Un caporal primer i uns auxiliars van començar a fer-nos la guitza: era part del ritual de les quintades o bromes pesades (a vegades humiliants) que els soldats veterans fan als reclutes, a tall d’iniciació, quan aquests arriben a la caserna. Per Bartolomé Sanz Albiñana Avortades totes les temptatives de fer el servei militar
Imatge: A l’esquerra, portada del documentadíssim llibre de Cristina Escrivà sobre la colònia escolar de Bellús. A la dreta, portada d’una de les edicions de “They still Draw Pictures!”, amb introducció d’Aldous Huxley. L’estada dels infants es presentava, doncs, grata i satisfactòria. Convivien amb els companys d’escola de Madrid, coneixien els mestres, feren amics i,
Sorteig de quintos (Fotografia: https://www.loteriamanises.com) «No vaig comunicar a ningú que al gener m’incorporava a files, no fóra cas que algú es traguera de la mànega alguna disposició transitòria que m’impedira d’optar a una plaça docent universitària en eixes circumstàncies.» Per Bartolomé Sanz El meu mentor (el meu padrí, per a entendre’ns) em va
Acabada la carrera, el que volia era començar a treballar i deixar de ser una càrrega per a la meua família. I si per a aconseguir-ho haguera calgut escriure dues tesines, les hauria escrites. Per Bartolomé Sanz Albiñana El primer d’octubre de 1976, sense haver llegit encara la tesina, seguint les instruccions del meu
Fotografia: Casa de la Misericòrdia de València (Arxiu Biblioteca Valenciana digital) Per la roba i els senyals que portaven aquestes criatures quan ingressaven en la inclusa, es poden distingir fàcilment en els documents revisats les que procedien del Sant Zel Per M. Luisa Plà Tormo Fins aquest article, només s’ha fet referència a dues
Panoràmica del sud de Benigànim. Fotografia: Catàleg de proteccions (2019), Ajuntament de Benigànim Que un conte originat a Pèrsia haja arribat a casa nostra, es popularitze, perdure durant segles i s’experimente encara tan vivament a Benigànim i tota la Vall d’Albaida, és un luxe, una riquesa cultural extraordinària. Per Xavi Constant En la forma més
Fotografia: el poeta León Felipe Feta la presentació de la primera tesina, em va pegar molt tort que el senyor Oleza em diguera que la meua investigació li sonava a Concha Zardoya (lit.) (1914-2004), perquè a mi em sonava a més coses Per Bartolomé Sanz Albiñana Abans de tornar al doctor Conejero, em permetran
Fotografia: Panoràmica del nord de Benigànim. Foto del Catàleg de proteccions (2019), Ajuntament de Benigànim. La llegenda sobre els esforços frustrats dels beniganins per a traure la lluna d’un pou és ben coneguda, especialment a la Vall d’Albaida. El conte forma part de la literatura tradicional de l’Orient Mitjà. A Pèrsia, el relat es denominava
Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal de Castelló de Rugat. Per Sabina Climent Hernández Ja us avise que el llibre que recomane no es troba entre els llibres més venuts, i és que les biblioteques estan atapeïdes de grans llibres i no necessàriament de renom. Aquest, ben segur que té la missió de difondre
Era el millor encantador de serps que vaig conéixer a la universitat, ho admet. Hauria triomfat en qualsevol negoci que se li haguera ocorregut. Crec que la lliçó de fer negocis la degué aprendre del mestre Shakespeare, que també era un negociant nat Per Bartolomé Sanz Albiñana En el doctor Conejero, persona i personatge
Recepta personal de Tomàs Bataller d’un aperitiu vigoritzant. Mostra també una «resepta para evitar las almorranas», i una altra per a tractar l’èczema composta d’un perillós ungüent de mercuri dolç —calomelan—, un element nociu que en aquell temps es pensava que ho curava tot. Per Xavi Constant L’estiu de 1834 el còlera va assotar la
Poques coses no són política en la vida social. No n’hem de fer escarafalls i, sobretot, no hi hem de renunciar. Per Josep Albinyana A temps arrere em van explicar que algun representant del govern local havia impedit de posar al balcó del Teatre Goya de l’Olleria una senyera o reproducció del Penó de la
Manuel Ángel Conejero (Fotografia uv.es) En el moment de preparar-me les oposicions em vaig adonar que les classes de la facultat m’havien servit de ben poc: havia de començar pràcticament de zero, tema a tema; les coses com siguen. Per Bartolomé Sanz Albiñana Com no podia ser d’una altra manera, en aquestes memòries de joventut
Un any després, just el 2 de febrer de 1794 —vespra de Sant Blai—, amb pompa i circumstància, els semperencs portaren en processó la primera pedra en andes. Per Xavi Constant Assentat sobre un pujolet, Sant Pere d’Albaida alberga una joiassa: la imponent església d’estil neoclàssic que abriga unes pintures insòlites a la modesta
(Fotografia: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam) Un company deia convençut que no ens podien militaritzar perquè no sabíem com s’agafava un fusell; un altre opinava que primer havien de cridar-nos a files; un tercer afegia que la nostra lleva ja havia fet la mili i que primer els cridarien a ells. Jo resava perquè no passara res de tot