Carro de combat AMX-30. Fotografia: arxiu personal Bartolomé Sanz (1977) La mili era un cosmos estrany. Podies trobar-te gent que no sabia llegir ni escriure i, una nit freda, en una patrulla, topaves amb algú que havia llegit Gramsci i et calfava el cap i el cos amb idees del filòsof italià Per Bartolomé Sanz
Fotografia: Orfes de la Casa de la Caritat de Barcelona En la primera meitat del segle XIX, els xiquets que van anar a la inclusa de València procedents de la Vall superaven els que en vingueren. La tendència es va invertir en la segona. Per M. Luisa Plà Tormo Amb la documentació consultada es poden manejar
Arribat a aquest punt, ara que fa vint-i-cinc anys que es creà i posà en funcionament l’IES Vermellar de l’Olleria, no crec que ningú necessite tornar-me a preguntar què va passar aquell curs Per Bartolomé Sanz Albiñana Vistes les coses vint-i-cinc cursos després, crec sincerament que vaig rebre suport de manera discreta, és a dir,
Cert és que hi ha una certa il·lusió que abans no existia: pensar que es viu millor i més lliurement. Per Pere Brincs Cada vegada que pague amb la targeta, encara que siga poca quantitat, rep al mòbil un missatge del banc per si vull fraccionar el pagament. M’hi apareix un lletreret verd emmarcant l’import
Per Jéssica Garcia· Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal de l’Olleria Després de l’èxit de públic i crítica de la novel·la gràfica Herba, l’autora coreana Keum Suk Gendry-Kim l’ha mantingut en les publicacions posteriors. La seua última novel·la Mañana será otro día publicada a Espanya per l’editorial Reservoir Books, conta una història inspirada en la
Jo no vaig abaixar els braços, com ja he repetit algunes vegades, i vaig demanar explicacions per activa i per passiva Per Bartolomé Sanz Albiñana S’acabava l’any 2000 i jo meditava les paraules de l’inspector que, a pilota passada, em retragué no haver buscat un ajudant que fera de fdp per a poder dedicar-me a
La continuïtat del jardí que vorejava les dues bandes del carrer ha anat desapareixent i ara tan sols en queda algun quadradet més o menys dispers com si foren punts suspensius en la llargària de l’antiga carretera Per Pere Brincs Caminar com jo ho faig sempre és una aventura; menuda, banal, però aventura al cap
IES Cotes Baixes d’Alcoi El missatge és prou clar: als funcionaris d’infanteria que els donen pel sac i que s’espavilen com puguen. Per Bartolomé Sanz Albiñana El meu afany de documentar-ho tot sobre aquell curs inicial de l’institut de l’Olleria em va dur a gravar vídeos i cassets, fer fotografies, guardar retalls de premsa, etc.
Encara que no m’han agradat mai els animals engabiats i menys si han arribat a conéixer la llibertat, sé que l’activitat d’aquell home mai no va obrir cap mossa en aquell lloc sagrat Per Pere Brincs La Font de l’Algepsar ja no és el que era. S’ha convertit en una amalgama confusa d’esbarzers, de senills
Presos republicans a la plaça de bous de Badajoz, 1936 Arribat a aquest punt, u se’n puja per les parets quan sabem que els colpistes, autoproclamats “regeneradores de España”, passaven a la fase d’exterminadors sense contemplacions Per Bartolomé Sanz Albiñana L’ordre del 25 de gener de 1940 del cap d’estat a què em referia en
HULTON ARCHIVE / GETTY IMAGES Hi ha molts exemples en aquesta línia bondadosa, però no oblidem que el món de l’expòsit es mou en un ambient de violència des del moment mateix del naixement Per M. Luisa Plà Tormo Als seguidors amb més o menys regularitat de la secció no els deu estranyar el títol
Fotografia: Gloria Micó amb els seus germans Juan Antonio i Rafael Amb la preservació de la memòria oral salvem records, amb els quals rescatem de l’oblit tradicions i costums que ja pertanyen al passat, a un món que ha deixat d’existir Per Bartolomé Sanz Albiñana El present article és un intent de preservar memòria oral
De tots, ell va ser el més perjudicat, com si l’acumulació d’infortuni hagués sigut l’únic regal amb què la vida l’havia d’obsequiar Per Pere Brincs Quan vull recordar-lo, sempre el veig en moviment, anant o tornant, amb tot l’impediment que li suposava la mancança de la cama que li van amputar de xicon. Era un
Representació de “Arlequines sin eco” de Manuel Molins. Fotografia de Rafael Gassent Potser hem oblidat alguna obra i algun director, i això que ja hem dedicat un altre article al tema. Els anys seixanta van ser únics per al teatre al seminari de Montcada Per Bartolomé Sanz Albiñana Una última observació que em féu Manuel
En un panell es pot llegir que un seguit de catàstrofes (el terratrémol de Montesa del 1748, diversos espolis, etc.) han fet que quede poc de la primera església construïda l’any 1525. Per Pere Brincs Al final es veu el penal de la granja avícola el Salvador, ara abandonada i, una mica més avall, dues