La Creueta

Claret és el dia que els periòdics no en duen algun en portada amb declaracions dels líders polítics; en un llenguatge neutre molts són perfectament intercanviables, tot i que cada mitjà en pot preferir de determinats amb un toc particular que en manifesta el color ideològic.

Per Bartolomé Sanz Albiñana

Si parem un poc d’atenció als mitjans ens adonarem de seguida que hi ha una série de verbs per a actituds o actuacions dels polítics, que els periodistes fan servir per a parlar de les seues declaracions. Tècnicament, es diuen “verba dicendi” o verbs declaratius o asseveratius i els trobem majoritàriament en l’àmbit escrit. Dos exemples per a entendre de què parlem.

Exemple: Pedro Sánchez ha declarat que el seu govern complirà els acords.
Exemple: Mazón ha dit que la gestió de la dana ha estat excel·lent.

Claret és el dia que els periòdics no en duen algun en portada en declaracions dels líders polítics; en un llenguatge neutre molts són perfectament intercanviables, tot i que cada mitjà en pot preferir de determinats amb un toc particular que  manifesta el seu color ideològic.

Els verbs neutres d’aquesta família són: dir (el més habitual), afirmar, assegurar, confirmar, declarar, manifestar, comentar, expressar, subratllar, destacar, comunicar, anunciar, etc. Són verbs semblants, però no sempre intercanviables perquè alguns transmeten matisos que el periodista té al cap. De tota manera, el nostre cap els interpreta quasi sempre com “dir”.

L’estil neutre, que indica imparcialitat i objectivitat, s’usa per a transmetre informació o fets de la manera més objectiva possible, mirant d’evitar la influència d’opinions, sentiments o judicis de valor de l’emissor del missatge. És essencial en la redacció periodística (notícies), informes científics, textos administratius i documents legals.

Exemple: Sánchez ha expressat la seua preocupació per la situació econòmica.
Exemple: Sánchez afirma que la llei d’amnistia és constitucional i necessària per a la convivència a Catalunya.
Exemple: Mazón assegura que la Generalitat Valenciana reclamarà amb contundència el deute històric del finançament autonòmic.

Ara bé, si el que es vol és manifestar alguna matisació a allò que un altre ha dit, aleshores els verbs més comuns són: replicar, criticar, censurar, acusar, denunciar, ironitzar, bromejar, etc. Com es pot endevinar, aquests porten una càrrega de verí, i ja no són tan innocents com els primers que hem vist.

Exemple: Mazón replica a Sánchez les seues crítiques per la gestió de la dana, titllant-les d’«indecents».
Exemple: Sánchez acusa el PP de «mala gestió i mentides».

L’ús de verbs com “replicar” i “acusar” són típics en els intercanvis de declaracions entre govern central i autonòmic o viceversa.

Exemple: Mazón acusa Sánchez de «traïció» a la Comunitat Valenciana per la gestió de l’aigua i els fons Next Generation.
Exemple: El PSOE replica a Mazón que les seues xifres de retallades són «una manipulació descarada».

L’elecció d’un tercer grup de verbs emprats pels mitjans en matisen la posició concreta davant d’una declaració. Ací trobem els verbs: al·legar, garantir, exigir, insistir, prometre, etc. No es pot perdre de vista que l’elecció d’un verb o altre depén del context i de la línia editorial: el llenguatge dels mitjans no és innocent, i a tots se’ls veu el llautó encara que miren de maquillar-se.

Exemple: Sánchez garanteix que les pensions pujaran conforme a l’IPC durant tota la legislatura.
Exemple: Mazón exigeix al govern central una inversió urgent en infraestructures de Rodalia.

Uns quants exemples més: Sánchez reitera… Mazón declara que … Vilaplana desvela que Mazón… Els jutges conservadors acusen… El president del govern arremet… El PSOE critica… Feijóo ataca… Sánchez carrega… Ningú em negarà que estem en clima pre-bèl·lic!

Els verbs aplicats al president Trump donen molt de joc. Trump promet… Trump adverteix… Trump proclama… Trump arremet contra… Trump adverteix sobre la compra de… Trump defén els bombardeigs  contra… Trump recupera la doctrina Monroe… Trump anuncia plans per a crear legislació sobre… Trump recrua els atacs… Trump assegura, afirma, declara, subratlla, reitera, manifesta, sosté, qualifica, nega, acusa… Trump, Trump, Trump. Trump tots els dies i tothora. Quin maldecap i quina angúnia més gran de president!

I per hui prou. En tindre més complet la llista de “verba dicendi” en boca dels polítics, dels que els periodistes posen en la seua boca, els els faré saber; o tal volta vulguen vostés esbrinar-los pel seu compte. Ja avance que per ara en porte col·leccionats prop d’un centenar pescats només de diaris, sense haver obert gramàtiques ni diccionaris d’ús quotidià, la qual cosa complicaria encara més el rastre.

Per confeccionar la llista no m’he parat a fixar-me en la diferència entre estil directe i indirecte, ni entre nivells o registres de llengua, detalls que ampliarien i dificultarien la faena. Per no parlar de verbs passionals (exclamar, proferir, etzibar…), verbs sonors (xiuxiuejar, balbucejar, vociferar…), verbs retòrics (argumentar, raonar…), verbs íntims (confessar, revelar…), “verbs animals” (mugir, trinar, lladrar…) i molts més.