La Creueta

Presentació de La veu d’un poble de Pau Alabajos a Castelló de Rugat (Fotografia: Ajuntament de Castelló de Rugat)

Per Sabina Climent · Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal de Castelló de Rugat

A propòsit de l’organització d’una setmana dedicada a Vicent Andrés Estellés pel seu centenari a principis de setembre, quan buscava propostes vaig mirar què tenia Pau Alabajos sobre el poeta, perquè sabia que havia publicat discos amb cançons inspirades sobre versos estellesians. Em vaig posar en contacte amb ell, li vaig explicar la idea i em va proposar “A cau d’orella” un “biblioconcert” que ens va captivar i tot va fluir ràpidament com a inauguració de la del programa d’activitats.

Ens va presentar el seu llibre La veu d’un poble, i llegir-lo m’ha permés una nova aproximació a Vicent Andrés Estellés (a qui ja coneixia de temps) i descobrir nous textos i curiositats de la seua vida.

És la primera biografia del poeta que s’ha escrit, amb un text familiar i alhora rigorós per a acostar al lector l’home, pare, periodista, poeta, amic… que va ser Vicent Andrés Estellés de manera ràpida i directa. Explica breument el context històric, literari i emocional de cada poema triat: la mà de Pau ens guia per a descobrir les vivències de la seua vida:

Infància: mon pare no volia que matàrem els grills. Mai no en va matar cap. Mai no n’he matat cap.

La mort: Ens va durar molt poc l’alegria del fill. Altra vegada, amb les mans buides, anàvem per la vida.

La guerra: Cosa de quatre dies o de quatre setmanes. I passaven els dies, les setmanes, els anys.

El seu amor amb Isabel: No gosava tocar-te. Et mirava només, amb una amor cast i humil, un amor religiós.

La seua amistat amb Ovidi: El meu poema es troba en bones mans, en bona veu: en la millor veu.

Seràs la clau que obre tots els panys, seràs la llum, la llum il·limitada.

Sentit de poble: No és millor ni pitjor aquest país; molt senzillament és el nostre, el teu, el meu.

Que he viscut en un lloc concret, entre unes gents concretes, en un país concret.

El gust pel menjar: I la dona ha torrat un pimentó i l’enrama d’oli, tallat en tires, i dóna gust sucar-hi.

La vida ens era una sorpresa, una granota viva a la butxaca.

Vos convide a llegir el llibre per a redescobrir o conéixer Vicent Andrés Estellés, poeta de la gent. Pau Alabajos ens ofereix una biografia escrita amb afecte i reivindicació, en connexió amb la família, especialment la filla Carmina, el gendre i dos néts.