La Creueta

Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal de Bocairent. Per Pepa Sempere Doménech

Uns dels projectes que més faena (i satisfaccions) ens donen als bibliotecaris són les tertúlies literàries. Després de transitar per diferents llibres i temàtiques, els lectors de Bocairent van proposar de parlar dels masos disseminats per tot el terme municipal.

En un poble on tot ha girat al voltant de la indústria tèxtil hem oblidat la riquesa de la Serra de Mariola, de la qual formem part: fauna, flora, agricultura, ramaderia, construccions, llegendes, fets històrics als seus paratges… La proposta va tindre molt bona acollida. Tot va començar amb un grup reduït d’usuaris, com sol ser habitual, i no esperàvem la difusió que assoliria.

Per això va ser una sorpresa quan, d’Ontinyent, es van posar en contacte per a participar en aquestes xarrades i a més presentar-nos un llibre que era un compendi de tot el que estàvem recuperant.

Quin millor escenari per a promocionar i donar a conéixer el llibre i el nostre projecte que la Fira del Llibre de 2025! Així va arribar a la biblioteca el treball que recopilava els records i les investigacions de Pep Mollà i Dòria al voltant de la vida als masos i dels seus habitants.

Cal assenyalar que a finals dels anys 60 del segle passat els masos van anar despoblant-se. La gent buscava un futur millor, més confortable, més segur, fugint de la incertesa a què conduïen les inclemències de l’oratge que podien malmetre les collites i, per tant, el principal mitjà de vida. Aquest abandonament del mas com a habitatge habitual, les noves formes d’explotació agrària, la mecanització, la transformació d’horts i bancals de secà en polígons industrials… han canviat la fisonomia i el paisatge de la nostra vall.

Les noves generacions desconeixen per complet com era la vida dels seus avantpassats. Pep Mollà ens ha ajudat a recuperar aquell món, on les faenes que s’havien de fer omplien el dia de sol a sol: llaurar, sembrar, segar, escombrar, podar, empeltar, etc. També ens explica les diferències entre caseros, mitgers, procuradors, propietaris. Ha donat a conéixer les figures dels guardes de camp, els criadets o les quadrilles de collidors o esquiladors.

El llibre ens fa pinzellades per a poder entendre un món que ja no existeix, on no hi havia electricitat i les persones es feien llum amb cresols i carburers, es desplaçaven a peu, en animal de ferradura o en carro, les relacions socials eren habitualment amb els veïns dels masos del voltant i, ocasionalment, amb els habitants del poble més pròxim quan hi anaven per motius de salut o a baratar productes.

Ens parla de com els més menuts, quan la distància no els permetia d’assistir a l’escola del poble, podien rebre ensenyament de la mà dels mestres rurals que anaven de mas en mas, ensenyant a llegir i escriure, o feien lliçó en escoles unitàries obertes en alguna finca més grans, o en ermites.

Al llarg de les pàgines hem conegut la història d’algunes d’aquestes heretats: les que han desaparegut abandonades o engolides per infraestructures (com carreteres), les que han acollit colònies escolars i hospitals, les que han donat nom a batalles, les que han aportat renom a les collites de vi o d’oli, etc.

Pep Mollà i Dòria va nàixer en una heretat d’Ontinyent, on va passar la infància i l’adolescència. La seua incorporació al món laboral va anar desvinculada del món rural. Però els records els tenia. En jubilar-se va decidir de deixar-los aflorar i posar un granet d’arena perquè aquesta forma de vida no acabe completament en l’oblit.

Des d’un vessant, mescla d’enyorança i de romanticisme, però amb la realitat que s’imposava quan pegava fort el sol i s’havia de segar o collir, aprofitar les tandes d’aigua per a regar encara que fóra a la nit, fer la matança, etc., Pep ha volgut compartir aquestes experiències amb les noves generacions.

En aquesta aventura l’han acompanyat, entre més, la seua muller Regina, que a més ha sigut la primera lectora, i Alfred Bernabeu, cronista d’Ontinyent, que ha prologat el llibre.

A tots cal agrair que hagen rescatat aquestes vivències i ens hagen acostat a la terra i als principals protagonistes: els habitants dels masos.

Per què cal recordar que qui oblida les arrels, perd la identitat.