La Creueta
Revista d'opinió i divulgació de la Vall d'Albaida (sempre en reconstrucció)
Revista Carabassa, octubre 2025
La declaració d’intencions apareix en una mena de presentació: “Volem parlar de la nostra identitat des del que vivim cada dia (…) donant veu a persones que, d’una manera o altra, fan que la cultura continue viva”.
No tots els dies tenim la sort d’assistir al naixement d’una revista de les característiques que hui comente. Es diu Carabassa i el primer número va aparéixer l’octubre passat. No es tracta d’un fanzine, com podríem esperar, amb quatre fulls en color de paper barat. No, no és això. Segons el subtítol, és una “revista amb essència valenciana”, escrita en valencià, que tracta de temes diversos i que no es limita a temes locals o comarcals.
Tot i això, hi trobem temes locals com els articles relacionats amb localitats com Atzeneta d’Albaida o Albaida, tot i que no se’ls cite expressament. O el Carnestoltes de Bèlgida. No debades gran part dels impulsors són de la Vall d’Albaida.
L’alma mater de la publicació, Enrique Pascual Tomás, figura com a responsable del disseny i direcció creativa.
En la portada del primer número trobem una fotografia de Loliu Soler Pla durant l’elaboració d’una coca feta amb la planta que dóna nom a la revista. Se’m fa la boca aigua només de veure-la.
La declaració d’intencions apareix en una mena de presentació: “Volem parlar de la nostra identitat des del que vivim cada dia (…) donant veu a persones que, d’una manera o altra, fan que la cultura continue viva”.
En les cent seixanta-sis pàgines de la revista en color trobem deu peces, entre articles i entrevistes. En alguns casos se’n detalla els autors, i en altres és la redacció de la publicació la que figura amb eixe paper. Les mides són 28,50 per 15,50 cm. El paper és de molt bona qualitat i els deu plecs van cosits amb fil visible.
La temàtica dels continguts és variat: reparació de campanes, costums valencians com l’esmorzar dels nostres pobles, música (dos articles), l’esport de la pilota valenciana, la dana d’octubre de 2024, el barri del Cabanyal de València, ceràmica valenciana i el carnestoltes i enfarinada de Bèlgida.
S’aprofiten els temes per a parlar de nom propis relacionats amb els assumptes que s’hi tracten.
L’aspecte visual és predominant i destacat, i això queda palés en les fotografies profgusament distribuïdes en 56 pàgines i en 33 pàgines dobles. És a dir, els fotògrafs tenen el seu espai amb dret propi; són Batiste Roca, Laura Cubertore, Enrique Pascual, Neus Fontana, Irene Bernad, Ángel Delgado, Arxiu Marcos Úbeda, Julio Cebolla, Pilar Salom; també n’hi ha dels arxius de Cabrafotuda i Pattern Chineso. La direcció artística és de Martínez Siesta i Paco Boronat.
Huit expressions típiques de la nostra llengua amb la seua explicació s’intercalen entre els articles, com ara: “Tota pedra fa paret”, “Quant més sucre més dolç”, “A fer la mà”, etc.
Esperem que la revista es difonga per la comarca i que la gent inquieta amb coses a dir comence a col·laborar-hi i a alimentar-la amb nous articles.
La redacció és molt acurada i sense faltes gràcies a la supervisió lingüística de Noèlia Vidal Calatayud. Dues pàgines amb passatemps i els agraïments a qui l’han feta possible tanquen aquest primer número. “Aquest projecte és una suma de moltes voluntats. Cada mà, cada veu i cada gest han deixat empremta en aquestes pàgines”.
No sé quina tirada té aquest primer número, ni els organismes oficials que hagen pogut donar suport a la iniciativa (si n’hi ha). Una empresa d’aquestes característiques no es pot dur a terme sense ajuda externa. L’absència de publicitat que hi aporte fons pecuniaris no crec que en facilite gaire la continuïtat. Tant de bo m’equivoque i puguem veure nous números de Carabassa. Revista amb essència valenciana.
Perquè hem de ser clars: amb el que costa aquesta Carabassa ben rebé ens podríem comprar una dotzena de carabasses naturals de secà.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!