La Creueta

Que no es pense ningú que posar un institut de nova creació en mans d’un director vol dir que ja està tot a punt per a començar.

Per Bartolomé Sanz Albiñana

Per a morir-se és imprescindible estar viu. Per a recordar cal haver viscut. Continuem amb els records i les notes preses aquells dies que van veure nàixer l’institut de l’Olleria.

L’últim dia de juny de 1999, l’equip directiu vam anar a València a entrevistar-nos amb l’inspector Salvador Valle per a rebre’n instruccions i informació: obtindre llistes dels alumnes de les escoles adscrites i de l’institut de Canals, plantejar l’oferta d’assignatures optatives, matèries troncals de 4t d’ESO, modalitats de batxillerat, etc. En realitat, va ser aquell dia quan es va constituir formalment l’equip directiu, ja que la Direcció Territorial encara no en coneixia els membres, triats pel director.

El primer espai provisional de treball de l’equip directiu va ser el Centre Social, al carrer de Sant Joan de Ribera, compartit amb els serveis socials municipals i el centre de jubilats.

Les obligacions derivades de posar en marxa l’institut em van fer desistir de presentar, com tenia previst els dies 1 i 2 de juliol, unes ponències al CEFIRE de Sagunt sobre microempreses escolars. El dia 2, acompanyats pel regidor d’Educació de l’Olleria Pepe Toni Garcia, vam visitar el centre en obres. També eixe dia vam rebre les actes de tots els centres adscrits i les optatives que havien impartit.

En aquell moment ja ens plantejàvem de demanar l’horari especial, és a dir, horari el continu. Va ser el primer enfrontament amb l’inspector Valle, encabotat que fóra partit encara que el centre no tinguera les condicions necessàries: no sabíem si s’obriria el menjador, i part dels alumnes vindria d’altres pobles.

En una primera previsió feta pel cap d’estudis, tindríem 16 o 17 grups d’ESO. Discutíem a quins departaments assignaríem les optatives: en principi, als que tingueren competències en les matèries impartides.

L’equip directiu ens vam presentar a la gestora de l’AMPA en una reunió celebrada a la sala de plens de l’ajuntament, llavors situat encara a la plaça de la Vila. Hi vam parlar de l’evolució de les obres, de la matrícula al setembre, de l’horari intensiu o partit, del començament de les classes el 20 o 21 del setembre, del transport escolar, de la possibilitat de fer 1r de Batxillerat eixe curs, d’eleccions a l’AMPA i al Consell Escolar a l’octubre, etc. Aquell mateix dia vam reunir-nos, allà mateix, amb possibles alumnes de primer de batxillerat.

El 7 de juliol, els alumnes d’ESO van triar les assignatures optatives; al Centre Social de l’Olleria (atesos per Sergi Borràs, Teresa Gironés i Pepe Toni Garcia), i als centres culturals d’Alfarrasí i de Montaverner (ajudats per M. Angeles Aparicio i jo mateix). Un càlcul del cap d’estudis avançava les dades que havíem de presentar el dia de la “confessió” davant la inspecció: 28-31 professors, 411 alumnes d’ESO i 22 de batxillerat, 402 hores de docència sense comptar les hores d’optatives. En l’argot del gremi, la “confessió” era l’exposició de les necessitats del centre per tal d’aconseguir de les autoritats educatives les dotacions econòmiques i de professorat que les cobrira.

L’endemà, van ser els alumnes de batxillerat els que triaren les optatives, i el dia 11 el cap d’estudis i jo vam tornar a visitar l’inspector Valle: tocava “fer la confessió” i la confecció de les plantilles. La Programació General d’Activitats li la vam enviar el 14 de juliol.

Aquell dia teníem prevista una reunió amb representants de l’AMPA de Montaverner, que volia sol·licitar la jornada partida i servei de menjador, però no van arribar a vindre. Ja teníem els plànols de l’institut, un instrument fonamental per a poder fer la distribució dels espais. També vam començar a treballar en l’elaboració del tríptic informatiu de l’oferta educativa del centre, i del full de sol·licitud de matrícula a partir de models de Canals, Xàtiva, Albaida. Alcoi i Ontinyent.

Finalment, els pares i mares aprovaren la jornada intensiva, a excepció dels de Montaverner, que al remat l’acceptaren amb objeccions. Vaig anar familiaritzant-me amb la gestora de l’AMPA (l’Olleria: Magdalena Reina i Elisa Vidal; Alfarrasí: Vicenta Torregrosa i Sabi Sanvíctor; Montaverner: Pep Martínez i Juan Calvo) i altres pares i mares que no hi pertanyien.

El 16 de juliol vaig visitar les obres per a fer un càlcul del nombre de personal no docent: neteja, cantina escolar, conserge, etc. que caldrà. En necessitarem una dotació inicial extraordinària per a posar en marxa l’institut. També telèfon i fax. I dossier de convalidacions, fitxa del professorat amb indicació dels departaments a què pertanyen.

Més tràmits: sol·licitud del NIF i un compte corrent a Bancaixa, i l’horari intensiu acordat. El sobre de matrícula ja el teníem acabat. Such Impresores ens dissenyà fitxes per al sobre de matrícula i el tríptic, pressupostat en 30.000 o 35.000 pessetes. Crec recordar que les va pagar l’ajuntament.

El dia 20 em vaig entrevistar amb el batle, Vicent Llop, qui es comprometé a avançar-nos cent mil pessetes per a comprar el programa informàtic Cronos-Win per a confeccionar horaris.

Pel que fa a mi, el 23 de juliol vaig notificar a la Direcció Territorial d’Alacant la meua incorporació a la Direcció Territorial de València a efectes administratius. Ho vaig comunicar a Carmen García (del departament de Personal Docent) i a l’inspector Pere Lopes (el meu inspector a Alcoi).

Simeó Martí, professor d’Alfarrasí, va col·laborar des de bell començament amb l’equip directiu, una d’eixes coses de què cal deixar constància: i si en aquell moment no li ho vaig agrair, capficat com estava en el dia a dia, ho faig ara. No recorde que molts altres professors ens tiraren una mà: en temps de vacances ja se sap…

En aquest punt de juliol ja es veu que no podrem començar el curs en les dates previstes, i ho vaig comunicar al regidor d’Educació. A punt d’acabar el mes, el dia 26, Jesús Esteban (treballador de l’ajuntament) em lliurà un taló al portador de 100.000 pessetes per a les despeses de posada en funcionament de l’institut. Vam demanar la contractació del servei de bar-cantina i vam presentar la sol·licitud de personal no docent, i vam distribuir el sobre de matrícula, sense incloure-hi el tríptic informatiu de l’oferta educativa que no la impremta no tenia acabat. Molts alumnes que no es van preinscriure en el seu moment per no haver-se’n assabentat reculliren també el sobre de matrícula.

Arribat ací, he de dir que l’Ajuntament de l’Olleria es va bolcar des del primer moment com pocs consistoris en la posada en funcionament del centre de secundària. No puc oblidar tampoc l’ajuda del regidor d’Obres, el meu cosí Ximo Úbeda, que va posar la brigada de treballadors municipals a la nostra disposició. Gràcies a tots ells: sense la seua col·laboració tot hauria estat molt més difícil. Poden preguntar com funcionaven les coses a l’institut de Muro, per exemple, que aquell curs també es posava en funcionament.

L’última setmana d’agost vaig demanar a la Direcció Territorial si hi havia previstes mesures de seguretat al centre i vaig demanar pressupostos de sistemes de seguretat contra robatoris i transmissió d’alarma.

En poques paraules: l’equip directiu tenia preparat tot el que calia per a començar el curs. Però teníem un problema: les obres no avançaven de la forma prevista i als despatxos de València no n’eren conscients. El cartell publicitari de la construcció del nou institut deia clarament que el termini era de 12 mesos, i les obres s’havien adjudicat el 24 d’agost de 1998…

Que no es pense ningú que posar un institut de nova creació en mans d’un director vol dir que ja està tot a punt per a començar. D’això res, com podran comprovar en els pròxims articles sobre aquell inoblidable curs: el viacrucis encara no havia ni començat. Ens veurem al setembre, el de 1999.