Només quatre articles ens recorden que el poble té un passat, textos que no tenen res a veure amb les festes: massa poquets per a una població que ja té vora deu mil habitants i que sembla àgrafa en aquestes qüestions.
Fet l’apunt lingüístic, no previst inicialment, quant al topònim l’Olleria en l’article anterior, continuem amb l’esquema inicial no sense fer abans unes quantes consideracions pendents. La primera és que tenim sort que impere, per ara, la sensatesa i no hagen aparegut per a les portades dels llibres de festes de qualsevol localitat propostes peregrines com ara “Festes de moros i mores i cristians i cristianes”: ja saben, eixes tecles en què la societat s’ha instal·lat. Però tranquils, que tot aplegarà. La segona és que, entre les dotze imatges que acompanyen els saludes, trobem només tres dones: lentament, però avancem. La tercera: huit articles d’autoritats i coordinador van escrits en valencià, i un en castellà. La quarta i última: el coordinador del llibre ens diu que el d’enguany és la seua quarta edició; jo li demane que per a la cinquena se supervisen, entre més coses, els signes de puntuació. A veure si, posant un granet d’arena, contribuïm entre tots a quedar en millor posició en una eventual participació del poble en una futura edició del Grand Prix!
El capítol 3, referent a la informació municipal, el trobe molt complet. Malauradament, les dades del registre civil no les podem comparar amb les de fa cinquanta anys, perquè llavors no s’inclogueren al llibre de festes. No sobraria que, de la mateixa manera que ens recorden qui era la reina i la cort d’honor fa cinquanta anys o vint-i-cinc, ens indicaren, per exemple, el nombre d’habitants fa eixos anys. Ara hi ha 9.291 habitants. Les pàgines 28-29 no van signades, mentre que les següents les signa l’oficial-cap de la Policia Local de l’Olleria. No em queda clar si el nombre de 198 incidències són les rebudes per aquest servei o les comunicades.
El capítol 4 es titula “Som poble” (pàgines 32-45). Són entrevistes a càrrecs que no entre a analitzar detingudament. Detecte alguna errada en valencià, però en general, bé. Fa quinze anys vaig publicar en diversos mitjans l’article “Periódicos”, on venia a dir que als diaris cadascú busca allò que li interessa i que ningú no llig un diari de cap a cap: espere que comprenguen que no m’escabusse en coses que no em criden l’atenció. Però entenc que tothom té dret al seu minut de glòria: no tinc res a objectar.
El capítol 5 és “Història, costums i gent”. Tornem al 1975 i al 2000 de les mans de la reina de festes (en el primer cas) i de la reina infantil i reina major (en el segon), anys que ja hem revisat.

Només quatre articles ens recorden que el poble té un passat, textos que no tenen res a veure amb les festes: massa poquets per a una població que ja té vora deu mil habitants i que sembla àgrafa en aquestes qüestions. A la pàgina 62 tenim una col·laboració literària en forma de versos a la Mare de Déu de Loreto: no hi falten mai. Entre les pàgines 63 i 72 trobem les habituals col·laboracions de lloança als diferents càrrecs: en conte vint-i-una de diferent llargària, i curiosament en valencià; no entre a analitzar si van en valencià normatiu o en “valencià de poble”, per fer servir la terminologia del president de la Diputació. L’apartat “In memoriam” inclou deu recordatoris, tots en valencià; només reconec tres dels difunts, entre els quals Juanito el Fuster, una persona que jo m’estimava molt des de menut.
El capítol 6 es dedica a les activitats. Imagine que l’ajuntament deu convidar tots els organismes i institucions a participar-hi. No tinc relació d’entitats i associacions locals i, per tant, desconec el percentatge de resposta. Veig que hi escriuen els diferents nivells del sector educatiu; però no l’institut, que sembla no tindre res a dir vint-i-cinc anys després de la seua creació i posada en funcionament, ja que ni tan sols apareix una breu ressenya de la celebració (si s’ha fet). En aquest capítol té cabuda la música, des d’escoles musicals fins a la colla de campaners (que tenen el seu programa particular d’activitats), a més dels Scouts, ames de casa i associació local contra el càncer. Són una vintena més d’articles escrits en valencià. Amb tantes fotografies que en veig de repetides, i això que ho mire per damunt. Creia que les activitats s’havien acabat, però la llista continua: escacs, motos, cotxes, futbol en totes les modalitats i nivells, bàsquet, triatló, pesca i voleibol. Vint que en portàvem més deu, en fan trenta: hi ha tantes activitats que no sabria a quina apuntar-me. En trobe a faltar alguna de ressenyable celebrada a la biblioteca, per exemple.
La “Crònica” ocupa el capítol 7 amb els actes de publicació de les festes i presentació del llibre, sopar de càrrecs, proclamació de reines, corts d’honor, ambaixadors i capitans, nit del sopar i cavalcada humorística, entraetes, ofrena de flors… fins a aplegar a la pàgina 160. Massa per a la carabassa! Ara ens conten les festes del 2024: dia de la Mare de Déu de Loreto, entrada de moros i cristians, dia de Sant Miquel i del Santíssim Crist de la Palma, dia del Santíssim Ecce Homo i ambaixades, més sant Miquel, publicació de les festes del 2024, pregó del 2024, mantenidora, fallers pel món. Vostés em perdonaran, però tot açò em resulta infumable. Ja m’he descomptat del nombre de relats de cròniques que, a mi, no em diuen absolutament res. No hi veig, i caldrien, algunes paraules del cronista oficial.
Arribat a aquest punt necessite un respir. Promet de no fer cap anàlisi de més llibres de festes del poble mentre em queden forces: ho considere una missió impossible. Però no deixaré per acabar l’empresa començada: no puc abandonar mig bancal per llaurar amb la suor que m’ha costat aplegar fins ací. El matxo necessita un descans per a recuperar forces. Dic mig bancal perquè crec que vaig per la meitat de llibre. Uffffffffffffffffffffffffffffffff!! O buffffffffffffffffffff!! Què volen que els diga? Ja estic sense alé!!
+ L’Olleria als seus llibres de festes: any 2000
+ L’Olleria als seus llibres de festes: any 1950
+ L’Olleria als seus llibres de festes: any 1975
+ L’Olleria als seus llibres de festes: any 2025 (1)
+ L’Olleria als seus llibres de festes: any 2025 (2)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!