Per Daniel Mahiques · Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal de Montaverner
Maria Beneyto és l’escriptora de l’any nomenada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua aquest 2025. Per això s’ha reeditat una de les seues obres més conegudes, La dona forta, la primera novel·la que va escriure en valencià, l’any 1967.
A partir d’un club femení en què als anys seixanta es reunien grups de dones de classe burgesa, l’autora aborda temes tan difícils de tractar aquells anys com l’emancipació de la dona, la seua independència econòmica, les relacions de parella, la família tradicional o fins i tot l’avortament. Dones valentes, fortes, que reflecteixen la vida de les dones i la seua lluita per la llibertat en plena dictadura franquista.
Estructurat en tres parts i amb un valencià propi de l’època, el llibre va intercalant les històries de les diferents protagonistes de l’obra, esdevinguda una narració coral, en la qual totes les dones i les seues històries tenen el protagonisme. Encara que als primers capítols la història pot resultar un pèl confusa per l’abundància de diàlegs molt llargs, en què de vegades costa de seguir el fil de la història perquè es desvia cap a altres temes, a mesura que la lectura avança es torna més fàcil, amb un ritme més àgil.
Al final les històries acaben d’una manera ortodoxa, per dir-ho d’alguna manera, si tenim en compte que es va escriure durant el franquisme, quan la censura estava a ple rendiment. Amb finals “feliços” en què elles tornen a casa o són els homes, personatges quasi secundaris durant tot el llibre, els qui han de resoldre les situacions. Llegit al club de lectura, aquest aspecte va resultar cridaner, i vam arribar a la conclusió que potser fóra un recurs narratiu de l’autora per tal d’esquivar la censura i que el llibre es publicara. Tal com explica l’autora mateixa “…tals assemblees de dones no s’hi podien donar i l’actuació de les quals no hauria estat tolerada de no ser presentada així, finalment domesticades, quasi humiliades o vençudes.” [Maria Beneyto, “Uns mots de l’autora, vint-i-cinc anys després”, La dona forta (1990, p. 41)].
Una obra que, com bé es va apuntar al club de lectura, hauria de ser de lectura obligada als instituts per tal que els i les joves de hui coneguen la lluita de les dones en aquella època i com era la seua vida, tan allunyada de la que poden tindre actualment.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!