Fotografia: A l’esquerra, el jutge de pau, Vicente Ruzafa Gandía. Al centre, l’aleshores alcalde, Sergio Constant Moscardó. A la dreta, Heliodoro Madrona Julbe, pròcer i benefactor de les festes patronals El rector, amagat en un solar entre dues cases que apunten cap a la costera del carrer del Mig, encollit i amb el cap catxo,
He vist alumnes de centres educatius de la nostra comarca desenvolupar un pensament crític sobre el neoliberalisme global que empobreix econòmicament els països històricament colonitzats. Per Irene Moreno Ortolà, veïna d’Ontinyent M’espanta observar el meu voltant. M’espanta trobar tantes injustícies socials, polítiques, econòmiques i culturals. Injustícies que recorren cada raconet del planeta. Injustícies amb
Fotografia: Francisco Giner de los Ríos I no recorde gaire bé si va ser eixe any o en alguna ponència d’uns encontres posteriors quan el professor Pérez Gállego va deixar caure que en l’obra de Shakespeare ningú no feia un brot; això sí, tots parlaven molt bé. No he oblidat eixe detall. Per Bartolomé
El Crist de la Bona Mort en la processó travessant un túnel de foc. Fotografia de l’Ajuntament de Bellús La vespra de festes, mentre el capellà organitzava els preparatius de la litúrgia amb les clavàries, taxatiu, deixà ben clar que eixe any en la processó del Crist no es dispararia un coet. Per Xavi Constant
Fotografia: Farmàcia de l’antic Hospital General de València Quasi tots els intents perquè la Casa de València funcionara amb garanties i els xiquets foren atesos correctament van resultar erms. La realitat superava les bones intencions. Per M. Luisa Plà Tormo Si el mes anterior explicàvem la inclusa en el segle XVIII, en general, amb denominadors
Fotografia: El poeta espanyol León Felipe «El dia en què don Raimundo va preguntar qui estava interessat a fer la tesina amb ell, jo vaig ser un dels dos alumnes que va alçar la mà: portava en la meua motxilla de l’institut d’Albaida el nom del poeta exiliat León Felipe, nom que em perseguia
Foto: Juan Bautista Mahiques Pla llaurant amb el matxo en una vinya de la partida de la Pinada de don Fèlix. Foto de 1980. Les àgapes s’acompanyaven amb el to valldalbaidí de la vora esquerra del riu de les amfitriones -cridaner, cantaire i saltejat de retroflexos-, harmonitzat per la veu cavernosa del tio Juanito
Fotografia: el professor Manuel Sanchis Guarner «El ritme de les classes (a vegades a hores intempestives), les anades i vingudes amb el festeig, els viatges en el trenet, les classes de rus i d’anglés en l’Escola Oficial d’Idiomes feien anar tot el dia amb la llengua fora.» Per Bartolomé Sanz Albiñana Al cap de
Foto: Supervivents de l’atac al blocaus d’El Ramblazo. Entre ells està Jaume Garcia, a qui no podem identificar. El soldat dels embenats era de Manacor. «Jaume Garcia, l’ollerià, acaba de tastar el plom. Dels dèsset defensors del principi, sols el sergent Domínguez roman il·lés.» Per Xavi Constant Rodejaven el blocaus uns quatre-cents guerrillers de
(Foto: Retrat d’alguns dels defensors assetjats al Ramblazo) «L’ollerià no té sort: quatre anys de servei militar a Cuba amb el Regiment d’Infanteria de Tarragona 67. Quatre anys sense poder aportar un jornal a casa, quaranta-vuit mesos sotmés a perills intermitents» Per Xavi Constant Jaume Garcia Borredà, nascut i criat a l’Olleria, compleix
«A diferència del pla inicial de Salamanca i Madrid, la matèria anomenada introducció a la lingüística indoeuropea havia desaparegut del currículum. Encara com!» Per Bartolomé Sanz Albiñana Una vegada fixat el marc general dels estudis de Filologia Moderna a l’estat espanyol, passem a veure com es duien a la pràctica a la Universitat de València
(Fotografia: Real Seminario de Vergara) «En la dècada dels seixanta comencen a llegir-se les primeres tesis doctorals en Filologia Anglesa a l’estat espanyol: eren els fruits de gairebé deu anys d’experiència.» Per Bartolomé Sanz Albiñana Hui contaré com van nàixer els estudis de Filologia Moderna a l’estat espanyol. El meu interés pel tema radica en
(Pont sobre l’Albaida construït el 1901. Enderrocat parcialment i ara cobert per l’aigua de l’embassament. Postal acolorida de primeries del segle XX. Autor desconegut) Per Xavi Constant «La temporada se pasa deliciosamente, organizándose a diario fiestas que resultan muy agradables», informava un periodista de l’Heraldo de Alcoy el 13 d’agost de 1910 sobre l’estada al
(Foto: Casimiro Barello depositat al taüt. “Ha llegado un peregrino”, publicació d’Amalio Sentandreu) Article de Xavi Constant Un jove penitent caminava descalç i mal abrigat per la vall de Bisquert acompanyat d’una bandada de xativins. El viatger era Casimiro Barello Morello, nascut l’any 1857 a Cavagnolo (Piemont, Itàlia). Se li havia aparegut la Mare de
Fotografia: L’ambaixador de la república de l’Usbequistan a Espanya, Jakhongir Ganiev, signa en el Llibre d’Honor de l’Ajuntament d’Ontinyent) Article d’opinió de La Vall Diversa Bocabadats per la recepció oficial per part de tot l’Ajuntament d’Ontinyent a la delegació d’Usbequistan. Ens hem quedat de pasta de moniato quan ens hem assabentat, per mitjà de