La Creueta

Revista d'opinió i divulgació de la Vall d'Albaida (sempre en reconstrucció)

10 d'abril de 2026
0 comentaris

Últim curs a Montcada: José Mª Monzó, in memoriam

En tots eixos textos he subratllat el seu paper fonamental en el camp educatiu del seté art, tasca que continuà Francesc Juan i Cháfer i de la qual fins i tot es beneficià l’actual arquebisbe Enrique Benavent quan hi va arribar el curs 1969-70.

Per Bartolomé Sanz Albiñana

Mentre les torxes de Prometeu continuen enceses als cims de les muntanyes, continuaré transformant eixe foc en paraules a través de cada article d’aquesta secció Últim curs a Montcada.

Amb això només perseguisc arrabassar a l’oblit homes que vaig conéixer, així com vivències i ensenyaments que van contribuir al creixement de molts de nosaltres com a persones en múltiples facetes.

José M. Monzó (Fotografia: https://naullibres.com/)

El 9 de gener passat vaig rebre la notícia del traspàs de José Mª Monzó García (Requena, 1941-València, 2026). La va comunicar José Ángel Benito a un grup de WhatsApp, i jo, amb una extensió de Prometeu, la vaig compartir amb molts de qui el van conéixer, entre ells als membres del grup Amanecer del qual ell formava part, tot i que feia uns mesos que no hi era actiu. A continuació vaig rebre una telefonada de Joan Llopis que m’informà d’alguns detalls de la malaltia de l’amic Monzó, que ara no vénen al cas, i m’envià fotografies on apareix ell amb altres companys.

He mencionat José Mª Monzó moltes vegades els últims anys quan he parlat del cinema al Seminari de Montcada als anys seixanta (“Curs 1963-64: 2”, “Curs 1963-64: 4“, “Últim curs a Montcada: el teatre“, “Últim curs a Montcada: el cinema”, “Addenda et corrigenda al teatre” i la sèrie de tres articles “El cinema com a oasi  de modernitat”). En tots eixos textos he subratllat el seu paper fonamental en el camp educatiu del seté art, tasca que continuà Francesc Juan i Cháfer i de la qual fins i tot es beneficià l’actual arquebisbe Enrique Benavent quan hi va arribar el curs 1969-70.

Amb Monzó vaig esmorzar i xarrar el desembre de 2021 a la cafeteria de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, al carrer de Sant Ferran de València. Després, en el meu esforç per reconstruir la memòria d’aquell lloc inoblidable que fou el Seminari de Montcada i recordar els múltiples vessants que van contribuir a alçar la bastida educativa de tantes generacions, vam mantindre el contacte via correu electrònic. Les notes següents preses, curiosament, quatre anys justets abans del seu decés, poden servir per a entendre millor el context en què es va desenrotllar la seua labor:

“Durante un año me reuní con López Piñero que fue quien me introdujo en el cine cuando me nombraron encargado. Para mí fue un placer aquella relación. Y la programación de mi primer año me la hizo él. (…)

Bartolomé, te apunto algún dato de tu artículo sobre el cine en el Seminario.

Sobre la censura y calificaciones del Estado y de la Iglesia es correcto e interesante lo que tú vives en tu infancia.

Tú llegas al Seminario en 1963, dos años antes de mi ordenación. Me quedo de formador en el Seminario Menor. Pero yo ya era encargado del cine desde segundo de Filosofía y toda la Teología. Cuando me nombran superior nombro a [Francesc Juan y] Cháfer y yo sigo como supervisor hasta que dejo el Seminario en septiembre de 1971.

En la película Seminario dirigida por [Pedro] Balañá no era protagonista [José Mª] Belarte, que solo aparecía en una corta escena. El protagonista era Juan Piris (posteriormente obispo) y dos seminaristas, un niño del Menor y un filósofo de los que no recuerdo sus nombres. Hoy ver la película es un producto curioso e interesante. Cine neorrealista del momento, sencillo de lo cotidiano de un seminario moderno. La película está bien dirigida y con un guión adecuado.

Sobre El Acorazado Potemkin: oficialmente no se pasó en el cine del Seminario. Sí la vimos muchos en una copia clandestina en super-ocho que conseguimos.

Sobre la censura, en los años que fui encargado para nada tuve en cuenta la censura estatal ni eclesiástica pues teníamos una censura propia. De la película programada se hacía un pase privado a los Padres Espirituales que eran los responsables oficiales del Arzobispo. También acudían los superiores que podían. [El rector] don Antonio Rodilla nunca asistía a estas sesiones salvo cuando me prohibían que se pasase una película. Si yo estaba en desacuerdo recurría a don Antonio,  le hacía un pase solo a él, le daba mis razones y él decidía. Nunca se negó al pase en las películas conflictivas y él se hacía responsable ante el Arzobispo.

Los años en que fui responsable me lo tomé muy en serio, le dediqué mucho tiempo y terminé metiéndome a nivel de especialista y ya no  lo dejé,  formando parte  de mi vida hasta hoy.

La historia del cine del Seminario es muy interesante con películas, ciclos y conferencias que en aquellos momentos tenía un nivel cultural muy alto. Se creó una Academia del Cine con publicaciones sobre todas las proyecciones. Todo se perdió porque pensaba que el archivo quedaría en la Biblioteca del Seminario, pero hace años pude comprobar que había desaparecido. (José M. Monzó, 9 de enero de 2022).

Doncs bé, d’unes quantes pel·lícules d’aquell temps a què Monzó es referia en el seu últim paràgraf, Enric Cuñat Sesé em va enviar el 28 d’abril de 2025   ̶el famós dia de l’apagada del 2025- setze fulls, algun de signat per Monzó mateix, i segurament els altres de la mà de Salvador Llinares Martínez o Francesc Juan i Cháfer. D’eixes pel·lícules parlaré en articles futurs. Com poden veure vostés açò del cinema no s’acaba mai. No els n’avance els títols perquè podrien caure de tos, i més si tenim en compte que es tracta de la segona meitat dels anys seixanta.

Molta espiritualitat, litúrgia i pastoral en aquell lloc, sí, però també moltes coses més!! I ni hui en dia entenc gaire bé si “totes eixes coses” són les que feien diferents els futurs membres del clero secular dels del clero regular.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.