Fotografia: al centre, el tio Roís [Ruiz], l’últim pregoner de Bellús. Fotografia de voltants de 1960. Les dones més devotes que van guipar l’aparició exclamaren cabotejant: «Ai, senyor rector, senyor rector!». Expressió que semblava no dir res, però ho deia tot. Per Xavi Constant Després de la carta del bisbe, les ambaixades per a
Fotografia: el sociòleg i filòsof Zymunt Bauman L’home líquid (i la dona, només faltaria!) canvia de sexe, de cònjuge o parella, de treball, de partit polític, de lloc, i molts no estan contents ni conformes amb allò que els ha tocat en aquesta vida. Per Bartolomé Sanz Albiñana No recorde bé on vaig llegir,
«Malgrat l’aire gèlid d’aquell capvespre, en Yuri Santacruz va decidir sortir al carrer. La mestressa de la casa, la senyora Metzger, havia sentit la notícia per la ràdio: s’havia organitzat una desfilada de torxes per celebrar el nomenament d’Adolf Hitler com a nou canceller a Alemanya. No s’ho volia perdre. Per recomanació de la senyora
Si els bisbes que hem tingut fins ara al País Valencià hagueren tingut la teua sensibilitat per la llengua i la teua actitud a favor del valencià, la nostra llengua no continuaria exclosa i prohibida als nostres temples Per Josep Miquel Bausset Benvolgut bisbe Enric Benavent: aquest dilluns 10 d’octubre, festa de l’arquebisbe valencià Sant
Fotografia: Anunci de les festes patronals de 1953. Facilitat per Coro de Bellús Els veïns consideraren la possibilitat de celebrar les festes sense el capellà. No hi hauria misses perquè calia un sacerdot, però pel que respecta a les processons, principalment la del Crist, no es resignaven a prescindir-ne: es traurien els passos “amb rector
Com que estava en edat militar, cada any m’havia de traure un passaport nou, la validesa del qual era de tres o quatre mesos, no fóra cas que caiguera en la temptació de no tornar a Espanya mentre estava a l’estranger. Per Bartolomé Sanz Com que l’estiu del 1974 no vaig fer milícies universitàries
Fotografia: A l’esquerra, el jutge de pau, Vicente Ruzafa Gandía. Al centre, l’aleshores alcalde, Sergio Constant Moscardó. A la dreta, Heliodoro Madrona Julbe, pròcer i benefactor de les festes patronals El rector, amagat en un solar entre dues cases que apunten cap a la costera del carrer del Mig, encollit i amb el cap catxo,
He vist alumnes de centres educatius de la nostra comarca desenvolupar un pensament crític sobre el neoliberalisme global que empobreix econòmicament els països històricament colonitzats. Per Irene Moreno Ortolà, veïna d’Ontinyent M’espanta observar el meu voltant. M’espanta trobar tantes injustícies socials, polítiques, econòmiques i culturals. Injustícies que recorren cada raconet del planeta. Injustícies amb
Fotografia: Francisco Giner de los Ríos I no recorde gaire bé si va ser eixe any o en alguna ponència d’uns encontres posteriors quan el professor Pérez Gállego va deixar caure que en l’obra de Shakespeare ningú no feia un brot; això sí, tots parlaven molt bé. No he oblidat eixe detall. Per Bartolomé
El Crist de la Bona Mort en la processó travessant un túnel de foc. Fotografia de l’Ajuntament de Bellús La vespra de festes, mentre el capellà organitzava els preparatius de la litúrgia amb les clavàries, taxatiu, deixà ben clar que eixe any en la processó del Crist no es dispararia un coet. Per Xavi Constant
Fotografia: Farmàcia de l’antic Hospital General de València Quasi tots els intents perquè la Casa de València funcionara amb garanties i els xiquets foren atesos correctament van resultar erms. La realitat superava les bones intencions. Per M. Luisa Plà Tormo Si el mes anterior explicàvem la inclusa en el segle XVIII, en general, amb denominadors
Fotografia: El poeta espanyol León Felipe «El dia en què don Raimundo va preguntar qui estava interessat a fer la tesina amb ell, jo vaig ser un dels dos alumnes que va alçar la mà: portava en la meua motxilla de l’institut d’Albaida el nom del poeta exiliat León Felipe, nom que em perseguia
Foto: Juan Bautista Mahiques Pla llaurant amb el matxo en una vinya de la partida de la Pinada de don Fèlix. Foto de 1980. Les àgapes s’acompanyaven amb el to valldalbaidí de la vora esquerra del riu de les amfitriones -cridaner, cantaire i saltejat de retroflexos-, harmonitzat per la veu cavernosa del tio Juanito
Fotografia: el professor Manuel Sanchis Guarner «El ritme de les classes (a vegades a hores intempestives), les anades i vingudes amb el festeig, els viatges en el trenet, les classes de rus i d’anglés en l’Escola Oficial d’Idiomes feien anar tot el dia amb la llengua fora.» Per Bartolomé Sanz Albiñana Al cap de
Foto: Supervivents de l’atac al blocaus d’El Ramblazo. Entre ells està Jaume Garcia, a qui no podem identificar. El soldat dels embenats era de Manacor. «Jaume Garcia, l’ollerià, acaba de tastar el plom. Dels dèsset defensors del principi, sols el sergent Domínguez roman il·lés.» Per Xavi Constant Rodejaven el blocaus uns quatre-cents guerrillers de