La Creueta

Fotografia: Festa de Reis a la Beneficència. 1919. (Revista Oro de Ley, 12/1/1919)

La sort dels seixanta-quatre bordets que van eixir de la Vall cap a la Casa en el segle XX fou diversa. Cada nucli familiar d’acollida patia les seues dificultats, necessitats i mancances, però la majoria dels xiquets van poder trobar una llar.

L’entrada a la borderia no era una assegurança de vida per als xiquets, ni tampoc ho era l’acollida en famílies. Quan es valora la distinta mortalitat en els col·lectius de nens legítims i il·legítims, es constata que el percentatge de morts és més gran entre les criatures qualificades d’il·legítimes. Per a explicar aquesta diferència es plantegen dos motius principals: d’una banda, l’alt percentatge de casos de malalties congènites i infeccions entre els infants abandonats (sífilis i contagis als internats). De l’altra, la menor atenció que rebien els expòsits, amb una taxa de mortalitat més elevada.

Els mesos de menor mortalitat eren febrer, maig i juny. En la resta de mesos constatem defuncions lligades a malalties relacionades amb l’època de l’any: juliol i agost, malalties diarreiques; al gener, malalties de caràcter respiratori (bronquitis i pneumònies). Casos de tuberculosi, meningitis, atrèpsia (desnutrició, deshidratació i debilitat orgànica), raquitisme, pallola… es repartien al llarg de l’any. Sense oblidar la grip que el 1918 va afectar també aquests centres de recollida i acollida.

Dues circumstàncies vull recordar, viscudes amb freqüència a la Vall. Si bé la direcció de la borderia prohibí per reglament que els xiquets es lliuraren a famílies del mateix poble de què havien eixit, la mesura es va incomplir com es pot comprovar en els fulls de registre on constaven les dades del xiquet amb la procedència i la destinació. A més, diverses mares fadrines valldalbaidines van recuperar els fills quan les seues circumstàncies econòmico-personals van millorar.

La sort dels seixanta-quatre bordets que van eixir de la Vall cap a la Casa-bressol en el segle XX fou diversa. Cada nucli familiar d’acollida patia les seues dificultats, necessitats i mancances, però molts xiquets van poder trobar una llar. Tot i això, vint es van morir (31,5% de taxa de mortalitat) abans d’eixir-ne. La causa de les morts consta en la major part dels registres de la institució.

Segons els certificats de rectors i batles, quinze nens van faltar quan ja els tenien les nodrisses. Deu infants van ser adoptats o afillats (en un altre article detallarem les diferències entre els dos conceptes). Es van donar a alletar (però la informació s’interromp) en nou casos.

Les sol·licituds i autoritzacions per a contraure matrimoni confirmen que cinc dels expòsits es quedaren a viure a la Vall.
Cinc més foren reclamats i retornats als pares biològics, després de la reclamació pertinent: “…en virtud del expediente instruido fue retornada a sus padres, naturales de Onteniente, el 5 de octubre de 1926, casados, mayores de edad y con domicilio en Barcelona.” La xiqueta tenia 11 anys.

La majoria de progenitors que recuperaven els fills eren treballadors amb escassos recursos. Misèria i deshonor anaven junts, per la qual cosa les recuperacions solien fer-se quan els xiquets ja estaven deslletats, de manera que les mares podien continuar treballant i, fins i tot, podien destinar-los a algun menester. L’emigració a altres terres de la mare, del pare o de la parella facilitava la reagrupació.

Explicàrem en l’article anterior que el concepte de casa-bressol havia canviat: no era ja només un espai exclusiu d’abandó, sinó, més aviat, un lloc on el fill serà atés i d’on es podrà recuperar quan se’l puga mantindre. Amb aquesta òptica, els pares naturals van convertir les borderies en centres d’assistència social.

Si a tot el que acabem d’exposar afegim els canvis de mentalitat protagonitzat per les dones a partir dels primers anys del segle XX, quan comencen a prendre les regnes del seu propi destí (explicat en l’article d’abril), parlem ja d’una nova borderia (la burgesa), una nova dona, i una nova concepció de cura i protecció de la infantesa.