La Creueta

Of.principal de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de València. Fotografia: Tono Giménez. Fundació Goerlich.

Les llibretes es donaven a la nodrissa i al consort. Els diners acumulats es tornaven a la Diputació en cas que l’expòsit es morira abans de ser major d’edat, quan es feia efectiu el pagament a l’expòsit.

Per M. Luisa Plà Tormo

Un títol estrany dins d’aquest món, però quan llegiu l’article l’entendreu bé.

A partir de primers del segle XX hi ha xiquets amb una anotació al foli de registre que deia: “… a favor de este expósito aquí inscrito existe una libreta… de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia con una imposición inicial…”.

Eren llibretes que es lliuraven a les dides externes. I què eren? Per què es donaven a aquests infants de la Casa? Qui feia les imposicions? Les respostes es troben en l’aparició de les caixes d’estalvi a l’Espanya huitcentista, que tant van ajudar a transformar les estructures socials i econòmiques del país quan s’incorporarà al sistema liberal.

El nou sistema politicoeconòmic imperant al país des de la segona meitat del segle XIX va anar suprimint les velles institucions caritatives, pròpies de l’Antic Règim, i l’Església constatà la pèrdua de poder que havia mantingut durant centúries. Però calia continuar emparant els més necessitats i reduir la conflictivitat social. S’imposava, en conseqüència, cercar noves fórmules concordes amb el nou esperit liberal i burgés. En aquest context s’emmarca el naixement de les caixes d’estalvi que van complir, des del moment de l’aparició, dos objectius:

1- Fomentar l’estalvi entre les classes menys adinerades.

2- Esmorteir el risc social, a causa de la pobresa i l’abús de la usura.

La creació de caixes d’estalvi vinculades a “montes de piedad” cobria aquestes expectatives: la caixa impulsava l’estalvi i finançava les operacions del mont de pietat, que aquest dotava l’entitat d’una funció beneficosocial tot destinant una part dels excedents financers de la caixa a obres socials.

Amb aquest esperit, el 12 de maig de 1878, festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats, la Reial Societat Econòmica d’Amics del País fundà gràcies a l’impuls de l’humanista Juan Navarro Reverter, i amb el suport d’intel·lectuals de l’època com Ciril Amorós i Josep Campo, Marqués de Campo, el Mont de Pietat de València, origen de la caixa d’estalvis.

En aquest context s’expliquen les imposicions registrades en els fulls d’alguns expòsits que van arribar a la Vall d’Albaida i que es van mantindre fins a la guerra d’Espanya. Aquestes quantitats s’abonaven per a commemorar algun esdeveniment, nomenament o per gràcia de l’entitat mateixa. En els primers anys del segle eren d’una pesseta; amb els anys augmentà a cinc.

La primera donació d’una pesseta a un bordet de la Vall va anar a parar a un xiquet donat a alletar a un matrimoni d’Ontinyent, registrada el 18 de setembre de 1915. L’última llibreta, amb cinc pessetes, va ser per a un nen de l’Olleria el 19 de juny de 1936.

Les llibretes es donaven a la nodrissa i al consort. Els diners acumulats es tornaven a la Diputació en cas que l’expòsit es morira abans de ser major d’edat, quan es feia efectiu el pagament a l’expòsit.

He registrat dues anotacions, curioses per la inflada quantitat econòmica:

“A favor de esta expósita, proveniente del Santo Celo, existe una libreta de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia, bajo el número… de fecha… con una imposición inicial de 500 pesetas, que la verificó en nombre propio, D.José María Carrau, Presidente de la Diputación Provincial y en el del Excelentísimo Señor Arzobispo de esta diócesis, D. Prudencio Melo Alcalde. En 21 de marzo de 1945 se hace entrega de dicha libreta”.

“La expósita… gozó de una póliza de seguros de 1.000 pesetas, donada por la Equitativa (Fundación Rosillo)… y en conmemoración de la visita de S.M. el Rey, Alfonso XIII, al domicilio social de dicha entidad el 25 de noviembre de 1928, fecha de inauguración del edificio. En 27 de abril de 1929 se remitió la póliza a la Diputación por haber fallecido la expósita en 13 de febrero del mismo año”.

I aquesta és la història de la pesseta de l’expòsit, un modest però valuós dipòsit econòmic que degué alegrar la vida d’algunes famílies!