La Creueta

L’escriptora Alana S. Portero amb el seu llibre La mala costumbre

Per Mariló Sanz Mora · Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal “Degà Ortiz i Sanz” d’Aielo de Malferit

Des de la Biblioteca Pública “Degà Ortiz i Sanz” d’Aielo de Malferit, aquest juny us recomanen la lectura de La mala costumbre, és una novel·la que cal llegir, tot i ser crua, dura i directa. I cal llegir-la perquè és denúncia, és testimoni i retrata una realitat enfront de la qual uns es mostren agressius i uns altres giren la cara; mostra la humanitat deshumanitzada.

L’autora és Alana S. Portero, qui amb pinzellades autobiogràfiques fa un viatge tot cercant la identitat i es fa portaveu de les persones que volen viure en llibertat i no se’ls permet, les que volen volar i els tallen les ales. Alhora, és un viatge a la marginació, viatge al Madrid de “la Movida”, el de les dècades de 1980 i 1990, concretament al barri obrer de San Blas arrasat per la droga, per la delinqüència, per les morts.

L’autora escriu en primera persona i commou quan ens conta la història d’una xiqueta, després adolescent i més tard jove dona atrapada en un cos que no reconeix. És Alejandro, Àlex, però no és el que vol ser. Per la qual cosa ha de fer un camí ple de mentides, de fingiments, ressentiments, intenta comprendre’s, adaptar-se… i comença per viure en la clandestinitat. Fa una doble vida: de dia dissimula i de nit es desfoga recorrent el barri Chueca.

I a través de les pàgines del llibre coneixem la seua família, la de sang que forma part de la classe obrera: un pare comprensiu, una mare ben contenta de tindre dos fills homenots a casa i un germà protector a qui estima, però amb qui no troba forces per a sincerar-se.

I coneixem al seu primer amor, Jai, que és qui li mostra el barri de Chueca, amb qui descobreix la part bonica de la seducció però també la part fosca plena d’intolerància.

I també la família que tria: les veïnes, La Pelucas, dona maltractada, o Margarita, que és diferent de la resta i amb qui ella es veu identificada; i més amigues que al capdavall són més família que la pròpia.

De manera magistral i amb l’emoció a flor de pell, l’autora ens conta el que sent ella i la gent que l’envolta: què pensen, allò que viuen i com ho viuen, ens explica sobre la violència contra les dones, la repressió interna… ens parla del comportament sexual divers, sobre l’amargura que veu i viu, sobre el rebuig, humiliacions i pors que pateix. Ens fa prendre consciència que els transsexuals com ella tenen por a l’insult, a la palissa, a l’odi, a les mirades… Han de sobreviure a tot. Malauradament, a la societat hi ha un sector hipòcrita de gent que té el “mal costum” d’atacar-los per prejudicis, per ser diferents, per no entrar dins de la norma establerta.

La protagonista experimenta autoodi als canvis que pateix el propi cos, que de vegades desemboquen en idees de suïcidi. Però sortosament les amistats, acompanyades de solidaritat i comprensió, són l’ajuda en moments negres, que la reanimen, li donen suport, l’assessoren; i són qui al capdavall li donen una empenta a fer el pas decisiu, el d’acceptar-se sense pors.

La mala costumbre m’ha agradat molt també per ser bona literatura complementada amb molta base cultural. Són capítols curts i es llig fàcilment. L’autora i empra prosa poètica que ajuda a embellir el text i alhora crea empatia amb el que conta. És un llibre que arriba a l’ànima. Emociona. Convida a la reflexió i no deixa indiferent el lector. Pense que és dels llibres necessaris per a obrir ments tancades i plenes de prejudicis. Encara que sabem de bestreta que just les persones a qui més falta faria de llegir-lo no ho faran, perquè no tenen interés a canviar de parer.

En conclusió, La mala costumbre és un llibre totalment recomanable perquè és necessari fes visible tota mena de gent de la societat. Hi ha pàgines que et deixa un sabor amarg d’impotència, però al final triomfa l’esperança perquè la protagonista, per fi ja valenta, aconsegueix d’alliberar-se de totes les cadenes que la tenen presonera i arriba on vol. El camí cap a la llibertat no és fàcil,  és llarg, però acaba acceptant la seua identitat i deixa de ser, com ella diu,  una impostora.