La Creueta

Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal de Bocairent. Per Pepa Sempere Doménech

“Procurad que, leyendo vuestra historia, el melancólico se mueva a risa, el risueño la acreciente, el simple no se enfade, el discreto se admire de la invención, el grave no la desprecie, ni el prudente deje de alabarla”.

Vull començar amb aquest aforisme de Cervantes, perquè ell és el protagonista d’aquesta història, que uneix Alger, València i Bocairent.

Per això comence preguntant: vos imagineu Cervantes passejant per Bocairent? Potser algú pense que m’he tornat boja, però això va recrear Amenábar al mes de maig al meu poble, rodant escenes de la pel·lícula El cautivo.

Però anem a pams.

Quan l’escriptora Begoña Valero em va dir que publicaria un altre llibre i me’n va comentar l’argument, vaig tindre clar que donava per a fer comboi bibliotecari. I clar! pel·lícula i presentació del llibre havien de coincidir, i així, director, autora, bibliotecària i usuaris s’uniren en el comboi. Per tant, a Bocairent vam contribuir al tret d’eixida de la novel·la Un testigo llamado Cervantes, que ja ha guanyat diversos premis com ODILO 2024 i Letras del Mediterráneo.

Ubiquem-nos: cal traslladar-se a l’últim terç del segle XVI i a dos escenaris diferents: Alger i la ciutat de València. Així, la història alterna dos escenaris: la ciutat africana amb el seu tràfic d’esclaus, on va patir el penós captiveri Miguel de Cervantes, i la capital del Túria, on s’investigava l’assassinat del pescador Jeroni Planells. Els fets van transitant fins que conflueixen, i donen peu al desenllaç els esdeveniments.

Basada en fets reals, llegim una insòlita història on per damunt de l’egoisme, l’enveja i els zels, trobem l’amistat vertadera i l’enginy per a arribar a una sentència justa.

Les descripcions de les dues ciutats en mostra la vida: per una banda, dels corsaris, dels esclaus i dels cristians que han renegat de la seua religió per a conservar la vida, dins de l’horrorós i despiadat món de tràfic d’éssers humans; i de l’altra, la València foral, amb les seues lleis, els edificis i entitats emblemàtics, com la Llotja o el Consolat de Mar, les alqueries de l’horta i l’albufera, les casetes dels poblats marítims del Grau o la pobla de les fembres pecadrius.

Ara toca esbrinar qui és aquesta escriptora, nascuda a Banyeres de Mariola. Begoña Valero va estudiar medicina a València, on ja ha continuat residint i treballant. La seua passió són, com ja imagineu, els llibres i la lectura, fruit de les seues arrels com a néta del director del col·legi de Banyeres de Mariola, i ha rebut diversos premis i nomenaments. Però sembla que el que més l’ompli de satisfacció és el de ser Senadora de la Impremta i de les Arts Gràfiques de València per la difusió que ha fet de la història de la impremta a través de les seues obres. Recordem que el seu primer llibre (El trabajo de los libros) tenia Gutenberg com a protagonista, i del segon (La casa del compás de oro) n’era Plantin.

Pense que llegir-la és sempre un gran encert. A més, als bibliotecaris, les seues obres ens toquen el cor perquè estan molt vinculades al nostre gremi. Però res no tindria valor sense els lectors, que feu vostra la història, la viviu, la patiu, en gaudiu.

Una vegada més, espere que siga un plaer llegir una autora de la terra, a qui repassant la seua trajectòria podem adjudicar aquestes altres paraules de Miguel de Cervantes: “Para componer historias y libros, de cualquier suerte que sean, es menester un gran juicio y un maduro entendimiento.”