(Fotografia: SMV setembre-octubre 1965) Ja m’havia queixat en un article que, en l’etapa del Seminari Menor si més no, els estudis d’humanitats no es convalidaren automàticament Per Bartolomé Sanz Albiñana Recordar és tornar a sentir vivències amb imatges, emocions i sensacions de l’episodi original. Emmarcat en el vaixell de la memòria autobiogràfica viatge cap arrere
Per Emili Juan · Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal de l’Olleria Feia temps que no llegia l’Empar Moliner. Des dels relats i contes de T’estimo si he begut i altres contes i No hi ha terceres persones que no havia tornat a la seua obra. El distanciament lector ha coincidit amb una presència
S’ha de reconéixer que tot estava molt ordenat, amb una organització que en molts aspectes ens havíem transmés d’una generació a l’altra sense necessitat de gaires explicacions. Per Bartolomé Sanz Albiñana En la pel·lícula de la meua vida apareixen moments feliços, els amics de l’escola, els partits de futbol, l’examen d’ingrés, la meua enemistat amb
Panell d’ivori paleocristià, baptisme i confirmació, segles IV-V dC. A la Vall d’Albaida, on la llengua vehicular de la població no era la mateixa que la dels registres, els noms es van castellanitzar, encara que en la vida quotidiana podien continuar fent-se servir en valencià Per M. Luisa Plà Tormo El baptisme era un acte
Teatre Cervantes de l’Olleria, conegut com el Depòsit. Anys 1960 (Fotografia: Arxiu Col·lectiu l’Olla) La veritat és que, afortunadament, el cinema no va posar fi al teatre, i generacions noves d’aficionats han continuat assajant i representant obres amb molt d’èxit Per Bartolomé Sanz Albiñana Diuen que quan algú recorda moltes voltes els mateixos episodis personals,
Aquell seminari estava molt lluny de la concepció que habitualment se’n té, així que no és d’estranyar que m’agradara cada vegada més aquell ambient, sobretot a mesura que li descobria facetes que m’eren desconegudes Per Bartolomé Sanz Albiñana La memòria deté el temps de la mateixa manera que ho fan les bones fotografies, eixes que
La cisterna que distribuïa aigua pels carrers de l’Olleria (Fotografia: Arxiu Col·lectiu l’Olla) En els meus records d’infància apareixen camions amb cisternes d’aigua pel carrer, sobretot en estiu, perquè els veïns se n’aprovisionaren amb cànters i poals: d’aigua, sempre en faltava al poble Per Bartolomé Sanz Albiñana El número sis d’Els Grisons té sis articles
El seminari, en una època gloriosa de la seua història, amb els tres pavellons moderns que eren l’enveja de la resta de seminaris de tot l’estat, però amb un nombre d’alumnes que començava a minvar, sentia la necessitat de donar-se a conéixer a un altre nivell Per Bartolomé Sanz Albiñana Mentre els més menuts
L’arbre de la plaça del convent enyorat en l’article de Ricardo Albiñana (Fotografia: Arxiu Col·lectiu l’Olla) Paga la pena de llegir la col·laboració de Gil Lila, perquè ens transporta a una l’Olleria on ni els bars que s’hi esmenten ens resulten familiars Per Bartolomé Sanz Albiñana Editorial (Antonio Ferrer Perales, diácono).- [Aquest era el segon
El nounat. Georges de la Tour (Segle XVII) Les marques eren uns diferenciadors cridaners o dolorosos, que facilitaven la identificació de la criatura en cas que, passat un temps, els pares els pogueren reclamar Per M. Luisa Plà Tormo És possible que sorprenga trobar el terme “aixovar” en la qüestió dels xiquets expòsits, on preval
“El comerç del safrà”. José Bru Albiñana (Museu Sant Pius V de València) Aquells eren temps en què a ningú li passava pel cap no batejar una criatura o no casar-se per l’Església. Mires el passat i no el reconeixes Per Bartolomé Sanz Albiñana Editorial (Antonio Ferrer Perales, diácono).- Punt primer: “Paz y orden no
A l’esquerra, l’antiga casa abadia adjunta a l’església parroquial. Anys 1960. (Arxiu Col·lectiu l’Olla) Hi ha moltes anècdotes arrelades en la vida quotidiana que posen de manifest que les revolucions en els hàbits socials encara no s’han produït, però són imminents. Per Bartolomé Sanz Albiñana Cal entendre la revista olleriana Els Grisons com un any
Vista de l’Olleria, anys 1960 (Arxiu Col·lectiu l’Olla) «No em sorprén que, a més del rector, hi haguera més persones dedicades a publicar reflexions de caràcter religiós; una prova més de l’aire parroquial que desprenien moltes de les notícies de la revista» Per Bartolomé Sanz Albiñana En la portada del número 4 de la revista
Jura de bandera a Alcalá de Henares. Postal Col·lecció Revelles Sort que eixe ritual era col·lectiu, i no individual! Ara, quan ja ha passat la vida, recorde que a mesura que s’acostava el final de la mili obligatòria el concepte o entelèquia de Pàtria es diluïa Per Bartolomé Sanz Albiñana Finalment, va arribar el
Convent de Caputxins de l’Olleria (Arxiu Col·lectiu l’Olla) Amb aquestes dades constatem que els mesos amb més abandons són els de temperatura agradable o calor, i comprovem el descens en els mesos de fred, de menys faena i menys recursos. Per M. Luisa Plà Tormo El segle XVIII va ser un segle poblacionista, amb un