaume Fàbrega. Per raons òbvies: és un personatge que si no existís l’ hauríem d’ inventar, el necessitem. Necessitem un personatge clau per al història de la cuina que ha
POP A LA GALLEGA (Pulpo á feira) Aquesta saborosa recepta- una de les tapes més populars a Catalunya- és dita, habitualment, “pop a la gallega”, si bé al país d’ origen és anomenat “pulpo á feira” (si bé el nom galaico-portuguès autèntic és polbo) o sigui, pop a l’estil de les fires o romeries, a
BACORA, BONITOL I MELVA No sempre els noms populars, comercials o gastronòmics dels peixos coincideixen amb els noms científics. Un cas ben particular, i que presta a confusió, és el de la tonyina o, millor, d’ algunes dels seus derivats, com les conserves. Així, anomenem tonyina a una conserva que es basa en una espècie
CALAMARS A LA ROMANA I D’ ALTRES MANERES La mare de Joan Roca ah fet famosos els seus calamars a la romana. El seu secret, segons sembla, es posar-ho conyac…Els calamars són un dels cefalòpodes més apreciats per la cuina mediterrània. Es poden fer de moltes maneres: a la planxa, fregits, guisats amb patates,
LA UNITAT D’ ESPANYA “Creo que es necesaria la recuperación del sentimiento nacional, de los signos de identidad de lo español” (Felipe González) Com és sabut, el PSOE va ser conegut als mitjans internacionals com el partit dels “joves nacionalistes espanyols”. Però el PSOE, igual que el PP, CS i Vox- tots amb el
AL BACALLÀ NO HI HA NINGÚ QUE L’ ECRIGUI El bacallà ara és un producte de luxe, però fins a la dècada dels 60, aproximadament, era un menjar de pobres, menyspreats pels rics. Quanta gent recorda la relació del bacallà amb la Quaresma?. En mengem des del s. XVI, i en el seu moment la
SOM UNA PROVÍNCIA Com a historiador, quan cercava documentació per al meu llibre “la cuina de 1714”, llarg procés en el qual vaig manejar desenes de documents- entre ells correspondència privada, em vaig adonar d’ un fet fonamental: les cartes adreçades qualsevol poble o ciutat de Catalunya abans de 1833 hi posaven, com a destinació,
EL RAMADÀ “Menjant l’ home exterioritza, exerceix,d’alguna manera,la seva pertinença social”(Igor de Garine, etnòleg, col.laborador de la UNESCO). Aquesta interessant reflexió, sempre em ve a la memòria, cada capvespre i cada nit, quan parlo amb el meu amic de l’ ànima Karim, que viu a Mostaganem, una bonica vial marinera a uns 80 om d’