La Creueta

A banda de les salutacions institucionals, només trobe quatre col·laboradors. Moltes pàgines per a tant poc de contingut sobre història, costums, personatges, tradicions, etc., que és el que a mi, personalment, m’interessa més.

Per Bartolomé Sanz Albiñana

El vol de reconeixement sobre els terrenys dels llibres de festes del poble, mamprés a partir del de 1950, i que he efectuat de vint-i-cinc anys en vint-i-cinc, acaba amb el d’enguany, després d’haver-me parat en el de 1975 i el de 2000: no crec que arribe amb forces per al 2050; però espere que algú ho faça per mi.

Els llibres de festes tenen una semiòtica especial, una ciència (no sé si encara s’imparteix en les facultats de lletres) que ens pot ajudar a analitzar-ne l’amalgama d’elements (text, imatges, il·lustracions, disseny, publicitat, etc.). Perquè els llibres de festes no són simplement un grapat de fulls que aboquen informació inconnexa, i fotos i més fotos, sinó que ens retraten com a grup social i reflecteixen el tarannà, la idiosincràsia d’un poble; la  història, els costums, les tradicions, la  memòria, etc.

Això és el que he procurat de rescatar quan he parlat dels anys esmentats més amunt i que ara faré amb l’any present.

Observe i analitze tot el que puc. Els retrats de les autoritats que s’hi inclouen i que reflecteixen una jerarquia, i que alhora ens recorden qui és qui; i també què ens diuen (a través dels saludes). Es pot analitzar el tipus d’imatges emprades (cada vegada amb més fotografies de gent jove), l’estructura i lloc del contingut, etc., tot això emana un significat particular, o es converteix en un totum revolutum, és a dir, confusió total. Tot, absolutament tot, emet un missatge amb una simbologia: des de l’acte de la publicació de les festes fins als articles, des de l’organització dels continguts fins a la publicitat, des de la qualitat del paper fins als codis QR.

L’objectiu de la meua anàlisi no és criticar despietadament el llibre de festes de 2025, encara que els responsables del producte final haurien de prendre bona nota perquè els desficacis d’enguany no es repetisquen. Ser objecte de crítica, ja ho deuen saber les autoritats, va aparellat al càrrec; va en el mateix paquet, així que no els ha de sorprendre (ho haurien d’agrair) que hi haja gent que no s’ho tire tot a l’esquena com si no passara absolutament res. Aquest exercici és necessari, no siga cosa que els responsables creguen que ho fan tot a la perfecció i es repetisca la mateixa jugada el 2026. “Heavy is the head that wears the crown”, deia el rei Enric IV en l’obra de William Shakespeare Enric IV, part 2, per a expressar la gran càrrega i la solitud que comporta la responsabilitat de ser monarca; per extensió, posem que també batle, regidor o arquebisbe.

Repetisc pam dalt pam baix l’esquema aplicat en les anàlisis anteriors.

El context històric

A 9 de setembre de 2025, com tots vostés saben i respiren, la política espanyola continua marcada per la polarització i la fragmentació parlamentària. El govern de coalició, liderat per Pedro Sánchez, fa filigranes per a mantenir l’estabilitat i aprovar el pressupost general de l’estat per al 2026 en un context de negociacions constants. Eixa incertesa sobre què puga passar la setmana que ve mateix genera una paràlisi legislativa i, fins i tot, planteja la possibilitat de noves eleccions, tot i que Sánchez ha manifestat que pensa esgotar la legislatura.

El debat polític diari està impregnat de tensió, amb acusacions de “lawfare” i de politització de la justícia per part del govern, i la situació mundial amb conflictes a Ucraïna i al Llevant (o Orient Pròxim), i amb un president estrambòtic als Estats Units, no ajuda gaire a la tranquil·litat a la resta del món a causa d’amenaces contínues i canvis d’humor.

La nostra societat respira en l’ambient d’una polarització que es reflecteix no només en l’àmbit polític, impregna alhora el discurs social amb un augment de la crispació. L’ascens de forces il·liberals a Europa, en part en el context de la victòria de Donald Trump als Estats Units, és un dels desafiaments principals per a la democràcia i els drets humans, xafigats ara i adés per aquest personatge que fa passar per l’adreçador més de mig món.

La immigració continua com a factor clau en el creixement de la població activa, i representa una part significativa de l’augment de 2021 ençà. Alhora, el mercat laboral s’està transformant amb una creixent demanda d’habilitats digitals i “soft skills”, i un entorn de treball cada vegada més híbrid. Les empreses estan adoptant pràctiques de sostenibilitat com a pilars estratègics, en part a causa de les noves normatives europees, que exigeixen més transparència i un impacte social mesurable.

Es mantenen problemàtiques com l’accés a l’habitatge, l’escletxa de gènere i l’envelliment de la població, amb iniciatives per a millorar la qualitat de vida de les persones grans a través de la tecnologia i la formació contínua.

En resum: en un món incert com el present, l’estat espanyol de 2025 és en plena transformació i cerca adaptar-se a un entorn global i a les exigències de la transició digital i ecològica, tot en un clima polític marcat per la inestabilitat i la polarització.

Al País Valencià, la dana que va assolar un gran nombre de pobles i va causar 228 morts i danys materials gravíssims ha marcat un abans i un després en el context històric i polític, i ha generat una crisi de gestió i un profund impacte en la societat i la política. El govern del Partit Popular amb el suport de Vox, presidit per Carlos Mazón, va ser objecte de fortes crítiques des del primer moment. La gestió de l’emergència, la coordinació dels serveis de rescat i la comunicació amb la ciutadania es van posar en qüestió, i es va acusar la Generalitat de falta de previsió i de no haver activat amb prou rapidesa els protocols d’emergència adequats. La polèmica es va accentuar per la falta de coordinació amb altres administracions, com la Generalitat de Catalunya i el govern central, que van oferir ajuda inicialment rebutjada.

La societat valenciana va mostrar una gran resiliència i solidaritat. Es van activar de manera massiva iniciatives de voluntariat i de suport mutu per a ajudar els afectats. Les organitzacions de la societat civil, el sector privat i particulars van mobilitzar-se per a recollir fons i materials, i supliren en molts casos la percepció de lentitud en l’actuació de les administracions.

El govern valencià va aprovar un paquet de mesures per a fer front a la catàstrofe, incloses ajudes econòmiques directes (reparació d’habitatges i compra de mobiliari i electrodomèstics, etc.). També es van aprovar mesures fiscals amb deduccions en l’IRPF per despeses en reparació i bonificacions en impostos com el de successions. No oblidem la tasca dels efectius de la UME per a ajudar en les tasques de rescat i neteja.

A hores d’ara, el País Valencià es troba immers en un procés de reconstrucció i recuperació. La dana ha deixat una profunda cicatriu, tant física com emocional, i el debat polític continua centrat en la gestió de la crisi i la reconstrucció. Les prioritats polítiques s’han reorientat cap a la revisió dels protocols d’emergència, la millora de les infraestructures de drenatge i la planificació urbana per a evitar que una tragèdia similar puga repetir-se. La gestió de la dana ha esdevingut el principal test per al govern de Carlos Mazón, i la seva capacitat de dur a terme la reconstrucció serà decisiva per al seu futur polític. No obstant això, la societat valenciana encara no sap on era  i què feia exactament el cap del Consell aquella vesprada fatídica; és per això que el dia 29 de cada mes la societat valenciana toca a la porta del Consell i li ho pregunta. No sabem com és capaç de dormir.

Característiques formals i paratextos

El títol, en lletres negres en la part superior de la coberta en color és Festes Patronals. MOROS I CRISTIANS L’OLLERIA. La mida de les lletres de la segona part del títol és el doble que la de la primera. Comparen, si volen, com era fa cinquanta anys: no hi havia cap al·lusió a les festes de moros i cristians ni a les festes religioses; simplement era Olleria. Fiestas. 1975.

Enguany tenim il·lustracions d’un moro i un cristià amb els atributs corresponents (creu, mitja lluna, les espases típiques i tòpiques de cada bàndol), i una creu i una mitja lluna amb forma de recipients de vidre; crec que açò és una innovació. En la part inferior esquerra hi ha una il·lustració del campanar i dels Grisons. Davall d’això, amb majúscules, “Del 30 d’agost al 2 de setembre del 2025”. Més avall i en mida més gran: “D’INTERÉS TURÍSTIC”. En la part inferior dreta, l’escut del poble, els logotips de la Junta Central Fiestas i el de la parròquia de Santa Maria Magdalena. Trobe que açò últim també és innovació. Bé està, ja que són també festes patronals.

Les tapes són en paper cartó (dures), com del 2000 ençà. Algunes característiques formals més són: Mides: 31,50 x 21,50 x 3 cm. Pes: 1,900 kg. Espai si els cau el llibre i van en xancles! Hem crescut en tots els sentits, però ja veurem si la criatura té bona salut.

En les pàgines 2 i 3 trobem els crèdits i l’índex amb setze apartats. Editen l’Ajuntament de l’Olleria (em crida l’atenció l’ús de L majúscula en el nom del poble) i la Junta Central. Ara resulta que al contrari de les paraules del regidor de Festes i Cultura,   l’ajuntament poble sí que edita llibres, però només de festes. A veure si ens aclarim, senyor regidor de Cultura! O és que el pressupost de Cultura se l’engul el de festes? Vosté ho deu saber millor. Per cert, qui dicta la política lingüística de l’ajuntament?

La coordinació va a càrrec de la Regidoria de Festes i de Francisco Moisés Lopéz Vega. La portada (cartell anunciador) és de Miguel Angel (Angel sense accent (!)). Les fotografies corresponen a l’arxiu fotogràfic de l’Ajuntament de l’Olleria (altra vegada amb L majúscula) i del Col·lectiu l’Olla. Nota: En el llibre es fa servir la grafia L’Olleria per al topònim local, tal com fa en general l’ajuntament, tot i que la normativa ortogràfica detalla clarament que els articles que formen part d’un topònim s’escriuen amb minúscula si no van darrere d’un punt o són inici de frase. És a dir, l’Olleria. Més serietat i respecte a la forma oficial en què cal escriure el nom del poble, per favor!

Les fotografies i vídeos són de Mauri Fotógrafos, Estudi Fotogràfic Pedro, Arxiu de l’Ajuntament de l’Olleria (una altra vegada la” L”!), Col·lectiu l’Olla, Javi Cebrián, M. Nieves Sánchez (hi falta una coma a continuació), Moisés López Vega. Videògrafs: Anaïs Penalba, Jesús Cebrián, Eugenio Micó Sánchez, festers i col·laboradors. Disseny i impressió: Editorial MIC (León) [Pregunta: no hi havia un altre lloc més lluny per a la impressió? Desconeixem la tirada d’exemplars.

Continguts

Com hem dit adés, hi ha un índex en les pàgines 2 i 3. Hi ha setze apartats diferents. Els continguts són les 396 pàgines del llibre, que es diu prompte. No sé si seré capaç d’esgrunar-ne el contingut  o moriré en l’intent.

Col·laboradors

A banda de les salutacions institucionals, només trobe quatre col·laboradors. Moltes pàgines per a tant poc de contingut sobre història, costums, personatges, tradicions, etc., que és el que a mi, personalment, m’interessa més. Els coordinadors-responsables s’ho haurien de mirar. El regidor de Festes, en el vessant cultural, hauria de pensar seriosament què passa perquè tan poca gent s’anime a escriure, més enllà de les col·laboracions institucionals de farcit, d’eixes del capítol “lo mateix de l’any passat”. El llibre de festes, que no ho oblide el regidor, és una targeta de presentació del poble davant les altres poblacions i institucions (les que siguen).

L’anàlisi d’un llibre de festes d’aquestes característiques no és gens fàcil: cal un bon matxet per a desbrossar l’embull selvàtic i procedir-hi sense contemplacions. Ja sé que acabaré emprenyat, però com a mínim tinc la certesa que no em tornarà a passar perquè ho deixe enguany.

+ L’Olleria als seus llibres de festes: any 2000
+ L’Olleria als seus llibres de festes: any 1950
+ L’Olleria als seus llibres de festes: any 1975