Imatge: editorial Impedimenta Per Sabina Climent – Biblioteca Pública Municipal de Castelló de Rugat Recentment, per Tots Sants, em van recomanar aquest llibre. El vaig començar a llegir de dia i el vaig acabar a la nit. Em va agradar moltíssim i m’anime a recomanar-vos-en la lectura. Qüestiona de manera intel·ligent i perversa les nostres
Document 96 de la Causa General-Ram Atzeneta d’Albaida Tots els documents inclosos en l’estat número 3 ens ajudaran a entendre per quins delictes foren acusats i posteriorment empresonats, condemnats i castigats els represaliats pels franquistes Per Bartolomé Sanz Albiñana En l’estat número 3 de la Causa General-ram d’Atzeneta d’Albaida, el document 9 (de 20 de
Document 83 de la Causa General de València – Ram d’Atzeneta d’Albaida El fiscal instructor […] es planteja si Flores Benavent “merece o no ser considerado como caído por Dios y por España”. La seua filiació política el fa dubtar de si li correspon de ser inclòs en la relació de “caídos”. Per Bartolomé Sanz
Document 16 de la Causa General de València – Ram d’Atzeneta d’Albaida El cas d’Isidoro Montaner és diferent de les morts violentes causades per elements descontrolats al començament de la guerra. Es tracta d’una execució sobre la base de l’acusació de deserció, castigada militarment amb la pena de mort. Per Bartolomé Sanz Albiñana La
A mesura que avança el segle, com que la casa no té prou dones disposades a alletar, la inclusa va haver d’augmentar el nombre de dides procedents de València i voltants Per M. Luisa Plà Tormo Els 612 xiquets procedents de la Vall d’Albaida que van ingressar en la borderia en el segle XVIII, hi
Fragment del document 37 de la Causa General de València – Ram d’Atzeneta d’Albaida Acabada la guerra, les fiscalies instructores van requerir a les noves autoritats d’Atzeneta, com a les de tants altres pobles, que facilitaren una série d’informacions. L’objectiu era aclarir els considerats “excessos” denunciats. Per Bartolomé Sanz Albiñana Per als no iniciats,
L’infern dels vius no és una cosa que serà; n’hi ha un, és aquell que existeix ja aquí[…]. Hi ha dues maneres per no patir-lo. La primera és fàcil per a molts: acceptar l’infern i fer-se part d’ell fins el punt de no veure’l més. La segona és perillosa i exigeix atenció i aprenentatge continuats:
Portada del llibre d’Andrés de Sales Ferri Chulio (2021) Tampoc sé si els capellans assassinats i catalogats com a màrtirs portaven una vida íntegra, ajudaven els pobres i necessitats o si, al contrari, estaven al servei dels explotadors Per Bartolomé Sanz Albiñana A l’hora de fer-nos una imatge de la situació arran del colp d’estat
Els pares de la meua generació estaven tan traumatitzats en acabar la guerra que van pactar tàcitament de no parlar de què va passar, van viure i van patir. Per Bartolomé Sanz Albiñana A finals d’octubre, el govern espanyol en funcions va retre homenatge a un nombre de represaliats dels dos bàndols de la Guerra
El president nord-americà, John Fitgerald Kennedy, moments abans de ser assassinat a Dallas Si parlem dels professors d’aquell centre, em van tocar els més bons que podia haver tingut en aquella edat i en qualsevol lloc, dels que vaig aprendre tant com vaig ser capaç de fer-ho. Per Bartolomé Sanz Albiñana De l’any 1963 al
Dos alumnes van a la consulta mèdica a València en el trenet de la línia Bétera-València. 1960. (Fotografia: arxiu José Angel Benito) Per a acudir a les consultes a València calia que el teu superior et signara el volant corresponent i, segurament don Miguel, el conserge, el supervisava en el moment de posar els peus en
La intempèrie, la mala alimentació i el poc interés per la supervivència d’aquests xiquets per part dels portadors contribuïen a desenllaços fatals Per M. Luisa Plà Tormo El trasllat dels xiquets expòsits del lloc on eren batejats fins a la Casa-Bressol era un dels moments més penosos en la vida d’aquestes criatures. Ja m’hi vaig
Casa de Don Teodoro (Fotografia: Arxiu Municipal de l’Olleria AMO 2116/3) Hi havia un afany desmesurat perquè el poble tinguera un camp de futbol en condicions i altres instal·lacions esportives, i que alhora poc es parlava de dotacions culturals Per Bartolomé Sanz Albiñana Don Teodoro, el metge, vivia en la casa on actualment hi ha
Replaça de l’ermita del Crist de la Palma, a l’Olleria, anys 1960 (Fotografia: Arxiu Col·lectiu l’Olla) Crec que en la societat laica en què vivim, els ollerians han oblidat les llegendes miraculoses de la Mare de Déu de Loreto, el Santíssim Ecce Homo (l’Acciamo, en pronunciació popular local) i el Crist de la Palma, “quemado
Dormitori del seminari (Fotografia de la revista SMV set-oct. 1965) La memòria autobiogràfica s’alimenta de ràfegues visuals, sense les quals és més complex recuperar els propis records. Les fotografies no són imprescindibles per a armar un relat, però indubtablement ajuden. Per Bartolomé Sanz Albiñana Quan mirem arrere recordem detalls sensorials, perceptius i emocionals sovint sense